Posts Tagged ‘Emergència!2015’

Ensemble Topogràfic, so i moviment

febrer 6th, 2015 No Comments

De vegades les paraules no poden explicar el que proposa la música amb càrrega conceptual. S’explica per sí mateixa: sonant.

La proposta que ocupa la sisena càpsula informativa prèvia a Emergència! 2015, Ensemble Topogràfic –deTortosa i Amposta—es mou en les carregades aigües del conceptualisme i l’experimentació. Entre el so drònic i el rascat de guitarres; entre el soroll i la imatge.

Parla Carlos Martorell, encarregat del laptop, el sampler i les veus, un dels tres membres del trio juntament amb Anna Hierro (moviment, veus, guitarra acústica, sensors) i Andreu Garcia (guitarra elèctrica, guitarra acústica, homeswinger, baix):

“Ensemble Topogràfic va néixer com un projecte específic de so i moviment per al festival Eufònic 2013, però al cap de poc temps vam veure que l’Ensemble tenia més recorregut”

“Som una banda atípica, improvisem sobre patrona musicals i de dansa. La figura de la cantant/frontwoman l’assumeix l’Anna, que canalitza el so cap al públic. A més, té el rol de l’equilibri entre l’Andrei i jo, entre l’electrònica i les guitarres”.

LLEGIR MÉS-LEER MÁS-READ MORE

Les harmonies vocals de Hi Corea! i molt més

febrer 3rd, 2015 1 Comment

Quarta píndola informativa a propòsit de l’Emergència! 15:

Els grups i projectes que passen per aquest festival, dedicat a les veus emergents del que en un dia es va dir ‘música alternativa’, cerquen una personalitat pròpia. Un espai idiosincràtic en el qual es puguin expressar sota el prisma dels molt variats estils que defineixen el que s’anomena ‘indie’. Sigui el que sigui aquesta etiqueta, el 2015 sembla estar ple d’una nostàlgia del tot inofensiva.

A Hi Corea! no hi ha ni una mica d’enyorança, però sí apunts del pop d’altres èpoques. La mateixa llum que va il·luminar el camí de Syd Barret i The Free Design als 60; el del col·lectiu Elephant 6, als 90; a The Beta Band en el canvi de segle; i a totes les derivacions vis experimental del pop recente: Animal Collective, Deerhunter, Woods, Temples… Les comparacions no importen, perquè HI Corea! les evita amb una proposta seriosa, amb imaginatives bases sintètiques, línies de baix elaboradíssimes i passió sincera. Una sorpresa que no ho és tant, doncs sembla que a Andalusia la creativitat musical no decau mai.

LLEGIR MÉS-LEER MÁS-READ MORE

Miraflores: “No som una banda de bon rotllo entre nosaltres”

gener 28th, 2015 No Comments

Tercera càpsula “efervescent” a propòsit d’Emergència1 2015. Per consumir i tirar a l’acte.

Foto: Concha Laveran

“The Fall, Suicide, Kim Salmon, Stooges, Birthday Party, The New Christs, Spacemen 3, Captain Beefheart, The Gun Club, 13th Floor Elevators”. Aquests són els ingredients de la marmita de la qual han begut Miraflores, asseguren. Ja se’n poden fer una idea, doncs, del què hi ha, del què rugeix.

Miraflores, de Sevilla, -“vam agafar el nom d’un antic manicomi de la capital andalusa”—es troben en el vell encreuament del rock com idea plena d’intensitat. Més enllà del que tots aquests grups “marmita” mai no han dit, està el que la seva música corrobora: l’art i la vida, la passió. I a Miraflores semblen convergir tots aquests elements que van fer grans altres bandes nacionals d’una pàtina fosca, de compassos rockers minimalistes i la mínima repercussió. “Miraflores són els últims d’una llarga nissaga subterrània de bandes maleïdes –escriuen a manera de presentació—a les quals no es va permetre créixer i que ens van donar molt del que tenim”. “Ells”, la tradicional quota andalusa d’Emergència! “són els que hauran de fer justícia a Los Bichos –D.E.P Josetxo Ezponda (1963-2013)-, als Cancer Moon, a Los Cuantos”. I “a tants altres tan bon salvatges que es van estavellar contra el mur de la indiferència armats únicament amb l’elegància i les cançons”.

LLEGIR MÉS-LEER MÁS-READ MORE

El cançoner domèstic de Flamaradas

gener 22nd, 2015 No Comments

“No tinc massa clar quina és la meva posició dins el panorama musical ni si m’assemblo a algú”. Així s’expressa Daniel Magallón, que actua sota el nom de Flamaradas –“en realitat, era Llamaradas, però un espontani li va canviar el nom a traïció”, lamenta en to bromista per telèfon–. Cancionero Saturnino (Producciones Doradas, 2012) va ser la seva carta de presentació: un treball que, sota la manta de la introspecció, explica històries “fascinants i ensangonades”, tal i com afirma el text que el va introduir en una actualitat que li és aliena.

Abans va formar part del grup Joder Around, va ajudar a fundar Producciones Doradas i va pujar als escenaris junt amb Silvia Coral y los Arrecifes després d’haver compost les seves cançons. Magallón confessa que “no tinc una metodologia clau per compondre i les idees m’apareixen on menys les espero. Sempre vaig amb llibretes i gravadores i enregistro fins la idea més absurda que se’m passa pel cap”. Les seves cançons, lentes, pausades, circumspectes, no sap “d’on surten”, però totes ostenten una personalitat pròpia i sorgeixen de les experiències, les sensacions o les idees. “Quasi tot ho trec de la meva experiència personal –assegura–: el que veig, el que recordo, el que vaig sentir en algun moment; o de coses que la gent m’explica”.

“Procuro no ser massa literal ni tenir una narració molt linial. No perquè no m’agradi la gent que ho fa d’aquesta manera; considero que hi ha mestres en aquest camp, sinó per què crec que quan jo ho faig així el resultat no és massa bo. No tinc els recursos suficients per fer alguna cosa interessant en aquest estil”.

Va compondre Cuando te duermen a partir de:

“La frase “Sabes, cuando te duermen…”, me la va dir un vigilant de pàrquing que m’intentava explicar les seves sensacions just quan l’anestesiaven per operar-lo d’una hèrnia. Em va semblar que la frase era bonica i me la vaig quedar. En aquell temps, el meu fill gran començava a dormir a la seva habitació tot sol i a les nits l’havíem d’acompanyar per a que s’adormís. Estava vivint en primera persona el fet d’adormir a algú”.

LLEGIR MÉS-LEER MÁS-READ MORE

Cinc temes que expliquen el per què de The Parrots

gener 14th, 2015 No Comments

Un any més, el periodista musical Jaime Casas entrevista els grups que conformen el cartell de l’ Emergència!

En aquesta primera entrega, els protagonistes són el trio de Madrid The Parrots.

The Parrots FIB 2013 (foto HACHE)

The Parrots FIB 2013 (foto HACHE)

Ganes de passar-ho bé i un desenfadat esperit amateur. Joventut i gresca. Rock’nroll fet amb mínims recursos i sense prejudicis. El trio madrileny The Parrots ha entrat per sorpresa en el circuit de maquetes en temps rècord gràcies a la seva música clara, senzilla i directa. Un divertiment per a entretenir a un públic que no li vol donar moltes voltes a una idea: el rock’n'roll.

Tenen un ep autoeditat, com manen els cànons de l’amateurisme, -Aden Arabie- i un elenc de seguidors entre l’audiència més jove. Si més no, divertits.

Trien cinc cançons per rastrejar el seu ADN com a grup:

YouTube Preview Image

Per “la brutícia i el bon rotllo”, asseguren.

YouTube Preview Image

Marc Bolan va ser “l’espectacle”, recorden.

YouTube Preview Image

“Les cerveses, estar de gira i portar-se malament”, per si no hagués quedat clar.

YouTube Preview Image

Perquè “tots portem un raper dins nostre”. Però cap com el membre més destacat de Wu Tang Clan.

YouTube Preview Image

“Un personatge elegant”; i molt més.

Escolta la música de The Parrots aquí o, aquí

Per @JaimeCasasB

The Parrots estaran tocant a l’escenari Hall del CCCB dins la 7a. edic. de E!

1