Posts Tagged ‘Diego Hdez’

Diego Hdez a l’Emergència!2013

febrer 7th, 2013 No Comments

Falta una setmana i pocs dies perquè arribi la nova edició d’Emergència! i Jaime Casas ens continua lliurant, com cada setmana, el seu especial dedicat a cada un dels artistes que hi participen enguany.

Avui és el torn de Diego Hdez.

Diego Hdez «Música espontània»

Amb només dos discos de cançons «petites», el canari Diego Hernández ha forjat un discurs que s’escapa de les suades consideracions de la limitació de mitjans. Dos discos publicats en el segell Fohen Records, «Small songs for news beginnings» i «Small songs for companion», que segueixen una mateixa línia argumental: són cançons «premeditadament» domèstiques, «caçades» a l’instant, en la intimitat. Estan tallades pel patró estètic (i ètic) de l’anomenat lo-fi –la baixa fidelitat: el recurs llancívol de la múrica independent d’esperit i mitjans– Les cançons de Diego Hernández són el que semblen: moments espontanis i íntims, gravats amb pocs mitjans en un estudi casolà. De fet, tots dos discos estan enregistrats amb dels programes que Apple incorpora de sèrie en els seus ordinadors personals.

Diego Hdez, el projecte, està fet «a mà». És un producte de pop artesanal fet a casa. Podríem dir que el fret d’enregistrar amb pocs mitjans és tota una declaració d’intencions; un exercici del tot «premeditat». I és així des que Diego va decidir que aquestes cançons tenien vida pròpia al marge de tota la resta –altres grups, altres idees–. «Quan vaig començar el projecte, vaig pensar que posar-me limitacions obligatòries podria dur la creativitat a llocs on encara no havia anat», explica. I així va decidir autoimposar-se «dues normes»: 1) gravar-ho tot a través del micro integrat de l’ordinador, sense cables, ni targetes de so ni res; 2) no repetir preses a la cerca de la perfecció, sinó intentar conservar les primeres preses.

Diego tocava en un altre grup, Keiko, però, alhora, feia cançons que anaven en una altra direcció, que exigien una «vida pròpia». «El projecte el vaig començar per necessitat», recorda; «aquelles cançons van aparèixer a casa sense avís previ i les vaig haver de deixar encara que no cabessin a Keiko. No volia donar-me l’oportunitat de pensar-hi ni de fer-mi massa voltes. Les volia capturar tal com venien, o sigui que em vaig proposar enregistrar-les jo sol i sobre la marxa». I així van sorgir les idees i van reaparèixer velles influències. I així, d’aquesta manera, col·loca Elliot Smith i Pascal Comelade en el mateix punt de mira. I Stephin Merrit i el blues, que reconeix com una influència «primerenca»: «vaig passar anys sense altra cosa que blues. Però avui m’agrada molt el folk que s’està fent al segle XXI»; i, sorpresa, el reggae també té la seva part de culpa en aquests discos, encara que «no es noti gaire». En qualsevol projecte, quan Diego fa cançons, es fixa en «la música en la qual mana el feeling». I és que pot ser que siguin «cançons petites» però contenen el valor de les idees senzilles, de llarg recorregut. «Algunes d’elles són Haikus, un pensament senzill musicat. Vaig pensar que en alguns casos era inútil fer voltes i més voltes a una cançó quan ja està tot dit en el primer minut».

«Small songs…» és un disc que planteja reptes. A l’oient, que ha d’entrar en el món personal i íntim de Diego, i a Diego, que es va encarar a tota mena de desafiaments. A més de les limitacions a l’hora d’enregistrar, també es va imposar una sèrie d’instruments poc «previsibles». Això fa d’aquests discos un experiment més personal que avantguardista. «Tots els “instruments” que he utilitzat són estrictament els que tenia al meu voltant a casa quan estava gravant», recorda. «Tinc una filla de 6 anys, i les seves joguines musicals em van ajudar molt. Vaig fer servir la seva minibateria, la seva guitarra elèctrica de Bob Esponja, teclats de Pocoyó, etc., i és clar, això va donar un caràcter molt especial a tot plegat. També vaig utilitzar la meva filla tocant per fer algun loop de bateria, com a Refuse».

La proposta de Diego Hdez és tan poc usual com ho és el fet de poder presenciar-la en directe. La seva participació a Emergència 2013 servirà per presentar aquestes estranyes cançons d’amor (a la música) fora de les Canàries davant d’un públic «predisposat a apreciar aquest tipus de música». Serà el primer pas de molts altres: «espero que em serveixi per tornar a la península a continuar defensant les cançons petites i seguir creixent amb elles».

Jaime Casas (@JaimeCasasB)

Diego Hdez estarà tocant el 16 de febrer a l’escenari Auditori dins la cinquena edició d’Emergència!

Facebook Emergència!

Al twitter: #Emergència13

1