CCCB Veus

Amor sexe i cervell és el suggeridor títol de la conferència que Catherine Malabou pronunciarà al CCCB el proper dimecres 18 de desembre en la inauguració de les IV Jornades Filosòfiques de Barcelona.

Com pensar el nostre cervell? És un òrgan fred i calculador com s’acostuma a creure quan diem “És una persona molt cerebral”? I quina relació hi ha entre el pensament, el cervell i l’afectivitat en general? La filòsofa respondrà aquestes preguntes des d’una posició ben definida i polèmica:

“L’amor és el naixement corporal de l’ànima. Per això, el pensament segons Plató és eròtic. Així mateix, sense les emocions el nostre cervell romandria, per dir-ho així, mut en nosaltres. Ningú no pot sentir el seu propi cervell. L’afecte d’alguna manera el desperta i el revela. Podem parlar, doncs, d’una veritable sexualització del cervell.”

Però per conèixer més en profunditat qui és Catherine Malabou i quins són els seus àmbits de recerca, apuntem algunes de les seves línies de pensament a partir de tres citacions dels seus llibres.

1) NEUROCIÈNCIES i PSICOANÀLISI

A l’època actual, existeix un fort debat per saber quina és la perspectiva científica que pot explicar millor el funcionament de la nostra consciència. Així, el prestigi de la psicoanàlisi se suma actualment a l’interès creixent per la neurociència i els resultats sorprenents que està aportant aquesta nova disciplina. En aquest debat, des del rigor de la filosofia i amb una actitud oberta envers les ciències, Catherine Malabou pren partit:

“Actualment la psique ja no pot definir-se com autònoma respecte al cervell. Ja no es pot establir cap diferència seriosa entre allò psíquic i allò cerebral. Aquesta afirmació no procedeix de cap reduccionisme rígid. La neurobiologia contemporània més pionera, lluny de rebutjar les afirmacions de la psicoanàlisi, té en compte tota la dimensió afectiva, emocional i pulsional de la vida cerebral i afirma la seva plasticitat.”

2) CANVI DE PARADIGMA: LA PLASTICITAT

Cada època té una noció general que permet d’interpretar els esdeveniments, les coses que ens passen. Aquesta noció serveix així com clau d’accés, com esquema motor per entendre la nostra actualitat. En aquest sentit, Catherine Malabou constata un canvi de paradigma, un canvi en l’esquema motor de la nostra època: de l’escriptura (com l’escriptura de l’ADN en ciències i l’arxi-escriptura de la deconstrucció a Derrida) i del rizoma (com a organització no binària, segons Deleuze), hem passat a una època on l’esquema motor és la plasticitat, entesa com a capacitat fonamental de transformació:

“El cervell plàstic està esdevenint l’esquema motor de la nostra època. Hegel va ser el primer en comprendre la força de la plasticitat, va anticipar-ne el futur. La plasticitat és l’ésser d’avui, i tot el meu esforç consisteix a construir ponts entre allò neuronal i allò ontològic.”

3) “LA FILOSOFIA ÉS LA TOMBA DE LA DONA”

Quin ha estat i és el paper de la dona en la Història de la filosofia? Quina relació hi ha entre el pensament feminista i la filosofia? Catherine Malabou, dona, filòsofa i necessàriament bel·ligerant, afirma contundentment en aquest sentit:

“La filosofia és la tomba de la dona. La filosofia no concedeix cap lloc a la dona, cap paper, no li ofereix res per conquerir. La tradició filosòfica europea és, com sabem, una tradició que exclou la dona, l’afebleix, i així es fa còmplice de la pitjor violència masclista. Las dones filòsofes no convencen, segueixen sent, almenys simbòlicament, explotades com a no-subjectes. La possibilitat de la filosofia està lligada, en gran part, a la impossibilitat de la dona.”