Posts Tagged ‘Debats’

Dacia Maraini: «Pasolini és un model d’intel•lectual compromès per a les noves generacions»

juliol 16th, 2013 No Comments

Què resta del pensament de Pier Paolo Pasolini en la Itàlia actual? És vigent la seva crítica als mitjans de comunicació, la cultura de masses i les elits polítiques? Dacia Maraini, amiga del cineasta i escriptora compromesa amb els drets socials, considera que Pasolini és model i referent, especialment per als joves italians que es manifesten en contra de l’status quo polític. Maraini troba que potser manca cohesió i sentiment comunitari en la crítica al poder, un poder controlat a Itàlia “per una dreta fonamentada en la il•legalitat”.

L’escriptora, dramaturga i poetessa italiana va clausurar el cicle de debats “Pensar diferent”, on creadors i pensadors han parlat de la influència de Pasolini en la cultura contemporània. Dacia Maraini va conèixer de molt a prop Pasolini, amb qui va escriure el guió de “Las mil y una noches” i amb qui va viatjar en dues ocasions a l’Àfrica, on el cineasta buscava la capacitat de somniar, de transformar la realitat en mite, que aleshores estava començant a desaparèixer a occident.

Tal com va fer en la xerrada al CCCB, en aquesta entrevista Maraini parla de la seva relació amb Pasolini, dels seus viatges i del perfil d’un home que era ben diferent al que l’opinió pública italiana dels seus temps va fer creure.

El silenci i les cendres de Pasolini

juliol 1st, 2013 No Comments

© Jordi Gómez, CCCB, 2013

El silenci que envolta la tràgica mort de Pier Paolo Pasolini deixa oberta, fatídicament, la qüestió sobre quina ha de seguir sent la fórmula per protegir-nos de l’inevitable perill que amaga el desplegament anàrquic del poder sobre els individus.

La mort del poeta va ser el nexe d’unió entre l’Alfredo Jaar i el Miguel Morey, que van compartir taula amb motiu del cicle de debats que acompanya l’exposició “Pasolini Roma”, per recordar-nos la vigència inesgotable del pensament intel·lectual del cineasta italià i la seva singular manera de viure’l.

L’artista xilè va assistir a la cita per presentar “Les cendres de Pasolini”, un assaig fílmic que fa al·lusió al títol del poema que Pasolini va dedicar a Gramsci al 1957. Jaar va aprofitar per explicar al públic del CCCB que el film va ser concebut per a la Biennal de Venècia del 2009, amb motiu d’un context polític italià que necessitava urgentment “tornar a escoltar la veu de Pasolini”.

© Jordi Gómez, CCCB, 2013

En uns escassos quaranta minuts “Les cendres de Pasolini” sintetitzen de manera contundent la resistència que Pasolini va mantenir durant tota la seva vida contra la maquinària política del seu temps, l’homogeneïtzació cultural provocada pels mitjans de comunicació, l’expansió desenfrenada de la burgesia, la naturalesa anàrquica del propi poder i -el més rellevant- l’estat d’ànim que el van dur a revelar-se contra tot això.

Però abans d’arribar a la meitat del film la veu de Pasolini emmudeix. Tots emmudeixen, també els seus personatges fílmics als quals Jaar involucra poèticament per mostrar el lament i el silenci que acompanya la mort de Pasolini. Els assistents també vam emmudir. Només s’aconseguia escoltar la veu d’Alberto Moravia cridant “ha mort un poeta i de poetes n’hi ha molt pocs al món”. En aquest punt, com una postil·la del que acabàvem de presenciar en pantalla, Miguel Morey va reprendre el debat amb un text del propi Moravia en el qual recordava al Pasolini dels últims anys amb una clara visió de la seva existència “sol i lluitant contra tot”.

I d’aquesta sentència Morey ens va convidar a seguir lligant els fils de la vida i del pensament del poeta en la seva última entrevista “Tots estem en perill”. Títol que va proposar el propi Pasolini arran d’una de les seves respostes en la qual comentava “potser sóc jo qui s’equivoca [fent relació al canvi de mentalitat política que demanava per la creixent homogeneïtzació dels individus convertits en “estranyes locomotores que xoquen unes contra altres”]. Però segueixo dient que estem tots en perill”.

Pier Paolo Pasolini davant la Mesquita de Mopti a Mali, 1970
© Archivio Dacia Maraini

Davant  la resposta, Furio Colombo li formula a Pasolini la darrera de totes les preguntes “Com penses evitar el perill i el risc?”. Pasolini no contesta. Es va fer tard i li va dir a Colombo que tenia alguna idea de com respondre però que ho deixava per a l’endemà al matí. Al dia següent una veïna de la platja d’Òstia alertava que havia trobat el cos mort del poeta estès a la sorra, brutalment assassinat. I silenci altra vegada.

Què en sabem de les malalties autoimmunes del cervell? Entrevista a Josep Dalmau

juny 19th, 2013 No Comments

Ni eren tan infreqüents com semblava ni estaven ben diagnosticades. No va ser fins al 2007 que el doctor Josep Dalmau, professor de recerca ICREA a l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS), va demostrar l’existència d’un grup de malalties autoimmunes que causen profundes alteracions psiquiàtriques.

El sistema immunològic es dirigeix de manera molt directa contra receptors cabdals dels circuits neuronals i provoca problemes de memòria, alteracions de conducta, epilèpsia i quadres d’agressivitat. Aquests símptomes progressen ràpidament cap a una psicosi aguda que, fins al descobriment de Josep Dalmau, només es tractava des de la psiquiatria.

Ara, però, les troballes de l’investigador han descrit com funciona el sistema immunològic al cervell (que és de manera diferent a com ho fa a la resta del cos) i han permès que, amb la intervenció de neuròlegs i psiquiatres, un 80% dels afectats per les malalties autoimmunes del cervell es recuperin gairebé completament.

Jaume Dalmau i Ramon Gomis, director de l’IDIBAPS, ampliaran aquestes dades durant la quarta sessió dels debats ICREA-CCCB Grans reptes de la biomedicina, que tindrà lloc el 26 de juny a les 19:30h al CCCB.

L’entrada a les conferències és gratuïta. Si no podeu assistir al debat i voleu fer alguna pregunta al ponent, podeu formular-la a través de Twitter amb les etiquetes #debatsICREA i #biomedicina o bé escriure-la com a comentari en aquest article del blog.

Què en sabem de la síndrome de Down? Entrevista a Susana de la Luna

juny 13th, 2013 2 Comments

“Les persones amb síndrome de Down no s’han de considerar com a persones malaltes, sinó genèticament diferents de la resta de la població que no té la trisomia”.

Susana de la Luna, professora de recerca ICREA al Centre de Regulació Genòmica de Barcelona, parlarà de les característiques d’aquesta patologia durant la tercera sessió dels debats ICREA-CCCB, que tindrà lloc el 19 de juny a les 19:30h al CCCB. El presentador de la conferència serà l’escriptor Josep Maria Espinàs, autor del llibre El teu nom és Olga, sobre la seva filla amb síndrome de Down.

En la següent entrevista, Susana de la Luna ens explica que la patologia té causes diverses: en aproximadament l’1% dels casos, la síndrome succeeix durant les primeres divisions de la cel·lula que donarà lloc a l’organisme; en un petit percentatge de persones, té un component familiar i, en la majoria de casos, es produeix per atzar o per raons que encara es desconeixen.

Sobre els avenços en la recerca, la investigadora destaca l’augment de l’esperança de vida dels afectats: si fa poc més de cent anys se situava al voltant dels 10 anys, en l’actualitat ronda els 60.

Pel que fa als reptes actuals, la professora de recerca ICREA explica que la investigació biomèdica està intentant aliviar les deficiències associades a la reducció en capacitat intel·lectual de les persones amb Down. Susana de la Luna creu que, en un futur, s’aprofundirà també sobre la síndrome d’envelliment avançat associada a la patologia.

Si no podeu assistir al debat i voleu fer alguna pregunta a la ponent, podeu formular-la a través de Twitter amb les etiquetes #debatsICREA i #biomedicina o bé escriure-la com a comentari en aquest article del blog.

L’entrada a les conferències és gratuïta.

+ info: www.cccb.org/ca/curs_o_conferencia-grans_reptes_de_la_biomedicina-43756

Vigència del pensament de Pasolini

juny 12th, 2013 1 Comment

“Ningún centralismo ha logrado lo que el centralismo de la civilización de consumo. El fascismo proponía un modelo, reaccionario y monumental, que luego se quedaba en letra muerta. Las culturas particulares (campesinas, subproletarias, obreras) seguían obedeciendo, imperturbables, a sus modelos antiguos. La represión se limitaba a obtener su adhesión de palabra. Hoy, por el contrario, la adhesión a los modelos propuestos por el Centro es total e incondicional. Se reniega de los modelos culturales reales. La abjuración es un hecho. Se puede decir, por tanto que la “tolerancia” de la ideología hedonista implantada por el nuevo poder es la peor de las represiones de la historia humana.” (Pier Paolo Pasolini, 1973, Escritos corsarios)

Autoretrat de Pasolini de 1965

Els darrers anys de la seva vida Pasolini es va convertir en un crític implacable de les transformacions de la societat italiana i europea, aparegudes amb l’extensió del capitalisme de consum i dels mitjans de comunicació de masses. Un procés que, al seu parer, conduïa cap a una perillosa homogeneïtzació cultural més potent i radical de la que hauria pogut somniar el feixisme. El miratge creat per l’accés a nous productes de consum, i a les noves formes de vida que se’n desprenien, tenia com a efecte la pèrdua de la consciència de classe, la creació d’un somni col·lectiu en el qual les classes tradicionalment desfavorides arribaven a creure’s semblants a les classes riques i dominants. I aquest, per a Pasolini, és el millor mecanisme de dominació.

Quaranta anys més tard, la societat de consum és un fet ineludible. Les formes de vida s’han transformat i adaptat a aquest nou model, acomplint-se així els pronòstics de Pasolini. Tanmateix, la crisi sistèmica dels darrers anys ha fet créixer les veus crítiques amb aquest model de vida. El daltabaix econòmic ha evaporat el miratge: els més rics han continuat on eren, mentre que les classes populars s’han vist empeses a una de les pitjors crisis en dècades.

En aquest context, la mirada crítica de Pasolini es torna més vigent que mai. A l’ombra del seu pensament, tornen preguntes clau per comprendre críticament el moment que estem vivint: com podem fer front a un model social i cultural que ha resultat ser només un joc de miralls? Quina subversió és possible avui? Què en queda de les cultures que han volgut mantenir-se al marge d’aquest procés? Quin pensament crític és possible en un context mediàtic que fagocita cultura i contracultura?

Per parlar de totes aquestes qüestions, el CCCB proposa el cicle de conferències “Pensar diferent. Pasolini i la crítica de la cultura dominant”, que tindrà lloc del 17 de juny al 9 de juliol. Comptarem amb la presència de filòsofs, artistes, poetes i escriptors que abordaran l’actualitat del pensament pasolinià i reflexionaran sobre com respondre avui a les preguntes que l’intel·lectual italià va posar sobre la taula ara fa quaranta anys.

Tindrem amb nosaltres a Alfredo Jaar, Miguel Morey, Gisela Llobet, Jordi Balló, Javier Pérez Andújar, Julià de Jòdar, Ingrid Guardiola, Martí Sales, Enric Casasses, Josep Maria Lluró, Carles Rebassa, Arnau Pons, Xavier Albertí i Dacia Maraini. Us convidem a participar en aquestes sessions i compartir amb tots ells el debat sobre com pensar diferent avui.

Podeu seguir totes les conferències d’aquest cicle per streaming i a Twitter amb l’etiqueta #PasoliniRoma.

«...1011121314...20...»