Posts Tagged ‘Conferències’

«L’autoestima és la virtut de ser com el sistema espera que siguem» Josep M. Ruiz Simón

març 9th, 2012 No Comments

Josep M. Ruiz Simón, professor de Filosofia a la Universitat de Girona, va impartir una conferència al debat Virtuts sobre l’autoestima. Al contrari que han fet altres ponents del cicle, Ruiz Simón no va defensar la virtut, sinó que va criticar-la. El professor va basar la seva intervenció a desemmascarar el discurs que determinats autors com Nathaniel Branden han dissenyat al voltant de l’autoestima, convertint-la en un valor al servei del sistema econòmic.
Aquesta entrevista és un avanç de la seva conferència, també disponible al web i l’Arxiu del CCCB.

JAUME PÒRTULAS ENS SUGGEREIX… #SAVIESA

març 7th, 2012 No Comments

El proper dilluns 12 de març a les 19.30, Jaume Pòrtulas visitarà el CCCB per compartir amb nosaltres les seves reflexions sobre la Saviesa. La seva intervenció tancarà el cicle Virtuts a través del qual hem explorat, des del passat 16 de gener, l’actualitat de les virtuts democràtiques clàssiques.

El professor Pòrtulas ens proposarà explorar velles literatures sapicencials –al Pròxim Orient Antic, a la saviesa grega arcaica, a la filosofia clàssica. I ho farà convençut de que les tradicions de saviesa antiga contenen una lliçó indirecta pel present: tot i que probablement no en podem treure gaires exemples, recomanacions o models, Pòrtulas defensarà que el distanciament mateix ens pot ajudar a comprendre millor les nostres desgràcies quotidianes.

I tu, què en penses? Creus que les velles tradicions de saviesa poden esclarir problemes contemporanis? Poden les lliçons dels pensadors antics ajudar-nos a comprendre la complexitat del món contemporani? Podem apropiar-nos d’idees, representacions i pensaments nascuts en realitats distants històrica i geogràficament?

Jaume Pòrtulas és catedràtic de Filologia grega de la Universitat de Barcelona. El seu treball s’ha centrat en el món grec arcaic, la tragèdia grega i qüestions de tradició clàssica. En un dels seus llibres més recents, editat juntament amb Sergi Grau (Saviesa grega arcaicaAdesiara, 2011), trobem suggerents testimonis de saviesa antiga. És el cas de la llegenda dels Set Savis, els quals haurien viscut entre finals del segle VII i mitjan segle VI abans de Crist. Les seves lliçons –revisitades, entre altres, per Heròdot, Plató o Diògenes Laerci—il·lustren el sentiment paradoxal, alhora de distància i de proximitat, que pot sentir el lector contemporani. Com diuen Pòrtulas i Grau: “les màximes dels Savis ens duen el reflex d’un món d’idees, valors, i també de procediments expressius, radicalment allunyats del nostre món modern; i, tanmateix, estranyament proper, de tant en tant”.

Certament, explorant les màximes d’aquest Savis hom no pot evitar trobar en la seva concisió –“perquè aquesta era la característica de l’antiga saviesa: una brevetat lacònica” com diu Plató en el Protàgoras—sorprenents rebrots d’actualitat. Enmig d’una crisi on cada cop més clarament les reivindicacions del poble s’enfronten a un retrocés dels drets democràtics, és temptador suspendre per uns segons la distància històrica i llegir amb una força renovada allò que el savi Periandre de Corint deixava escrit a la nit dels temps:  “més val el govern del poble que no pas la tirania”.

LES RECOMANACIONS DE JAUME PÒRTULAS

Com a la resta dels ponents de Virtuts, li hem demanat a Jaume Pòrtulas que ens proposés un text i una imatge per emmarcar la seva reflexió sobre la Saviesa. Com a obra literària ens ha suggerit la monumental Decline and Fall of the Roman Empire escrita per Edward Gibbon entre 1776 i 1788, la qual considera com “un dels catàlegs més monumentals de follies, crims, nicieses i disbarats que mai s’hagin escrit”.

La seva segona recomanació és la pel·lícula La mirada d’Ulisses (‘To Vlemma tou Odyssea’) dirigida per Theo Angelopoulos el 1995. Aquesta obra mestra del director grec (mort recentment desprès d’ésser atropellat per un agent de policia mentre rodava un documental sobre el deute) narra el periple d’un singular Ulisses contemporani: un director de cine que travessa uns Balcans destrossats per la guerra a la recerca de les primeres pel·lícules de la història del cine grec.

I TU, QUÈ EN PENSES DE LA SAVIESA?

Com ja hem fet amb la #moderació, la #fortalesa, la #dignitat, la #paciència, la #justícia, l’#honestedat, el #coratge i l’#autoestima, també tu pots alimentar el debat sobre la #SAVIESA a través del compte @cececebe de Twitter. Els canals estan oberts per tal que puguis proposar les preguntes que t’agradaria fer-li a Jaume Pòrtulas, i nosaltres en seleccionarem un parell per plantejar-les-hi el proper dilluns.

Per altra banda, et recordem que pots trobar els vídeos de les entrevistes i conferències de Tzvetan Todorov, Joanna Bourke, Claudio Lomnitz, Salvador Cardús, Nancy Fraser, Antonio Lobo Antunes i Juan Marsé, Jacqueline Bhabha i Josep M. Ruiz Simón al nostre web.

Jacqueline Bhabha: «Si creus en la justícia, no pots confiar només en els tribunals, t’has d’implicar en l’acció social»

març 1st, 2012 1 Comment

Jacqueline Bhabha dedica la seva carrera professional a la defensa dels drets humans. Ho fa fet durant més de trenta anys com a advocada de casos internacionals de refugiats polítics, immigració i protecció de dones i infants o com a activista de l’ONG de dones artesanes Alba Collective o la xarxa acadèmica Scholars at Risk. Actualment, treballa com a professora de Dret i de Polítiques Públiques a Harvard.

Amb aquest bagatge professional i personal, Jacqueline Bhabha era una candidata idònia per parlar de coratge al cicle Virtuts. «Mai no m’havia plantejat el significat de la paraula coratge fins que vaig haver de preparar aquesta conferència ―va explicar―. Em vaig adonar que tots els meus clients, tota la gent que he defensat, són persones coratjoses». Bhabha va narrar l’experiència de persones que, amenaçades i perseguides, van haver de fugir del seu país d’origen. «Coratge és la capacitat de fer una cosa que ens fa por». «Entenc el coratge com una manera d’arriscar-se i superar la pròpia por amb un bon objectiu» ―va dir.

Els refugiats, els immigrants, les dones i els nens ―«persones anònimes» segons Bhabha― són coratjosos perquè, malgrat els abusos a què estan sotmesos, busquen que es faci justícia.

En aquesta entrevista, Bhabha parla del coratge i de moltes altres virtuts com la dignitat o la integritat, necessàries en el camp dels drets humans. L’advocada també reflexiona sobre el descrèdit social de la justícia provocat pels abusos de poder i sobre la necessitat d’organitzar-se per garantir que la justícia sigui quelcom més que decisions als jutjats. «Occupy Wall Street ha posat la desigualtat en el mapa», comenta Bhabha sobre les protestes internacionals arran de la crisi econòmica.

Josep Maria Ruiz Simon: l’autoestima

febrer 29th, 2012 1 Comment

UNA SETMANA MÉS, PARLEM SOBRE LES “VIRTUTS

Josep Maria Ruiz Simon

L’autoestima, literalment “l’amor per un mateix”, és la capacitat d’avaluar-nos i valorar qui som –el nostre cos, el nostre caràcter, les nostres capacitats, la nostra manera de comportar-nos…– i concloure que, al cap i a la fi, no estem pas tan malament. Però no hi ha, segurament, cap jutge més sever que un mateix, i la “caixa negra” que conté les nostres emocions, projeccions, records, desitjos i pors aombra, a vegades de manera insuportable, la imatge que tenim de nosaltres mateixos. Feu, si no, una petita enquesta al vostre voltant: potser trobareu algunes persones autocomplaents, però la majoria serà més aviat escèptica envers les seves qualitats i capacitats personals. Les prestatgeries estan plenes de llibres amb indicacions i consells per autoajudar-nos a autoestimar-nos (!), i aquest exercici solipsista sembla ben adient pel tipus de societat, extremadament individualista, egoista i exigent en què vivim.

No obstant això, un discurs excessivament “psicologitzant” ens pot fer oblidar fàcilment que l’autoestima, igual que les altres virtuts de les quals ja hem anat parlant durant les darreres setmanes, té una vessant social i històrica inqüestionables. També es podria plantejar quin tipus de societat genera persones deprimides o autocomplaents, o què passa quan les exigències del nostre entorn són irreconciliables amb les nostres aspiracions. Com afectarà la crisi a la imatge que tenim de nosaltres mateixos? És possible seguir-se estimant quan es “fracassa”socialment? Érem abans, amb la bonança econòmica, una societat egoista i autosatisfeta? No hem posat potser darrerament massa èmfasi en la necessitat de cultivar l’autoestima?

El proper dilluns, 5 de març, el filòsof barceloní Josep Maria Ruiz Simon compartirà amb nosaltres les seves reflexions sobre l’Autoestima. Serà al CCCB, a les 19:30h, en el marc del cicle VIRTUTS. Estarà acompanyat de Jaume Casals, també filòsof, encarregat de moderar i animar el debat amb el públic.

Segons ens ha avançat, Josep Maria Ruiz Simon ens explicarà que l’autoestima no es troba a la llista de les virtuts clàssiques i que la seva irrupció en el món dels conceptes és força recent. Els seus tímids inicis no es remunten més enllà de finals del segle XIX i no va ser fins després de la Segona guerra mundial que es va convertit en un concepte en aparença bàsic per a la comprensió de l’experiència humana. Des d’aleshores, la seva història ha estat estretament vinculada a la de l’estat del benestar i a la manera en què aquest règim polític ha portat els ciutadans a entendre’s com a individus. En aquest context, no resulta estrany que el discurs entorn de l’autoestima s’hagi convertit en un dels camps de batalla on es lliuren les lluites entre els entre els crítics, els defensors de l’estat del benestar i els partidaris de redefinir-lo. En la seva conferència, Josep Maria Ruiz Simon parlarà d’alguns d’aquests enfrontaments i de les vicissituds d’aquell discurs en un moment com l’actual en què trontolla el model de societat que l’ha vist créixer.

LES PROPOSTES DE JOSEP MARIA RUIZ SIMON

A més d’aquesta vinyeta de la Natalie Dee, ens ha fet aquest suggeriment:

La lectura que recomanaria per qui vulgui fer un tast del discurs dels que consideren que l’autoestima és una virtut capital i concordant amb les exigències de l’economia globalitzada és Los seis pilares de la autoestima, de Nathaniel Branden (Paidós). L’editorial diu a la portada que és ‘el llibre definitiu sobre l’autoestima escrit pel més important especialista en la matèria’. El títol evoca Els set pilars de la saviesa de T. E. Lawrence. Però la saviesa de què parla no és la mateixa de què parlava Lawrence d’Aràbia.

I QUÈ PENSEU VOSALTRES DE L’AUTOESTIMA?

Com ja hem fet amb la #moderació, la #fortalesa, la #dignitat, la #paciència, la #justícia, l’#honestedat i el #coratge, també tu pots alimentar el debat sobre l’#AUTOESTIMA a través del compte @cececebe de Twitter. Els canals estan oberts per tal que puguis proposar les preguntes que t’agradaria fer-li a Josep Maria Ruiz Simon, i nosaltres en seleccionarem un parell per plantejar-les-hi el proper dilluns.

Per altra banda, et recordem que pots trobar els vídeos de les entrevistes i conferències de Tzvetan Todorov, Joanna Bourke, Claudio Lomnitz, Salvador Cardús, Nancy Fraser, Lobo Antunes i Juan Marsé  al nostre web.

Juan Marsé: «Per ser honest has de ser fidel al treball que fas»

febrer 23rd, 2012 2 Comments

Els escriptors Juan Marsé i António Lobo Antunes, acompanyats pel periodista Emili Manzano i per un nombrós auditori, van protagonitzar una de les sessions menys ortodoxes que s’han celebrat fins ara del debat Virtuts.  Havien de parlar de l’honestedat i, tot i que al començament de la xerrada van insistir que era un concepte molt difícil de definir, el seu relat d’anècdotes i experiències personals va ser tota una lliçó de l’honestedat en la literatura i en la vida. La conversa entre Marsé, Lobo Antunes i Manzano va transitar per temes com la feina d’escriure, alguns exemples d’escriptors i d’escriptura deshonesta, els premis Planeta o els emotius records familiars de Lobo Antunes.

Durant aquesta setmana, els blocs Llegir en cas d’incendi (Manel Haro) i AroundBarcelona (Gabriela Pedranti) han publicat cròniques  destacant alguns dels moments més interessants de la trobada.

Poc abans de la seva participació a Virtuts, vam parlar amb Juan Marsé sobre la seva visió de l’honestedat, una virtut que l’escriptor barceloní associa al rigor i al treball ben fet.

«...10...1516171819...»