Posts Tagged ‘Conferències’

Lydia Cacho: «Un govern que aposta per obrir un casino està apostant també pel turisme sexual i l’abús»

gener 30th, 2013 2 Comments

Lydia Cacho (Ciutat de Mèxic, 1963) és periodista i escriptora, coneguda pel seu activisme com a defensora dels drets humans. Ha investigat i denunciat el tràfic de persones i l’explotació sexual de dones, nens i nenes a Mèxic i a l’estranger. Precisament per aquestes investigacions, que han implicat a membres de la classe política mexicana, Cacho va ser empresonada, torturada i amenaçada de mort.

El passat 21 de gener Cacho participà al debat ‘En Comú’ per parlar de drets humans. En aquesta entrevista la periodista denuncia l’existència de vincles molt estrets entre determinades empreses del sector turístic o fins i tot governs, amb l’explotació sexual. Segons Cacho, aquella administració que aposta per obrir, per exemple, un casino, esta alhora facilitant i promovent el turisme sexual i de retruc, l’explotació i l’abús.

Cacho recorda també que del total de dones que estan en cercles de prostitució, només un 2% ho fa en plena llibertat, la resta ho fa sotmesa a grups mafiosos o a empresaris per la seva mala situació socioeconòmica.

Cacho fa una crida a la societat a tornar a educar i a promoure el valor del respecte, els drets humans i la llibertat d’expressió.

També podeu veure la conferència que va impartir Lydia Cacho al CCCB.

Lydia Cacho i les formes de l’esclavitud contemporània

gener 17th, 2013 3 Comments

Lydia Cacho

Després de l’èxit de la inauguració del cicle “En comú” amb el sociòleg alemany Ulrich Beck, tornem el proper dilluns 21 de gener amb una conferència excepcional: ens visitarà la periodista mexicana Lydia Cacho, coneguda arreu del món per la seva denúncia de les xarxes de pederàstia, el tràfic de persones i l’esclavitud sexual de dones, nenes i nens. La seva tasca ha estat reconeguda amb nombrosos premis internacionals, però ha suposat també un risc cert per la seva vida: ha rebut amenaces de mort i ha estat empresonada i torturada a Mèxic.

Dos llibres seus expliquen aquesta història terrible: Los demonios del Edén (Debate) és la denúncia que Cacho va fer l’any 2005 d’una xarxa de pederàstia que implicava a polítics i empresaris mexicans en actiu. La publicació d’aquest llibre va ser una estratègia per posar fi a la passivitat de les autoritats i per deixar al descobert la maquinària del poder que protegia al pederasta Succar Kuri, un conegut empresari amb molta influència. La difusió que va rebre el llibre va fer que finalment es celebrés el judici.

Memorias de una infamia (Debate), escrit dos anys després, narra el malson que Cacho va haver de patir com a conseqüència d’aquella denúncia: va ser acusada, detinguda il•legalment, maltractada física i psicològicament, i empresonada durant trenta hores pels mateixos poders públics que l’haurien hagut de defensar. Lluny d’acovardir-se, Cacho ha continuat les seves investigacions sobre el tràfic de persones i l’esclavitud sexual de dones, nenes i nens a tot el món. Part d’aquesta feina es pot llegir a Esclavas del poder. Un viaje al corazón de la trata sexual de mujeres y niñas en el mundo (Debate, 2010), en el qual Cacho denuncia que les xarxes que roben i esclavitzen dones, nenes i nens experimenten avui una explosió sense precedents, beneficiant-se d’una cultura que promou la cosificació humana i d’una economia de mercat deshumanitzadora. Tal com denuncia Cacho, acceptar la prostitució com un mal menor suposa ignorar també l’explotació, els maltractaments i el gran poder del crim organitzat a tot el món.

En el marc del cicle “En comú”, Lydia Cacho oferirà una conferència sobre els drets humans en la qual recordarà que no podem viure d’esquenes al fet que al bell mig de la nostra societat existeix, dit en paraules de Boaventura de Sousa Santos, “un espai que és un no-territori en termes jurídics i polítics, un espai impensable pel primat de la llei, dels drets humans i de la democràcia”, i que es construeix a partir de l’esclavitud i l’explotació dels altres. Som responsables de l’existència d’aquest espai quan ignorem el vincle que existeix entre el tràfic de persones, la violació dels drets humans més elementals i la prostitució; quan jutgem amb benevolència els consumidors de l’indústria sexual; quan ens beneficiem dels guanys de la molt rendible indústria prostitucional i ignorem que la prostitució no és només un problema de salut o d’ordre públic que tan sols afecta a víctimes i màfies, sinó un problema de tots: un problema en comú.

YouTube Preview Image

«La justícia social hauria de ser un repte comú a Europa» Ulrich Beck, sociòleg

gener 16th, 2013 No Comments

Ulrich Beck (Polònia, 1944) és catedràtic emèrit de Sociologia de la Universitat Ludwig Maximilian de Munic i catedràtic de Sociologia a la London School of Economics. Considerat un dels sociòlegs més destacats en l’estudi dels efectes de la modernització i la globalització, va ser l’impulsor dels conceptes “societat del risc”, “segona modernitat” o “modernització reflexiva”, idees que va desenvolupar en els llibres La sociedad del riesgo (1998), ¿Qué es la globalización? (1998) o La democracia y sus enemigos (2000).

Coincidint amb la publicació del seu darrer assaig, Una Europa alemana (2012), Beck va inaugurar el passat dilluns 14 de gener el cicle de debats En Comú i l’hem entrevistat. En aquesta conversa l’autor fa una interpretació alternativa de la crisi que travessa Europa. Beck defensa la necessitat de construir entre tots una Europa que posi per davant de tot l’individu i els seus drets socials. No té sentit, diu, que cada país busqui la seva sortida de la crisi particular perquè els problemes que tenim són d’abast global, cal cooperar i buscar solucions comunes.

Les noves geopolítiques de Saskia Sassen

desembre 3rd, 2012 No Comments

Com recordareu, l’altre dia vàrem anunciar-vos l’aparició de sis novetats a la col·lecció Breus CCCB. Avui us presentem la primera d’elles, Nuevas geopolíticas. Territorio, autoridad y derechos, que recull la conferència impartida per Saskia Sassen el 18 de gener del 2011 en el marc del cicle Crisi, en el qual també van participar, entre d’altres, Soledad Puértolas, François Jullien, Eva Illouz i Jorge Wagensberg. En la seva intervenció, Sassen, professora de Sociologia de la Universitat de Columbia, va abordar el tema de la crisi a partir d’un canvi significatiu en el panorama geopolític: si abans el mercat global es regia per una lògica d’inclusió (de treballadors i de consumidors), ara genera mecanismes d’expulsió preocupants arreu del món. Com va dir Sassen durant la conferència, “sobra gent”.

“La teoria és una manera d’observar allò que els ulls no permeten veure”. Amb aquest aforisme involuntari, Saskia Sassen descriu acuradament el propòsit de la seva reflexió en aquest assaig: donar visibilitat a realitats geopolítiques que no percebem perquè estan mimetitzades amb el funcionament del mercat global però que, tanmateix, impliquen per a molts l’expulsió d’un sistema en el qual els grans interessos econòmics s’han imposat als drets socials. Segons Sassen, el sorgiment de realitats complexes ha fet trontollar les categories geopolítiques bàsiques de territori, autoritat i drets. En efecte, les noves condicions del panorama geopolític del segle XXI han generat una situació complexa que no és global ni nacional. Per aquesta raó Sassen es mostra escèptica envers els dos discursos que continuen pensant el món exclusivament en termes d’oposició entre globalització i nació: d’una banda, el discurs propi d’una “noció global de la globalització”, segons el qual els poders financers han afeblit la sobirania nacional dels Estats; per l’altra, el discurs sobre el retorn de l’Estat nacional fort arran de l’esclat de la crisi financera del 2008.

Sassen sosté que la globalització ha alterat el tradicional concepte d’Estat nació i ha fet possible l’aparició de noves territorialitats problemàtiques que fan necessari repensar els discursos dominants a fi de fer-les visibles. La compra de grans extensions de terra a països africans per part de la Xina, l’autoritat sense Estat imposada pels pirates de Somàlia durant els darrers anys o la territorialitat extensa de les ciutats globals (màxim exponent de l’actual ambigüitat entre global i nacional) en són només alguns exemples. Tot i ser producte del sistema, aquests fenòmens han engendrat lògiques d’expulsió i injustícies de les quals sentim a parlar diàriament. Els desnonaments producte de les hipoteques subprime, la invisibilitat dels treballadors materials de les grans ciutats financeres, els desplaçaments massius de persones que es veuen forçades a abandonar la seva terra natal o la vulnerabilitat dels agricultors locals davant les grans potències econòmiques, formen part de les noves geopolítiques que Saskia Sassen apuntava en la seva conferència i que recollim en aquesta nova publicació que ens plau presentar-vos.

Lucas Villavecchia

Jaume Pòrtulas: «La saviesa, almenys per origen, és una virtut aristocràtica»

març 14th, 2012 1 Comment

En l’última conferència del debat sobre les virtuts, el filòleg Jaume Pòrtulas va explicar l’evolució de la concepció de saviesa des de les primeres formes de saviesa tradicional o arcaica – consells, proverbis – fins a l’Ètica a Nicòmac d’Aristòtil.  «El primer que fa Aristòtil és trossejar la presumpta unitat de la saviesa que englobava l’esfera religiosa  i intel·lectual», digué Pòrtulas sobre l’obra del filòsof grec, considerada  la primera teoria clàssica de les virtuts.

En aquesta entrevista, Pòrtulas avança alguns dels continguts de la seva intervenció al CCCB i parla de l’origen històric de la paraula democràcia, un origen que ens fa reflexionar sobre el sentit del model democràtic en l’actualitat.

«...10...1415161718...»