Posts Tagged ‘Conferències’

Xavier Antich: «De la vida pública, tots en som responsables»

febrer 19th, 2013 No Comments

Un dels grans reptes de l’actualitat és tornar a la societat civil el protagonisme de la gestió pública. Així ho creu Xavier Antich, filòsof i professor d’Història de les idees estètiques de la Universitat de Girona, qui alerta que hem acabat identificant la política amb allò que fan els polítics professionals, quan “política” és, de fet, tot allò que fem en l’espai comú.

Durant la conversa que vam mantenir-hi després de la seva participació al debat “En comú”, Antich va afirmar que, en aquest espai compartit, el repte és fugir de la “trampa comunitària” i, per tant, en lloc de reforçar allò que existeix en comú, assumir el pluralisme. En aquest procés, segons el filòsof, l’educació juga un paper central; ja que té la capacitat d’aconseguir que no només formem part d’una comunitat, sinó que en participem activament.

També podeu veure el diàleg complet celebrat al CCCB entre Xavier Antich, Joan Margarit i Joan Nogué,

Marina Garcés: el compromís

febrer 13th, 2013 No Comments

Ja fa un temps que la paraula «compromís» torna a estar sobre la taula. Suposa, aquesta renovació, una certa recuperació de la societat civil, una dignificació de l’activitat política ciutadana que coincideix, no per casualitat, amb la major pèrdua de legitimitat dels partits i la política institucional des de la inauguració de la democràcia. Ja no som indiferents, o no ho som tant, perquè ens hem adonat que el món que compartim depèn directament de nosaltres (en plural) i de la nostra capacitat d’intervenir-hi.

Segurament, la crisi ens ha fet més conscients del fet que habitem un món “en comú”, que res humà ens és aliè, que les accions dels altres repercuteixen inevitablement sobre les nostres vides i que, per molt que ens hagin fet creure que podem arribar a ser autosuficients, mai no hem estat tan dependents com ara. És a dir, ens hem adonat que estem compromesos, units per lligams d’obligació i dependència, tant si ho volem com si no, pel fet mateix de viure junts. Com es passa, però, d’aquest compromís inevitable de la convivència al compromís polític? Què vol dir avui polititzar-se? Quines situacions tenen la força de comprometre’ns?

Por ADICAE15-M (Trabajo propio) [CC-BY-SA-3.0]

Per intentar trobar-hi algunes respostes, podeu apropar-vos al CCCB per sentir la filòsofa Marina Garcés el proper dilluns, 18 de febrer dins del cicle de conferències “En comú”. Tal com explicarà, polititzar-se vol dir, precisament, “desafiar el poder que ens expropia de la nostra dimensió comú”, reconèixer en la nostra condició comuna el principi i el fi de l’acció política. Per començar a escalfar motors, aquí teniu aquesta reflexió seva sobre la naturalesa del compromís:

“El compromís, quan ens assalta, trenca les barreres de la nostra immunitat, la nostra llibertat clientelar d’entrar i sortir, d’estar i no estar, de prendre-ho o deixar-ho. Així, ens obre i ens desplaça en el que som o crèiem que érem. Ens incorpora a un espai que no controlem del tot. Quan ens veiem compromesos, ja no som una consciència sobirana i una voluntat autosuficient. Ens trobem implicats en una situació que ens depassa i ens exigeix, finalment, que prenem una posició. Prendre una posició no és només prendre partit (a favor o en contra) ni emetre un judici (m’agrada o no m’agrada). És haver d’inventar una resposta que no tenim i que, sigui quina sigui, no ens deixarà iguals. Tot compromís és una transformació necessària de la qual no tenim el resultat final garantit.” (Pots llegir aquí el text complet, o el seu llibre Un mundo común que tot just ha publicat Edicions Bellaterra.)

Per altra banda, donat que la conferència prevista per aquesta data era la de la filòsofa Michela Marzano, que va haver de cancel·lar la seva intervenció perquè va decidir presentar-se a les eleccions al Parlament italià dels propers 24 i 25 de febrer, també emetrem una breu entrevista que l’equip del CCCB li ha fet sobre el seu compromís polític i sobre la relació entre la confiança i la vida “en comú”. Aviat estarà disponible també a la xarxa.

Ramón Andrés: “La música crea una manera de sentir col·lectiva”

febrer 12th, 2013 No Comments

“Ningú sap exactament què és la música”, diu Ramón Andrés; si bé ell, com a assagista i poeta, hi reflexiona sovint en estudis musicals i literaris. A partir d’aquesta reflexió, Andrés afirma que la música sorgeix de la voluntat d’emular la natura i que és una de les arts que més metàfores proporciona als humans. Però, més enllà dels orígens, aquest estudiós navarrès també s’interessa pel paper que la música exerceix en la societat contemporània, de la qual diu que no crea els espais de silenci on l’art musical pugui sorgir.

En l’entrevista que vam fer-li després de la seva participació al debat “En comú”, Ramón Andrés va constatar que, tot i que estem inundats de música, no la rebem favorablement. La credibilitat que atorguem a l’individu i la nostra insaciable recerca de la utilitat, va dir Andrés, ens impedeixen abastar la música en plenitud; si bé aquesta continua sent un art unitari i grupal que transmet codis comuns.

També podeu veure la conferència completa de Ramón Andrés al CCCB.

Peter Burke: «Ara estem més a prop que mai de l’ideal de coneixement comú»

febrer 8th, 2013 No Comments

Peter Burke ha estudiat com, al llarg de la història, els humans hem anat generant, gestionant i compartint coneixement. En l’estadi actual d’evolució tecnològica, quan sembla que l’accés a la informació és infinit i comptem amb enciclopèdies col·laboratives com la Wikipèdia, és un bon moment per preguntar-li a Burke si som més savis, si existeix una bona gestió de coneixement, si divulgadors clàssics de coneixement com la Universitat o els intel·lectuals han canviat o han de canviar. És el coneixement un bé comú? Segons el professor Burke, el saber serà comú quan més gent hi tingui accés. Ell troba tres obstacles a la democratització del coneixement: els interessos privats de les grans companyies, la censura i la manca de transparència dels governs i l’aïllament dels experts.

En aquesta entrevista que li vam fer a Burke després de la seva participació en el debat “En comú”, l’autor britànic parla del perill que Google es converteixi en el cercador que monopolitizi l’accés a la informació dels ciutadans i en la importància que en les escoles s’ensenyi a gestionar el coneixement perquè sapiguem discriminar i trobar la informació que realment necessitem.

També podeu veure la conferència completa de Peter Burke al CCCB

La ciutat, en comú

febrer 5th, 2013 2 Comments

La defensa i posada en valor dels béns comunals, del que és de tots i totes, del que fonamenta una comunitat i, més important, del que li dóna la seva raó d’ésser és l’objectiu del cicle “En comú”, que aquesta setmana ha celebrat la seva quarta sessió amb una conferència excepcional sobre la música a càrrec del poeta i assagista Ramón Andrés (aviat al nostre web).

© David Bravo

© David Bravo

La propera sessió, el proper dilluns 11 de febrer a les 19:30 h, es plantejarà com un diàleg entorn de la ciutat com el lloc on tot hi té cabuda i on tots ens trobem representats. La sessió vindrà a càrrec de Xavier Antich, filòsof i professor d’Història de les idees estètiques de la Universitat de Girona i del poeta i arquitecte Joan Margarit, i serà presentada per Joan Nogué, catedràtic de Geografia Humana de la Universitat de Girona i director de l’Observatori del Paisatge de Catalunya.

En aquest context, l’espai públic serà un element cabdal del diàleg donat que, en contraposició als espais privats de propietat individual i ús preassignat, es tracta de l’espai per excel·lència de la comunitat; de la propietat, el domini i l’ús públics. L’espai públic de la ciutat es suposa l’emplaçament de la convivència dels drets col·lectius i els individuals, però com respon aquest a les cada cop més creixents dinàmiques d’individualització o d’apropiació particular? Hem assistit a un procés en què diverses formes de consum van suposar que l’espai públic fos el lloc de la publicitat, de la mercantilització i de l’espectacle de masses, i que acabés esdevenint la localització predilecta de les grans marques mundials. Davant d’això, podem dir que l’espai públic és encara públic?

La crisi d’ideals de dècades anteriors ens ha fet replantejar quin hauria de ser el rol de l’espai públic i, per extensió, què hauria d’esdevenir la ciutat. Diàriament, som testimoni i part de moviments de resistència urbana que denuncien la deriva privatitzadora que ha patit l’espai públic i posen de relleu la necessitat de qüestionar el model d’espai públic de les ciutats. En definitiva, assistim a un moment d’auge de la responsabilitat d’habitants, usuaris i ciutadans vers els espais públics de la ciutat, entenent que si són nostres no ens en podem desentendre, en som els responsables.

El diàleg abordarà també com l’herència de dècades anteriors no tan sols és present a la ciutat tradicional sinó que també té conseqüències territorials. Què n’hem de fer, dels espais urbanitzats que esquitxen el territori metropolità i que semblen no tenir ni ús ni localització lògica? Es tracta d’indrets que no poden aspirar a dir-se ciutat ja que no hi ha convivència ni pervivència d’usos i que semblen abocats a la desatenció de les administracions que, d’altrabanda, els van fer possibles. Té espai públic un espai urbanitzat, que no es urbà, que no és ciutat? Tot i que morfològicament té carrers i places, són llocs d’intercanvi, de trobada, on posar en pràctica allò de la serendípia? Quina forma pren l’espai públic a les metròpolis i, al seu torn, quin és el rol del paisatge obert en aquest context?

Ja fa dotze anys que el CCCB va crear el Premi Europeu de l’Espai Públic Urbà amb la finalitat de reconèixer i promoure el caràcter públic dels espais urbans, així com la seva capacitat per estimular la cohesió social. Assumint les ambigüitats inherents a la noció d’espai públic, el Premi és l’únic a Europa que reconeix i promou un espai alhora públic (obert i d’accés universal) i urbà.

Marta Canedo

«...10...1314151617...20...»