Posts Tagged ‘ciutat’

Un punt berlanguià (que falta fa)

setembre 21st, 2010 No Comments

Crònica alternativa de la instal·lació de la càpsula del temps de l’Any Cerdà

La càpsula d’acer els sobrepassava en alçada. El fet d’haver estat instal·lada envoltada d’aigua feia inevitable pensar en la fondària que tindria l’estany construït per a allotjar-la. Potser, més que una càpsula del temps, allò era la part més alta d’un submarí. I el que l’alcalde feia en girar una i altra vegada el volant que en sobresortia no era altra cosa que tancar-ne l’escotilla.

El director general de la fundació La Caixa, que havia fet les primeres voltes al volant, s’ho mirava en primera fila. Els fotògrafs feien fotos. Els càmeres enregistraven les imatges. Algun home orquestra feia fotos, enregistrava les imatges i alhora prenia notes al quadern. Hi havia somriures entre la concurrència. El mateix Hereu se’n va adonar. “Crec que és la cosa més original que he fet mai com a alcalde”, va dir. Potser no tothom el va acabar de creure, però el que sí que va semblar era que tots l’enteníem.

L’acte d’instal·lació de la càpsula del temps de l’Any Cerdà a Cosmocaixa va resultar inusualment divertit. Ni els més escrupolosos li negaran un punt berlanguià. Algú, fins i tot, va deixar caure el calificatiu de “retrofuturista”. No cal oblidar, malgrat la modernitat que se li reconeix universalment, que Barcelona no deixa de ser una ciutat mediterrània.

Seqüència d’imatges de la instal·lacio de la càpsula del temps de l’Any Cerdà a Cosmocaixa. Fotos: Pau Rubio

I per aquells que no estiguin d’acord amb aquesta versió, n’hi ha una altra en forma de conte. Des del dia 16 de setembre de 2010 i durant els propers 150 anys Cosmocaixa custodiarà la llàntia meravellosa de l’Any Cerdà. Una de les poques càpsules del temps a l’aire lliure del món. Quan hagi transcorregut segle i mig, algú fregarà la llàntia/càpsula d’acer i aquesta s’obrirà com per art de màgia, deixant al descobert el seu ventre on hi haurà, no un geni aquesta vegada, sinó el llegat documental de l’Any Cerdà.

Una de les dificultats inicials d’aquest any temàtic va ser la mancança relativa de documentació sobre Ildefons Cerdà i el seu Pla. Perquè això no torni a passar, les biblioteques i altres centres de recursos rebran còpies de tots els treballs realitzats en els darrers mesos. A l’interior de la càpsula del temps hi ha, a més a més, els missatges que més de 3.000 ciutadans van deixar a la web www.barcelona2159.org pels seus homòlegs del futur. No sabeu com m’agradaria poder mirar per un foradet les cares que posaran aquests homòlegs del futur en obrir-se la càpsula i fer-se visible el seu contingut. Però el que més em pica la curiositat és saber si encara sabran qui era Berlanga i, sobretot, pensar en quina serà la frase que, en fer-se evident el retrofuturisme del l’acte, improvisarà aquell dia l’alcalde de 2159.

La notícia als mitjans:

El Periódico - Barcelona cierra la cápsula de mensajes hasta el año 2159

ADN.es – Barcelona cierra su cápsula del tiempo

Europa Press – Barcelona cierra la cápsula del tiempo

La ciutat dels horrors: balanç d’un projecte participatiu

setembre 16th, 2010 6 Comments

El passat 12 de setembre l’exposició “Barcelona-València-Palma. Una història de confluències” va tancar i no la podrem tornar a veure fins el gener de 2011 a Palma de Mallorca. Fins aleshores, un dels elements de l’exposició que podem seguir consultant a Internet és el projecte participatiu “La ciutat dels horrors”.

“La ciutat dels horrors” es va articular en dos espais: el presencial (l’exposició) i el virtual (un web). Des de l’àmbit virtual, els internautes podien enviar i votar fotografies de llocs lletjos de Barcelona, València i Palma. Les imatges més votades via web eren les que alimentaven l’espai físic, es projectaven en un mural que anava variant cada dia en funció de les votacions. Aquest mural respresentava “La ciutat dels horrors”, una metròpoli mixta, resultat de la combinació dels indrets menys agraïts de les 3 ciutats mediterrànies.

Crec que “La ciutat dels horrors” ha estat una de les iniciatives participatives més completes de les realitzades fins ara al CCCB, perquè ha aconseguit que els continguts aportats pels usuaris puguin formar part del projecte expositiu. I han estat els mateixos internautes  els qui han decidit, a través dels seus vots, quines imatges es projectaven al mural de la mostra.

La resposta dels participants ha estat força bona, vistos els resultats. Des del dia de la inauguració de “BVP”, a finals de maig, fins al mes de setembre, s’han publicat 477 fotografies que han rebut, en conjunt, un total de 84.704 vots. Més de 3.600 usuaris han visitat el web durant els quatre mesos de la mostra.

Altres xifres curioses que ens ha deixat “La ciutat dels horrors”:  segons els usuaris, Barcelona és la ciutat amb més indrets horrorosos, seguida de València i de Palma. Aquesta dada s’explica perquè la majoria de fotos rebudes (406) han estat de l’espai públic barceloní. Molts participants heu enviat imatges d’objectes concrets ―tolls d’aigua bruta, runes, munts d’escombraries, bicicletes abandonades etc.― com si el que veritablement ens molestés de la ciutat no fos l’espai urbà, sinó el rastre que les persones hi deixem.

Aquí teniu el rànquing de les cinc imatges amb un percentatge de vots més alt, els llocs més horrorosos. Moltes gràcies a tots els que heu fet créixer aquesta iniciativa (a alguns de vosaltres us hem anat seguint a través de Twitter o Facebook).

1. Toll d’aigua bruta al Maremàgnum (Barcelona). Autora: Sonia Hita

Vots totals: 195 | vots a favor: 190 | 97%

2. Escombreries a Poblenou (Barcelona). Autor: Isaac Gràcia

Vots totals: 231 | vots a favor: 220 | 95%

3. Mercat del dissabte (Palma de Mallorca). Autor: Martín

Vots totals: 232 | vots a favor: 219 | 94%

4. Carrer Banys Nous (Barcelona). Autor: Albert Salamé

Vots totals: 284 | vots a favor: 265 | 93%

5. Carrer Gramàtic Carles Ros, El Cabanyal (València). Autor: Eduardo Martín García

Vots totals: 273 | vots a favor: 255 | 93%

Oda a la lletjor de Barcelona, València i Palma

maig 10th, 2010 3 Comments

Pisos colorines. Les Corts (Barcelona). Foto enviada a “La ciutat dels horrors”, per emilikozak.com

El proper 25 de maig s’inaugura l’exposició “Barcelona, València i Palma. Una història de confluències i divergències”, comissariada per Ignasi Aballí, Melcior Comes i Vicent Sanchís. La mostra és un viatge per la situació present de les tres ciutats mediterrànies tot centrant-se en el paisatge urbà i el paisatge humà.

Per a un dels apartats de l’exposició, “La ciutat lletja”, s’ha dissenyat un mural interactiu perquè els visitants – presencials i virtuals – puguin crear la ciutat dels horrors, una combinació dels llocs més lletjos de les tres ciutats.  Podeu col·laborar en aquest element expositiu entrant al web http://www.cccb.org/laciutatdelshorrors.

Teniu dues maneres de participar:

LLEGIR MÉS-LEER MÁS-READ MORE

Atopia. Art i ciutat al segle XXI

abril 29th, 2010 Comments Closed

Paisatges urbans desdibuixats, gratacels que s’imposen sobre individus sols i abatuts, habitacions d’hotel reflectides sobre skylines immensos, carrers, estacions de metro, urbs flotants i gent que deambula per la ciutat. L’atopia. El malestar, la incomoditat que genera la ciutat del present. Iván de la Nuez i Josep Ramoneda, comissaris de l’exposició “Atopia. Art i ciutat al segle XXI”, fan servir el terme atopia, originari del camp clínic, per expressar l’univers de soledats, desesperació i saturació que es desprèn de la ciutat.

YouTube Preview Image

LLEGIR MÉS-LEER MÁS-READ MORE

Congrès Internacional Cerdà Postmetròpolis

febrer 19th, 2010 Comments Closed

Francesc Muñoz: “El repte és portar les polítiques urbanes al territori metropolità”

Aquest matí s’ha presentat al CCCB el congrès “Cerdà Postmetròpolis. El govern de les regions metropolitanes al segle XXI”, l’esdeveniment que tancarà el programa d’activitats de l’Any Cerdà. Destacats experts en urbanisme, geografia urbana i arquitectura es trobaran a Barcelona per estudiar com ha canviat el territori en els últims anys i quina és la millor manera de gestionar la ciutat del futur. L’objectiu del congrés és revisar les polítiques i dinàmiques territorials de Barcelona i l’àrea metropolitana per poder realitzar una diagnosi de la situació actual. La idea és que del congrés puguin sortir nous mecanismes i formes de gestionar el govern del territori.

En aquest vídeo, el director del congrés Francesc Muñoz presenta quines seran les principals línies de debat i reflexió d’aquesta trobada internacional.

YouTube Preview Image

LLEGIR MÉS-LEER MÁS-READ MORE