Posts Tagged ‘ciència’

Si investigues, millor dir-te John que Jennifer

gener 28th, 2015 1 Comment
Working in Lab (MSA)

Treballant al laboratori (MSA)

En John i la Jennifer són biòlegs formats a la Universitat de Yale. Tenen currículums idèntics i ambdós han estat escollits per ocupar dues posicions iguals com a tècnics de laboratori. Ara, les seves credencials han de passar per les mans de 127 professors de biologia, química i física, que sobre el paper hauran de decidir-ne el sou. El que no saben és que es tracta de personatges inventats per un experiment d’aquesta mateixa universitat sobre diferències de gènere. Han creat la situació per veure quin és l’abast del biaix de gènere. La conclusió és clara: amb els mateixos mèrits, és millor dir-se John que Jennifer. Per a ella, proposen un salari brut anual 3720 dòlars inferior. L’estudi, publicat el 2012 a la revista PNAS, va ser liderat per una dona, Jo Handelsman, actualment directora de l’Oficina de Política Científica i Tecnologia de la Casa Blanca i, per tant, assessora en temes de ciència del president Obama.

Poques dones arriben on és ella perquè, malgrat els avenços, la ciència encara és sexista. Amb el mateix talent, sovint les dones cobren menys que els homes, tenen moltes més dificultats per prosperar, aconsegueixen menys beques i tenen més possibilitats d’acabar abandonant la seva carrera. I és així arreu del món. Les dones que dirigeixen grups de recerca encara són minoria. A les 48 universitats públiques espanyoles només hi ha tres dones rectores. I per ser rectora, primer cal ser catedràtica. A Espanya tan sols un 15% de les càtedres universitàries les ocupen dones.

LLEGIR MÉS-LEER MÁS-READ MORE

Les cèl·lules mare, a debat

octubre 14th, 2014 No Comments

Les cèl·lules mare (stem cells) són cèl·lules presents a tots els teixits del cos, que amb la seva capacitat per dividir-se i duplicar-se permeten la renovació i regeneració dels nostres òrgans,  abastint-los rutinàriament de noves cèl·lules per substituir els milions de cèl·lules que moren cada dia. En dividir-se, la cèl·lula mare es duplica i pot crear cèl·lules diferents (cèl·lules de la sang, dels teixits, de la pell, etcètera) segons les necessitats que tingui el cos. Aquesta capacitat regeneradora, i el potencial que podria tenir la creació dirigida d’aquestes cèl·lules noves en el tractament de determinades malalties, ha convertit la investigació en cèl·lules mare en un dels camps més apassionants de la recerca científica actual.

Després del cicles dedicats als grans reptes de la biomedicina, els reptes energètics i el cervell, el Centre acull aquesta tardor ‘Cèl·lules mare: un futur sense malalties?‘ , el quart debat ICREA-CCCB, que donarà veu a quatre dels millors científics que treballen la disciplina a Catalunya per conèixer els últims avenços i reptes de la seva recerca.

“Al Japó ja s’han fet assajos clínics per regenerar teixits amb cèl·lules mare”

Salvador A. Benitah, professor d’investigació ICREA a l’Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona, obrirà els debats ICREA d’aquesta tardor el dimarts 21 d’octubre amb la conferència ‘Les cèl·lules mare: què són i quin paper tenen en els éssers vius‘. En l’entrevista, Benitah ens avança quines són les funcions de les cèl·lules mare en l’organisme, i explica perquè la polèmica que causava la recerca amb cèl·lules mare procedents d’embrions ja ha passat a la història: “Amb el descobriment de Shin’ya Yamanaka, que li va merèixer el premi Nobel de Medicina del 2012, podem portar qualsevol cèl·lula mare de l’organisme a l’estat embrionari, de manera que podríem acabar regenerant els òrgans d’un pacient i llavors transplantar-los, i tot a partir de les seves pròpies cèl·lules adultes”.

“Amb les cèl·lules mare podríem tractar les malalties més freqüents del món occidental”

Fins on podrà arribar la recerca amb cèl·lules mare? Ens ho explicarà el dimarts 28 d’octubre Ángel Raya, professor d’investigació ICREA a l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya i director del Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona a la conferència ‘Cèl·lules mare i medicina regenerativa: realitats i promeses‘. Per Raya les cèl·lules mare són “eines” que en el futur ens haurien de permetre tractar les malalties degeneratives més freqüents al nostre món: diabetis, malaltia de Parkinson, fallades cardíaques, i en general, “totes aquelles malalties vinculades a l’envelliment dels òrgans”. Al Centre de Medicina Regenerativa treballen per generar òrgans i cèl·lules al laboratori: “partint d’aquestes cèl·lules mare intentarem arribar a produir al laboratori les cèl·lules que necessita un pacient en concret”.

“Les cèl·lules mare són les causants de la reaparició dels tumors”

Les cèl·lules mare són beneficioses en la majoria d’òrgans i funcions del cos, però en el cas del càncer i els tumors la tasca de les cèl·lules mare resulta clarament perjudicial. Ens ho explicarà el dimarts 11 de novembre Joan Seoane, professor d’investigació ICREA al Vall d’Hebron Institut d’Oncologia, a la conferència ‘Cap a una nova comprensió del càncer i les seves teràpies‘. “Els tumors estan generats per les mateixes cèl·lules mare que, en condicions normals, generen teixits”, explica Seoane, i això té conseqüències: “en els càncers les cèl·lules mare són les responsables de que els tumors tornin a aparèixer i que vagin a altres llocs, segons com funcioni la metàstasi”.

També participarà als debats la professora d’investigació ICREA i catedràtica de Biologia Cel·lular a la Universitat Pompeu Fabra Pura Muñoz, amb la conferència ‘Cèl·lules mare i envelliment: podem manipular el procés?‘ del dimarts 4 de novembre.

Reptes energètics: innovar o decréixer

novembre 18th, 2013 No Comments

La nostra dependència energètica és total. A dia d’avui no podem desplaçar-nos de casa a la feina, cultivar un camp de patates o preparar el sopar sense energia. La societat occidental s’articula al voltant de l’energia, dels enginys i de les tecnologies que la utilitzen i que ens fan la vida més fàcil. De fet, els darrers vint anys hem consumit tanta energia com en els dos segles anteriors, i això ha provocat un canvi radical en els nostres hàbits i costums, amb nombroses implicacions humanístiques derivades. L’agricultura, el transport, la indústria o les comunicacions depenen del subministrament energètic, i també la nostra vida quotidiana: només cal veure com es col·lapsa la ciutat en patir un tall de subministrament elèctric, i la basarda que ens fa haver de passar un vespre sobrevivint gràcies a les espelmes (que, per cert, també són un recurs energètic).

A més l’accés recent a l’energia de milions de persones de països en desenvolupament –la Xina ja n’és el primer consumidor mundial– i la nostra existència cada vegada més hipertecnològica ens situen davant d’una gran paradoxa: el consum energètic creix com mai, mentre que alguns recursos energètics comencen a esgotar-se. Segons alguns científics el petroli ja hauria assolit l’índex màxim d’extracció –el pic de Hubbert – i a partir d’aquí s’iniciaria un declivi de la producció sense alternatives reals a aquest combustible. Com omplirem el dipòsit, si el petroli es torna escàs i prohibitiu? I com obtindrem els plàstics, l’asfalt o els seus milers de productes derivats? La mateixa incertesa plana entre les energies renovables, que encara no són una alternativa real als combustibles fòssils, i també genera dubtes l’energia nuclear, novament en el punt de mira després del desastre de Fukushima.

El creixement imparable del consum també ha generat un debat de profunditat. Fins ara havíem associat el progrés econòmic al consum energètic, i és gràcies a l’energia consumida que som on som. Ara bé, podem desfer aquesta associació? Podem deslligar el nostre benestar del consum energètic? És possible una vida confortable consumint menys, tal com promouen els defensors del decreixement? En aquest debat la sostenibilitat és la qüestió cabdal: Podem continuar consumint al mateix ritme? És sostenible, la despesa actual de recursos energètics, o estem hipotecant el món de les generacions que vindran?  Quin futur ens espera, si l’energia s’acaba? O anant encara més enllà i entrant en l’àmbit de la ciència ficció: en cas que les innovacions i el progrés tecnològic ens donessin energia il·limitada –la recerca de la fusió nuclear va en aquesta línia-, seria bo per la humanitat disposar d’un subministrament inesgotable? O el nostre esperit insaciable convertiria el Sàhara en un minigolf gegant i construiríem escales mecàniques per pujar a l’Himàlaia?

Totes aquestes preguntes i moltes d’altres s’intentaran respondre al cicle ‘Reptes energètics: present i futur’, la segona edició dels debats ICREA-CCCB, una col·laboració estable per donar a conèixer al gran públic els avenços i els reptes de la recerca d’alt nivell que es fa avui a Catalunya. El cicle de reflexions sobre producció i consum d’energia l’iniciarà César Ranero, professor de recerca de l’Institut de Ciències del Mar, que es preguntarà si el petroli té futur com a font d’energia o no (dimarts 26 de novembre). El seguirà Jeroen van den Bergh, professor de recerca a l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA), que parlarà dels reptes que planteja el creixement del consum energètic (dimarts 3 de desembre) i també Andreu Cabot, professor de recerca de l’Institut de Recerca en Energia de Catalunya (IREC), que parlarà de com les innovacions tècniques poden donar solucions als reptes energètics (dimarts 10 de desembre). Per últim, clourà el cicle la catedràtica de la Universitat de Lleida (UdL) Luisa F. Cabeza, que es plantejarà si les energies renovables són realment una alternativa de futur (dijous 19 de desembre).

Contingut relacionat

Entrevista: Jaume Bertranpetit, director d’ICREA, presenta la institució i la col·laboració amb el CCCB

Debat ICREA: Grans reptes de la biomedicina

Vídeos Debat ICREA: Grans reptes de la biomedicina

La revolució de la biomedicina en els debats ICREA-CCCB

maig 21st, 2013 2 Comments

Com es tractaran les malalties en el futur? Tindran curació algunes de les malalties que ara tenen major impacte sobre la població?

Per parlar d’aquestes qüestions, el CCCB i la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA) proposen el cicle de conferències “Grans reptes de la biomedicina”, que tindrà lloc al CCCB del 5 al 26 de juny. En aquests debats s’abordaran quatre grans malalties, que s’han escollit pensant en el seu impacte social: el càncer, la SIDA, la síndrome de Down (si bé no es pot considerar una malaltia, és una alteració genètica de la qual tot just se’n comença a saber el mecanisme) i, finalment, les malalties cerebrals autoimmunes. Cada sessió es dedicarà a un d’aquests temes i comptarà amb la conferència d’un investigador ICREA que desenvolupa la seva recerca en aquest àmbit i que ha destacat especialment per la seva trajectòria. L’objectiu dels debats no és només explicar com ha avançat el coneixement sobre cada una d’aquestes afeccions, sinó també veure de quina manera el progrés biomèdic està transformant les teràpies amb els pacients i quines millores es poden esperar en les persones afectades els propers anys.

Els participants seran Josep Maria Llovet, Javier Martínez-Picado, Susana de la Luna i Josep Dalmau, tots ells investigadors destacats del programa ICREA que duen a terme una recerca de gran impacte local i internacional. A més, comptarem  amb la participació de Milagros Pérez Oliva, Bonaventura Clotet, Josep Maria Espinàs i Ramon Gomis, que intervindran com a presentadors i moderadors de cada sessió.

Aquesta proposta és la primera de les col·laboracions que CCCB i ICREA han decidit programar de manera estable per donar a conèixer la recerca d’alt nivell que es fa a Catalunya. ICREA és una institució creada per la Generalitat de Catalunya ara fa dotze anys per tal de contractar científics d’arreu del món o facilitar el retorn dels investigadors propis que han treballat a l’estranger. Ho explica en la següent entrevista Jaume Bertranpetit, director d’aquesta institució, que col·labora amb totes les universitats i centres de recerca de Catalunya en àrees temàtiques que comprenen des de les ciències de la vida i la medicina fins a les ciències socials i les humanitats. En els debats ICREA-CCCB es presentarà la recerca que estan desenvolupant els investigadors ICREA en aquests diferents àmbits del coneixement.

Us invitem, doncs, a seguir-nos en aquesta primera aproximació a la recerca que es fa avui a Catalunya i descobrir com canviarà en un futur pròxim el tractament d’algunes de les malalties que més ens afecten.

Pots seguir els debats a Twitter: #biomedicina #debatsICREA

La Unió Europea premia el Human Brain Project

gener 24th, 2013 No Comments

Henry Markram, impulsor de Human Brain Project, va presentar el projecte al CCCB

Ahir es va saber la notícia que el Human Brain Project, dirigit pel neurocientífic Henry Markram, ha estat un dels dos projectes científics seleccionats per rebre el finançament més important de la Unió Europea pels propers 10 anys. Ni més ni menys que 1.000 milions d’euros.

Henry Markram al CCCB – Foto: Miquel Taverna, 2012

Henry Markram va ser al CCCB el passat 22 de maig per explicar-nos aquest ambiciós projecte que pretén crear un dels supercomputadors més potents del món per tal de poder simular de la manera més exacta possible el funcionament de la ment humana. El repte és recopilar tot el coneixement actual que la neurociència i altres disciplines estan reunint sobre el nostre cervell, des de la seva base genètica fins les diferents teories de la ment, el llenguatge, les emocions o la consciència, i incorporar-ho en un únic sistema informàtic. El projecte promet fer avançar enormement no només el coneixement general sobre la ment, sinó també els mecanismes de moltes disfuncions mentals com l’Alzheimer o l’autisme, de les quals per ara encara no és té remei.
Us convidem a sentir al propi Henry Markram explicant aquest projecte a l’entrevista que li vam fer al CCCB durant la seva visita.

Podeu trobar més informació aquí:

MATERIA: La UE invierte 2.000 millones en el grafeno y la recreación del cerebro humano

Web Human Brain Project

123