CCCB Veus

Jaume Bertranpetit oferirà la conferència “La selecció natural en humans: passat, present i futur” el proper dilluns, 4 de novembre, a les 19:30h al CCCB. Ho farà en el marc del cicle Evolució i cultura, que el CCCB organitza juntament amb B-Debate. Presentarà la conferència Montserrat Vendrell, directora general de Biocat.

Quan Darwin va explicar que la selecció natural era el motor de l’evolució, es produí una gran revolució en el pensament de la humanitat: es podia donar una explicació mecanicista, física, al mecanisme que explica l’evolució de les espècies. Per tant, no només es va poder entendre el procés de l’evolució de les espècies, sinó que se’n donaven les seves causes naturals, basant-se en la selecció natural. La visió naturalística, de lluita per la supervivència, de documentals de televisió, és la que ha imperat durant llarg temps.

Quina és la interpretació que tenim avui de la selecció natural quan hem après tanta biologia i, sobretot, hem après a desxifrar els genomes dels éssers vius? Què sabem de la selecció natural en l’era genòmica?

El més important, sens dubte, és que podem veure les empremtes deixades per la selecció natural quan ha actuat en una regió del genoma: podem veure que els diferents individus d’una població tenen menys variació de la que esperem en la majoria de gens per un fet ben simple: les variacions en aquestes regions del genoma produeixen anomalies en els portadors; això vol dir que les mutacions en els gens produeixen malaltia o, en altres termes, que hi ha selecció purificadora. Però la selecció natural, a més de l’aspecte conservador, és fonamental per entendre les innovacions, els canvis que estan a la base de noves adaptacions.

La selecció positiva o adaptativa és aquella que afavoreix els individus amb determinades característiques i les fa preeminents en les poblacions i les espècies. Les característiques que fan que cada espècie, cada població, tingui unes adaptacions concretes que les fan úniques, ben adaptades. Així tenim que la selecció natural està en la base per entendre totes les característiques novedoses de les espècies, totes les diferències remarcables que tenen les espècies o les poblacions i que es donen en la immensitat de les adaptacions, que estan no només en les espècies o poblacions d’animals o plantes que ens meravellen, sinó que estan també en nosaltres.

L’ésser humà, com a espècie diferenciada d’altres, implica no només una història. Més enllà de les formes fòssils dels nostres avantpassats ens podem preguntar quines són les singularitats biològiques humanes i com el coneixement del genoma ens ajuda a entendre-ho. En el fons, la pregunta interessant és: què fa humà a un humà? O dit en altres termes: quines són les característiques humanes que ens diferencien d’altres espècies properes (per exemple, el ximpanzé) i  podem saber que són fruit d’adaptacions i per tant que han estat sotmeses a selecció natural adaptativa? Podem parlar de les bases biològiques del “fet humà”?

Anant més enllà, ens podem plantejar si hi ha adaptacions que podem veure com a trets diferencials entre les poblacions humanes. Aquí, les eines genòmiques ens han permès veure com característiques ben diferents entre grups humans són fruit de la selecció natural: la pigmentació, la resistència a malalties infeccioses, l’adaptació a l’altitud. I els casos són ben clars i interessants.

Quan entendre l’adaptació ens porta a caràcters complexos, que depenen de molts gens i de la interacció amb l’ambient, la biologia actual es troba amb dificultats explicatives: coneixem encara poc de com el fenotip i el genotip estan relacionats i les adaptacions en caràcters complexos estan explorant la complexitat de les interaccions entre molts i complexos elements.

Entenem bé els principis bàsics de la selecció natural; entenem com llegir les seves empremtes en el genoma i la rellevància de la seu impacte funcional; coneixem els principis bàsics dels resultats de l’exploració dels genomes; i s’obre davant nostre la gran explicació causal de la nostra mateixa naturalesa i unicitat, com a espècie i com a població.