Posts Tagged ‘CentreDoc’

Evolució i cultura: Conferència i entrevista a Jared Diamond

novembre 4th, 2013 No Comments

“El risc i el perill. Què podem aprendre de les societats tradicionals?” és el títol de la conferència que el biòleg, fisiòleg i biogeògraf Jared Diamond va pronunciar el passat 19 d’octubre al CCCB. Va ser en el marc del cicle de ponències “Evolució i cultura”, que reflexiona sobre l’íntima relació entre biologia i cultura en la definició de la identitat humana.

Presentat pel president de l’Institut d’Estudis Catalans, Joandomènec Ros, Jared Diamond va proposar una aproximació a allò que podem aprendre dels costums, l’alimentació o les relacions socials en les cultures tradicionals. Més enllà de la seva idealització o de la seva marginació, Diamond va apuntar que les cultures tradicionals són una font molt valuosa per entendre la gran variabilitat d’eines culturals que els humans hem estat capaços de desenvolupar i va afegir que en la diversitat de les cultures humanes es troben les claus per al futur de la nostra espècie.

Per problemes tècnics, no vam poder enregistrar tota la conferència de Diamond, però hem recuperat el torn de preguntes que es va obrir al final de la intervenció. El vídeo està disponible en versió original en anglès i en versió traduïda al català.

D’altra banda, aprofitant la visita de Diamond al CCCB, vam fer-li la següent entrevista, en què parla de la relació recíproca entre evolució i cultura (una pràctica cultural pot provocar un canvi genètic i viceversa) i dels diferents ventalls de diversitat cultural que poden trobar-se a les societats tradicionals o a les modernes societats industrialitzades. Entre ambdós tipus de societat, sentencia Diamond, també divergeixen aspectes com l’estructura familiar (extensa o nuclear) i la relació amb les persones grans. De les societats africanes tradicionals, el biòleg destaca que són “materialment pobres, però socialment molt riques”.

Les conferències d’”Evolució i cultura” van continuar el 28 d’octubre amb la ponència “Nosaltres els africans: vuit coses per recordar sobre la diversitat humana” a càrrec del genetista Guido Barbujani. Les següents sessions del cicle seran “La selecció natural en humans: passat, present i futur” (4 de novembre), per part del biòleg Jaume Bertranpetit, i “Homo Sapiens: una espècie desconeguda?” (11 de novembre), impartida pel paleontòleg Juan-Luis Arsuaga. Trobareu tots els vídeos relacionats amb el cicle en aquest enllaç.

Jaume Bertranpetit: la selecció natural en humans

octubre 30th, 2013 No Comments

Jaume Bertranpetit oferirà la conferència “La selecció natural en humans: passat, present i futur” el proper dilluns, 4 de novembre, a les 19:30h al CCCB. Ho farà en el marc del cicle Evolució i cultura, que el CCCB organitza juntament amb B-Debate. Presentarà la conferència Montserrat Vendrell, directora general de Biocat.

Quan Darwin va explicar que la selecció natural era el motor de l’evolució, es produí una gran revolució en el pensament de la humanitat: es podia donar una explicació mecanicista, física, al mecanisme que explica l’evolució de les espècies. Per tant, no només es va poder entendre el procés de l’evolució de les espècies, sinó que se’n donaven les seves causes naturals, basant-se en la selecció natural. La visió naturalística, de lluita per la supervivència, de documentals de televisió, és la que ha imperat durant llarg temps.

Quina és la interpretació que tenim avui de la selecció natural quan hem après tanta biologia i, sobretot, hem après a desxifrar els genomes dels éssers vius? Què sabem de la selecció natural en l’era genòmica?

Jaume Bertranpetit

El més important, sens dubte, és que podem veure les empremtes deixades per la selecció natural quan ha actuat en una regió del genoma: podem veure que els diferents individus d’una població tenen menys variació de la que esperem en la majoria de gens per un fet ben simple: les variacions en aquestes regions del genoma produeixen anomalies en els portadors; això vol dir que les mutacions en els gens produeixen malaltia o, en altres termes, que hi ha selecció purificadora. Però la selecció natural, a més de l’aspecte conservador, és fonamental per entendre les innovacions, els canvis que estan a la base de noves adaptacions.

La selecció positiva o adaptativa és aquella que afavoreix els individus amb determinades característiques i les fa preeminents en les poblacions i les espècies. Les característiques que fan que cada espècie, cada població, tingui unes adaptacions concretes que les fan úniques, ben adaptades. Així tenim que la selecció natural està en la base per entendre totes les característiques novedoses de les espècies, totes les diferències remarcables que tenen les espècies o les poblacions i que es donen en la immensitat de les adaptacions, que estan no només en les espècies o poblacions d’animals o plantes que ens meravellen, sinó que estan també en nosaltres.

L’ésser humà, com a espècie diferenciada d’altres, implica no només una història. Més enllà de les formes fòssils dels nostres avantpassats ens podem preguntar quines són les singularitats biològiques humanes i com el coneixement del genoma ens ajuda a entendre-ho. En el fons, la pregunta interessant és: què fa humà a un humà? O dit en altres termes: quines són les característiques humanes que ens diferencien d’altres espècies properes (per exemple, el ximpanzé) i  podem saber que són fruit d’adaptacions i per tant que han estat sotmeses a selecció natural adaptativa? Podem parlar de les bases biològiques del “fet humà”?

Anant més enllà, ens podem plantejar si hi ha adaptacions que podem veure com a trets diferencials entre les poblacions humanes. Aquí, les eines genòmiques ens han permès veure com característiques ben diferents entre grups humans són fruit de la selecció natural: la pigmentació, la resistència a malalties infeccioses, l’adaptació a l’altitud. I els casos són ben clars i interessants.

Quan entendre l’adaptació ens porta a caràcters complexos, que depenen de molts gens i de la interacció amb l’ambient, la biologia actual es troba amb dificultats explicatives: coneixem encara poc de com el fenotip i el genotip estan relacionats i les adaptacions en caràcters complexos estan explorant la complexitat de les interaccions entre molts i complexos elements.

Entenem bé els principis bàsics de la selecció natural; entenem com llegir les seves empremtes en el genoma i la rellevància de la seu impacte funcional; coneixem els principis bàsics dels resultats de l’exploració dels genomes; i s’obre davant nostre la gran explicació causal de la nostra mateixa naturalesa i unicitat, com a espècie i com a població.

L’escriptor xinès Yu Hua, al CCCB

octubre 30th, 2013 1 Comment

“Sense èpica, sense ètica, sense cap mena d’indici de progrés, el lector queda completament abandonat davant de la història i del món que l’envolta.” Amb aquestes paraules, l’especialista en literatura xinesa Carles Prado descriu l’efecte colpidor de la prosa primerenca de l’escriptor xinès Yu Hua. Ho fa al pròleg d’El passat i els càstigs (2013), el recull de relats amb què va debutar Yu Hua als anys 80 i que acaba de ser traduït en primícia al català per l’editorial Males Herbes.

Yu Hua

Yu Hua és un dels escriptors xinesos contemporanis més influents, membre de la primera generació que no va patir les penúries del maoisme. Segons Prado, la seva obra defuig tant del realisme social que havia caracteritzat la literatura xinesa de les dècades anteriors com del discurs humanista que es postulava com a alternativa a la Xina durant la segona meitat de la dècada dels 1980. El resultat és una literatura torbadora, desafiant i difícilment classificable. El fet que comencés a escriure l’any 1984, quan l’etapa maoista ja havia quedat enrere, li va permetre narrar sobre el passat i el present sense les cicatrius que arrossegaven els escriptors de generacions anteriors.

Nascut el 1960, Yu Hua va viure la darrera etapa de la Revolució Cultural xinesa, en la qual, com és ben sabut, es va proscriure gairebé tota la literatura. Tal com ha explicat ell mateix, els pocs llibres que queien a les seves mans estaven tan escapçats i gastats que gairebé mai se’n podia saber l’autor, el títol, el principi o el final. Convertit amb el temps en un lector apassionat, influït per escriptors com Kafka, Robbe-Grillet o Kawabata, Yu Hua va ser un dels intel·lectuals responsables d’introduir les avantguardes literàries a la Xina dels anys 80. La seva obra sap convertir una història pertorbadora, on conflueixen surrealisme, cruesa i lirisme, en un relat gairebé hipnòtic, que atrapa i fascina al lector.

Tal com indica Carles Prado, l’estil dels relats d’inici de Yu Hua és gèlid i aclaparador. La ficció que construeix tracta la realitat d’una manera freda, àdhuc brutal, i amb freqüència la violència i la sang taquen vastament els seus relats. Aquesta fredor és típica dels seus primers escrits, dels quals El passat i els càstigs en recull quatre contes. El mateix Yu Hua creu que això es deu, en part, al fet que des de nen va estar molt a prop de la mort. Entre d’altres imatges de la seva infància, n’hi ha una de particularment escabrosa, i és que casa seva es trobava davant d’un lavabo públic on sovint les infermeres llençaven el rebuig humà resultant d’operacions quirúrgiques. També explica, en una entrevista publicada al New York Times, que a casa hi feia tanta calor a l’estiu, que cercava el recer en la frescor d’un dipòsit de cadàvers proper, on solia endormiscar-se. De la mateixa manera, les execucions públiques durant el règim maoista, que trencaven l’avorriment i la monotonia a Haiyan, el seu poble, a la província de Zhejian, formen part del seu record.

Quina explicació té aquesta cruesa en la prosa de Yu Hua? Com ha contribuït la seva experiència vital a fornir la imatgeria dels seus relats? Què ens diu la seva literatura dels profunds canvis econòmics, polítics i socials que ha viscut la Xina en els darrers cinquanta anys? Per intentar respondre a aquestes i altres preguntes, i en motiu de la inauguració del màster en Estudis xinesos de la Universitat Pompeu Fabra i de la presentació d’El passat i els càstigs, Yu Hua i Carles Prado, acompanyats de l’editor de Males Herbes Ricard Planas i la traductora Carla Benet mantindran un diàleg obert al públic que tindrà lloc al CCCB el proper dimarts 5 de novembre a les 19:30h. Al Twitter: #YuHua.

Guido Barbujani: “Tots som africans”

octubre 23rd, 2013 No Comments

D’acord amb el conegut genetista italià Guido Barbujani, la història evolutiva de la humanitat revela que “tots som africans”. De fet, si volguéssim conèixer un “veritable” europeu ens hauríem de remuntar a fa més de 30.000 anys, quan els últims neandertals es van extingir definitivament. Els nostres ancestres són un grup d’individus que habitava a l’Àfrica oriental i fa 60.000 anys es va estendre per tot el planeta, barrejant el seu ADN fins a produir el de la humanitat actual. La història del seu viatge des de l’Àfrica, de les grans migracions prehistòriques que varen poblar el planeta, està escrita al nostre codi genètic i contribueix a explicar, segons Barbujani, el què sabem avui sobre biodiversitat humana.

Guido Barbujani

D’alguna manera, afegeix Barbujani, ens assemblem molt a les tonyines i als talps. A les primeres perquè, igual que els humans, tenen un alt nivell de mobilitat geogràfica i això ha propiciat que durant mil·lennis hagin intercanviat gens amb individus de procedència molt diversa. Als segons perquè, com a espècie, hem estat capaços d’adaptar-nos a ambients molt diversos, des dels més càlids fins als més glaçats. Mobilitat, capacitat d’adaptació i mestissatge, les característiques del migrant, estan inscrites al nostre ADN. En una afirmació no mancada de provació, explica Barbujani que tots som immigrants africans, amb trets diversos però, tot i així, parents.

Aquesta gran mobilitat que ara anomenem globalització és un fenomen que data de fa milions d’anys i que ha modelat la nostra espècie tal com és ara. Els estudis sobre biodiversitat confirmen aquesta continuïtat i revelen intricades relacions biològiques entre els individus i les poblacions. Així, dos bosquimans que viuen a només alguns quilòmetres de distància a l’Àfrica poden estar situats als dos extrems de l’escala de variabilitat genètica mentre un asiàtic i un europeu poden compartir més trets genètics que dues persones d’un mateix continent o una mateixa població.

Quin és el pes de la genètica en la configuració de les nostres identitats? Què sabem avui de la nostra relació biològica amb altres individus i poblacions del món? Com pot això contribuir a entendre i curar malalties i millorar les nostres condicions de vida? El genetista Guido Barbujani oferirà algunes claus per conèixer més sobre la relació entre la genètica i la biodiversitat humana el proper dilluns 28 d’octubre, a les 19:30h al CCCB, presentat per Cristina Junyent. Ho farà en el marc del cicle “Evolució i cultura”, que el CCCB organitza amb B-Debate i va inaugurar el biòleg Jared Diamond amb una conferència sobre el risc i el perill en les societats tradicionals.

En el cicle “Evolució i cultura” també està prevista la participació del biòleg Jaume Bertranpetit (4 de novembre) i el paleontòleg Juan-Luis Arsuaga (11 de novembre). Al twitter, #EvolucióiCultura.

Visions de la cultura

octubre 11th, 2013 No Comments

Entrevistes i vídeos del debat “El Sentit de la Cultura”

Durant els dos dies del debat “El sentit de la cultura”, vam entrevistar alguns dels ponents i moderadors de les taules rodones per saber la seva visió d’alguns dels temes que van sorgir durant les xerrades al Teatre CCCB. Està la cultura en crisi? Quina cultura? És cert que existeix una davallada de públic en les activitats culturals? Hauríem de pensar en nous models de gestió i administració dels projectes i les institucions? Quin és el retorn social de la cultura? I la relació entre la cultura i l’Estat?

Hi intervenen la filòsofa Marina Garcés, l’exdirector del centre Arts Santa Mònica Vicenç Altaió, el poeta Eduard Escoffet, els periodistes Emili Manzano i Francesc-Marc Álvaro, la directora de l’Acadèmia del Cinema Català Isona Passola, la comissària Rosa Pera, l’artista Simona Levi, el mecenes Han Nefkens, el vicepresident de Focus Xavier Marcé, el coordinador d’Indigestió Jordi Oliveras, el director de la Sala Beckett, Toni Casares, el codirector del Sónar, Ricard Robles, i la gerent de l’ICUB, Marta Clari

Aquest muntatge audiovisual només recull les opinions d’alguns dels participants i tampoc presenta totes les respostes de tots els entrevistats. Malgrat les seves limitacions, el vídeo intenta ser una petita mostra de veus de professionals que treballen o tenen relació amb el que anomenem “sector cultural”.

Cal matisar què entenem per sector cultural (i molts dels entrevistats ho han fet en les seves respostes). Ens referim concretament a l’organització de persones, institucions o empreses que produeixen béns culturals. Cal recordar-ho perquè si hi ha una conclusió comuna d’aquells dos dies de debats és que hem de deixar d’entendre la cultura únicament com allò que fan els que s’hi dediquen professionalment.

Si preferiu escoltar totes les opinions que van sorgir durant els debats “El sentit de la cultura” us recomanem veure els vídeos de les taules rodones, que ja estan publicats a la Xarxa.

El suplement Culturas de La Vanguardia també va publicar una síntesi de les xerrades amb l’opinió del director del debat, Antonio Monegal. També podeu escoltar l’opinió de Monegal en aquesta entrevista prèvia a les jornades que vam publicar a VEUS CCCB.

«...7891011...»