Posts Tagged ‘CentreDoc’

Luisa F. Cabeza: «Tots els que treballem en l’àmbit de l’energia sabem que és impossible continuar amb aquest ritme de vida»

desembre 11th, 2013 No Comments

CONFERÈNCIA SUSPESA PER MALALTIA DE LA PONENT.
DISCULPEU LES MOLÈSTIES
.

Després de conèixer el futur negre que li espera al petroli, les implicacions econòmiques d’una reducció del consum energètic i els reptes que afronta l’energia solar, el cicle ICREA-CCCB de ‘Reptes energètics’ s’acomiadarà dijous 19 de desembre amb la conferència de la catedràtica de la Universitat de Lleida Luisa F. Cabeza sobre energies renovables i regulacions internacionals.

«La utilització de les energies renovables presenta tres grans problemes», explica  Luisa F. Cabeza. El primer problema és tecnològic, perquè estem a l’inici del desenvolupament d’aquest tipus d’energia i «els rendiments són molt baixos». Utilitzem l’energia solar, però «la quantitat d’energia que recuperem respecte la quantitat d’energia que rebem encara és molt baixa».

«El segon gran repte és de costos, les energies renovables són més cares que els combustibles fòssils, per tant és més car escalfar una casa amb energies renovables que amb petroli o carbó”, diu la investigadora ICREA. «A banda, l’emmagatzematge està essent una de les grans barreres, perquè del nostre cotxe el punt feble és la bateria».

Per últim, el tercer gran repte de les energies alternatives és el repte social: «les energies renovables no són sempre acceptades i conegudes al món. La gent no està disposada a tenir-les a casa o a pagar una mica per tenir-les a casa, no se sap quines avantatges tenen respecte la resta d’energies convencionals». En aquest sentit, la catedràtica de la UdL és pessimista respecte al futur que ens espera. «Tots els que treballem en aquest àmbit sabem que és impossible continuar amb el ritme de vida que portem». Segons Cabeza, «hem de canviar de forma de vida, però no se sap molt bé com fer-ho, perquè no és fàcil dir-li a la gent que ara que ens hem acostumat a tenir calefacció i aire condicionat a casa de sobte serà massa car i ja no podrà tenir-ne. O que no podrem anar en cotxe a tot arreu, i la gent es pensa que perquè no puguis anar en cotxe aniràs amb avió, però amb avió tampoc hi podràs anar, tot tornarà a ser com fa 30 anys, quan agafar una avió era realment car». «La tecnologia es desenvoluparà molt, però mai arribarem a tenir el miracle del petroli», conclou Luisa F. Cabeza.

L’entrada a les conferències és gratuïta. També es poden seguir en directe per Internet i a Twitter amb #debatsICREA.


Barcelona a cau d’orella: Xavier Theros ens explica la ciutat

desembre 4th, 2013 No Comments

«Barcelona és una ceba, sempre recoberta per infinites capes de pell. Barcelona és una ceba de la qual sempre queden coses per descobrir, una ceba que no te l’acabes mai. Després d’anys recollint històries i anècdotes sobre el lloc on visc, aquesta ciutat encara em genera més preguntes que respostes, més misteris que descobriments, més interrogants que certeses. Per això, en aquest viatge m’he fet acompanyar d’un cicerone d’excepció, per no perdre’m en el camí.

Seguint les passes del gran Josep Maria Carandell i la seva Guía Secreta de Barcelona, he observat els carrers d’avui en dia i he recollit les meves impressions en una guia feta a cau d’orella. Una guia on explicar, sense fer gaire remor, un grapat d’indiscrecions sobre aquest port antic ple de secrets, sobre la seva gent, els seus paisatges i el seu passat menys conegut. Com va escriure el mestre Carandell, probablement la història i la geografia humana de Barcelona són un cúmul d’experiències viscudes “amb un somriure ambigú de dona ofesa que pregunta: i doncs, què creien, que seria fàcil als meus dos mil anys?»

Amb aquestes paraules, l’escriptor Xavier Theros (@polipoetics) ens dóna les claus del seu últim llibre, Barcelona a cau d’orella (Comanegra, 2013), i ens anima a resseguir amb ell aquest intens viatge per la ciutat.

Us convidem el proper dijous dia 12 de desembre, a les 19:30 a la presentació llibre al CCCB. Acompanyaran l’autor la fotògrafa Consuelo Batista, l’antropòleg Manuel Delgado i Joan Sala, director de l’editorial Comanegra.

Andreu Cabot: «Encara tenim problemes per emmagatzemar electricitat»

desembre 3rd, 2013 No Comments

Tot i que alguns països com Dinamarca ja generin el 30% de la seva energia per vies renovables, la tecnologia actual encara no és prou eficient i resulta massa cara. Per conèixer de primera mà aquesta problemàtica, el proper dimarts 10 de desembre visitarà el CCCB l’investigador Andreu Cabot, de l’Institut de Recerca en Energia de Catalunya (IREC).

L’equip de Cabot a l’IREC fa recerca de nous materials que millorin les plaques solars i els dispositius de conversió energètica, per intentar abaratir i millorar aquests processos. «L’emmagatzematge de l’energia elèctrica encara no està del tot solucionat», explica Cabot, ja que les bateries elèctriques no poden competir amb la benzina. «Un litre de gasolina té molta més energia que una bateria del volum equivalent», exemplifica aquest investigador, que afegeix que «la durada d’aquestes bateries és un altre problema a resoldre».

Però, tot i els reptes tecnològics que afronta la comunitat científica, Cabot es mostra optimista respecte a un futur ple d’energies alternatives: «si l’energia dels combustibles fòssils va pujant de preu i la que produïm amb processos fotovoltaics o termoelèctrics s’abarateix, al final aquests dos costos coincidiran, i a partir d’aquí podrem reemplaçar bona part dels combustibles fòssils per altres fonts renovables d’energia».

Andreu Cabot exposarà els problemes actuals i les perspectives de futur de l’energia solar a la tercera sessió dels debats ICREA-CCCB, que porta per títol ‘La tècnica podrà trobar solucions als reptes energètics?’ i que se celebrarà el proper dimarts 10 de desembre a les 19:30 hores al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. El presentarà Joan Vila i Simon, professor de Tecnologia energètica a la Universitat de Girona (UdG) i serà la penúltima sessió d’aquest cicle, una col·laboració estable entre el CCCB i la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA) per donar a conèixer al gran públic els avenços i reptes de la recerca d’alt nivell que es fa avui a Catalunya.

L’entrada a les conferències és gratuïta. També es poden seguir en directe per Internet i a Twitter amb #debatsICREA.

Contingut relacionat

El CCCB homenatja Maquiavel

novembre 29th, 2013 No Comments

El 10 de desembre de 1513, Nicolau Maquiavel va escriure una carta al seu amic Francesco Vettori que contenia el fragment següent:

Us diré quina és la meva vida ara. Em llevo al matí amb el sol i me’n vaig a un bosc de la meva propietat que estic fent talar, on m’estic dues hores per veure la feina del dia abans i per passar l’estona amb els llenyataires, que sempre tenen algun plet entre mans, ja sigui entre ells ja sigui amb els veïns. [...] Sortint del bosc, me’n vaig a una font i des d’allà a un lloc on tinc preparades trampes per als ocells. M’enduc un llibre, o Dante o Petrarca, o algun dels poetes menors, com Tibul, Ovidi o semblants: llegeixo les seves passions, els seus amors em recorden els meus, i gaudeixo una estona d’aquests pensaments. Me’n vaig després pel camí de l’hostal, parlo amb els qui passen, els demano notícies dels seus pobles, m’assabento de coses diverses i observo els diferents gustos i fantasies dels homes*.

Maquiavel havia estat funcionari florentí, però feia un any que l’havien expulsat del càrrec de secretari a la ciutat i s’havia hagut de refugiar a Sant’Andrea, un poblet als afores de Florència. Allà, en un ambient de pobresa i desolació, Maquiavel passava el dia entre llenyataires, caçant ocells o llegint al mig del bosc, i a les nits es tancava a casa i treballava en la redacció d’El Príncep, el tractat polític que li havia de tornar a obrir les portes de la ciutat que l’havia rebutjat. Així és com Maquiavel explicava el seu dia a dia escrivint el tractat:

[...] Arribat el vespre, torno a casa i entro al meu escriptori. En el llindar em trec la roba de cada dia, plena de fang i llot, i em poso robes reials i curials. Vestit adequadament, entro a les velles corts dels homes antics, on rebut amablement per ells, em nodreixo d’aquell aliment que només és per a mi i per al qual vaig néixer. [...] Durant quatre hores no sento cap enuig, m’oblido de tot afany, no temo la pobresa ni em torba la mort: em transfereixo del tot en ells. I com sigui que Dante diu que no hi ha ciència si no es reté el que s’ha entès, he anotat el que he atresorat gràcies a la meva conversa amb ells, i he compost un opuscle, De principatibus, en el qual em lliuro tant com puc a les meditacions sobre aquesta matèria, tractant de què és un principat, de quines menes n’hi ha, com s’adquireixen, com es mantenen, per què es perden*.

La història té un final trist, perquè El Príncep no es publicarà fins després de la seva mort, convertint-se al cap de poc temps en un dels textos més influents de la teoria política. Aquest 2013 celebrem els 500 anys de l’inici de la redacció de l’obra més universal de Maquiavel, i la data escollida per recordar l’efemèride és precisament la d’enviament d’aquesta carta on es mencionava per primera vegada l’opuscle i que el proper dilluns 2 de desembre a les 19:30 hores llegirà sencera l’actor Jordi Boixaderas al CCCB. El nostre homenatge a Maquiavel continuarà amb la conferència del filòsof italià Remo Bodei, que destacarà el realisme de l’obra de Maquiavel i ens oferirà algunes claus per llegir El Príncep avui en dia, acompanyat pels filòsofs Juan Manuel Forte i Rosa Rius Gatell.

* Fragments de la Carta de Nicolau Maquiavel a Francesco Vettori traduïts per Rosa Rius Gatell i Blanca Llorca Morell.

Michael Sandel, un filòsof de masses

novembre 28th, 2013 1 Comment

Una conferència sobre filosofia per a 14.000 persones? Un filòsof que dóna el tret de sortida d’un partit de beisbol? Universitaris barallant-se per aconseguir assistir a unes classes d’ètica?

Sembla el món al revés, però és el món de Michael Sandel, el catedràtic de Filosofia política de Harvard que ha fet de la discussió de dilemes ètics i filosòfics un fenomen, tant als Estats Units com a Àsia. Allà les seves conferències són tremendament populars, en bona mesura per la seva capacitat per plantejar i discutir qüestions controvertides, però també per la manera en què implica al públic i demana la seva participació. El proper dimecres, 4 de desembre, el tornarem a tenir al CCCB per parlar del tema del seu últim llibre: els diners, o més ben dit, per explicar-nos que avui en dia queden molt poques coses que no es puguin comprar amb diners.

Hem de recompensar els nostres fills per treure bones notes? Quines conseqüències ètiques té que alguns països o empreses puguin pagar per contaminar el medi ambient? Com és que, en alguns països, els drets de ciutadania es puguin comprar adquirint un pis que costi prou diners? L’argument de Michael Sandel és que hem passat de tenir una economia de mercat a ser una societat de mercat, i que això té unes implicacions molt profundes. No només per a l’economia financera o els mercats de futurs, sinó per a totes les esferes de la nostra vida, des de les més íntimes a les que tots tenim en comú.

Si bé és cert que els arguments de Michael Sandel s’ajusten molt més a la societat nord-americana, que és la que ell coneix millor, la lectura del seu llibre Lo que el dinero no puede comprar (Debate, 2013) farà que reconeguem també part del paisatge que ens envolta. La seva conferència, que estarà moderada per la filòsofa Marina Garcés, plantejarà quines són les conseqüències d’aquesta mercantilització de les nostres vides i quins haurien de ser els límits morals del mercat. #MichaelSandel

El capítol del programa de TV Soy Cámara del 5 de febrer de 2011 es va articular a partir d’una entrevista a Michael Sandel, que l’any 2010 va oferir al CCCB la conferència Contra la perfecció. Els dilemes ètics de l’enginyeria genètica

«...56789...»