Posts Tagged ‘CentreDoc’

Marina Garcés: «La nostra batalla és redefinir el sentit de la riquesa»

febrer 26th, 2013 No Comments

La filòsofa Marina Garcés constata que vivim l’emergència de noves formes de politització que assetgen i desborden els marcs institucionals coneguts. Això succeeix, diu Garcés, en un món global on (tot i que estem fets de múltiples fronteres) prenem consciència que el “nosaltres” no és una amenaça, sinó una possibilitat de replantejar què vol dir viure junts i com fer-ho.

Durant la conversa que vam mantenir-hi després de la seva participació al debat “En comú”, la professora de Filosofia de la Universitat de Saragossa va afirmar que vivim en contra del nostre compromís amb la vida col·lectiva i va assegurar que, si prenem peu d’aquest compromís, estarem apostant per la riquesa de la vida. Sobre aquesta riquesa, precisament, Garcés va concloure que l’hem de redefinir com a valor del que és inapropiable; és a dir, del que no pot tenir propietari.

També podeu veure la conferència completa de Marina Garcés al CCCB.

Joan Nogué: «La cooperació hagués estat més rendible que la competència»

febrer 22nd, 2013 No Comments

Segons el catedràtic de Geografia humana Joan Nogué, la històrica riquesa organitzativa de la societat civil catalana es mostra ara especialment útil, ja que, en moments de crisi institucional, política i econòmica com els actuals, Nogué creu que la societat civil és el que ens queda per reconstruir un sistema que s’ha demostrat inviable.

En l’entrevista que li vam fer després de la seva participació al debat “En comú”, el director de l’Observatori del Paisatge de Catalunya va afirmar que la proliferació de cooperatives de consum i mercats d’intercanvi exemplifica una nova aposta per la cooperació; una aposta que, en molts sentits, pot ser més profitosa i rendible que la simple i pura competència desfrenada.

També podeu veure el diàleg complet celebrat al CCCB entre Joan Nogué, Xavier Antich i Joan Margarit.

Joan Margarit: «No hi ha comunitat sense individualitat»

febrer 21st, 2013 No Comments

“Sense cultura no m’imagino què vol dir el comú”, diu Joan Margarit, qui afegeix que la cultura té al començament un caràcter individual, però que després, en una segona etapa, busca l’altre. Per a Margarit, poeta i arquitecte, el que ha canviat és que, si abans el més immediat era la relació i la companyia, ara ho és l’autisme.

En l’entrevista que li vam fer després de la seva participació a la conferència “En comú”, Margarit va constatar que la ciutat ha deixat de ser exterior per ser interior, ja que ens hem fusionat amb ella. Com a poeta, ho va exemplificar dient que la poesia no ha tornat més al romanticisme (a la unió entre persona i natura). Per això, ja no és possible mirar la ciutat amb distància: no podem fer com el pintor que situava el cavallet davant del paisatge.

També podeu veure el diàleg complet celebrat al CCCB entre Joan Margarit, Xavier Antich i Joan Nogué.

Xavier Antich: «De la vida pública, tots en som responsables»

febrer 19th, 2013 No Comments

Un dels grans reptes de l’actualitat és tornar a la societat civil el protagonisme de la gestió pública. Així ho creu Xavier Antich, filòsof i professor d’Història de les idees estètiques de la Universitat de Girona, qui alerta que hem acabat identificant la política amb allò que fan els polítics professionals, quan “política” és, de fet, tot allò que fem en l’espai comú.

Durant la conversa que vam mantenir-hi després de la seva participació al debat “En comú”, Antich va afirmar que, en aquest espai compartit, el repte és fugir de la “trampa comunitària” i, per tant, en lloc de reforçar allò que existeix en comú, assumir el pluralisme. En aquest procés, segons el filòsof, l’educació juga un paper central; ja que té la capacitat d’aconseguir que no només formem part d’una comunitat, sinó que en participem activament.

També podeu veure el diàleg complet celebrat al CCCB entre Xavier Antich, Joan Margarit i Joan Nogué,

Marina Garcés: el compromís

febrer 13th, 2013 No Comments

Ja fa un temps que la paraula «compromís» torna a estar sobre la taula. Suposa, aquesta renovació, una certa recuperació de la societat civil, una dignificació de l’activitat política ciutadana que coincideix, no per casualitat, amb la major pèrdua de legitimitat dels partits i la política institucional des de la inauguració de la democràcia. Ja no som indiferents, o no ho som tant, perquè ens hem adonat que el món que compartim depèn directament de nosaltres (en plural) i de la nostra capacitat d’intervenir-hi.

Segurament, la crisi ens ha fet més conscients del fet que habitem un món “en comú”, que res humà ens és aliè, que les accions dels altres repercuteixen inevitablement sobre les nostres vides i que, per molt que ens hagin fet creure que podem arribar a ser autosuficients, mai no hem estat tan dependents com ara. És a dir, ens hem adonat que estem compromesos, units per lligams d’obligació i dependència, tant si ho volem com si no, pel fet mateix de viure junts. Com es passa, però, d’aquest compromís inevitable de la convivència al compromís polític? Què vol dir avui polititzar-se? Quines situacions tenen la força de comprometre’ns?

Por ADICAE15-M (Trabajo propio) [CC-BY-SA-3.0]

Per intentar trobar-hi algunes respostes, podeu apropar-vos al CCCB per sentir la filòsofa Marina Garcés el proper dilluns, 18 de febrer dins del cicle de conferències “En comú”. Tal com explicarà, polititzar-se vol dir, precisament, “desafiar el poder que ens expropia de la nostra dimensió comú”, reconèixer en la nostra condició comuna el principi i el fi de l’acció política. Per començar a escalfar motors, aquí teniu aquesta reflexió seva sobre la naturalesa del compromís:

“El compromís, quan ens assalta, trenca les barreres de la nostra immunitat, la nostra llibertat clientelar d’entrar i sortir, d’estar i no estar, de prendre-ho o deixar-ho. Així, ens obre i ens desplaça en el que som o crèiem que érem. Ens incorpora a un espai que no controlem del tot. Quan ens veiem compromesos, ja no som una consciència sobirana i una voluntat autosuficient. Ens trobem implicats en una situació que ens depassa i ens exigeix, finalment, que prenem una posició. Prendre una posició no és només prendre partit (a favor o en contra) ni emetre un judici (m’agrada o no m’agrada). És haver d’inventar una resposta que no tenim i que, sigui quina sigui, no ens deixarà iguals. Tot compromís és una transformació necessària de la qual no tenim el resultat final garantit.” (Pots llegir aquí el text complet, o el seu llibre Un mundo común que tot just ha publicat Edicions Bellaterra.)

Per altra banda, donat que la conferència prevista per aquesta data era la de la filòsofa Michela Marzano, que va haver de cancel·lar la seva intervenció perquè va decidir presentar-se a les eleccions al Parlament italià dels propers 24 i 25 de febrer, també emetrem una breu entrevista que l’equip del CCCB li ha fet sobre el seu compromís polític i sobre la relació entre la confiança i la vida “en comú”. Aviat estarà disponible també a la xarxa.

«...1213141516...»