Posts Tagged ‘cccb’

El gran puzle de Martin Parr

maig 29th, 2012 1 Comment

Martin Parr (1952) s´ha convertit amb el temps en un dels fotògrafs més reconeguts, populars i influents de la seva generació. L´obra aparentment desenfadada, els colors brillants, els temes i imatges accessibles i la “promiscuïtat” de gèneres i interessos, l´han convertit en un referent indiscutible, tant al món de la fotografia documental com al de l´artística.

Parr es considera a ell mateix un “fotògraf documental”, gènere al qual se sent més proper  ja que la seva motivació ve de l´afany de “documentar, comprendre i interpretar, a través de la fotografia, el que passa al món actualment”, i és un membre des del 1994 (i no sense una gran polèmica inicial) de l´Agència Magnum, una de les seus de l´elit mundial del fotoperiodisme.

A mitjan dels anys noranta, però, Martin Parr va adquirir també una gran celebritat i comercialitat a nivell internacional, fruit del seu bon treball editorial i expositiu, etc., i actualment és representat per diverses galeries d’arreu del planeta: “crec que un pot formar part de móns diferents: del món de l´art, del món de la fotografia, del comercial, de l´editorial… M´interessa aquest aspecte que fa referència a la capacitat democràtica de la fotografia. Per exemple, sempre m´ha agradat la idea de fer una foto que pugui funcionar a diferents nivells, depenent del context en què es contempli o es llegeixi.”

Amb una obra acceptada tant en el món periodístic com en l´artístic, Parr, és també persona de variats interessos que l´han portat a exercir en nombroses ocasions de comissari (en els Rencontres d´Arles del 2011, per exemple), d´autor,  d´editor  i sobretot de col·leccionista, una de les seves passions.

Parr posseeix una extraordinària i extensa col·lecció de llibres de fotografia, catàlegs, postals,  originals fotogràfics i una gran quantitat  de bibelots o souvenirs turístics trobats en els seus viatges arreu del món. Considera, així mateix, que la fotografia és també una forma de col·leccionar ja que “intentes donar sentit al món tot acumulant imatges que després conformaran un projecte, i aquest passarà a formar part del gran puzle de la teva obra”. La seva motivació com a col·leccionista és també que l´Estat britànic s´acabi fent càrrec de la seva col·lecció per obrir-la al públic i aquest fet contribueixi a millorar l´estatus de la fotografia al Regne Unit, una de les seves preocupacions.

L´obra de Martin Parr no és nostàlgica, a ell no li interessa fotografiar el passat o allò que és a punt de desaparèixer o se situa als marges de l´escala social sinó que aposta decididament pel present i considera que la seva responsabilitat com a fotògraf és tractar de reflexionar sobre com podem representar el món que s´està desenvolupant davant nostre a gran velocitat. Cal intentar pensar en quin és el valor de les coses que ens envolten i documentar-les, fotografiar-les encara que ens resultin aparentment banals o anodines, o per això mateix, ja que canviaran d´una manera impensable en un marge de vint o trenta anys (qui recorda avui, per exemple, els primers telèfons mòbils gegantins?)

Parr es proposa, alhora, desxifrar els rituals moderns i els codis socials actuals però segons una regla especialment subversiva: “la lucidesa és inseparable de l´humor”. Així, se centra en una temàtica popular i fàcilment comprensible: el turisme de masses, el consumisme desenfrenat, la classe mitjana, el temps d´oci i l´avorriment, el luxe, etc.  i el tracta amb gran esperit crític i irònic, conscient de la seva complexitat, però també amb una certa neutralitat mordaç que fa que els seves fotografies ens resultin sovint divertides, incisives, fins i tot lleugerament repulsives i cruels a vegades, però també reveladores d´algun estat de les coses actual.

El catàleg de l´exposició

Aquestes qüestions s´aborden totes elles al catàleg de l´exposició que presentem al CCCB i que s´articula al voltant de la relació entre la fotografia i el col·leccionisme, tot mostrant algunes de les imatges més conegudes de Parr (i algunes de nova creació encarregades per aquesta exposició) així com també algunes de les postals i els objectes, molt menys coneguts, de la seva col·lecció de souvenirs i bibelots.

És una col·lecció, la seva, que es confronta a la d´un altre col·leccionista (artista, editor i comissari) malagueny, Juanjo Fuentes, qui també com Parr, és un gran acumulador eclèctic d´objectes artístics o banals variats i sovint freaks.

Dos assaigs dels especialistes Juan Pablo Wert Ortega (comissari d´aquesta exposició) i d´Horacio Fernández, professor d´història de la fotografia a la Universitat de Castella-La Manxa, crític d´art i comissari) analitzen en el catàleg aquesta relació feliç entre la fotografia i el col·leccionisme.

I segueix una selecció d´imatges de Parr que pertanyen a sèries diferents (Self-portrait, Think of England, Mexico, Common Sense, Luxury i sobretot Small World) però que tenen el turisme de masses com a eix temàtic: “m´encanta fotografiar els turistes, el turisme és una de les indústries més grans del món. Ningú escapa al turisme. És clar que l´aspecte que m´interessa explorar constantment és la diferència existent entre la mitología del lloc i la seva realitat”.

D´entre les sèries d´imatges que es poden veure al catàleg, la d´autorretrats és la que presenta un material més desconegut i fins i tot inclou dues fotografies inèdites fetes a Barcelona aquest abril passat.

La sèrie és un work in progress i el resultat de deixar-se retratar per tots els fotògrafs d´estudi i de carrer o per tots els dispositius fotogràfics que ha anat trobant Martin Parr al llarg dels seus nombrosos viatges. Amb posat sempre seriós, mirant quasi sempre directament l´objectiu i mantenint una postura semblantment rígida, Parr, no només documenta amb humor el seu lent però inexorable decliu físic, sinó que mostra el pas (i les diferències de tècniques ) de la fotografia analògica a la digital.

La seva aproximació autoirònica, no oblida un acostament més sociològic i crític sobre aquest fenomen del turisme globalitzat que ell documenta, però sobretot posa de manifest, més que qualsevol altre sèrie seva, que ell “és part implicada” del que està criticant, que ell també és un turista “i un gran hipòcrita”, com diu d´ell mateix també irònicament, “ja que el meu treball és part d´allò que denuncio”.

El catàleg inclou, a més, una sèrie inèdita de quinze imatges de nova creació sobre Barcelona realitzades aquest abril passat als llocs més turístics de la ciutat (el Park Güell, la Sagrada família, el camp i el Museu del Barça, la Casa Batlló …) i que és fruit d´un encàrrec del CCCB a Martin Parr amb motiu d´aquesta exposició. Altra cop hi trobem els tòpics, les masses que t´impedeixen de veure el lloc que visites, els gestos repetits de milers de turistes que acumulen imatges a les seves càmeres…

Tanca el llibre l´apartat dedicat pròpiament a les col·leccions de Martin Parr i Juanjo Fuentes.  Imatges dels bibelots polítics de Parr (ceràmiques de Margaret Tatcher, catifes de les torres bessones, figuretes de Sadam, etc.) que conviuen amb una altra sèrie de quinze fotografies de nova creació realitzades pel fotògraf dins la casa de Juanjo Fuentes a Màlaga.

“Inteno donar a les coses que faig un context més ampli. Tot són peces d´un gran puzle… cada nou treball és una nova peça d´aquest puzle. Intento crear una panoràmica àmplia. He intentat pensar les coses a gran escala i ser molt selectiu amb els temes que trio, començant pel Regne Unit i treballant després a nivell global . Encara munto el puzle i continuaré fins que ja no sigui capaç de fer fotos.”

(Souvenir. Martin Parr, fotografia i col·leccionisme, CCCB, Barcelona 2012, 176 pàgs, textos en català amb traducció castellana i anglesa. A la venda a la Llibreria Laie CCCB, PVP 15€)

Referències:

Martin Parr por Martin Parr. Un diálogo con Quentin Bajac, La Fábrica editorial, Madrid 2010.

→“Martin Parr”, Contacts (sur une idée de William Klein), Arte France, Ks Visions, Le Jeu de Paume, 2001-2004, cofre de tres DVD, núm. 3.

EL CCCB se suma al projecte artístic de fotografia mòbil #Ubiquography

maig 14th, 2012 2 Comments

Del 24 de maig al 8 de juny, el CCCB acollirà l’exposició Ubiquography, una mostra participativa on s’exposaran fotografies fetes per persones d’arreu del món amb el seus dispositius mòbils i que es projectarà al mateix temps en entitats i centres culturals de diferents països: una persona, un lloc, tot el món.

#Ubiquography. Capturar, editar, publicar i exposar

Ubiquography és un projecte de Barcelona Photobloggers, coproduït pel Centre Cívic Guinardó, que pretén reflexionar sobre un nou camp d’exploració i creació fotogràfica avui conegut com a iPhoneografia, la utilització de la càmera del mòbil per fer fotografies.

A través d’una exposició col·lectiva, Ubiquography basa el seu lema en la ubiqüitat i la immediatesa, característiques principals d’aquesta nova tendència artística.

Sense la tècnica que requereix la fotografia tradicional, els nous dispositius mòbils, i les seves aplicacions i els seus filtres, ofereixen a l’usuari total llibertat creativa per capturar el moment, les casualitats i l’instant amb la seva càmera del mòbil.

Ubiquography és també un projecte participatiu en xarxa. A través de l’aplicació i xarxa social de fotografia mòbil Instagram, els participants en el projecte capturaran, editaran i publicaran les seves fotografies des del mòbil i a l’instant es mostraran en l’exposició que es podrà veure en diferents punts del món, de manera simultània i en el mateix moment que l’autor publiqui la foto. Actualment, Ubiquography té 498 autors i 26.149 fotografies que podeu veure a la seva pàgina web.

Una exposició en temps real: ubiqüitat i immediatesa

Les fotografies publicades a Ubiquography es mostraran a través de dues plataformes: la pàgina web ubiquography.com i l’exposició en el «món real».

L’exposició física es podrà veure del 24 de maig al 8 de juny simultàniament en diferents organitzacions i entitats culturals d’arreu del món, entre elles el CCCB. Fins ara, han confirmat la seva participació 22 organitzacions, les quals faran servir diferents tipus de projeccions en funció del centre on tingui lloc l’exposició.

La projecció LIVE visionarà l’última foto publicada, fins que un altre autor en publiqui una altra de nova i substitueixi l’anterior. Aquest procés es generarà a temps real i de manera automàtica.
A la projecció HISTORY, totes les imatges publicades a Ubiquography s’aniran mostrant de manera rotatòria en l’ordre en què es van publicar.

Com participar-hi?

Per poder publicar les teves fotos a Ubiquography, has de tenir un compte a Instagram i registrar-te a la pàgina web d’Ubiquography, on trobaràs els requisits i la sol·licitud de participació.
Un cop publicada la fotografia a Instagram, és necessari etiquetar-la amb el hashtag #ubiquography perquè automàticament s’importi a les plataformes d’exposició (web i exposició física).

Michael Sandel i el Soy Cámara #ÈTICA

maig 3rd, 2012 No Comments

El filòsof nordamericà i professor a la Universitat de Harvard Michael Sandel ha penjat al seu web un fragment del capítol del “Soy Cámara” que el CCCB va dedicar a reflexionar sobre els límits ètics de la biotecnologia. En concret, Sandel ha recuperat el moment que l’equip de Soy Cámara va il·lustrar amb  gràfics una de les seves conferències.

En aquest programa de SOY CÁMARA, dirigit per Andrés Hispano i Féliz Pérez-Hita, es va abordar la qüestió de l’ètica del progrés científic i la biotecnologia, a partir d’una entrevista amb Sandel i la conferència que va oferir al CCCB titulada “Contra la perfecció”.

Podeu recuperar el capítol a la nostra pàgina web i visionar-lo de nou.

L’ARXIU XCÈNTRIC reobre les portes

abril 17th, 2012 No Comments

El CCCB inaugura un nou espai de projecció i divulgació del cinema experimental

El proper 19 d’abril s’inaugura el nou Arxiu Xcèntric, l’arxiu de cinema experimental i documental creatiu del CCCB, que comptarà amb importants millores tècniques, nous espais i diverses propostes i activitats relacionades.

Des de la seva creació, l’any 2006, l’Arxiu ha crescut respecte a nombre d’obres, ja que ha passat d’un fons documental inicial de 300 peces a les més de 700 pel·lícules de què disposa actualment. Algunes d’aquestes pel·lícules s’han pogut i es podran veure en les sessions de Xcèntric, el cinema del CCCB. Entre les noves adquisicions de l’Arxiu, cal destacar les obres d’autors reconeguts com Ben Rusell, Antoni Padrós, Gunvor Nelson, Matthias Müller, Christoph Girardet, Adam Curtis, Carles Congost o Naomi Uman juntament amb les de joves creadors com Andrés Duque, Laida Lertxundi, Laura Ginès, Pere Girnard, Marcel Pié i Dani Pitach.

El fons cinematogràfic de l’Arxiu Xcèntric recull majoritàriament peces d’artistes difícils de trobar per al públic en general. D’aquesta manera, el CCCB les posa a l’abast dels usuaris responent al seu interès per esdevenir un espai de visionat i interpretació d’un cinema desconegut i personal.

Les noves instal·lacions de l’Arxiu Xcèntric, ubicades a la planta -1 del CCCB, tenen tres espais ben diferenciats segons les necessitats del centre i els usuaris: una sala de projecció col·lectiva, una zona per fer-hi consultes individuals i un espai polivalent per dur-hi a terme presentacions, tallers i activitats diverses.

Una de les prioritats de la reforma ha estat la millora en la consulta de l’obra. La innovació tècnica en el visionat de les obres i la millora del sistema operatiu permeten oferir una cerca més avançada i especialitzada a l’usuari.

En el projecte de reforma s’ha treballat també per apropar al públic general el cinema englobat sota el concepte d’experimental, massa sovint generador de desconfiança i distanciament amb el públic. En aquest sentit, s’han desenvolupat accions pedagògiques per fomentar-ne la interpretació, com ara tallers i presentacions, per a grups reduïts o per al públic en general, dins les mateixes instal·lacions de l’Arxiu. Amb aquesta iniciativa es complementen també les activitats que ja es fan actualment al CCCB com Aula Xcèntric (tallers i seminaris relacionats amb els continguts de l’Arxiu).

Reconeixement internacional a la programació XCÈNTRIC

Un estudi realitzat per l’EYE Film Institute d’Holanda, una institució dedicada a la promoció de la cultura cinematogràfica, posiciona el CCCB com una de les institucions culturals capdavanteres en la projecció de cinema experimental a escala mundial.

D’entre un total de nou institucions internacionals consultades (museus, filmoteques i centres d’art com el Centre Pompidou de París, el MoMa de Nova York, el Museu del Cinema de Viena o el Museu Nacional d’Art Reina Sofia de Madrid, entre d’altres), Xcèntric, el cinema del CCCB, ha obtingut una valoració per sobre de la mitjana gràcies a l’alta qualitat de la seva programació cinematogràfica i l’important nombre de projeccions i espectadors. Es tracta, doncs, d’un reconeixement internacional que premia la llarga trajectòria del centre pel que fa a projeccions, cicles i activitats relacionades amb el cinema experimental.

Josep Maria Ruiz Simon: l’autoestima

febrer 29th, 2012 1 Comment

UNA SETMANA MÉS, PARLEM SOBRE LES “VIRTUTS

Josep Maria Ruiz Simon

L’autoestima, literalment “l’amor per un mateix”, és la capacitat d’avaluar-nos i valorar qui som –el nostre cos, el nostre caràcter, les nostres capacitats, la nostra manera de comportar-nos…– i concloure que, al cap i a la fi, no estem pas tan malament. Però no hi ha, segurament, cap jutge més sever que un mateix, i la “caixa negra” que conté les nostres emocions, projeccions, records, desitjos i pors aombra, a vegades de manera insuportable, la imatge que tenim de nosaltres mateixos. Feu, si no, una petita enquesta al vostre voltant: potser trobareu algunes persones autocomplaents, però la majoria serà més aviat escèptica envers les seves qualitats i capacitats personals. Les prestatgeries estan plenes de llibres amb indicacions i consells per autoajudar-nos a autoestimar-nos (!), i aquest exercici solipsista sembla ben adient pel tipus de societat, extremadament individualista, egoista i exigent en què vivim.

No obstant això, un discurs excessivament “psicologitzant” ens pot fer oblidar fàcilment que l’autoestima, igual que les altres virtuts de les quals ja hem anat parlant durant les darreres setmanes, té una vessant social i històrica inqüestionables. També es podria plantejar quin tipus de societat genera persones deprimides o autocomplaents, o què passa quan les exigències del nostre entorn són irreconciliables amb les nostres aspiracions. Com afectarà la crisi a la imatge que tenim de nosaltres mateixos? És possible seguir-se estimant quan es “fracassa”socialment? Érem abans, amb la bonança econòmica, una societat egoista i autosatisfeta? No hem posat potser darrerament massa èmfasi en la necessitat de cultivar l’autoestima?

El proper dilluns, 5 de març, el filòsof barceloní Josep Maria Ruiz Simon compartirà amb nosaltres les seves reflexions sobre l’Autoestima. Serà al CCCB, a les 19:30h, en el marc del cicle VIRTUTS. Estarà acompanyat de Jaume Casals, també filòsof, encarregat de moderar i animar el debat amb el públic.

Segons ens ha avançat, Josep Maria Ruiz Simon ens explicarà que l’autoestima no es troba a la llista de les virtuts clàssiques i que la seva irrupció en el món dels conceptes és força recent. Els seus tímids inicis no es remunten més enllà de finals del segle XIX i no va ser fins després de la Segona guerra mundial que es va convertit en un concepte en aparença bàsic per a la comprensió de l’experiència humana. Des d’aleshores, la seva història ha estat estretament vinculada a la de l’estat del benestar i a la manera en què aquest règim polític ha portat els ciutadans a entendre’s com a individus. En aquest context, no resulta estrany que el discurs entorn de l’autoestima s’hagi convertit en un dels camps de batalla on es lliuren les lluites entre els entre els crítics, els defensors de l’estat del benestar i els partidaris de redefinir-lo. En la seva conferència, Josep Maria Ruiz Simon parlarà d’alguns d’aquests enfrontaments i de les vicissituds d’aquell discurs en un moment com l’actual en què trontolla el model de societat que l’ha vist créixer.

LES PROPOSTES DE JOSEP MARIA RUIZ SIMON

A més d’aquesta vinyeta de la Natalie Dee, ens ha fet aquest suggeriment:

La lectura que recomanaria per qui vulgui fer un tast del discurs dels que consideren que l’autoestima és una virtut capital i concordant amb les exigències de l’economia globalitzada és Los seis pilares de la autoestima, de Nathaniel Branden (Paidós). L’editorial diu a la portada que és ‘el llibre definitiu sobre l’autoestima escrit pel més important especialista en la matèria’. El títol evoca Els set pilars de la saviesa de T. E. Lawrence. Però la saviesa de què parla no és la mateixa de què parlava Lawrence d’Aràbia.

I QUÈ PENSEU VOSALTRES DE L’AUTOESTIMA?

Com ja hem fet amb la #moderació, la #fortalesa, la #dignitat, la #paciència, la #justícia, l’#honestedat i el #coratge, també tu pots alimentar el debat sobre l’#AUTOESTIMA a través del compte @cececebe de Twitter. Els canals estan oberts per tal que puguis proposar les preguntes que t’agradaria fer-li a Josep Maria Ruiz Simon, i nosaltres en seleccionarem un parell per plantejar-les-hi el proper dilluns.

Per altra banda, et recordem que pots trobar els vídeos de les entrevistes i conferències de Tzvetan Todorov, Joanna Bourke, Claudio Lomnitz, Salvador Cardús, Nancy Fraser, Lobo Antunes i Juan Marsé  al nostre web.