Posts Tagged ‘BREUS CCCB’

A la recerca del temps (i del llenguatge) perdut: Duch i Safranski a la col·lecció Breus

febrer 15th, 2013 No Comments

Avui tenim el plaer de presentar-vos dues de les darreres novetats de la col·lecció Breus CCCB, basades en les conferències del filòsof alemany Rüdiger Safranski i l’antropòleg i monjo de Montserrat Lluís Duch, pronunciades al CCCB el 19 de setembre i el 19 de desembre de 2011 respectivament i que podeu veure en vídeo aquí i aquí. Es tracta de dues reflexions de gran volada filosòfica, agermanades per la seva reacció de caire humanista contra el clima econòmic i tecnològic que preval en el món actual i que està mostrant el seu vessant deshumanitzador en la crisi econòmica i social que patim. Ambdós assajos coincideixen en el seu diagnòstic des de punts de vista diferents però complementaris: a Sobre el temps, Safranski analitza l’excessiva pressió que exerceix el temps socialitzat sobre el tempo vital dels individus; a La banalització de la paraula, Duch parla de la situació de “desemparaulament” que al seu parer caracteritza la nostra època. Ara bé, quina connexió hi ha entre el temps de Safranski i la paraula de Duch?

CCCB (c) Glòria Solsona, 2011

Temps i paraula són per ambdós autors categories existencials fortes que determinen profundament la nostra relació amb el món i, sobretot, la nostra construcció de la realitat. Així com el llenguatge no deixa mai de ser metàfora i re-presentació del món, el temps no és en la nostra percepció una experiència pura i directa, ja que “l’home no experimenta mai el temps primàriament, sinó que ho fa sempre en la seva forma socialitzada. I només a través d’aquesta darrera, i distanciant-se’n deliberadament, es refereix a aquell temps enigmàtic que vivim per dins”. Safranski situa en la invenció del rellotge (que va començar presidint els espais públics i ha acabat sent un objecte unipersonal i quotidià) l’origen de la constitució del temps com una “institució social” moderna. La disciplina, la regulació horària, la puntualitat, la productivitat són alguns dels valors que es van reificar a l’empara del nou règim temporal de l’era industrial i del progrés. El temps –o, més aviat, la seva gestió– es va convertir en una mercaderia que, subjecte a una explotació i una acceleració creixents, ha acabat al servei del capital i no pas dels humans. No en va, com observa Safranski, l’actual crisi financera és la darrera manifestació de la desavinença radical entre el ritme vertiginós dels mercats i el ritme de la política i de les persones. No és pas hora de construir una realitat més benèvola amb el ritme humà mitjançant una revolució del temps, tal i com proposa Safranski? Però com? Enfortint l’element contemplatiu, reconquerint la nostra sobirania i la nostra plenitud temporal, resistint a la pressió de l’entorn amb una desacceleració conscient del temps que marca el nostre ritme vital.

CCCB (c) Miquel Taverna, 2011

CCCB (c) Miquel Taverna, 2011

El discurs de Safranski i el “desemparaulament” tal i com el formula Lluís Duch són dues cares d’una mateixa moneda. Diu Duch: “En una societat amb un tempo sotmès a una gegantina sobreacceleració del tempo vital, la pèrdua de la capacitat crítica dels individus i dels grups humans resulta molt més negativa i desestructuradora que en les societats del passat”. Aquest desconcert genera una crisi de confiança en el llenguatge en tots els àmbits de l’expressió humana: la política, la pedagogia, la sanitat, la religió, l’economia, l’art… Si la desconfiança en el llenguatge és un dels primers símptomes de les crisis en la història, també és el primer element necessari en la lluita contra les crisis. Renunciar a la capacitat d’“emparaular el món”, de construir la nostra realitat a través dels mots, condueix a un buit expressiu certament perillós que sol desembocar en la perversió i la banalització de la paraula o en la imposició de la violència, l’antillenguatge per excel•lència.

Al parer de Duch, cal purificar el llenguatge de l’ús que se n’ha fet durant la postmodernitat i tornar als orígens, “recuperant una bella i vella idea que remunta a Plató, tornar a reactivar el poder guaridor de la paraula humana en tots els àmbits de la vida quotidiana d’individus i col•lectivitats”. Ara que es parla tant de l’ensorrament de l’Estat del benestar, potser caldria tenir més en compte, com fa Duch, que el llenguatge és un dels més fidels indicadors del benestar (no ja econòmic, sinó moral i espiritual) d’una societat. La publicació d’aquests dos llibres és sens dubte una bona ocasió per reivindicar un temps i un llenguatge essencials per a la vida de qualsevol persona, un temps i un llenguatge que pensadors com Safranski i Duch feliçment salvaguarden i comparteixen amb nosaltres.

Lucas Villavecchia

Les noves geopolítiques de Saskia Sassen

desembre 3rd, 2012 No Comments

Com recordareu, l’altre dia vàrem anunciar-vos l’aparició de sis novetats a la col·lecció Breus CCCB. Avui us presentem la primera d’elles, Nuevas geopolíticas. Territorio, autoridad y derechos, que recull la conferència impartida per Saskia Sassen el 18 de gener del 2011 en el marc del cicle Crisi, en el qual també van participar, entre d’altres, Soledad Puértolas, François Jullien, Eva Illouz i Jorge Wagensberg. En la seva intervenció, Sassen, professora de Sociologia de la Universitat de Columbia, va abordar el tema de la crisi a partir d’un canvi significatiu en el panorama geopolític: si abans el mercat global es regia per una lògica d’inclusió (de treballadors i de consumidors), ara genera mecanismes d’expulsió preocupants arreu del món. Com va dir Sassen durant la conferència, “sobra gent”.

“La teoria és una manera d’observar allò que els ulls no permeten veure”. Amb aquest aforisme involuntari, Saskia Sassen descriu acuradament el propòsit de la seva reflexió en aquest assaig: donar visibilitat a realitats geopolítiques que no percebem perquè estan mimetitzades amb el funcionament del mercat global però que, tanmateix, impliquen per a molts l’expulsió d’un sistema en el qual els grans interessos econòmics s’han imposat als drets socials. Segons Sassen, el sorgiment de realitats complexes ha fet trontollar les categories geopolítiques bàsiques de territori, autoritat i drets. En efecte, les noves condicions del panorama geopolític del segle XXI han generat una situació complexa que no és global ni nacional. Per aquesta raó Sassen es mostra escèptica envers els dos discursos que continuen pensant el món exclusivament en termes d’oposició entre globalització i nació: d’una banda, el discurs propi d’una “noció global de la globalització”, segons el qual els poders financers han afeblit la sobirania nacional dels Estats; per l’altra, el discurs sobre el retorn de l’Estat nacional fort arran de l’esclat de la crisi financera del 2008.

Sassen sosté que la globalització ha alterat el tradicional concepte d’Estat nació i ha fet possible l’aparició de noves territorialitats problemàtiques que fan necessari repensar els discursos dominants a fi de fer-les visibles. La compra de grans extensions de terra a països africans per part de la Xina, l’autoritat sense Estat imposada pels pirates de Somàlia durant els darrers anys o la territorialitat extensa de les ciutats globals (màxim exponent de l’actual ambigüitat entre global i nacional) en són només alguns exemples. Tot i ser producte del sistema, aquests fenòmens han engendrat lògiques d’expulsió i injustícies de les quals sentim a parlar diàriament. Els desnonaments producte de les hipoteques subprime, la invisibilitat dels treballadors materials de les grans ciutats financeres, els desplaçaments massius de persones que es veuen forçades a abandonar la seva terra natal o la vulnerabilitat dels agricultors locals davant les grans potències econòmiques, formen part de les noves geopolítiques que Saskia Sassen apuntava en la seva conferència i que recollim en aquesta nova publicació que ens plau presentar-vos.

Lucas Villavecchia

BREUS per #SantJordi2012

abril 23rd, 2012 No Comments

Per celebrar aquest Sant Jordi 2012, publiquem cites de pensadors que han passat pel CCCB, reflexions que trobareu en la col·lecció de llibres BREUS CCCB

Orhan Pamuk sobre Els museus i les novel·les

«De la mateixa manera que els museus conserven objectes, les novel·les conserven els gustos, les olors i els colors del llenguatge.»

#SantJordi2012

BREUS per #SantJordi2012

abril 20th, 2012 No Comments

Per celebrar aquest Sant Jordi 2012, publiquem cites de pensadors que han passat pel CCCB, reflexions que trobareu en la col·lecció de llibres BREUS CCCB

Teresa Caldeira sobre Democràcia i murs: noves articulacions de l’espai públic 

«No hi ha dubte que durant aquestes dues últimes dècades el Brasil s’ha democratitzat [...]  ha estat un procés desigual que ha tingut com a principal èxit la democratització del sistema polític, i com a principal fracàs, l’incompliment de la justícia i la violació dels drets civils.»

#SantJordi2012

BREUS per #SantJordi2012

abril 20th, 2012 No Comments

Per celebrar aquest Sant Jordi 2012, publiquem cites de pensadors que han passat pel CCCB, reflexions que trobareu en la col·lecció de llibres BREUS CCCB

Michela Marzano sobre La violència

«Si no s’ensenya als infants les conseqüències dels actes de crueltat i el sofriment que poden causar als altres, no és possible sentir interiorment cap mena de compassió.»

 «…les imatges de guerra [fetes per professionals del fotoperiodisme] sovint serveixen per «consolar de la guerra», tot expressant una mena de compassió: més enllà dels cadàvers, aquestes imatges tenen una funció catàrtica i contribueixen al treball de reparació essencial per als supervivents i per als vius.»

#SantJordi2012

123