Posts Tagged ‘Barcelona’

El neocalorrisme o la rumba inclassificable

abril 12th, 2012 No Comments

 

Nou«BCNmp7 Músiques en procés» dedicat a la rumba i l’underground


«De gran m’agradaria ser com Camarón però sense morir-me»

Kike Jaleíto (Jaleo Real) en el reportatge audiovisual Marcando Rumba

 

Tan complicat és fer classificacions dins del moviment musical del neocalorrisme com voler fer ressuscitar Camarón o el «del medio de Los Chichos». El terme neix d’un festival que se celebra per primer cop l’any 2006 al Centre Cívic Les Basses (Primer Certamen de Neocalorrisme de Barcelona). Hi van sonar fort les guitarres de la banda de Pantanito, Diego Paqué, Jaleo Real i Tony el Gitano. José Antonio Bejerano, líder de Pantanito, diu que es van inventar el nom per fugir d’altres etiquetes ―«mestissatge flamenc», «rumba pop»― que la crítica els intentava atribuir i que no els agradaven. Oblidem-nos, doncs, de les definicions i de les etiquetes i intentem simplement seguir el rastre de desenes de formacions musicals que des de la dècada dels noranta i, sobretot, a partir del 2000 (Jocs Olímpics superats!) fan rumba a Barcelona per moltes raons: per improvisar, per aprendre i fer festa, per cantar a la vida del barri o per reinventar la memòria de clàssics com Los Chichos, Las Grecas o Los Chunguitos. Cap d’ells no sona igual, però tots ells noten que els uneix una manera d’entendre la música i la vida. Almenys així es desprèn del reportatge Marcando Rumba, on tres figures neocalorres, José Pantanito de la banda Pantanito,  Dani el Txarnego de La Familia Rústica i Kike Jaleíto de Jaleo Real reflexionen sobre la seva forma de ser i tocar.

Un vídeo d’Irene Colell (fotografia), Belén Fernández (producció i redacció) i Juan de la Peña (edició)


 

El proper 20 d’abril, coincidint amb el desè aniversari de la creació de la banda de Pantanito, el CCCB dedica un «BCNmp7 – Músiques en procés» a aprofundir en el moviment del neocalorrisme.

El mateix José Pantanito i l’artista i recuperador dels sons rumbers Txarly Brown protagonitzaran un debat sobre el tema i després actuaran al Teatre CCCB.

Abans, es projectaran extractes de documental Underground: la ciudad del Arco Iris i els periodistes musicals Jordi Turtós i Luis Clementerecordaran la història de l’Smash a Barcelona i de l’enllaç des de l’underground entre el rock psiquedèlic i el flamenc, a la base del moviment neocalorro.

 

Finalistes del projecte “Brangulí va ser aquí. I tu?”

setembre 13th, 2011 4 Comments

El passat 9 de setembre va finalitzar el termini per enviar fotografies al projecte «Brangulí va ser aquí. I tu?». 598 autors hi han participat amb un total de 4.696 fotografies durant els tres mesos que ha durat la convocatòria a través del grup de Flickr brangulivasaeraqui. El jurat del concurs ha seleccionat 324 fotos finalistes que formaran part d’una exposició que prepara el CCCB, on es podrà veure el resultat d’aquesta acció participativa a Internet.

«Barcelona: 2000-2011», exposició en preparació

L’objectiu de la iniciativa «Brangulí va ser aquí. I tu?» era aconseguir que fotògrafs actuals sortissin al carrer per fotografiar Barcelona basant-se en la manera de captar la vida urbana i els esdeveniments socials i polítics que tenia Brangulí a principis de segle xx. Amb el material obtingut a través del grup de Flickr i el web Brangulivaseraqui s’està preparant l’exposició «Barcelona: 2000-2011», que es podrà visitar al CCCB del 22 de setembre al 23 d’octubre de 2011.

A l’exposició es projectaran les fotografies finalistes i s’instal·laran dos punts multimèdia per poder visualitzar totes les imatges que han participat en el projecte.

Foto finalista en la categoria “Vida al carrer”- Autor: Gianluca Napoli Veure totes les fotos finalistes

Deu mirades sobre els temes que va fotografiar Brangulí

De les 324 fotografies finalistes, el jurat triarà les deu que representen millor cadascuna de les categories de la convocatòria: esdeveniments polítics i socials, Barcelona de nit, espais de treball, espais industrials, locals emblemàtics, museus, platges, reformes urbanístiques, transports i vida al carrer.  Aquestes deu fotografies, que es faran públiques el proper 22 de setembre a les 19.30h al CCCB, integraran la mostra “Barcelona: 2000-2011” i es podran visitar fins al 23 d’octubre coincidint amb la cloenda de l’exposició dedicada a Brangulí.

Foto finalista en la categoria “Esdeveniments polítics i socials” – Autor: Juanfra Alvarez – Títol:  Ojos de Revolución /Veure totes les fotos finalistes

«Barcelona: 2000-2011» s’ubicarà a l’espai final de l’exposició «Brangulí. Barcelona 1909-1945». Totes dues mostres conviuran durant un temps. D’aquesta manera, el visitant de l’exposició de Brangulí es trobarà al final del recorregut amb la mirada que els fotògrafs tenen dels canvis urbans, polítics i socials de la Barcelona d’ara.  El jurat ha valorat especialment aquelles imatges que han sabut captar les transformacions de la ciutat, tal com va fer Brangulí a la seva època.

Foto finalista en la categoria “Barcelona de nit” – Autor: Luiza LacavaVeure totes les fotos finalistes

Brangulí i el patrimoni fotogràfic

setembre 6th, 2011 2 Comments

Durant aquests darrers mesos el patrimoni fotogràfic ha estat un tema de debat i de converses en l’àmbit cultural. Segurament per la recuperació d’alguns arxius privats, pel fet que la seva gestió és un tema pendent a les institucions públiques i també perquè han coincidit en poc temps diverses exposicions de fotògrafs que han demostrat l’interès que genera el llegat fotogràfic i la necessitat de fer-lo públic. Quasi simultàniament es pot veure «Brangulí. Barcelona 1909-1945», al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona; «Jacques Léonard. Barcelona gitana», a l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona; «Francesc Català-Roca», a l’Obra Social Catalunya Caixa; «Eugène Atget i la fotografia documental», a la Fundació Mapfre, i «Joan Colom. Àlbum», a la Fundació Colectania.

En aquest context d’interès per la memòria visual i coincidint amb aquesta exposició al CCCB «Brangulí. Barcelona 1909-1945», podem valorar el format expositiu com una via de difusió del patrimoni fotogràfic que pot donar molt bons resultats. La intenció principal i comuna d’aquestes exposicions és la d’explicar la fotografia a través de la fotografia. En totes elles el contingut és important i diferent, però és igual o més important l’expressivitat fotogràfica com a eina de creació.

Aquesta exposició al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona ha estat comissariada pels fotògrafs Valentín Vallhonrat i Rafael Levenfeld. D’entrada, l’estructura de la mostra ja evidencia l’ambició d’apropar el llegat fotogràfic de Brangulí al públic tal com ell mateix el va concebre: l’exposició manté l’estructura temàtica del seu arxiu i reflecteix la diversitat i el tractament en sèrie ideat per l’autor. La sèrie fotogràfica era la forma de treballar de Brangulí; per això, les fotografies relacionades formalment i temàticament transmeten el seu significat, tal com el fotògraf les va plantejar, ordenar i guardar.

Nens de les Escoles Municipals de Barcelona. Platja de Castelldefels, 1934 – © Fons Brangulí (fotògrafs)/ ANC

LLEGIR MÉS-LEER MÁS-READ MORE

Brangulí va ser aquí: Platges

juliol 26th, 2011 No Comments

Fotografies de Josep Brangulí i Charlene Cabral de les platges de Barcelona

Com cada estiu, les platges barcelonines ja tornen a ser plenes de turistes i autòctons remullant-se i prenent el sol. Els banyistes i les seves costums van ser un dels temes recurrents que va documentar el fotògraf Josep Brangulí, i a l’exposició “Brangulí. Barcelona 1909-1945″ que podeu visitar ara al CCCB hi podreu veure unes quantes imatges excepcionals que retraten els costums i la indumentària de l’època.

Aquest agost us proposem que sigueu vosaltres els que inmortalitzeu les rutines i els detalls d’una visita a les platges barcelonines en ple segle XXI. Per fer-ho, podeu penjar les vostres imatges a la categoria ‘platges’ del projecte de participació fotogràfica ‘Brangulí va ser aquí. I tu?‘.

A la pàgina del projecte trobareu com participar-hi. Recordeu que una selecció de les deu millors fotografies (la millor en cadascuna de les deu categories) serà exposada al CCCB!

BALLEM?

juliol 7th, 2011 No Comments

BCNmp7. Músiques en procés – La perfidia de tu amor

Vostè és de les que balla a totes les pistes?

Això li va dir el meu avi a la meva àvia el dia que la va conèixer, sobre el parquet lluent de la sala de ball d’un poble de cinc-cents habitants. En el llenguatge del 1940 allò era gairebé un insult. Però la meva àvia no es va acoquinar i es va llançar a la pista amb l’atrevit, un «estranger» del poble del costat. I encara sort.

Un primer ball explica una història. Un segon, una de millor. Ningú no oblida aquells primers balls i aquelles primeres cançons que els van acompanyar. L’acte de ballar és en si mateix una història. Gairebé tots som fruit d’un primer ball i de tot el que es gesta al seu voltant: el festeig, la música, el caràcter embriagador de l’escena és el que tenim al cap quan pensem en el ball. Les cançons romanen com a acte evocador d’aquells primers rituals d’aparellament, que van des de la primera adolescència ‒que no es manté el ball en parella de «les lentes» en acampades i primeres sortides nocturnes?‒ fins ben entrada l’edat adulta.

En aquest espai de primeres sensualitats, Barcelona ha estat escenari de luxe. La ciutat va tenir, entre els anys trenta i fins ben entrats els setanta, una indústria sòlida relacionada amb el ball: sales de concerts, big bands de primera categoria i grans figures en la direcció (des de Xavier Cugat fins a Bernard Hilda).

La perfidia de tu amor vol explicar, recuperar i celebrar aquesta tradició a través d’una sessió dividida en els blocs següents:

- Una xerrada inicial amb els periodistes musicals Roger Roca i Luis Hidalgo, els músics Jaume Sisa i DJ Javi de la Muerte i l’escriptora Cristina Fallarás, amenitzada amb la música de DJ Miguelito Superstar (de la Fundación Tony Manero).

- Una big band muntada per a l’ocasió amb membres de Tarántula, Manos de Topo i Tu Madre, que tocaran clàssics d’amor a fi que tothom balli.

- Una sessió de dj que acabaran de celebrar el ball en tota la seva esplendor.

La perfidia de tu amor té, a més, la voluntat de romandre més enllà d’una sessió. Per això, hem habilitat un bloc en el qual hem recollit històries de les parelles, les cançons i les sales de Barcelona, que s’ha traslladat a un mapa interactiu de Barcelona del 1933.

Per als qui diuen que els carrers i les cançons parlen: els balls també.