Posts Tagged ‘Barcelona’

«El meu amic ha passat a ser un autor universal» A.G.Porta, escriptor i amic de Bolaño

març 12th, 2013 No Comments

Barcelona, 1977. El poeta Xavier Sabaté, fundador de l’editorial La Cloaca, provoca que els escriptors Antoni García Porta i Roberto Bolaño es trobin.  Porta i Bolaño inicien una amistat que durarà per sempre i que aquells primers anys de Raval, bars i cinemes, transcorre a una velocitat de vertigen. Dels tes i cafès compartits al pis del carrer Tallers on vivia Bolaño, broten infinitat de somnis literaris, guions de cinema, contes, novel·les… «Érem com artistes globals, capaços de fer de tot», recorda Porta.  D’aquella promiscuïtat creativa resten molts records, cartes i dos relats escrits a quatre mans: la novel·la Consejos de un discípulo de Morrison a un fanático de Joyce i el conte Diario de Bar, editats conjuntament per Acantilado.

L’exposició «Arxiu Bolaño 1977-2003», que dedica una part a l’època que va viure Bolaño en Barcelona, ens remet, inevitablement, a A.G.Porta.

Al catàleg de l’exposició «Arxiu Bolaño 1977-2003», trobareu un text d’A.G.Porta sobre els primers d’amistat amb Bolaño a Barcelona.

El 15 de març a les 19h, durant Kosmopolis, A.G.Porta participarà en el debat “Bolaño: la gestació d’un mite” juntament amb Pere Gimferrer, Jaume Vallcoba, Jorge Herralde i Juan Antonio Masoliver Ródenas.

«Arxiu Bolaño 1977-2003» es pot visitar fins el 30 de juny, de dimarts a diumenge (11h a 20h).

«Twitter és la ciutat del present» Teju Cole, escriptor

setembre 26th, 2012 1 Comment

Teju Cole narra la ciutat caminant. S’hi passeja a poc a poc, s’atura, copsa un instant, en descriu els detalls i continua caminant. Quan tomba el carrer, troba un personatge invisible a la vorera i el fa ressorgir de l’anonimat a través de la paraula.

Ciutat oberta, la primera novel·la de Cole, va d’un home que, com ell, camina, observa i descriu la ciutat. Cole escriu ―camina― sobre Nova York, però podria estar escrivint sobre Lagos o Barcelona. «Totes les ciutats esdevenen una sola ciutat», diu Cole. La uniformització de la cultura urbana no és per a ell una pèrdua sinó un interessant fenomen a observar.

Amb motiu de la presentació de Ciutat oberta a Barcelona, el CCCB va demanar a Teju Cole que descobrís el Raval, que passegés pels seus carrers. Durant tres dies, l’escriptor es va perdre pel barri amb la idea de descriure’l fent servir la seva segona eina creativa: la fotografia. Acompanyat d’una càmera digital, Cole va fer desenes de fotos d’uns carrers i d’una gent que veia per primer cop a la seva vida. Podeu veure la galeria de fotos amb el resultat del projecte aquí.

En aquesta entrevista, Teju Cole valora l’experiència de fotografiar el Raval i parla d’un segon projecte literari que està desenvolupant a Internet: Small Fates. Amb més de 50.000 seguidors a Twitter, @TejuCole enganxa diàriament els seus lectors amb una sèrie de relats breus i colpidors, històries estranyes i desconcertants sobre fets ocorreguts a Lagos i Nova York. Descobrim els Small Fates de Teju Cole i conversem amb ell sobre les possibilitats creatives de Twitter.

La ciutat que es repeteix o el déjà vu del turista

setembre 14th, 2012 1 Comment

Debat «Turisme global, ciutats souvenir»

Una té la sensació d’haver fet un viatge únic, especial i irrepetible al lloc X del planeta fins que s’enfronta a les fotografies de Martin Parr. La màgia de l’experiència turística cau en picat davant l’obra de Parr. Si has estat a Pisa, Martin Parr també. I mentre poses davant la torre desequilibrada i  jugues amb l’efecte òptic d’agafar-la amb les mans, Parr ja ha fotografiat l’escena. Una escena que està succeint alhora i de forma molt semblant a Nova York, Berlín, Roma o Barcelona. Cromos, postals, souvenirs turístics… l’exposició del CCCB, que presenta sèries de fotografies sobre el turisme, pot semblar repetitiva.  Col·leccions de platges, menjar, monuments, cares, cossos, cartells, gent… però és que les ciutats turístiques no ho són, de repetitives? Barri vell, monument gloriós, carrer comercial i gratacel dissenyat per un arquitecte de moda. Pots viatjar a molts destins i trobar-se amb indrets diferents en contingut però iguals en la forma.  Fins a quin punt la indústria del turisme global uniformitza les ciutats?

Quan es va inaugurar l’exposició de Parr al CCCB, van haver-hi veus que trobaven a faltar que el CCCB no hagués fet més crítica o reflexió al voltant del turisme en general i del cas de Barcelona en particular (llegiu els articles de Núvol o El Cultural). Aquestes ressenyes, sumades a la trajectòria del Centre analitzant temes urbans, han estat el punt de partida per organitzar, el proper 20 de setembre, el debat «Turisme global, ciutats souvenir». La sessió, dirigida pel geògraf i cap de l’Observatori de la Urbanització de la UAB Francesc Muñoz, abordarà  l’efecte del turisme en les ciutats: usos dels espais públics, pautes de mobilitat, consum urbà, impacte en la identitat local etc. Hi participaran Salvador Anton, director de l’Escola Universitària de Turisme i Oci de la URV;  Saida Palou, antropòloga i professora a la UdG;  Jordi Tresserras Juan, coordinador del programa de postgrau en Turisme Cultural de la UB i Octavi Rofes, antropòleg i subdirector de l’Escola Eina.

Amb l’entrada al debat, podreu visitar gratuïtament l’exposició de Martin Parr, una bona manera de complementar la reflexió al voltant de l’experiència turística en les ciutats contemporànies. La mostra “Souvenir.Martin Parr, fotografia i col·leccionisme” es pot visitar fins el 21 d’octubre.

El gran puzle de Martin Parr

maig 29th, 2012 1 Comment

Martin Parr (1952) s´ha convertit amb el temps en un dels fotògrafs més reconeguts, populars i influents de la seva generació. L´obra aparentment desenfadada, els colors brillants, els temes i imatges accessibles i la “promiscuïtat” de gèneres i interessos, l´han convertit en un referent indiscutible, tant al món de la fotografia documental com al de l´artística.

Parr es considera a ell mateix un “fotògraf documental”, gènere al qual se sent més proper  ja que la seva motivació ve de l´afany de “documentar, comprendre i interpretar, a través de la fotografia, el que passa al món actualment”, i és un membre des del 1994 (i no sense una gran polèmica inicial) de l´Agència Magnum, una de les seus de l´elit mundial del fotoperiodisme.

A mitjan dels anys noranta, però, Martin Parr va adquirir també una gran celebritat i comercialitat a nivell internacional, fruit del seu bon treball editorial i expositiu, etc., i actualment és representat per diverses galeries d’arreu del planeta: “crec que un pot formar part de móns diferents: del món de l´art, del món de la fotografia, del comercial, de l´editorial… M´interessa aquest aspecte que fa referència a la capacitat democràtica de la fotografia. Per exemple, sempre m´ha agradat la idea de fer una foto que pugui funcionar a diferents nivells, depenent del context en què es contempli o es llegeixi.”

Amb una obra acceptada tant en el món periodístic com en l´artístic, Parr, és també persona de variats interessos que l´han portat a exercir en nombroses ocasions de comissari (en els Rencontres d´Arles del 2011, per exemple), d´autor,  d´editor  i sobretot de col·leccionista, una de les seves passions.

Parr posseeix una extraordinària i extensa col·lecció de llibres de fotografia, catàlegs, postals,  originals fotogràfics i una gran quantitat  de bibelots o souvenirs turístics trobats en els seus viatges arreu del món. Considera, així mateix, que la fotografia és també una forma de col·leccionar ja que “intentes donar sentit al món tot acumulant imatges que després conformaran un projecte, i aquest passarà a formar part del gran puzle de la teva obra”. La seva motivació com a col·leccionista és també que l´Estat britànic s´acabi fent càrrec de la seva col·lecció per obrir-la al públic i aquest fet contribueixi a millorar l´estatus de la fotografia al Regne Unit, una de les seves preocupacions.

L´obra de Martin Parr no és nostàlgica, a ell no li interessa fotografiar el passat o allò que és a punt de desaparèixer o se situa als marges de l´escala social sinó que aposta decididament pel present i considera que la seva responsabilitat com a fotògraf és tractar de reflexionar sobre com podem representar el món que s´està desenvolupant davant nostre a gran velocitat. Cal intentar pensar en quin és el valor de les coses que ens envolten i documentar-les, fotografiar-les encara que ens resultin aparentment banals o anodines, o per això mateix, ja que canviaran d´una manera impensable en un marge de vint o trenta anys (qui recorda avui, per exemple, els primers telèfons mòbils gegantins?)

Parr es proposa, alhora, desxifrar els rituals moderns i els codis socials actuals però segons una regla especialment subversiva: “la lucidesa és inseparable de l´humor”. Així, se centra en una temàtica popular i fàcilment comprensible: el turisme de masses, el consumisme desenfrenat, la classe mitjana, el temps d´oci i l´avorriment, el luxe, etc.  i el tracta amb gran esperit crític i irònic, conscient de la seva complexitat, però també amb una certa neutralitat mordaç que fa que els seves fotografies ens resultin sovint divertides, incisives, fins i tot lleugerament repulsives i cruels a vegades, però també reveladores d´algun estat de les coses actual.

El catàleg de l´exposició

Aquestes qüestions s´aborden totes elles al catàleg de l´exposició que presentem al CCCB i que s´articula al voltant de la relació entre la fotografia i el col·leccionisme, tot mostrant algunes de les imatges més conegudes de Parr (i algunes de nova creació encarregades per aquesta exposició) així com també algunes de les postals i els objectes, molt menys coneguts, de la seva col·lecció de souvenirs i bibelots.

És una col·lecció, la seva, que es confronta a la d´un altre col·leccionista (artista, editor i comissari) malagueny, Juanjo Fuentes, qui també com Parr, és un gran acumulador eclèctic d´objectes artístics o banals variats i sovint freaks.

Dos assaigs dels especialistes Juan Pablo Wert Ortega (comissari d´aquesta exposició) i d´Horacio Fernández, professor d´història de la fotografia a la Universitat de Castella-La Manxa, crític d´art i comissari) analitzen en el catàleg aquesta relació feliç entre la fotografia i el col·leccionisme.

I segueix una selecció d´imatges de Parr que pertanyen a sèries diferents (Self-portrait, Think of England, Mexico, Common Sense, Luxury i sobretot Small World) però que tenen el turisme de masses com a eix temàtic: “m´encanta fotografiar els turistes, el turisme és una de les indústries més grans del món. Ningú escapa al turisme. És clar que l´aspecte que m´interessa explorar constantment és la diferència existent entre la mitología del lloc i la seva realitat”.

D´entre les sèries d´imatges que es poden veure al catàleg, la d´autorretrats és la que presenta un material més desconegut i fins i tot inclou dues fotografies inèdites fetes a Barcelona aquest abril passat.

La sèrie és un work in progress i el resultat de deixar-se retratar per tots els fotògrafs d´estudi i de carrer o per tots els dispositius fotogràfics que ha anat trobant Martin Parr al llarg dels seus nombrosos viatges. Amb posat sempre seriós, mirant quasi sempre directament l´objectiu i mantenint una postura semblantment rígida, Parr, no només documenta amb humor el seu lent però inexorable decliu físic, sinó que mostra el pas (i les diferències de tècniques ) de la fotografia analògica a la digital.

La seva aproximació autoirònica, no oblida un acostament més sociològic i crític sobre aquest fenomen del turisme globalitzat que ell documenta, però sobretot posa de manifest, més que qualsevol altre sèrie seva, que ell “és part implicada” del que està criticant, que ell també és un turista “i un gran hipòcrita”, com diu d´ell mateix també irònicament, “ja que el meu treball és part d´allò que denuncio”.

El catàleg inclou, a més, una sèrie inèdita de quinze imatges de nova creació sobre Barcelona realitzades aquest abril passat als llocs més turístics de la ciutat (el Park Güell, la Sagrada família, el camp i el Museu del Barça, la Casa Batlló …) i que és fruit d´un encàrrec del CCCB a Martin Parr amb motiu d´aquesta exposició. Altra cop hi trobem els tòpics, les masses que t´impedeixen de veure el lloc que visites, els gestos repetits de milers de turistes que acumulen imatges a les seves càmeres…

Tanca el llibre l´apartat dedicat pròpiament a les col·leccions de Martin Parr i Juanjo Fuentes.  Imatges dels bibelots polítics de Parr (ceràmiques de Margaret Tatcher, catifes de les torres bessones, figuretes de Sadam, etc.) que conviuen amb una altra sèrie de quinze fotografies de nova creació realitzades pel fotògraf dins la casa de Juanjo Fuentes a Màlaga.

“Inteno donar a les coses que faig un context més ampli. Tot són peces d´un gran puzle… cada nou treball és una nova peça d´aquest puzle. Intento crear una panoràmica àmplia. He intentat pensar les coses a gran escala i ser molt selectiu amb els temes que trio, començant pel Regne Unit i treballant després a nivell global . Encara munto el puzle i continuaré fins que ja no sigui capaç de fer fotos.”

(Souvenir. Martin Parr, fotografia i col·leccionisme, CCCB, Barcelona 2012, 176 pàgs, textos en català amb traducció castellana i anglesa. A la venda a la Llibreria Laie CCCB, PVP 15€)

Referències:

Martin Parr por Martin Parr. Un diálogo con Quentin Bajac, La Fábrica editorial, Madrid 2010.

→“Martin Parr”, Contacts (sur une idée de William Klein), Arte France, Ks Visions, Le Jeu de Paume, 2001-2004, cofre de tres DVD, núm. 3.

EL CCCB se suma al projecte artístic de fotografia mòbil #Ubiquography

maig 14th, 2012 2 Comments

Del 24 de maig al 8 de juny, el CCCB acollirà l’exposició Ubiquography, una mostra participativa on s’exposaran fotografies fetes per persones d’arreu del món amb el seus dispositius mòbils i que es projectarà al mateix temps en entitats i centres culturals de diferents països: una persona, un lloc, tot el món.

#Ubiquography. Capturar, editar, publicar i exposar

Ubiquography és un projecte de Barcelona Photobloggers, coproduït pel Centre Cívic Guinardó, que pretén reflexionar sobre un nou camp d’exploració i creació fotogràfica avui conegut com a iPhoneografia, la utilització de la càmera del mòbil per fer fotografies.

A través d’una exposició col·lectiva, Ubiquography basa el seu lema en la ubiqüitat i la immediatesa, característiques principals d’aquesta nova tendència artística.

Sense la tècnica que requereix la fotografia tradicional, els nous dispositius mòbils, i les seves aplicacions i els seus filtres, ofereixen a l’usuari total llibertat creativa per capturar el moment, les casualitats i l’instant amb la seva càmera del mòbil.

Ubiquography és també un projecte participatiu en xarxa. A través de l’aplicació i xarxa social de fotografia mòbil Instagram, els participants en el projecte capturaran, editaran i publicaran les seves fotografies des del mòbil i a l’instant es mostraran en l’exposició que es podrà veure en diferents punts del món, de manera simultània i en el mateix moment que l’autor publiqui la foto. Actualment, Ubiquography té 498 autors i 26.149 fotografies que podeu veure a la seva pàgina web.

Una exposició en temps real: ubiqüitat i immediatesa

Les fotografies publicades a Ubiquography es mostraran a través de dues plataformes: la pàgina web ubiquography.com i l’exposició en el «món real».

L’exposició física es podrà veure del 24 de maig al 8 de juny simultàniament en diferents organitzacions i entitats culturals d’arreu del món, entre elles el CCCB. Fins ara, han confirmat la seva participació 22 organitzacions, les quals faran servir diferents tipus de projeccions en funció del centre on tingui lloc l’exposició.

La projecció LIVE visionarà l’última foto publicada, fins que un altre autor en publiqui una altra de nova i substitueixi l’anterior. Aquest procés es generarà a temps real i de manera automàtica.
A la projecció HISTORY, totes les imatges publicades a Ubiquography s’aniran mostrant de manera rotatòria en l’ordre en què es van publicar.

Com participar-hi?

Per poder publicar les teves fotos a Ubiquography, has de tenir un compte a Instagram i registrar-te a la pàgina web d’Ubiquography, on trobaràs els requisits i la sol·licitud de participació.
Un cop publicada la fotografia a Instagram, és necessari etiquetar-la amb el hashtag #ubiquography perquè automàticament s’importi a les plataformes d’exposició (web i exposició física).