Posts Tagged ‘Any de la Neurociència’

Qui decideix? Neurociència i llibertat

juny 7th, 2012 7 Comments

«La vida diaria plantea el siguiente enigma: todos nos sentimos agentes conscientes, todos nos sentimos como una unidad consciente, capaces de actuar con determinación y libres de tomar decisiones de casi cualquier tipo. Al mismo tiempo, todo el mundo comprende que somos máquinas, aunque máquinas biológicas, y que las leyes físicas del universo son aplicables a ambos tipos de máquinas, tanto a las artificiales como a las humanas. ¿Ambos tipos de máquinas están completamente determinados, tal como decía Einstein, que no creía en el libre albedrío, o tenemos libertad de elegir lo que deseamos?»

Som diferents d'una màquina? "Metropolis" de Fritz Lang

Així arrenca el darrer llibre de Michael S. Gazzaniga, ¿Quién manda aquí? El libre albedrío y la ciencia del cerebro (Paidós 2012), que presentarem el proper dilluns 11 de juny, a les 19.30 h en la darrera sessió del cicle «Als orígens de la ment humana». Gazzaniga abordarà en la seva intervenció una de les qüestions més polèmiques avui en el món de la neurociència: el de la llibertat d’acció, entesa com a lliure albir. És evident que aquest debat no neix amb la neurociència, sinó que ja té una llarga trajectòria tant en l’àmbit científic com en el de la filosofia. Avui, la neurociència, amb la seva recerca sobre el funcionament de la ment conscient, està obrint noves fronteres en aquest debat i ha tornat a posar en primera línia la reflexió sobre el determinisme biològic del comportament humà.

Si ment i cervell són inseparables (cosa que hem vist en les conferències anteriors del cicle), si la consciència és una funció, un producte, de l’activitat cerebral, aleshores és lògic plantejar que tot comportament humà està en realitat supeditat a un òrgan, el cervell, que treballa en un 90% de manera inconscient. Com parlar aleshores de llibertat? Quin és realment el motor de les nostres accions?

Michael S. Gazzaniga

Michael S. Gazzaniga, un dels referents mundials de la neurociència i sovint anomenat el pare de la neurociència cognitiva, entra de ple en aquest debat i trenca una llança a favor que, tot i el determinisme de la nostra biologia, sí que ens queda espai per al lliure albir. Gazzaniga reconeix que avui, malgrat l’extraordinari coneixement adquirit pels neurocientífcs sobre els mecanismes de la ment, no s’ha descobert encara res que repercuteixi específicament sobre la responsabilitat, un dels valors més importants de la vida humana. Però defensa que no és només el cervell el que condiciona la ment, sinó també al revés, la ment limita i condueix el nostre cervell (com diu ell, de la mateixa manera que la circulació dels cotxes genera un trànsit que acaba limitant els mateixos cotxes que l’han provocat). I és aquí on, segons Gazzaniga, es troba la possibilitat de reconèixer la llibertat i la responsabilitat que tenim sobre les nostres accions.

El debat és obert.

Us esperem per parlar-ne amb Michael S. Gazzaniga el proper dilluns 11 de juny, a les 19:30h.

Podeu trobar més informació d’aquest debat al bloc del CCCBLab.

Humans: animals empàtics?

maig 31st, 2012 4 Comments

A la darrera sessió del debat «Als orígens de la ment humana», Kathinka Evers va plantejar que per entendre el sorgiment de conductes i judicis morals en els éssers humans és imprescindible tenir present la importància de les emocions en la configuració de la consciència. Les emocions modelen el nostre cervell i són l’origen de la nostra subjectivitat, és a dir, de la nostra consciència com a individus. En paraules d’Evers, «les emocions ens distingeixen d’una màquina».

Avui, els descobriments neurocientífics han permès saber que la conformació de les nostres emocions és un fet que està determinat per allò que fem, però també per allò que observem en les persones que ens envolten. Una criatura aprèn quan es fa mal, però també aprèn quan veu que una altra persona es fa mal. Som éssers socials i empàtics, creixem i vivim amb altres persones, i aquesta interrelació és la que ens permet desenvolupar-nos com a individus. Sense capacitat d’empatia, és a dir, sense capacitat per entendre i participar de les emocions dels altres, el nostre propi creixement emocional fracassaria.

Francisco Rubia

Francisco Rubia, el nostre proper convidat en aquest cicle de conferències, ens parlarà justament de les bases neurològiques de l’empatia. En la seva conferència ens presentarà un dels descobriments cabdals en la recerca neurocientífica de les darreres dècades: les neurones mirall. A principis dels anys noranta, l’equip del neurocientífic Giacomo Rizzolati va descobrir que hi havia un grup de neurones que s’activaven no sols quan una persona feia una acció, sinó també quan aquesta persona veia una altra fent la mateixa acció. És a dir, que les neurones mirall (o les neurones de l’empatia, com el neurocientífic Vilayanur S. Ramachandran les anomena), reflecteixen en el nostre cervell les activitats dels altres individus.

El que és més interessant és que aquestes neurones, en emmirallar les accions dels altres, són també l’origen que puguem entendre el significat d’aquestes accions. Gràcies a les neurones mirall, comprenem el que fan els altres, des d’un punt de vista motor, però també intel·lectual i emocional. La importància d’aquest descobriment ha estat resumida per Ramachandran d’aquesta manera: «Si la observación de una acción llevada a cabo por otro individuo activa las neuronas que permitirían al observador realizar la misma acción, estaríamos ante una suerte de “lectura de la mente”. Incluso el rasgo que constituye la quintaesencia de lo humano, nuestra propensión a la metáfora, puede estar basada parcialmente en la clase de cruces de dominios de abstracción que median las neuronas espejo.»

"La danse" d'Henri Matisse

Aquesta capacitat, segons la recerca més recent, hauria estat també la que hauria fet possible el sorgiment del llenguatge, que primer es va desenvolupar de manera gestual i després es va convertir en llengua parlada. Així doncs, l’evolució en el nostre cervell de les neurones mirall hauria estat l’element clau que ens hauria permès entendre a les persones del nostre entorn, aprendre de les seves accions, empatitzar amb elles i, finalment, poder-nos-hi comunicar. Estem doncs davant d’allò que ens ha convertit en humans?

Us esperem el proper dimarts 5 de juny, a les 19:30h, per parlar-ne amb Francisco Rubia.

Podeu trobar més informació d’aquest debat al bloc del CCCBLab.

Per què som éssers morals?

maig 23rd, 2012 1 Comment

Amb les primeres sessions del debat “Als orígens de la ment humana” ens hem aproximat a una de les qüestions cabdals de la recerca neurocientífica: entendre què és la consciència. Ignacio Morgado ens va explicar dilluns passat que la consciència és un estat de la ment que té unes característiques especials i úniques en els éssers humans. I l’endemà Henry Markram ens va ensenyar com és el nostre cervell quan funciona i la consciència reacciona al seu entorn. Tot i que encara no se sap molt bé com es produeix, sí que sabem que la consciència és el resultat d’una particular capacitat d’integració de les diferents funcions cerebrals, de manera que els humans podem construir una visió més complexa, articulada i unificada del món que ens envolta. El gran misteri continua essent, però, en quin moment i per què va aparèixer la consciència, o, en paraules del propi Morgado, en quin moment “la matèria es va tornar imaginació”.

Caín i Abel segons William Blake (1826)

El proper dimarts 29 de maig continuarem parlant d’aquest misteri amb Kathinka Evers, professora de Filosofia i investigadora del Center  for Research Ethics & Bioethics de la Universitat d’Uppsala, que recentment ha publicat el llibre Neuroética. Cuando la materia se despierta (Katz, 2011). Kathinka Evers s’ha especialitzat en aquesta nova disciplina anomenada Neuroètica, que té per objectiu l’estudi de l’aparició de les conductes i judicis morals en els éssers humans, basant-se en els avenços de la neurociència. Una de les conseqüències de la nostra capacitat de consciència és, justament, la de ser capaços de tenir pensament moral. Aproximar-nos a l’origen de la moralitat és, també, aproximar-nos a aquest moment inexplicable en què la matèria va despertar i es va convertir en imaginació. I, el que és més interessant, és que les emocions van tenir un paper clau en aquest procés. Us avancem algunes idees de les que parlarà Kathinka Evers el proper dimarts:

“L’objectiu d’aquesta conferència és presentar la neuroètica conjuntament amb un model dinàmic del cervell humà, sobre el qual la neuroètica pot construir-se de manera profitosa. Les teories científiques sobre la ment i la naturalesa humana al segles XIX i XX van caure en ocasions en dues trampes: el segrest ideològic i la psicofòbia.

Kathinka Evers

Per tal d’evitar-los, la neuroètica necessita construir-se sobre el to científic i els fonaments filosòfics del materialisme il·lustrat, que (1) adopta una visió evolucionista de la consciència  com a part irreductible de la realitat biològica, una funció evolucionada del cervell i un objecte d’estudi desitjable per la ciència; (2) reconeix que una comprensió adequada de la consciència i l’experiència subjectiva, ha de tenir en compte a la vegada la informació obtinguda per l’autorreflexió i la informació objectiva obtinguda de les observacions i mesures anatòmiques i fisiològiques;  (3) descriu el cervell com un òrgan conscient i inconscient, autònomament actiu, plàstic, projectiu i narratiu, que ha evolucionat en una simbiosi social-cultural-biològica; i (4) considera l’emoció com el segell distintiu de la consciència. Les emocions van fer que la matèria es despertés i que d’ella en sorgís una ment dinàmica, flexible i oberta, capaç de judicis morals. La capacitat per fer seleccions motivades emocionalment és el que distingeix l’organisme conscient de la màquina que funciona automàticament. I aquí rau la llavor de la moralitat.”

Us esperem el proper dimarts, 29 de maig, a les 19:30h, per escoltar i parlar amb Kathinka Evers de totes aquestes qüestions.

Podeu veure l’enregistrament de les conferències anteriors aquí

1