Assolada per la crisi econòmica i sotmesa a les implacables polítiques d’austeritat dictades per les autoritats europees i l’FMI, #Grècia viu avui una situació dramàtica. Els pronòstics són negres per a una ciutadania que assisteix diàriament al desmantellament de serveis públics essencials i que ha patit una caiguda radical del seu poder adquisitiu. Al mateix temps, el descrèdit de la classe política grega i de les institucions democràtiques és enorme, i les manifestacions sovint multitudinàries sacsegen els carrers de tot el país. Les opinions sobre les causes de la crisi i la millor manera de trobar-ne sortides són contradictòries: n’hi ha que pensen que #Grècia s’ha convertit en camp de proves del neocolonialisme financer, altres consideren que les mesures d’austeritat només portaran a una recessió encara més greu i altres, en canvi, creuen que aquesta és l’única sortida a la crisi.
Atenes crema!
Per intentar trobar algunes respostes, el CCCB ha convidat dos politòlegs grecs que actualment viuen a Barcelona: Andreas Kalyvas, professor associat de Ciència política a The New School for Social Research i a l’Eugene Lang College for Liberal Arts, de Nova York, i Yannis Karagiannis, professor de Ciència política a l’Institut Barcelona d’Estudis Internacionals (IBEI). Ambdós participaran en el debat “Té futur, Grècia?” que se celebrarà al CCCB el proper dijous, 26 d’abril, a les 19:30h.
Al mateix temps, des del Centre de Documentació i Debat del CCCB hem obert un bloc (Stásis. El mirall grec) que pretén informar sobre les conseqüències socials de les retallades a Grècia i sobre les iniciatives d’autogestió, denúncia i economia solidària que han sorgit per intentar omplir els vuits deixats per un Estat en desaparició. El bloc recull també reflexions en profunditat d’intel·lectuals grecs com ara Costas Douzinas (Birckbek College), Peter Bratsis (Universitat de Manchester) o Panagiotis Sotiris (Universitat de l’Egeo).
El bloc neix de preguntar-nos què podem fer els ciutadans davant d’una situació com la de Grècia: Quines són les alternatives quan les institucions públiques no són ja capaces de garantir el nostre benestar i s’ha erosionat fins el límit la vida democràtica? Com podem “repolititzar” la vida col·lectiva?
En primer lloc, volem donar visibilitat a les conseqüències socials de la crisi: “encarnar” les xifres, donar cos, gènere i perspectiva als discursos dels tecnòcrates, recordar que les dades estan íntimament lligades als sentiments, les expectatives i les biografies de les persones.
En segon lloc, volem fer-nos ressò de les iniciatives ciutadanes d’autogestió, cooperació i denúncia que han sorgit arreu de la geografia hel·lena. Creiem que mereix ser relatat l’esforç solidari d’aquells que intenten omplir els vuits deixats per un Estat en desaparició, per la defecció de la classe política i l’abandonament de les institucions públiques. Volem mostrar i donar suport a les accions transformadores, les propostes alternatives, els actes de creació, els petits punts de fuga que els ciutadans grecs han trobat per suportar el ferotge embat de la crisi. Creiem que aquesta és la veritable stásis, la capacitat per romandre dret i prendre partit, per generar móns alternatius i habitables.
Si vols participar amb els teus comentaris o col·laborar d’alguna altra manera amb el bloc, t’esperem.
