Posts Tagged ‘Alzheimer’

Trieste, Magris i Alzheimer: una combinació possible

maig 17th, 2011 No Comments

L’exposició “La Trieste de Magris” s’ha de visitar en companyia.

L’exposició “La Trieste de Magris” s’ha de visitar, al menys, amb tres dels cinc sentits: vista, oïda i tacte.

Si és així, encara que la mostra parli d’una ciutat italiana poc turística i d’un escriptor, Claudio Magris, més aviat poc llegit, de les sales de l’exposició tothom en surt havent viscut una experiència única. Tothom vol dir tothom. També els malalts d’Alzheimer.

L’octubre de l’any passat al CCCB vam engegar un programa de visites a les nostres exposicions per a malalts d’Alzheimer, els seus familiars i cuidadors. La primera experiència la vam encetar amb la mostra “Per Laberints” que ja vam explicar en aquest blog.

Amb “La Trieste de Magris” els tres responsables d’aquesta iniciativa, d’entrada, vam arrugar el nas. La combinació Trieste, Magris i Alzheimer ens semblava impossible.

Però ha succeït tot el contrari. El magnífic muntatge de l’exposició realitzat per l’arquitecta italiana Paola Navone que ha interpretat a la perfecció el guió del seu comissari, Giorgio Pressburger, hi ha ajudat molt.

El recorregut expositiu és un viatge pels principals escenaris de la ciutat de Trieste, els del passat i els del present. És una invitació a conèixer els intel·lectuals que hi van viure, treballar i crear. És un passeig pels racons de la ciutat, els que Magris descriu en els seus llibres.

Els malalts que ens van acompanyar en aquest viatge estaven oberts a sentir, a escoltar, a debatre, a preguntar, a riure, a emocionar-se. I qui s’emociona, emociona.

Sí, l’exposició “La Trieste de Magris” s’ha de visitar en companyia. I encara més si la companyia és tan bona.

Imatges de la visita per malalts d’Alzheimer del 2 de maig Fotografies: Irene Ruiz Auret

CONTRA ELS ESTIGMES DE L’ALZHEIMER

novembre 22nd, 2010 No Comments

Programa de visites del CCCB per a malalts d’Alzheimer, els seus familiars i cuidadors

L’Alzheimer és una malaltia que té molts punts de convertir-se en pandèmia. Així ho afirmen els metges especialistes que apareixen a la magnífica pel·lícula protagonitzada per Pasqual Maragall, Bicicleta, cullera, poma. A mesura que la població del món es va envellint, el nombre de malalts afectats per aquesta xacra s’incrementa d’una manera esfereïdora. Algunes fonts indiquen que l’any 2050 més de 100 milions de persones podrien patir d’Alzheimer.

La comunitat científica mundial, encapçalada pels millors neuròlegs, lluita des de tots els àmbits possibles per combatre aquesta malaltia degenerativa, ara per ara, incurable. Però mentre no es troba el fàrmac, cal pensar en els afectats i els seus familiars. La vida del malalt, a mesura que avança el mal, es transforma dramàticament: pèrdua de memòria, canvis d’humor, apatia, irritabilitat, desinhibició i, a la llarga, pèrdua de totes les funcions físiques i mentals. Òbviament la vida del familiar també se sotmet a una situació molt difícil, sovint insostenible.

Foto: Irene Ruiz

El col·lectiu que formen els malalts i les seves famílies necessita un cop de mà. Gràcies a Pasqual Maragall, ha deixat de ser invisible. Ara s’ha de donar un pas més i cal pensar en aquestes persones per integrar-les a la vida social.

Què podem fer pels malalts d’Alzheimer des d’una institució com el CCCB? Aquesta és la pregunta que ens vam fer tres treballadors del Centre. La resposta és un modest programa de visites comentades a les exposicions del CCCB especialment dissenyades per a malalts d’Alzheimer, els seus familiars i cuidadors.

Vam començar per assessorar-nos i documentar-nos. Vam estudiar experiències similars instaurades al Moma i a Mubam de Múrcia. Vam parlar amb neuròlegs, amb psicòlegs, amb treballadors socials. Vam contactar amb l’Associació de Familiars de Malalts d’Alzheimer de Barcelona i amb la Fundació Pasqual Maragall, entre d’altres.

Amb tota aquesta informació, a continuació vam dissenyar una visita a l’exposició Per Laberints pensada pels afectats i els seus familiars. Tot era a punt per iniciar l’activitat. Vam contactar novament amb l’Associació de Familiars de Malalts d’Alzheimer de Barcelona i juntament amb els seus responsables vam organitzar tres visites a la mostra.

Un dels moments de la visita guiada – Foto: Irene Ruiz

El dilluns 18 d’octubre va tenir lloc la primera visita. Tots vam tenir la sensació que havia estat un èxit. Els malalts, els familiars, els cuidadors i nosaltres mateixos. Havíem triat el dilluns, dia que el CCCB roman tancat, per tal que fóssim els únics visitants de la mostra. La bona predisposició de tothom va ser clau. Per part nostra, vam desplegar certes dots performatives i vam dirigir tota la nostra empatia i intuïció en el desenvolupament de la visita. La Sara Carrillo, psicòloga de l’Associació i a qui volem fer arribar tot el nostre agraïment pels consells i facilitats que ens ha brindat, ens va felicitar efusivament.

Una advertència: som en fase de proves. Només una vegada tinguem molt clar que la nostra proposta té possibilitats d’implementar-se en l’oferta del CCCB, aleshores crearem una estructura que ens permeti organitzar i difondre el projecte. Us mantindrem informats, però ja us avisem: no ens rendim fàcilment.

El programa de visites és una idea de Mònica Muñoz-Castanyer, Teresa Pérez, Lluís Sangerman, treballadors del CCCB.

Foto: Irene Ruiz

12