Posts Tagged ‘Akron’

#BCNmp7: He crescut en els vuitanta

abril 2nd, 2013 No Comments

He crescut en els vuitanta. La meva generació és una mena de baula entre l’immigrant digital i els nous natius. Per això, m’agrada pensar que hem tingut una vista privilegiada. Possiblement siguem de les últimes generacions que ha viscut de manera quotidiana la situació de fer unes fotos i haver d’esperar una setmana per poder veure-les. El fet de barallar-se amb els botons d’un televisor per poder veure decentment algun programa, o rebre una classe de ciències naturals a base de diapositives. En el meu cas, jugava i programava en un Amstrad Cpc i alhora aprenia a tocar l’orgue amb un Farfisa Capitol. En certa manera ens ha condicionat a molts, per enyorança o tossuderia, a aferrar-nos al domini antic i cada vegada més borrós de la tecnologia analògica… En l’era de l’Smartphone es continuen fent servir polaroids. La gent revela rodets, filma amb pel·lícula…; en el meu cas utilitzo teclats i orgues, i és veritat que un portàtil o un mòbil poden fer tot això i més. Es diu que una persona intenta emular conductes del passat per fer més familiar el present, se l’anomena nostàlgica, o tot plegat i molt més. En tot cas, sempre m’ha agradat l’explicació concisa i bàsica del meu exprofessor de sistemes: «l’espectre analògic és infinit, el senyal digital és binari». És una bona basa per acollir-se a un tercer propòsit, el fem servir perquè és millor.

Farfisa Capitol

Els noranta prometien. Jo jugava amb trackers, provava els meus primers sintes software, i en el canvi de mil·lenni es va consolidar l’era DSP que vam viure i viurem molts anys. També es van popularitzar els plugins, el VST va ser i és un format molt bo per entendre el hardware analògic i emular-lo. Vaig provar de desenvolupar-ne alguns com a passatemps entre el 2002 i el 2003 («Trubia labs»). I escapant de l’escàs control que dóna un ratolí, em vaig comprar sintetitzadors hardware. El 2003, una mica per accident, curiositat i insatisfacció, en vaig canviar un per un Korg ms20; va ser el meu primer sintetitzador analògic.

Des de llavors l’alternativa analògica era el mercadeig. La indústria tampoc no hi va ajudar, ja que alguns fabricants es van abocar al format de manera tímida i cara (cosa que ha fet un gir de 180º en els últims anys). També el debat analògic/digital ha estat i serà present durant anys. En la cultura de l’àudio i de la música electrònica continua molt viu, durant molt de temps l’opció va ser gairebé criminalitzada, en els fòrums més concorreguts, associada a l’usuari acabalat, nostàlgic, col·leccionista, esnob i de vegades poc versat. La veritat, no és senzill argumentar que una cosa sona millor amb paraules com «calidesa», «color», «grassor» i altres paràmetres abstractes que serien impossibles de mesurar amb cap instrument; no falta raó. Per sort, la tendència de llançaments en els últims anys intueix que una mica de veritat hi havia. És curiós, però com més progressa la tècnica d’emulació i més es perfeccionen els algoritmes i els DSP per emular la física del procés analògic, més interès hi ha per tornar al terreny real. Fa deu anys, quan comprava aquell ms20 no hauria cregut que avui, a l’abril del 2013, el Korg l’estigués reeditant.

DSP

Ara mateix tenim un o uns quants sintetitzadors en el telèfon, en el web , o com a plugins de qualsevol DAW, i és una cosa bonica i sana. Necessària tenint en compte les possibilitats que dóna el domini digital, o com n’és, de difícil o impossible, arribar a fer certs tipus de síntesi (auditiva, espectral, distorsió de fase, etc.) o instruments en equips analògics. La convivència de formats és necessària i sembla el més assenyat.

El DSP i els seus derivats han vingut per quedar-s’hi, durant molt de temps crèiem que també per imposar-se. Per sort, avui d’això últim, no n’estem tan segurs.

DIEGO GARCÍA tocarà juntament amb Zombie Zombie i Akron en la segona sessió de #BCNmp7 el divendres 5 d’abril a les 21.00h al Teatre del CCCB.

+info: “Música Analògica” 

Twitter: @CCCBmusica

 Esdeveniment Facebook 

Sessió 02 #BCNmp7 Música analògica

març 22nd, 2013 1 Comment

Actuacions musicals

S’acosta la segona data del #BCNmp7 (Músiques en Procés) d’enguany, programada per al proper divendres 5 d’abril. De nou, A Viva Veu estem al darrere de la programació i conceptualització dela sessió. La música analògica serà la temàtica que estructurarà la sessió més primaveral d’aquest cicle de músiques en procés que, a diferència de la sessió anterior, prioritzarà les actuacions musicals, la força del directe i la potència celebratòria de les actuacions musicals.

Diego García

L’encarregat d’obrir la vetllada serà l’artista asturià Diego García, un nostàlgic de l’electrònica primària centreeuropea. Les seves referències les trobem en compositors com José Vicente Asuar o Jean-Jacques Perrey. Diego García aporta, a més a més, una visió molt particular a la seva música, li afegeix detalls que fan que el resultat adquireixi una autèntica denominació d’origen. Un bon amic de Diego García és el responsable d’Akron, del qual no revelarem aquí la identitat perquè prefereix mantenir-se en l’anonimat. Tanmateix, per Internet circulen alguns articles que en donen algunes pistes. Akron debutarà en directe sobre l’escenari del Teatre del CCCB: sí, debutarà, s’estrenarà en l’art del directe (que no de l’enregistrament musical). Musicalment és el més exòtic dels tres conjunts que actuaran divendres. Els seus referents són la seva carta de presentació: Moondog, Joe Meek i Delia Derbyshire. Els francesos Zombie Zombie pujaran el to a l’ambient i ens introduiran de ple en la foscor dela nit. Emulant John Carpeter, dirigeixen la mirada a la pista de ball sense perdre de vista, però, la seva obsessió per Sun Ra.

Akron

Música analògica?

Programant aquesta sessió, volem convidar el públic a reflexionar sobre la composició musical contemporània. Formem part de la primera generació de persones que hem crescut en contacte amb canvis tecnològics constants i ens hi hem adaptat, per força, tot i que no a la força. Dela mateixa manera que en la darrera sessió analitzàvem el paper del prescriptor dins l’era d’Internet, en aquesta segona sessió analitzem com els canvis en la societat fomentats pels avenços tecnològics incideixen sobre la creació artística, en aquest cas musical. Amb aquesta sessió pretenem fer reflexionar els oients, els fans i els músics. Reivindicarem una forma de fer música: l’actitud i la militància en la composició musical fent ús de mètodes tradicionals. Aquesta última dècada, la globalització tecnològica i Internet han fet proliferar la figura del bedroom producer, un perfil del qual es parla en molts blogs d’Internet i que representa el paradigma de la nova creació musical underground. Paral·lelament, i com a resposta a la proliferació d’aquests productors que emulen el so de sintetitzadors vintage amb plug-ins en programes de producció musical, nostàlgics com Diego García, Akron o Zombie Zombie ens demostren que hi ha una alternativa artesana per construir ritmes seqüenciats i melodies robòtiques.

Els francesos Zombie Zombie

Durant els propers dies us presentarem les bandes locals. A través d’un article, Diego García ens explicarà la seva relació amb els sintetitzadors que ell mateix construeix i en què treballa, i un vídeo ens introduirà dins l’estudi d’Akron. La cita següent serà divendres a partir de les nou del vespre al teatre del CCCB. Com sempre, la barra i la pista estaran al vostre servei!

+ info al twitter @CCCBmusica i a Facebook 

Horari i preus: 7 euros (5 euros reduïda – Entrada gratuïta amb el Carnet d’Amics Musicals)

Venda d’entrades anticipades al Telentrada

Posts relacionats:

He crescut en els vuitanta – Article de Diego García

L’enigmàtic món d’Akron – Entrevista al productor musical

1