Per què som éssers morals?

maig 23rd, 2012 1 Comment

Amb les primeres sessions del debat “Als orígens de la ment humana” ens hem aproximat a una de les qüestions cabdals de la recerca neurocientífica: entendre què és la consciència. Ignacio Morgado ens va explicar dilluns passat que la consciència és un estat de la ment que té unes característiques especials i úniques en els éssers humans. I l’endemà Henry Markram ens va ensenyar com és el nostre cervell quan funciona i la consciència reacciona al seu entorn. Tot i que encara no se sap molt bé com es produeix, sí que sabem que la consciència és el resultat d’una particular capacitat d’integració de les diferents funcions cerebrals, de manera que els humans podem construir una visió més complexa, articulada i unificada del món que ens envolta. El gran misteri continua essent, però, en quin moment i per què va aparèixer la consciència, o, en paraules del propi Morgado, en quin moment “la matèria es va tornar imaginació”.

Caín i Abel segons William Blake (1826)

El proper dimarts 29 de maig continuarem parlant d’aquest misteri amb Kathinka Evers, professora de Filosofia i investigadora del Center  for Research Ethics & Bioethics de la Universitat d’Uppsala, que recentment ha publicat el llibre Neuroética. Cuando la materia se despierta (Katz, 2011). Kathinka Evers s’ha especialitzat en aquesta nova disciplina anomenada Neuroètica, que té per objectiu l’estudi de l’aparició de les conductes i judicis morals en els éssers humans, basant-se en els avenços de la neurociència. Una de les conseqüències de la nostra capacitat de consciència és, justament, la de ser capaços de tenir pensament moral. Aproximar-nos a l’origen de la moralitat és, també, aproximar-nos a aquest moment inexplicable en què la matèria va despertar i es va convertir en imaginació. I, el que és més interessant, és que les emocions van tenir un paper clau en aquest procés. Us avancem algunes idees de les que parlarà Kathinka Evers el proper dimarts:

“L’objectiu d’aquesta conferència és presentar la neuroètica conjuntament amb un model dinàmic del cervell humà, sobre el qual la neuroètica pot construir-se de manera profitosa. Les teories científiques sobre la ment i la naturalesa humana al segles XIX i XX van caure en ocasions en dues trampes: el segrest ideològic i la psicofòbia.

Kathinka Evers

Per tal d’evitar-los, la neuroètica necessita construir-se sobre el to científic i els fonaments filosòfics del materialisme il·lustrat, que (1) adopta una visió evolucionista de la consciència  com a part irreductible de la realitat biològica, una funció evolucionada del cervell i un objecte d’estudi desitjable per la ciència; (2) reconeix que una comprensió adequada de la consciència i l’experiència subjectiva, ha de tenir en compte a la vegada la informació obtinguda per l’autorreflexió i la informació objectiva obtinguda de les observacions i mesures anatòmiques i fisiològiques;  (3) descriu el cervell com un òrgan conscient i inconscient, autònomament actiu, plàstic, projectiu i narratiu, que ha evolucionat en una simbiosi social-cultural-biològica; i (4) considera l’emoció com el segell distintiu de la consciència. Les emocions van fer que la matèria es despertés i que d’ella en sorgís una ment dinàmica, flexible i oberta, capaç de judicis morals. La capacitat per fer seleccions motivades emocionalment és el que distingeix l’organisme conscient de la màquina que funciona automàticament. I aquí rau la llavor de la moralitat.”

Us esperem el proper dimarts, 29 de maig, a les 19:30h, per escoltar i parlar amb Kathinka Evers de totes aquestes qüestions.

Podeu veure l’enregistrament de les conferències anteriors aquí

Comentaris
  1. [...] qué somos seres morales? hub_01 | may 23, 2012 • 5:55 pm Leer en la fuente original… AnteriorTEA participa en un homenaje que la Fundación César Manrique brinda a Stipo [...]

Leave a Reply