Obrir la nevera i triar unes verdures pel sopar, o passar pel supermercat i fer la compra de la setmana, o observar les parades de peix al mercat i decidir quin fa millor cara, o triar unes llaminadures sabent que són tot química… Avui cap d’aquestes situacions quotidianes no està exempta d’un cert soroll de fons: és bo el que mengem? Podríem menjar millor? A qui hem d’escoltar a l’hora de decidir què menjar?
Imatge d'un supermercat del fotògraf Andreas Gursky
El món de l’alimentació ha sofert profundes transformacions des de mitjans del segle XX. Amb la tecnificació de les formes de producció dels aliments, en pocs anys es va passar d’una agricultura i ramaderia local de petits productors a produccions cada vegada més intensificades i deslocalitzades. El resultat d’aquest procés va ser, d’entrada, un augment dels aliments disponibles i un descens del seu preu, fet que va facilitar a la població l’accés de manera regular a aliments fins aleshores esporàdics i considerats de luxe. Per primera vegada a la història dels països europeus, la gran majoria de població podia alimentar-se amb allò que havia estat a l’abast d’uns pocs fins no feia massa.
Passades les dècades ens hem acostumat a aquesta abundància i varietat en els aliments disponibles, però també sorgeixen dubtes respecte les seves formes de producció i la seguretat que ens ofereixen. La distància entre el productor i el consumidor s’ha multiplicat, de manera que cada vegada ens resulta més difícil saber què mengem. El món de l’alimentació i la tecnificació que l’acompanya són complexes, i és difícil per als no experts interpretar les informacions que ens arriben. Pesticides, químics, antibiòtics, conservants… i moltes altres paraules que apareixen en parlar de l’alimentació desperten la nostra inquietud sense saber ben bé a qui fer cas. D’una banda, les autoritats responsables asseguren que mai hem menjat productes tan segurs com ara; de l’altra, l’aparició de casos d’intoxicacions, malalties o efectes secundaris de determinats productes (des de les vaques boges fins darrerament al cas dels cogombres intoxicats amb la bactèria E. coli a Alemanya) generen importants crisis de confiança sobre el nostre sistema alimentari.
L'ús de pesticides agrícoles està al centre de les polèmiques alimentàries
A més, la sofisticació del món de la producció alimentària no ha deixat d’avançar. Avui el gran progrés de les biotecnologies fa que es pugui intervenir a uns nivells sense precedents a l’hora de produir aliments. Les llavors de cultius modificats transgènicament han estat al centre del debat els darrers anys, sense que sigui possible extreure una conclusió clara dels seus beneficis o perjudicis. Però, més enllà de si poden existir efectes perjudicials del seu ús sobre la salut (fins ara no demostrats), és evident que les conseqüències polítiques i socials de l’extensió dels cultius transgènics a grans àrees del món està produint un profund impacte en les comunitats camperoles i en la biodiversitat agrícola.
Avui, alimentar-se s’ha convertit en una necessitat quotidiana que oscil·la entre la sobreabundància i la inseguretat i no està exempta de connotacions socials, polítiques i mediambientals. Un gest senzill que, malgrat tot, genera dubtes.
Per parlar d’aquests qüestions, el CCCB i B·Debate organitzen el cicle de conferències “Alimentar el món. Seguretat i sostenibilitat en la producció global d’aliments” que tindrà lloc del 22 d’octubre al 8 de novembre al CCCB. Hi participaran experts del món de l’alimentació que ens parlaran de seguretat alimentària (Andreu Palou i Pere Puigdomènech), de biodiversitat agrícola (Stefano Padulosi i Enric I. Canela), de biotecnologies (Wilhem Gruissem i Pere Arús) i de com és avui la nostra cultura alimentària (Jesús Contreras i Toni Massanés).
Us convidem a assistir-hi i esperem que amb aquest debat, que no estarà lliure de polèmiques, puguem saber una mica millor de què està fet el nostre pa de cada dia.
Natura morta mural, casa Julia Felix, Pompeia
