Per Ana Bejarano*
Abraham B. Yehoshua, figura central de la literatura israeliana, neix a Jerusalem l’any 1936 com a membre de la cinquena generació d’una família sefardita resident a la ciutat santa. Aquest fet marca, en part, la seva obra i el diferencia de la majoria dels autors israelians que ocupen el centre del cànon literari, pràcticament tots ells d’origen asquenazita. La seva condició de “fill de la terra” l’ha portat, per exemple, a la creació d’uns personatges àrabs que han modificat en molts lectors israelians la seva visió d’aquest “altre” amb el que conviuen dia a dia, demostrant així novament com la ficció pot treure a la llum situacions complexes i proposar opcions que a la vida diària passen desapercebudes.
Abraham B. Yehoshua, dibuix de Larry Yuma
Yehoshua és, a més d’escriptor, una figura política. Li agrada donar la seva opinió sobre la situació en l’Orient Mitjà i la realitat dels jueus en el món actual, i ha fet del tema de la identitat un dels motius centrals de la seva obra. La novel·la que en aquesta ocasió ve a presentar a Barcelona, El cantar del fuego (Duomo Ediciones), és un llibre amb un profund missatge polític disfressat d‘ història íntima i familiar.
Sota l’escriptura del detall a la Faulkner, es troben subjacents molts dels grans temes que preocupen l’israelià d’avui: el desig d’oblidar en front del deure de recordar, la destrucció del mite de l’israelià guerrer, personificada aquí en el soldat caigut per foc amic, la por a la possible desaparició física de l’Estat d’Israel, la tensió entre Orient i Occident en el mateix si dels seus habitants, la relació de l’israelià amb el jueu de la diàspora, l’israelitat com un mosaic que a més de judaisme inclou arabitat, la qüestió dels treballadors subsaharians, romanesos, filipins i tailandesos, la dicotomia Tel Aviv (ciutat moderna, cosmopolita i desbordant de vida) versus Jerusalem (“trista ciutat” paralitzada pel pes de l’Historia), els pares que han perdut el seu fill, i tot això acompanyat de l’incessant eco de la Bíblia, tan present en els noms programàtics dels personatges, en les seves accions i sobre tot com a motor ineludible dels seus destins.
Algú va dir una vegada que els israelians tenen molta sort de què els seus clàssics visquin entre ells. El dia 4 a les 19:30 podrem compartir aquesta sort i gaudir d’un dels grans clàssics de la literatura hebrea al CCCB.
* Ana Bejarano és professora titular de la secció de Hebreu i Arameu del Departament de Filologia Semítica de la Universitat de Barcelona . Ha traduït de l’hebreu més de 40 obres, entre elles El cantar del fuego, d’Abraham B. Yehoshua, que acaba de publicar Duomo Ediciones.
