Continuem amb aquest especial E! que Jaime Casas està duent a terme per al Bloc VEUS. Aquesta setmana li toca el torn a la formació de Granollers Tiger Menja Zebra. Eduard Novoa, membre de la formació, va estar xerrant amb en Jaime sobre el projecte.
Tiger Menja Zebra «Provocació»
El projecte més atípic de tots els que formen el cartell d’Emergència! 2013 és pura «provocació». Tiger Menja Zebra, un trio sense additius que conjuga la producció electrònica i les idees bel·ligerants, està format per antics membres de Camping, un dels primers grups d’aquí que es va atrevir amb els conceptes que promulgava el postrock.
Després de gairebé una dècada explorant el rock d’avantguarda, el grup va passar a millor vida. Però no pas els conceptes que li donaven sentit, que després d’un període de «reflexió» es van transformar en TMZ. «Ets tres que quedàvem de Camping vam confluir en un parell d’idees que ens van fer formar TMZ: la intenció de continuar en això i la voluntat d’anar cap als extrems sense por», comenta Eduard Novoa. «Ja des de Camping hem estat un col·lectiu molt analític. De fet, parlàvem més que tocàvem o assajàvem i, malgrat la poca espontaneïtat de les nostres decisions, aquest és el mètode de treball que ens motiva durant el procés creatiu».
TMZ vol fer un pas endavant sobre aquesta anàlisi inacabada i inacabable –el desassossec?–, que hauria d’acompanyar tota reflexió sobre l’art. «Amb Camping, després de deu anys en el precari món de la música independent nacional, editant quatre discos, un Ep, una pel·lícula documental i intentant compondre coses diferents en cada treball, bàsicament per no avorrir-nos, aquesta vegada anàvem més enllà».
«Com començar una guerra», el títol del seu primer treball –de lliure accés a la xarxa–, és un cúmul d’idees i referències que conviden a una reflexió obligatòria –no, no és una paradoxa– que no hauria de passar desapercebuda. Volen «anar als extrems sense por», i per això escupen (i repeteixen) flamarades politicovitals que no deixen indiferents. Quan parlen d’«extrems» signifiquen el que ha de ser la composició i la producció de la seva música. Per això han redactat un «estatut» –no deixeu de consultar-lo al final del text– que explica «els principis que ens guiaran i ens ajudaran a no desviar-nos del camí», explica Novoa. I tot i que les referències (musicals) evidents conjuguen idees i estils tan dispars com són la IBM –o electrònica contundent i «industriosa»– i el pop (evocatiu, experimental, poc previsible, podríem dir), la pretensió és molt diferent «Suggerim referents NO MUSICALS com David Lynch o La Fura dels Baus», expliquen. «Vam decidir no fer servir guitarres elèctriques. Ens venien de gust temes físics, viscerals i tensos fugint del que és explicatiu i descriptiu. Per emetre bones ondes hi ha altres bandes, nosaltres preferim dosificar-ho i generar un altre tipus de sensacions que freguin el vertigen o el caos des d’un punt de vista kamikaze». Tot i que sí que persisteix aquesta idea accessible que ostenta el pop: «Si féssim un exercici de “neteja” de bel·ligerància sonora en els nostres temes el resultat seria una mica més amable, més accessible. Som conscients d’aquesta subcapa i ens agrada treballar-la perquè és percebi sense ser òbvia».
Els títols de «Com començar una guerra» són explícits i alhora molt irònics. Hi ha una crítica directa implícita, però també fem un ullet còmplice. Reflecteixen certes contradiccions sense cap tipus de rubor. «Giren al voltant del concepte del disc –assenyalen–: Quins són els mecanismes de la provocació? Quantes gotes es necessiten per omplir del tot un got? Com n’és, de fina, la pell davant un estímul extern? Com es comença una guerra? Malgrat la transcendència de l’enunciat, el que realment ens mou és l’humor i passar-ho bé. Així que el fet de treure-li ferro a la cosa ens surt de manera molt natural».
Performance
En un dels vídeos que acompanya la presentació d’aquest projecte d’ínfules «arty», el trio es dedica a llançar ous sobre una pantalla en la qual es projecten els noms més destacats de l’esbombada escena independent. L’assumpte no és una anècdota, és un posicionament que, sens dubte, podria explicar el «com començar una guerra» amb aquesta suposada escena gens homogènia que serveix per provocar inacabables debats a les xarxes socials… i poca cosa més. «Clarament la intenció del vídeo va ser més “arty” que no pas combativa», diuen. «Cada un dels membres, de manera independent, s’havia de posicionar davant d’estímuls musicointel·lectuals amb poc temps de reacció. No sabíem els grups que havien d’aparèixer, això és cabdal per entendre’n el significat. Tanmateix, volíem utilitzar el vídeo per alimentar el concepte del disc –la provocació–, tant en nosaltres mateixos, responent als noms a la pantalla, com en els feedbacks que rebíem en publicar-lo, que han estat variats i sucosos».
Tot i que no es volen posicionar ideològicament en contra de ningú: «Començar una guerra amb una suposada escena “independent”? El mimetisme recurrent que de vegades generen les escenes o modes, siguin independents o no, ens avorreix. No pretenem començar una guerra ni molestar ningú, però si algú es molesta tampoc no li demanarem disculpes».
La intervenció a Emergència! no sols servirà per presentar el projecte en un «context d’escena», sinó també per «difondre» la idea, el concepte en «50 minuts compactes i sense concessions, davant del major nombre de gent possible i en les millors condicions».
Jaime Casas (@JaimeCasasB)
ESTATUT D’ AUTONOMIA de TIGER MENJA ZEBRA
1. Tots els temes es faran pensant en un projecte concret i sota una idea
o concepte, i no de manera aïllada.
2. Cap tema ha de tenir una semblança o referència clara a alguna cosa
que haguem fet previament a nivell de melodia, ritme o harmonia. Si
algú detecta algo reconeixible ho ha de dir i caldrà ser modificat.
3. Si a algú no li agrada algun tema o part d’ell i no es sent còmode
interpretant-l’ho, ha de ser sincer i dir-ho als altres per cambiar-ho.
4. Els temes han de ser físics, viscerals i tensos. No explicatius,
descriptius o decoratius.
5. Les lletres/veus han de ser curtes i/o repetitives en referència al
motiu o concepte del tema (més o menys processades) i en relació al
concepte global del projecte.
6. No hi ha límits de producció a nivell d’instrumentació o procés
d’efectes a l’hora de composar i grabar.
7. Abans de començar un projecte, definir els instruments o elements que
es faran servir per interpretar els temes en directe.
8. A l’hora de fer la tria de temes finals que formaran part del projecte,
tindran més valoració les idees més locas i atrevides per davant de les
més standards.
9. La provocació es el primer concepte a pensar al començar a crear
un tema nou. Com a referents ràpids i paral.lels, al cine podria ser en
David Lynch o a teatre La Fura, per posar un exemple, tot i que n’hi ha
molts d’ altres.
10. Hem d’anar cap als extrems sense por.
X. Font
E. Novoa
J. Arnan
Tiger Menja Zebra presentarà el seu primer treball «Com començar una guerra» a l’escenari Auditori d’E! el proper 16 febrer.
