Viatge a la Roma de Pasolini: itineraris online sobre la vida i obra de l’autor italià

juliol 15th, 2013 No Comments

En l’última carta que va escriure al poble matern de Casarsa, Pier Paolo Pasolini deia “he decidit que demà mateix m’emporto la mare a Roma, a instàncies del pare, per deixar-la a casa de l’oncle; jo no podré quedar-me a Roma, perquè l’oncle m’ha donat a entendre que no m’hi pot tenir”.

Finalment, però, Pasolini es va quedar a Roma. Amb 27 anys, després d’haver estat víctima d’un escàndol homosexual i que l’expulsessin del Partit Comunista d’Itàlia (PCI), el 28 de gener de 1950 l’artista va començar la seva relació amb la capital.

Als seus ulls, la ciutat va aparèixer com un lloc ple de contrastos que aviat es convertí en una gran font d’inspiració i que ara es pot redescobrir seguint la biografia de l’escriptor i cineasta al web de l’exposició “Pasolini Roma”, des dels suburbis de Ponte Mammolo al barri residencial de l’EUR (Esposizione Universale Roma).

Web Pasolini Roma, un projecte desenvolupat per l’equip web de La Cinemàteque Française.

Ja sigui cronològicament o bé a través d’algun dels deu itineraris de color que s’hi proposen, al web trobareu 50 adreces de llocs i moments emblemàtics de la Roma pasoliniana, que inclouen les cases on va viure (verd), detalls de la seva vida social i intel·lectual (ocre) i racons que van inspirar la seva literatura (taronja).

A partir de la dècada dels 60, en tons blavosos, el web de l’exposició també ofereix la possibilitat de passejar pels decorats de les pel·lícules Accattone, Mamma Roma, Uccellacci e uccellini i La Ricotta.

La web permet navegar sobre deu itineraris cronològics de la vida de Pasolini. Els continguts es poden consultar en català, castellà, anglès, francès i aviat en italià.

Precisament amb el judici de La Ricotta, pel qual Pasolini va ser condemnat en un principi a quatre mesos de presó condicional, s’inicia també l’itinerari (vermell) que ressegueix la vida política de l’autor i que inclou, per exemple, el deteriorament de les relacions entre Pasolini i els joves estudiants arran de les manifestacions de 1968.

Seguint l’ordre cronològic, l’últim itinerari inclòs al web és el de color rosa, que explica la descoberta del cadàver de Pasolini a la platja d’Òstia i el seu funeral al Campo de’ Fiori, on un emocionat poble de Roma va acabar protagonitzant una manifestació política.

L’artista de carrer Žilda convoca Pasolini

El web encara convida l’internauta a perdre’s per un altre recorregut: el de color negre. És el que segueix les obres de l’artista francès Žilda, que, amb motiu de l’exposició, ha pintat en racons i carrerons de Roma grafits que convoquen els fantasmes de Pasolini.

Escenes de les pel·lícules Pocilga (1969), Las mil y una noches (1974) i Saló (1975) interpel·len els caminants des de parets, columnes i indrets mig amagats de la capital italiana, on alguns s’aturen per interactuar i fotografiar-se amb l’obra.

Artista amb múltiples referències (com el renaixement, la mitologia grega o el neorealisme italià), Žilda ha empaperat les parets de Roma amb figures de mida real que reprodueixen i alhora reinterpreten la filmografia pasoliniana, però que sobretot criden els vianants a formar part de la relació que fa seixanta anys s’establí entre Pasolini i la ciutat.

El menú d’estiu de l’Arxiu Xcèntric

juliol 15th, 2013 5 Comments

Dóna la benvinguda a l’estiu amb una selecció del cinema experimental més refrescant. Acomoda’t a les butaques de l’Arxiu Xcèntric i degusta els títols que més t’atreguin del nostre menú d’estiu o navega al teu gust per la llarga llista de títols disponible.

L’estiu passat vam preparar una una selecció dels títols més refrescants que ara que torna la calor hem recuperat. Vine i descobreix a l’animador Norman McLaren en una barbacoa entre amics en la home movie July, 4th 1941, fes una passejada pictòrica pel llac d’Au bord du Lac de Patrick Bokanowski o gaudeix de l’energia estiuenca més pop de la mà de David Domingo en Súper-8, aprèn a jugar amb la càmera en un partit de waterpolo amb Ivan Ladislav Gaeta o gaudeix relaxadament dels temps morts de l’estiu de My tears are dry de Laida Lertxundi o de l’òpera prima del documentalista Lisandro Alonso, Dos en la Vereda.

L’Arxiu Xcèntric és un repositori digital de cinema experimental i documental de consulta pública i gratuïta que és obert de dimarts a diumenge d’11 a 20h a la planta -1 del CCCB. Un espai únic, comfortable i transgressor que vetlla per apropar al públic cinema de difícil accés.

Bon profit!


MENÚ D’ESTIU

Una selecció dels títols més refrescants de l’Arxiu Xcèntric

Durada: 25 minuts

July, 4th 1941, Norman McLaren, 1941, 2’

Splash, Ilse Gassinger, 1989, 1’40’’

***

Au bord du lac, Patrick Bokanowski, 1993, 5’30’’

Rainbow Dance, Len Lye, 1936, 4’

***

Water Pulu 1869-1896, Ivan Ladislav Galeta, 1988, 9’

Séchage, Erik Bullot, 2002, 10’

Super 8, David Domingo, 1997, 7’15’’

**

My tears are dry, Laida Lertxundi, 2009, 4’

Dos en la vereda, Lisandro Alonso, 1995, 4’

Gràcies per la vostra visita!

Recordant Uri Caballero. Els Surfing Sirles al CCCB

juliol 11th, 2013 No Comments

Ahir ens assabentàvem de la maleïda notícia de la mort d’Uri Caballero, guitarrista de la banda de rock barcelonina ‘Els Surfing Sirles’. Volem recordar el seu pas pel CCCB i compartir-lo amb tots vosaltres. La primera vegada, al 2011, la banda va actuar al costat de Los Punsetes, Hidrogenesse i Boncompain. La darrera, l’any passat, tancaven el festival Primera Persona.

Uri, DEP. I ànims a tota la seva família, també la musical.


Actuació a l’Urgent! #01 Diners. Un problema global a la butxaca -Concert Cantante y Sonante (febrer 2011)


Actuació al Primera Persona 2012

Josep Ramoneda, Premi Nacional de Cultura 2013

juliol 10th, 2013 No Comments

© Miquel Taverna-CCCB, 2011

El filòsof i escriptor Josep Ramoneda, director del CCCB entre 1994 i 2011, ha estat guardonat amb el Premi Nacional de Cultura 2013 per la seva aportació al pensament en assaigs com Apologia del present. Assaig de fi de segle (1989) o Contra la indiferencia. Apología de la Ilustración (2010).

Atorgats pel Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA), aquests premis volen destacar especialment “la innovació, la continuïtat i l’excel·lència” de les deu persones i entitats a què han distingit.

El CoNCA ha integrat les diferents categories en una sola nominació de Premi Nacional de Cultura, que connecta disciplines de les humanitats i de la ciència i que segueix un criteri de ponts generacionals. Juntament amb Josep Ramoneda, han estat guardonats el dramaturg Hermann Bonnín, l’oceanògrafa i microbiòloga Josefina Castellví, el pianista Agustí Fernández, el director de l’ESCAC Josep Maixenchs, els escriptors Eduardo Mendoza i Imma Monsó, l’escultor Francesc Torres, la joiera Elsa Peretti i el Centre de Lectura de Reus.

En el cas de Josep Ramoneda, el jurat dels Premis ha destacat com el seu darrer llibre, La izquierda necesaria. Contra el autoritarismo posdemocrático (RBA Libros, 2012), “valora el rol del pensament i de l’intel·lectual en la regeneració democràtica”. En aquesta obra, Ramoneda afirma que sí que hi ha alternativa a l’obediència de les directrius d’austeritat i desregulació prescrites per les elits europees, perquè, segons el Premi Nacional de Cultura 2013, sense alternativa no hi ha democràcia. El CoNCA també ha valorat els anys de Ramoneda al capdavant del CCCB.

L’acte oficial de concessió dels Premis tindrà lloc el proper 8 d’octubre.

Entrevista a Josep Ramoneda amb motiu de la seva participació al debat “En comú”. També podeu veure la conferència completa, “La llibertat”, impartida per Ramoneda el març de 2013 al CCCB.

Feliç aniversari, senyor Espriu

juliol 10th, 2013 No Comments

Avui 10 de juliol de 2013, Salvador Espriu i Castelló (1913-1985), l’escriptor català més universal, hagués complert 100 anys.

El CCCB, en col·laboració amb la Generalitat de Catalunya, està preparant un dels actes centrals de l’Any Espriu. Es tracta de l’exposició ESPRIU. He mirat aquesta terra, que apropa al públic d’avui la vida i l’obra de l’escriptor i mostra el seu paper central en la Catalunya contemporània.

A partir de la pregunta inicial: què aporta Espriu als lectors d’avui?, l’exposició desenvolupa diferents aspectes de la seva biografia, del seu món literari, de la seva trajectòria d’escriptor i de la repercussió pública de la seva obra. El punt d’arribada subratlla l’actualitat d’Espriu, en la triple perspectiva que l’exposició proposa: el món mític i simbòlic, la transcendència social, la crítica indomable.

Poeta, narrador i dramaturg, Espriu s’interroga sobre les grans qüestions humanes. La seva obra ha aconseguit una immensa popularitat amb les cançons de Raimon i muntatges teatrals com “Ronda de Mort a Sinera”. Els seus llibres de poemes, “El caminant i el mur” o “La pell de brau”, formen part de la memòria col·lectiva. La seva obra, irònica i crítica, representada pels contes d’“Ariadna al laberint grotesc” i l’obra de teatre “Història d’Esther” és més vigent que mai.

A partir del 29 d’octubre, no us perdeu ESPRIU. He mirat aquesta terra, una exposició imprescindible!