Aprenent a escriure amb imatges

octubre 4th, 2010 No Comments

Em vaig reunir a l’agost amb Lourdes Villagómez (Mèxic, realitzadora d’animació) per perfilar com seria el taller que l’havíem convidat a impartir dins de les activitats del congrés «Cinema a Contracorrent: Llatinoamèrica i Espanya. Diàlegs, confluències, divergències… en els últims 80 anys». Vam estar força estona xerrant dels continguts en el quals la Lourdes es volia centrar, dels materials que necessitaria, de l’espai idoni, i de molts petits detalls que els que no ens dediquem a organitzar aquest tipus d’actes ni tan sols ens imaginem.

Però el que em va sorprendre més va ser la seva sobtada pregunta: i quin públic convocaràs? Jo ràpidament vaig contestar que estudiants de comunicació audiovisual, realitzadors de vídeo i tots aquells cinèfils i amants de l’especial món creatiu de l’animació. Però la Lourdes em va explicar que els seus objectiu anaven encara més enllà, que ella es proposava convidar al seu taller tots aquells (cuiners, dissenyadors, periodistes, professors, arqueòlegs, arquitectes…) que volguessin trobar una nova via d’expressió en l’animació.

Aquesta resposta em va fer reflexionar i crec que és un propòsit genial, molt ad hoc per a aquest inici de segle xxi i dins del procés d’expansió del llenguatge audiovisual al qual estem assistint en tots els nivells i mitjans. Per aquest motiu, us animo a tots i totes a entrar en el coneixement d’aquesta cal·ligrafia apassionant. Hem ampliat el termini d’inscripció fins al 8 d’octubre! Més informació a www.cccb.org/xcentric

Edició anglesa del catàleg “Cerdà i la Barcelona del futur”

setembre 28th, 2010 No Comments

Ja està disponible la versió anglesa del catàleg de l’exposició “Cerdà i la Barcelona del futur. Realitat versus projecte”. Aquesta edició inclou un annex amb la traducció dels textos al castellà. El catàleg té textos de Joan Busquets, Joel Bages, Yonatan Cohen, Miquel Corominas, Jordi Franquesa, entre d’altres, i fotografies de Joan Fontcuberta i Maria Rubert de Ventós.

On comprar-lo?

El laberint del MNAC

setembre 28th, 2010 1 Comment

Fresc amb laberint. Santa Maria de  Taüll. MNACA l’exposició “Per Laberints”, que podeu veure al CCCB fins al dia 9 de gener, s’hi pot contemplar la fotografia d’un petit laberint que prové de Santa Maria de Taüll. Es tracta d’un grafit realitzat damunt de la decoració pictòrica d’un dels pilars d’aquesta església romànica, situada a la vall de Boí. Tot el conjunt de pintures murals de Santa Maria de Taüll es conserva avui al Museu Nacional d’Art de Catalunya, de manera que per veure en directe el laberint que ens ocupa només us cal anar al MNAC i entrar a les sales d’art romànic…

El laberint del MNAC és un dels pocs laberints medievals que es conserven a Catalunya. És de tipus unicursal, és a dir de recorregut únic, com és normal en els laberints de l’edat mitjana, i es construeix a partir d’un esquema en forma de creu que reforça el seu caràcter com a símbol cristià. En la mentalitat medieval, els laberints s’entenen com una metàfora del camí de l’home cap a la Salvació Eterna, i a la vegada tenen un sentit cosmològic, de representació de l’univers.

Fresc amb laberint, església Santa Maria de Taüll. MNAC, Museu Nacional d’Art de Catalunya, Barcelona Foto: Calveras / Mérida / Sagristà

Imaginem que l’autor del laberint deuria ser algun clergue de la parròquia de Taüll interessat en aquest tipus de motius simbòlics, que per cert no va dubtar a situar el grafit en un indret molt proper a la porta d’entrada de l’església. Allà podia ser fàcilment contemplat pels fidels, els quals potser hi duien a terme alguna mena de pràctica ritual, de tipus popular, com ara resseguir-lo amb el dit.

A Catalunya, de grafits medievals amb laberints se n’ha descobert un a l’edifici de la Pia Almoina de Banyoles, i n’hi ha diversos al claustre de la catedral de Vic. Per altra banda, la presència de grafits damunt de pintures murals no és gens estranya, i al mateix MNAC en tenim alguns altres exemples. Potser els més interessants són els de la portada de l’església de Sant Joan de Boí, on per comptes d’un laberint podem contemplar diverses escenes de guerra.

Vídeo promocional de “Per Laberints”

setembre 22nd, 2010 No Comments

«El cervell es va inventar per sortir de casa i la memòria per tornar-hi» és la frase que es pot llegir a dins de l’exposició “Per Laberints” i també en l’audiovisual promocional de la mostra, una peça d’Arturo Fuentes.

La cita és del científic i divulgador Jorge Wagensberg, que ha participat com a assessor en la creació de “Per Laberints”. Què us suggereix?

Un punt berlanguià (que falta fa)

setembre 21st, 2010 No Comments

Crònica alternativa de la instal·lació de la càpsula del temps de l’Any Cerdà

La càpsula d’acer els sobrepassava en alçada. El fet d’haver estat instal·lada envoltada d’aigua feia inevitable pensar en la fondària que tindria l’estany construït per a allotjar-la. Potser, més que una càpsula del temps, allò era la part més alta d’un submarí. I el que l’alcalde feia en girar una i altra vegada el volant que en sobresortia no era altra cosa que tancar-ne l’escotilla.

El director general de la fundació La Caixa, que havia fet les primeres voltes al volant, s’ho mirava en primera fila. Els fotògrafs feien fotos. Els càmeres enregistraven les imatges. Algun home orquestra feia fotos, enregistrava les imatges i alhora prenia notes al quadern. Hi havia somriures entre la concurrència. El mateix Hereu se’n va adonar. “Crec que és la cosa més original que he fet mai com a alcalde”, va dir. Potser no tothom el va acabar de creure, però el que sí que va semblar era que tots l’enteníem.

L’acte d’instal·lació de la càpsula del temps de l’Any Cerdà a Cosmocaixa va resultar inusualment divertit. Ni els més escrupolosos li negaran un punt berlanguià. Algú, fins i tot, va deixar caure el calificatiu de “retrofuturista”. No cal oblidar, malgrat la modernitat que se li reconeix universalment, que Barcelona no deixa de ser una ciutat mediterrània.

Seqüència d’imatges de la instal·lacio de la càpsula del temps de l’Any Cerdà a Cosmocaixa. Fotos: Pau Rubio

I per aquells que no estiguin d’acord amb aquesta versió, n’hi ha una altra en forma de conte. Des del dia 16 de setembre de 2010 i durant els propers 150 anys Cosmocaixa custodiarà la llàntia meravellosa de l’Any Cerdà. Una de les poques càpsules del temps a l’aire lliure del món. Quan hagi transcorregut segle i mig, algú fregarà la llàntia/càpsula d’acer i aquesta s’obrirà com per art de màgia, deixant al descobert el seu ventre on hi haurà, no un geni aquesta vegada, sinó el llegat documental de l’Any Cerdà.

Una de les dificultats inicials d’aquest any temàtic va ser la mancança relativa de documentació sobre Ildefons Cerdà i el seu Pla. Perquè això no torni a passar, les biblioteques i altres centres de recursos rebran còpies de tots els treballs realitzats en els darrers mesos. A l’interior de la càpsula del temps hi ha, a més a més, els missatges que més de 3.000 ciutadans van deixar a la web www.barcelona2159.org pels seus homòlegs del futur. No sabeu com m’agradaria poder mirar per un foradet les cares que posaran aquests homòlegs del futur en obrir-se la càpsula i fer-se visible el seu contingut. Però el que més em pica la curiositat és saber si encara sabran qui era Berlanga i, sobretot, pensar en quina serà la frase que, en fer-se evident el retrofuturisme del l’acte, improvisarà aquell dia l’alcalde de 2159.

La notícia als mitjans:

El Periódico - Barcelona cierra la cápsula de mensajes hasta el año 2159

ADN.es – Barcelona cierra su cápsula del tiempo

Europa Press – Barcelona cierra la cápsula del tiempo