Històries de laberints

novembre 16th, 2010 No Comments

L’exposició del CCCB “Per Laberints” ha despertat la imaginació de persones que, entusiasmades pel món dels laberints, ens han explicat la seva visió del tema, han descobert nous laberints desconeguts fins ara o han creat relats laberíntics.

Al taller “Construint laberints. Filma, fotografia, munta, exposa” que organitza el Servei Educatiu del CCCB, són alumnes d’escoles i instituts o famílies els qui ens parlen dels laberints a través de les imatges. La pàgina de CCCB Educació recull tots els vídeos que es creen, setmanalment, al taller. Petites peces audiovisuals on ens podem fer una idea de com és un laberint als ulls d’un jove.

Sense títol -un film de la familia Malpica i Molina from Construint Laberints / A Bao A Q on Vimeo.

Tots els vídeos del taller

Experiències laberíntiques al blog d’A VIVA VEU

Un altra iniciativa que acull visions particulars de laberints és la que ha engegat el bloc cultural A VIVA VEU en col·laboració amb el CCCB. La pàgina fa una crida perquè tothom que s’hagi sentit atrapat en una situació laberíntica l’expliqui. Concerts de música, converses, ciutats, pel·lícules, videojocs, etc., poden resultar experiències laberíntiques dignes d’un relat. Tothom que participi al bloc s’emporta una entrada doble a l’exposició i participa en el sorteig de catàlegs de “Per Laberints”.

Visites comentades

Si sou uns profans dels laberints i el que voleu és conèixer-los millor, el CCCB també ofereix visites comentades a l’exposició comissariada per Ramon Espelt i Òscar Tusquets. Podreu experimentar el recorregut per dins d’un laberint i aprofundir en el món dels laberints des de diferents disciplines com la literatura, el cinema o l’arquitectura. També s’ofereix la possibilitat –només per a escoles– de fer la visita comentada i, posteriorment, un itinerari urbà per explorar la ciutat de Barcelona com a laberint. Més informació.

VIOLÈNCIA: Capítol 4 de “Soy Cámara”, el programa del CCCB

novembre 15th, 2010 No Comments

El 20 de novembre de 2010 a les 19:30h a La 2 de TVE s’emetrà  el quart capítol de “Soy Cámara” que tracta sobre els conflictes en la representació contemporània de la violència i la manera en que les imatges composen el relat de la realitat. “Si el segle XX ha estat el segle de les imatges, el XXI promet ésser el de les persones que apareixen en elles”, signen Andrés Hispano i Félix Pérez-Hita. Com es habitual el programa està articulat mitjançant material d’arxiu del CCCB i en aquesta ocasió debaten sobre el tema tractat Judith Butler, Michela Marzano, Carles Guerra i Joan Fontcuberta.

Calendari del programa a La 2 de TVE:

20 de novembre a les 19:30 pm. (Estrena)

21 de novembre a las 2:00 am. (Matinada del dissabte al diumenge)

24 de novembre a las 12:00 pm. (Dimecres al migdia)

La descoberta de laberints prehistòrics a Lleó

novembre 15th, 2010 No Comments

El laberint és present en moltes obres del patrimoni arqueològic i cultural, tal i com ens va explicar l’historiador de l’art Joan Duran-Porta  en un article publicat en aquest blog, “El laberint del MNAC”.  Arran de l’exposició “Per Laberints”, un aficionat a l’arqueologia de Lleó, Juan Carlos Campos, es va posar en contacte amb el departament d’exposicions del CCCB per a anunciar que acabava de descobrir uns laberints. Es tracta d’unes roques amb petròglifs ubicades en unes runes arqueològiques de la comarca de la Maragateria, a Astorga (Lleó). Reproduïm a continuació la carta que Campos va enviar al CCCB per explicar la seva curiosa descoberta.

«Me llamo Juan Carlos Campos, soy un aficionado a la arqueología y resido en Astorga (León). Hace dos años descubrí por casualidad unas rocas con petroglifos cerca de Astorga, en la comarca de la Maragateria y a los pies del monte Teleno. Los motivos de los petroglifos son cazoletas, surcos y (al menos) cinco hermosos laberintos. Dos de ellos son del tipo clásico, y los otros tres son variaciones distintas de este patrón.

Los laberintos están siendo estudiados por expertos de las universidades de León de de Vigo, y aunque todavía no han acabado, ya han adelantado que los consideran del Calcolitico, como los ya  conocidos en las Rias Baixas. Teniendo esto en cuenta, creo que la zona se acabará convirtiendo en una visita obligada para los amantes de los laberintos, pues creo que no hay otro lugar en el mundo en el que se puedan ver tantos laberintos prehistóricos juntos. Adjunto unas fotos nocturnas en las que se aprecian bien los laberintos y un enlace a una entrada de mi blog en el que hay mas información ».


Fotografies dels petròglifs amb laberints  (Juan Carlos Campos)

Les capes de la hispanitat

novembre 9th, 2010 No Comments

El CCCB inaugura l’exposició “El d_efecte barroc”

“Lo hispano està embarrocado ¿Quién lo desembarrocará? El desembarrocador que lo desembarroque buen deshispanizador será” és una adaptació del popular i enrevessat embarbussament que s’ha fet servir per a la comunicació de la nova exposició del CCCB “El d_efecte barroc. Polítiques de la imatge hispana”. La frase respon també a la tasca de desemmascarament del mite de la hispanitat que han realitzat els comissaris de la mostra, els historiadors de l’art Jorge Luis Marzo i Tere Badia. “El mite hispà està «embarrocat» perquè està cobert de tantes capes com una ceba i un ja no sap què és el que s’amaga a sota”, explicava Marzo a la roda de premsa de l’exposició. Badia i Marzo sostenen que l’elit política i cultural a Espanya i l’Amèrica Llatina ha anat creant al llarg de la història les pells de la ceba: polítiques culturals homogeneïtzadores i relats interessats sobre una història, política o religió comunes. El barroc és, segons els comissaris, la manifestació cultural per excel·lència que vehicula aquest discurs identitari.

“El d_efecte barroc” és el resultat de sis anys de recerca i de viatges de l’equip de comissariat a Espanya, Mèxic, el Perú i Xile. “Un exercici crític i documental” –en paraules del director del CCCB Josep Ramoneda– que se centra en les estratègies generades per tal que el mite hispà perduri fins als nostres dies i en el paper que han exercit l’art, la cultura, els intel·lectuals o les institucions culturals en la transmissió del relat oficial. L’exposició ens mostra exemples concrets: les innombrables inauguracions de museus d’art modern dutes a terme per la Casa Reial, les cimeres iberoamericanes com a espais de reunió del poder i de generació de mites o el discurs mediàtic triomfalista que va generar la victòria de la selecció de futbol espanyola al Mundial, etc.

Una mostra predominantment audiovisual que combina l’exhaustiu treball d’investigació de Marzo i Badia amb l’obra d’artistes que il·lustren la tesi del projecte, com ara Núria Arias, David Blanco, Harun Farocki, David Hoffos, José Quintero, Pedro G. Romero, Miguel Calderón i Claudia Llosa. “No hem volgut generar un relat oposat al de la hispanitat –explica Marzo–, sinó donar les eines per interpretar i ser crítics amb aquest relat”.

Fragment d’Infiltrats a la cimera, obra de l’equip de comissariat, que va aconseguir acreditar-se a la XV Cumbre Iberoamericana de Jefes de Estado y de Gobierno, celebrada a Salamanca a l’octubre del 2005, i ens mostra la cara B de l’esdeveniment.

BLOG DE L’EXPOSICIÓ

L’EXPOSICIÓ AL FACEBOOK

Al twitter: #d_barroco

Ben Okri: “Ens cal un nou llenguatge per parlar els uns dels altres”

novembre 8th, 2010 No Comments

“Abans que res, ens cal un nou llenguatge per parlar l’un de l’altre. Necessitem desfer-nos de moltes paraules i redefinir-ne i reinventar-ne d’altres, com mite o realitat. El futur d’Àfrica no serà un diàleg entre tradició i modernitat: serà un diàleg en termes completament nous”. Aquesta va ser una de les reflexions del novel·lista i poeta nigerià Ben Okri en la conferència que clausurava el cicle “Somnis traïts”, coorganitzat pel Centre de Cultura Contemporània de Barcelona i Casa Àfrica.

Okri concloïa aquesta experiència, per la qual han passat autors com Donato Ndongo o intel·lectuals com Simon Njami, amb una lectura poètica i ficcional dels seus textos i un diàleg amb la seva audiència. Les independències del 1960 eren l’excusa per a una conversa, transmesa en directe per CCCB i Casa Àfrica a través de les seves respectives pàgines web i que Okri va definir com “un ball per la història africana des del passat fins al present”.

Ben Okri durant la conferència que va impartir al CCCB – Fotografia de Miquel Taverna

Ben Okri va seleccionar una sèrie de textos que va llegir entre pauses teatrals, repetint paraules, corregint-les, estenent-les i donant-hi un ritme hipnòtic, mentre movia les mans, petites i elegants, amb gestos de mag, de profeta, de rapsode o de mestre. A la pregunta de per a qui escriu i en quina llengua es defineix, Ben Okri afirmava que havia trobat el seu propi camí a través d’un camp minat. “Un escriptor és, abans que res, un ésser humà que necessita comunicar-se amb altres éssers humans. No t’adreces a una audiència limitada, específica. Qualsevol pot agafar un llibre teu, així que parlo de temes que m’interessen per a tothom, perquè qualsevol els pugui interpretar”, va afirmar.

Tanmateix, el que va interessar realment a Okri en aquesta trobada amb els seus lectors eren les mirades heretades sobre Àfrica i les relacions d’Àfrica amb la resta del món. “Cal llençar tots els llibres escolars i començar de nou des de zero”, va declarar aquest autor, en esbossar un nou escenari en el qual situar les relacions d’Àfrica amb la resta del món.

Ben Okri va defensar que la millor educació és el viatge o, si no pot ser, la cultura, i va convidar els assistents a la seva conferència a visitar els països africans i conèixer el que s’hi escriu, s’hi canta o s’hi filma. Okri es va mostrar moderadament optimista sobre el futur del continent, així que es deslliuri d’una generació de polítics entre els quals va incloure Mugabe i uns quants més.

L’escriptor nigerià, que viu a Londres des de fa anys, va concloure la seva conferència afirmant que els continents són metàfores i tots tenim una Àfrica a dins, que hem de redescobrir i mirar amb amor per guarir-la.

La conferència de Ben Okri i totes les del cicle “Somnis Traïts” es poden consultar de forma gratuïta a l’ARXIU CCCB.