Conferències de Juan Villoro i Leila Guerriero

novembre 26th, 2010 No Comments

Dilluns passat el CCCB va inaugurar el debat Cròniques d’ultramar. 200 anys d’independències llatinoamericanes, un cicle que organitzat en el marc de l’exposició “El (d)efecte barroc. Polítiques de la imatge hispana”. Intel·lectuals i creadors reflexionen sobre què ha succeït als països llatinoamericans 200 anys després de les seves independències.

Al web hem penjat les conferències de l’escriptor Juan Villoro i de la periodista Leila Guerriero, celebrades el passat 22 i 23 de novembre, respectivament.

“Mi padre el cartaginés” Juan Villoro, escriptor – Veure conferència


“Herederos de las revoluciones” Leila Guerriero, periodista i escriptora – Veure conferència

La propera sessió del debat  “Els avatars de Bolívar” comptarà amb la participació de Carlos Malamud, catedràtic d’Història d’Amèrica a la UNED i Ibsen Martínez, escriptor y analista, columnista del diari La Nación

Tindrà lloc el proper dimarts, 30 de novembre, a les 19.30 h. – Més informació

Quan victòria i derrota són sinònims

novembre 26th, 2010 No Comments
YouTube Preview Image

Peça simultània editada pel quart capítol SOY CÁMARA – EL PROGRAMA DEL CCCB que tracta sobre la similitud entre la victòria i la derrota a Nova York.  La pantalla de l’esquerra es crea arrel d’imatges icòniques dels esdeveniments de l’11 de setembre de 2001 que semblen calcades de la gravació que Jem Cohem va realitzar al 1991 al baix Manhattan durant la desfilada de la “victòria” després de la guerra del Golf Pèrsic. La peça rellegeix la realitat com un mirall que reflecteix el passat i el futur. Lectura cronològicament inversa?

Pots veure íntegrament el quart capítol de SOY CÀMARA al web del CCCB.

Aniversari enganxifós

novembre 25th, 2010 No Comments

XCèntric celebra 10 anys amb una festa de projeccions en directe a càrrec de David Domingo

«El frotar no se va a acabar nunca… Et projectaré una infinitat de súper-8 en una enganxosa i remorosa sessió, amb una pila de projectors per omplir la pantalla i que es devorin els uns als altres allà…»

Aquesta es l’advertència que ens fa el cineasta valencià David Domingo si teniu previst assistir a la festa de celebració dels 10 anys d’XCèntric. No oblideu portar impermeables o roba vella per si us esquitxen els personatges dels films de Domingo “nois que s’embruten la samarreta amb mostassa mentre mengen frankfurts i gent aclaparada rascant taques d’aquelles que no se’n van mai.”

Xcèntric celebra 10 anys que va començar a programar cinema experimental a Barcelona i inaugura nova temporada 2010-2011 amb aquesta festa gratuïta. David Domingo en serà l’amfitrió. Projectarà les seves pel·lícules en directe, fent servir diferents projectors de súper 8 i 16 mm a la vegada.

En acabar, si heu sobreviscut a les taques resseques de David Domingo, podreu prendre una copa. De fons, sonarà la selecció musical que ha preparat per a l’ocasió el realitzador Andrés Duque.

Divendres 3 de desembre a partir de les 20h MANCHAS RESECAS. A super 8 odissey (David Domingo a.k.a. Stanley Sunday a.k.a Davidson). Projecció multipantalla en súper-8 i 16 mm, seguida de sessió musical a càrrec d’Andrés Duque. Amb servei de bar. ENTRADA LLIURE

Los esplendorosos superochos de David Domingo, article de Gloria Vilches al Blogs&Docs

Pietro Masturzo, fotògraf: «L’interès dels mitjans es concentra en l’“obsessió del directe”»

novembre 23rd, 2010 2 Comments

Pietro Masturzo és l’autor de la millor fotografia de l’any 2009 segons el jurat de World Press Photo. També és un fotoperiodista napolità de 30 anys, que treballa pel seu compte i que ha aconseguit, amb un estil poc habitual de captar la realitat, mostrar-nos què estava passant en les teulades de Teheran a l’estiu del 2009. Han passat gairebé dos anys des de les conflictives eleccions presidencials de l’Iran en les quals Mahmud Ahmadineyad va tornar a guanyar, malgrat les protestes de part de la població iraniana.

En aquesta entrevista, que Pietro Masturzo respon per correu electrònic des de Yangôn (Birmània), el fotògraf ens explica com va viure aquells esdeveniments. Masturzo també parla de fotoperiodisme i de com n’és, de difícil, que alguns projectes tinguin cabuda en un sistema mediàtic que s’estima més el directe i la immediatesa que no pas la pausa i la reflexió.

Pietro Masturzo fotografiat per Sasha Krasnov

LLEGIR MÉS-LEER MÁS-READ MORE

CONTRA ELS ESTIGMES DE L’ALZHEIMER

novembre 22nd, 2010 No Comments

Programa de visites del CCCB per a malalts d’Alzheimer, els seus familiars i cuidadors

L’Alzheimer és una malaltia que té molts punts de convertir-se en pandèmia. Així ho afirmen els metges especialistes que apareixen a la magnífica pel·lícula protagonitzada per Pasqual Maragall, Bicicleta, cullera, poma. A mesura que la població del món es va envellint, el nombre de malalts afectats per aquesta xacra s’incrementa d’una manera esfereïdora. Algunes fonts indiquen que l’any 2050 més de 100 milions de persones podrien patir d’Alzheimer.

La comunitat científica mundial, encapçalada pels millors neuròlegs, lluita des de tots els àmbits possibles per combatre aquesta malaltia degenerativa, ara per ara, incurable. Però mentre no es troba el fàrmac, cal pensar en els afectats i els seus familiars. La vida del malalt, a mesura que avança el mal, es transforma dramàticament: pèrdua de memòria, canvis d’humor, apatia, irritabilitat, desinhibició i, a la llarga, pèrdua de totes les funcions físiques i mentals. Òbviament la vida del familiar també se sotmet a una situació molt difícil, sovint insostenible.

Foto: Irene Ruiz

El col·lectiu que formen els malalts i les seves famílies necessita un cop de mà. Gràcies a Pasqual Maragall, ha deixat de ser invisible. Ara s’ha de donar un pas més i cal pensar en aquestes persones per integrar-les a la vida social.

Què podem fer pels malalts d’Alzheimer des d’una institució com el CCCB? Aquesta és la pregunta que ens vam fer tres treballadors del Centre. La resposta és un modest programa de visites comentades a les exposicions del CCCB especialment dissenyades per a malalts d’Alzheimer, els seus familiars i cuidadors.

Vam començar per assessorar-nos i documentar-nos. Vam estudiar experiències similars instaurades al Moma i a Mubam de Múrcia. Vam parlar amb neuròlegs, amb psicòlegs, amb treballadors socials. Vam contactar amb l’Associació de Familiars de Malalts d’Alzheimer de Barcelona i amb la Fundació Pasqual Maragall, entre d’altres.

Amb tota aquesta informació, a continuació vam dissenyar una visita a l’exposició Per Laberints pensada pels afectats i els seus familiars. Tot era a punt per iniciar l’activitat. Vam contactar novament amb l’Associació de Familiars de Malalts d’Alzheimer de Barcelona i juntament amb els seus responsables vam organitzar tres visites a la mostra.

Un dels moments de la visita guiada – Foto: Irene Ruiz

El dilluns 18 d’octubre va tenir lloc la primera visita. Tots vam tenir la sensació que havia estat un èxit. Els malalts, els familiars, els cuidadors i nosaltres mateixos. Havíem triat el dilluns, dia que el CCCB roman tancat, per tal que fóssim els únics visitants de la mostra. La bona predisposició de tothom va ser clau. Per part nostra, vam desplegar certes dots performatives i vam dirigir tota la nostra empatia i intuïció en el desenvolupament de la visita. La Sara Carrillo, psicòloga de l’Associació i a qui volem fer arribar tot el nostre agraïment pels consells i facilitats que ens ha brindat, ens va felicitar efusivament.

Una advertència: som en fase de proves. Només una vegada tinguem molt clar que la nostra proposta té possibilitats d’implementar-se en l’oferta del CCCB, aleshores crearem una estructura que ens permeti organitzar i difondre el projecte. Us mantindrem informats, però ja us avisem: no ens rendim fàcilment.

El programa de visites és una idea de Mònica Muñoz-Castanyer, Teresa Pérez, Lluís Sangerman, treballadors del CCCB.

Foto: Irene Ruiz