Miraflores: “No som una banda de bon rotllo entre nosaltres”

gener 28th, 2015 No Comments

Tercera càpsula “efervescent” a propòsit d’Emergència1 2015. Per consumir i tirar a l’acte.

Foto: Concha Laveran

“The Fall, Suicide, Kim Salmon, Stooges, Birthday Party, The New Christs, Spacemen 3, Captain Beefheart, The Gun Club, 13th Floor Elevators”. Aquests són els ingredients de la marmita de la qual han begut Miraflores, asseguren. Ja se’n poden fer una idea, doncs, del què hi ha, del què rugeix.

Miraflores, de Sevilla, -“vam agafar el nom d’un antic manicomi de la capital andalusa”—es troben en el vell encreuament del rock com idea plena d’intensitat. Més enllà del que tots aquests grups “marmita” mai no han dit, està el que la seva música corrobora: l’art i la vida, la passió. I a Miraflores semblen convergir tots aquests elements que van fer grans altres bandes nacionals d’una pàtina fosca, de compassos rockers minimalistes i la mínima repercussió. “Miraflores són els últims d’una llarga nissaga subterrània de bandes maleïdes –escriuen a manera de presentació—a les quals no es va permetre créixer i que ens van donar molt del que tenim”. “Ells”, la tradicional quota andalusa d’Emergència! “són els que hauran de fer justícia a Los Bichos –D.E.P Josetxo Ezponda (1963-2013)-, als Cancer Moon, a Los Cuantos”. I “a tants altres tan bon salvatges que es van estavellar contra el mur de la indiferència armats únicament amb l’elegància i les cançons”.

“Són una animalada”, va escriure el crític Vidal Romero. “Una purga sanejadora, una ferida ensangonada que intenta netejar-se amb l’aiguardent més pur”, va expressar un altre crític, David Giménez.

S’amunteguen els adjectius, s’escapen les categoritzacions. Potser no són més que un altre grup de rock’n’roll que ho aposten tot al quinze a la recerca d’una veu pròpia que és la de molts al mateix temps. La de la lliure expressivitat, l’únic enemic més gran que els enemics d’un melòman: la música sense ànima, el motiu de les preocupacions dels qui creuen en el rock com una veritat eterna en constant evolució.

Emilio Rodríguez, periodista i activista; veu i cap pensant de Miraflores, junt amb Javier Neira, explica, en un intercanvi epistolar, de què va el seu grup. Per què els crida el rampell i el perill:

“Conec en Javi (Neira) des de l’adolescència, de quan ell encarnava el boom del rock independent sevillà amb Sick Buzos; juntament amb Chenco Fernández i jo començava a treballar en la indústria des de l’altra banda”.

Foto: Jarret Abucha

Foto: Jarret Abucha

“Miraflores va començar fa poc més de dos anys, en una època en la qual necessitava sortir de determinats encreuaments. En Javi havia plegat del seu projecte anterior, Salieri, i acabava de muntar un grup amb el seu germà Jaime i Selu Baños. Volia fer una cosa més bruta i fosca. Em va suggerir provar la veu i vaig acceptar. Vam quedar al local i vaig arribar amb una proposta de versió de Blood Shot Adult Commitment de Madrugada”.

“Les peces van encaixar i vam començar a treballar els nostres propis temes. En Javi i jo hem begut de la mateixa marmita (ja saben: de Suicide a Scientist), així que va ser inevitable que aquella trobada fortuïta acabés prenent cos en quelcom consistent. Vam destapar les nostres influències tirant de col·leccions discogràfiques que ja formaven part del nostre ADN.”

“Com tantes altres coses, el que ens va connectar des del principi va ser el rock australià. El post-punk, el hardcore, el death-country, la psicodèlia, Düsseldorf, Nova York… Però hi ha més influències en el grup. L’Ernesto té mil i un projectes d’electrònica experimental, per exemple.”

“Miraflores era l’hospital mental sevillà per antonomàsia. L’absurda reforma psiquiàtrica que va imposar fa anys la Llei General de Sanitat va acabar dilapidant llocs com aquest, en privatitzar els serveis i vomitar els malalts mentals als carrers o les cases dels seus familiars. L’edifici del qual prenem el nom serà enderrocat properament, segons els informes que ens han arribat des de la Diputació. En el fons, el nom arrossega connotacions molt dures. Es va dient que, excepte en Selu, la resta no anem massa fins, de manera que la rúbrica Miraflores ens escau d’allò més bé”.

“Després d’uns mesos ja teníem cançons suficients per gravar un àlbum i ens vam estrenar amb un showcase a Monkey Week que encara recordo com el nostre concert més intens i emocionant. Un desastre suat i atropellat on la llum se’n va anar a meitat d’actuació”.

“Em vaig passar tota l’estona cantant d’esquenes al públic sense adonar-me de res. Vam gravar el nostre debut en quatre dies amb en Raúl Pérez (Pony Bravo) a La Mina. Tot va ser molt ràpid i encertat, directe a la gola. Vam masteritzar les cançons amb en Kramer (Bongwater) i vam estar un any i mig passejant-les pels escenaris sense un llançament oficial. Després d’un concert desastrós junt amb The Damned, The Cubical i Lisa & The Lips, en Joaquín i en Paco de Happy Place ens van proposar editar l’àlbum”.

“Ha passat tant de temps des que vam gravar fins que vam editar que ja tenim gairebé llesta la seva continuació. De totes maneres, Miraflores guanya molt amb el volum. De moment, la física és la nostra aliada”.

“En directe sonem més al límit, sense la cotilla que ens imprimeix l’estudi. Quan vam gravar el primer disc amb prou feines dúiem un any funcionant i era la primera vegada que ens enfrontàvem a una experiència així tots cinc. En Javi i en Jaime ja havien gravat anteriorment; la resta érem verges”.

“No som una banda de bon rotllo entre nosaltres. Això no significa que no tinguem bona relació, però es tracta més d’una camaraderia que no pas d’una amistat desmesurada. Això genera certa tensió que es reflecteix en la música i especialment en el directe”.

Aprofundint una mica més –i millor—en el seu ADN creatiu, l’Emilio llança cinc temes com influències ad hoc:

1) The Chrome Cranks: Dead Cool

YouTube Preview Image

2) Gallon Drunk: The Exit Sign
YouTube Preview Image

3) Camper Van Beethoven: Club Med Sucks

YouTube Preview Image

4) 16 Horsepower: Heart & Soul (Joy Division cover)

YouTube Preview Image

5) The Sound: I can´t escape myself
YouTube Preview Image

Una cosa així com “tot allò que sempre va voler saber sobre el rock underground i mai no es va atrevir a preguntar”. No pateixi, amb aquest llistat de temes, els seus dubtes quedaran resolts.

Si encara té dubtes sobre Miraflores, faci clic aquí.

Intercanvi epistolar entre @JaimeCasasB i Emilio Rodríguez, de Miraflores.

Leave a Reply