Aquest també és el seu retrat

juny 8th, 2011 No Comments

Es fa difícil discutir-li al retrat el seu protagonisme medul·lar en la cultura contemporània. Ja Montaigne parlava, el segle XVI, de l’assaig com l’acte de “pintar-se a un mateix”; què podem dir ara d’aquesta època on milions d’imatges -la majoria autoretrats- ens aguaiten des de Facebook, Flickr, Fotolog, MySpace, Twitpic i totes les xarxes on el rostre apareix com un vehicle de l’obsessió per deixar petjada de la nostra èpica quotidiana.

Retratar, a la inversa que en l’època de Montaigne, sembla haver-se convertit en l’acte “d’assajar-se un mateix”.

En aquesta línia cal situar Other Mirrors, un projecte que aborda “la configuració del retrat com a motiu artístic” i que s’inaugura dijous com un pont entre el festival OFFF-dedicat a la cultura postdigital- i el Sònar.

A través de les peces de Joshua Davis, Aram Barthol, Daito Manabe o Ignore, es constata una forta tendència a la consolidació del retrat interactiu, que quasi sempre distorsiona les cares o fins i tot pot apel·lar a la sorpresa amb l’objectiu de captar la nostra imatges en estat de shock i no com voldríem “sortir a la foto”. De vegades l’ombra no és altra cosa que “el píxel” de la vida. Altres vegades es creen gestualitats a partir dels tipus de lletra (itàliques, negretes, etc.). En alguna altra possibilitat, els nostres crits es transformen en imatges visuals de les nostres angoixes.

Els autors de The Janus Machine (un col·lectiu unit per retre homenatge a la dualitat del déu Jano) es permeten donar “moviment” en directe al retrat, a partir de l’escàner de diversos perfils del rostre. Mentrestant, l’holandès Marnix de Nijs ens entrega, a Mirror Piece, retrats no del tot desitjables, a base d’un programa biomètric que estableix les nostres semblances amb personatges coneguts o criminals famosos.

Aquesta omnipresència de la distorsió no és nova en l’art del retrat: només fa falta recordar a Picasso o Francis Bacon. Però si, en un temps no gaire llunyà, aquest art va reflectir el que podíem fer amb la tecnologia, avui, per contra, ens ofereix un indici del que la tecnologia és capaç de fer amb nosaltres.

The Janus Machine, autoria conjunta de Kyle McDonald, Zach Lieberman, Theo Watson i Daito Manabe.

Joshua Davis: The Yelling Room

Marnix de Nijs: Mirror Piece

Leave a Reply