Viatge a la Roma de Pasolini: itineraris online sobre la vida i obra de l’autor italià

July 15th, 2013 No Comments

En l’última carta que va escriure al poble matern de Casarsa, Pier Paolo Pasolini deia “he decidit que demà mateix m’emporto la mare a Roma, a instàncies del pare, per deixar-la a casa de l’oncle; jo no podré quedar-me a Roma, perquè l’oncle m’ha donat a entendre que no m’hi pot tenir”.

Finalment, però, Pasolini es va quedar a Roma. Amb 27 anys, després d’haver estat víctima d’un escàndol homosexual i que l’expulsessin del Partit Comunista d’Itàlia (PCI), el 28 de gener de 1950 l’artista va començar la seva relació amb la capital.

Als seus ulls, la ciutat va aparèixer com un lloc ple de contrastos que aviat es convertí en una gran font d’inspiració i que ara es pot redescobrir seguint la biografia de l’escriptor i cineasta al web de l’exposició “Pasolini Roma”, des dels suburbis de Ponte Mammolo al barri residencial de l’EUR (Esposizione Universale Roma).

Web Pasolini Roma, un projecte desenvolupat per l’equip web de La Cinemàteque Française.

Ja sigui cronològicament o bé a través d’algun dels deu itineraris de color que s’hi proposen, al web trobareu 50 adreces de llocs i moments emblemàtics de la Roma pasoliniana, que inclouen les cases on va viure (verd), detalls de la seva vida social i intel·lectual (ocre) i racons que van inspirar la seva literatura (taronja).

A partir de la dècada dels 60, en tons blavosos, el web de l’exposició també ofereix la possibilitat de passejar pels decorats de les pel·lícules Accattone, Mamma Roma, Uccellacci e uccellini i La Ricotta.

La web permet navegar sobre deu itineraris cronològics de la vida de Pasolini. Els continguts es poden consultar en català, castellà, anglès, francès i aviat en italià.

Precisament amb el judici de La Ricotta, pel qual Pasolini va ser condemnat en un principi a quatre mesos de presó condicional, s’inicia també l’itinerari (vermell) que ressegueix la vida política de l’autor i que inclou, per exemple, el deteriorament de les relacions entre Pasolini i els joves estudiants arran de les manifestacions de 1968.

Seguint l’ordre cronològic, l’últim itinerari inclòs al web és el de color rosa, que explica la descoberta del cadàver de Pasolini a la platja d’Òstia i el seu funeral al Campo de’ Fiori, on un emocionat poble de Roma va acabar protagonitzant una manifestació política.

L’artista de carrer Žilda convoca Pasolini

El web encara convida l’internauta a perdre’s per un altre recorregut: el de color negre. És el que segueix les obres de l’artista francès Žilda, que, amb motiu de l’exposició, ha pintat en racons i carrerons de Roma grafits que convoquen els fantasmes de Pasolini.

Escenes de les pel·lícules Pocilga (1969), Las mil y una noches (1974) i Saló (1975) interpel·len els caminants des de parets, columnes i indrets mig amagats de la capital italiana, on alguns s’aturen per interactuar i fotografiar-se amb l’obra.

Artista amb múltiples referències (com el renaixement, la mitologia grega o el neorealisme italià), Žilda ha empaperat les parets de Roma amb figures de mida real que reprodueixen i alhora reinterpreten la filmografia pasoliniana, però que sobretot criden els vianants a formar part de la relació que fa seixanta anys s’establí entre Pasolini i la ciutat.

Leave a Reply