Crònica de la jam session de JAZZ SÍ CLUB TALLER DE MÚSICS
Qui diu que el jazz és minoritari? Més de 700 persones van passar dijous passat per la primera jam session al CCCB. Amb motiu de l’exposició “El segle del jazz”, oberta gratuïtament tots els dijous a partir de les 20 h, es posava en funcionament una JAZZ CAVA CCCB que va sorprendre músics i públic per la seva autenticitat. Amb l’ajut de les columnes de pedra de la planta -1 i el treball de l’equip del CCCB, es va crear un espai d’intimitat i de bona sonoritat digne de qualsevol bona vetllada jazzística. I així va passar. Mentre el públic feia una cua que travessava el Pati de les Dones, la gent s’anava acomodant als pufs de terra i a les columnes i els banquets de la cava. Altres ocupaven els tamborets del bar i del chill out. Tot seguit, després d’una breu presentació i benvinguda, el quartet base que havia triat el Taller de Músics, un dels nuclis més actius del jazz i la música moderna a la nostra ciutat, iniciava la jam session. Joan Díaz al piano,professor i sots-director de la nova escola de Grau Superior del Taller de Músics, Rai Ferrer al contrabaix, David Gómez a la bateria i el jove Gabriel Amargant al saxo tenor, tots dos també professors del Taller. Tots quatre van començar la sessió amb una espècie d’homenatge al segon quintet de Miles Davis amb temes com “Sorcerer”, “E.S.P.” i “One finger SNAP”, cosa que creà un boníssim ambient entre el públic que s’anava fent seva la sala i que aplaudia fervorosament després de cada solo. Tot seguit, fou Javier Galiana, pianista andalús ex alumne de l’ESMUC (Escola Superior de Música de Barcelona), el qui trencà el gel i pujà a la tarima, iniciant el moviment de músics i la participació espontània intrínseca d’una jam. Amb un copet a l’esquena de Joan Díaz, el piano quedava lliure perquè fos Galiana qui ocupés la banqueta i pactés amb els altres companys d’escenari cap a on havia de continuar la sessió. I ho va fer amb un dels estàndards més coneguts, “You know that I love you”. Una balada que ens posà la pell de gallina i creà un silenci commovedor entre tots els qui érem entre el públic. Mentrestant, a fora, al Pati de les Dones, la cua s’havia esvaït i un bon nombre de persones seguien la jam assegudes a terra o al banc de marbre, aprofitant la magnífica fresqueta de la nit i gaudint de la fantàstica realització de la sessió que s’estava fent en directe des de l’interior de la cava.
