Llull el contemporani

June 30th, 2016 No Comments

Si Ramon Llull visqués avui, les seves obres es trobarien en el número 1 del rànquing de llibres més venuts. Seria una de les estrelles del Saló del Còmic, l’hi haurien convidat com a pioner del gènere. Participaria en xerrades sobre multiculturalitat al costat de pensadors àrabs i jueus. Faria recitals de poesia i donaria nom a una agència de viatges. Si Ramon Llull aixequés el cap, veuria amb orgull que, set-cents anys després de la seva mort, la seva obra no només segueix vigent, sinó que s’ha fet autènticament global gràcies, precisament, a la xarxa, una tecnologia de la qual es pot considerar el precursor.

Animació del Breviculum, obra il·lustrada de la vida de Ramon Llull, que es podrà veure en grans dimensions a l’exposició del CCCB. Karlsruhe, Badische Landesbibliothek, Cod. St. Peter perg. 92

Ramon Llull és un personatge fascinant, però encara l’envolta un halo de figura incomprensible i difícil. Tenim una imatge de Llull esbiaixada, d’home atrapat en una edat mitjana fosca i terrible, quan la realitat és ben diferent: Llull va viure en una època que va veure construir les primeres catedrals, que buscaven la llum i els colors, i va viatjar per alguns dels centres culturals més importants d’Europa i la Mediterrània.

Però una cosa és certa: si avui, set segles després de la seva mort, li estem dedicant una exposició en un centre de cultura contemporània, és perquè el seu pensament es manté encara vigent. Perquè, més enllà de la seva obsessió per Déu, el que es va esforçar a explicar al llarg de la seva vida (una nova manera de pensar) és encara vàlid en moltes disciplines. Per això, per acostar-nos una mica a Ramon Llull i al seu pensament, hem triat algunes idees per desfer aquesta imatge.

Ramon Llull va dur una vida cortesana i elitista fins als 30 anys

Ramon Llull era fill de família burgesa i, com a tal, feia una vida benestant i es relacionava amb la cort del rei Jaume II de Mallorca. Al voltant dels 25 anys es va casar amb Blanca Picany, amb qui va tenir dos fills, Domènec i Magdalena, però sembla ser que la Blanca no era l’única dona de la seva vida, ja que, en aquella època, Ramon Llull escrivia poesia trobadoresca i, fins i tot, es diu que vivia una vida una mica esbojarrada. Tot això va canviar quan Ramon tenia 30 anys i, mentre escrivia una d’aquestes poesies, se li va aparèixer Crist a la creu. La visió, que es va repetir fins a quatre vegades, li va canviar l’existència.

Ramon Llull va escriure el mateix llibre durant tota la seva vida

A partir d’aquest moment, Ramon Llull viu la vida d’un il·luminat. Abandona la dona i els fills i es retira a fer vida d’eremita durant quatre mesos al Puig de Randa (Mallorca), on rep l’encàrrec diví d’escriure «el llibre més bonic del món». I a això es va dedicar durant la resta de la seva vida, ja que els més de 250 llibres que va escriure no són altra cosa que variacions del mateix llibre. La paraula de Déu es fa llibre.

Ramon Llull va escriure autèntics bestsellers

El Llibre de contemplació conté un milió de paraules i és quatre vegades més extens que el Tirant lo Blanc. Llull és l’autor medieval de qui més còpies manuscrites es conserven, moltes fetes en la seva època; hi ha més còpies de les seves obres que de les de Tomàs d’Aquino, i Giordano Bruno va escriure fins a sis tractats inspirats en el pensament lul·lià. L’Ars Brevis, el resum de la seva filosofia, es va copiar més vegades que el Decameró de Boccaccio.

Ramon Llull és el protagonista del primer còmic de la història

El Breviculum és una obra extraordinària: un veritable còmic medieval que relata la vida de Ramon Llull en dotze miniatures. Va ser realitzat als voltants del 1321 per Tomàs Le Myésier, un seguidor del beat vinculat a la cort de França, i inclou els característics globus amb les paraules dels protagonistes. Es conserva a la Badische Landesbibliothek de Karlsruhe, i a l’exposició se’n podrà veure una versió animada.

Ramon Llull era un viatger infatigable

El nostre protagonista també va ser pioner en el que avui són els viatges que fan la volta al món. Al segle XIII, el món era molt petit, i Ramon Llull el va recórrer de dalt a baix: des de Montpeller, el primer viatge, fins a Tunis, el darrer, la paraula de Déu va guiar Llull de Santiago de Compostel·la a Viena del Delfinat, de Roma a París, de Pisa a Lió, Gènova, Barcelona, Bejaïa i Jerusalem… Per a Ramon Llull no hi havia fronteres per difondre el seu missatge.

Ramon Llull té una relació especial amb el número tres

Ramon Llull va viure en un món on confluïen tres religions, la cristiana, la jueva i la musulmana. Escrivia en tres idiomes, català, llatí i àrab (tot i que no es conserven manuscrits en aquesta llengua). Feia servir tres símbols, l’arbre, l’escala i les figures geomètriques. Va demanar que les seves obres es conservessin en tres llocs, París, Gènova i Mallorca. Escriu un llibre protagonitzat per tres savis, Llibre del gentil i dels tres savis. Defineix les tres virtuts de l’ànima, memòria, enteniment i voluntat. El número tres, en la cultura medieval, és un número perfecte que simbolitza el moviment continu i, a més, es el símbol de la Trinitat. Per a Llull, Déu era pur moviment, el motiu pel qual es combinaven les coses. Tres és Déu.

Ramon Llull cultiva tots els gèneres literaris

Tota la vida escrivint «el millor llibre del món», com el va definir ell mateix, pot ser una mica avorrit. Així doncs, Llull va optar per transmetre el seu missatge de totes les maneres possibles. Va escriure un llibre de mística (Llibre de contemplació), una novel·la (Fèlix o Llibre de les meravelles) i una novel·la de cavalleries (Llibre de l’ordre de cavalleria), poesia (Cant de Ramon), un llibre de gramàtica (Retòrica nova), un llibre d’aforismes, el Llibre d’Amic e Amat, un tractat d’astronomia i, sobretot, obres de filosofia, com l’Ars Magna. Això sense comptar les seves poesies trobadoresques, de les quals no en conservem cap.

Ramon Llull inventa la calculadora sense saber-ho (i, de passada, les xarxes)

Al llarg de la seva vida, Ramon Llull viu obsessionat per una tema: difondre la paraula de Déu i convertir els errats (és a dir, jueus i musulmans) en cristians. Per això s’inventa una ars combinatoria, una màquina de pensar, que permeti arribar a la paraula divina. Tres segles més tard (i, de nou, el número tres), Leibniz crea una màquina de calcular a partir de la filosofia lul·liana. Una màquina que també es pot veure a l’exposició. La combinatòria de Llull, a més, és la base del sistema de xarxes, ja que per a Llull, «ésser és estar connectat».

Ramon Llull és un influencer

El somni de Ramon Llull ha arribat fins als nostres dies a través de la literatura o l’art. Per exemple, Jorge Luis Borges va escriure un relat que duia per títol, precisament, La máquina de pensar de Raimundo Lulio. Umberto Eco li dedica moltes pàgines a La búsqueda de la lengua perfecta. Juan Eduardo Cirlot explora les permutacions del llenguatge, i el grup de poesia Oulipo publica Cien mil millones de poemas, un llibre de poesia basat en la combinatòria. Salvador Dalí va fer una performance «seguint la doctrina de l’arcangèlic Ramon Llull»…

Ramon Llull, doncs, és un personatge polièdric, complex i fascinant. El creador d’una nova manera de pensar que s’avança al seu present i esdevé el nostre contemporani. No se’ns acudeix més bon motiu per venir a veure La màquina de pensar. Ramon Llull i l’Ars combinatoria, oberta del 14 de juliol fins l’11 de desembre.

Leave a Reply