Com fem una exposició?

març 27th, 2012 1 Comment

El passat mes de febrer, la xarxa de museus articketBCN i Biblioteques de Barcelona van organitzar el cicle «Els museus des de dins» per donar a conèixer la feina que es fa portes endins de les institucions culturals. Neus Moyano, cap de Registre i Conservació del CCCB, va participar en les jornades amb una conferència sobre la història i metodologia de treball dels projectes expositius del CCCB. Al bloc VEUS recuperem la intervenció de Neus Moyano a través de dos articles, una introducció a les línies expositives del CCCB que publiquem a continuació i un segon text que publicarem en breu i que resumeix un cas pràctic: algunes reflexions sobre els processos de creació de l’exposició «En guerra».

“Apartheid”. CCCB 2007

Línies expositives del CCCB des de 1994 fins l’actualitat

Quan vam començar l’any 1994 no hi havia una previsió escrita sobre com havíem de fer les exposicions. A diferència d’altres museus o institucions culturals, el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona no disposava d’una col·lecció pròpia per exposar. L’equip tenia el convenciment que hi havia molts temes de la cultura urbana contemporània que es podien explicar amb un gènere coral i multidisciplinari, en aquesta mena d’obra d’art total que són les exposicions. Per construir una exposició, necessitem un guió, però no és una obra de teatre; necessitem imatges, però no es només una pantalla de televisió o de cinema; volem que ens donin a conèixer alguna cosa, però no és una escola i, al mateix temps, necessitem que ens emocioni. En definitiva, l’exposició és un gènere apassionant en el qual el visitant es veu immers en una sèrie d’estímuls emotius i de coneixement que s’han de poder administrar.

A la base, com a primera matèria, considerem que l’obra d’art i l’objecte expositiu són contenidors de signes, i en totes les èpoques històriques hem estat envoltats de signes que ens revelen coses sobre esdeveniments històrics o maneres de pensar que estan en el nostre inconscient col·lectiu. Hem d’aconseguir parlar d’imatges, i no de gèneres artístics, i, per tant, per a nosaltres és imatge un fotograma en el cinema, en televisió, en fotografia, una revista o una obra d’art.

Durant tots aquests anys, el CCCB ha desenvolupat sèries de projectes expositius que responen a línies temàtiques o conceptuals.

1. Conceptes contemporanis:

a. La utopia del món desconegut

«Cosmos: del Romanticisme a l’avantguarda» tractava de la idea del que és desconegut al llarg del temps. L’home sempre ha intentat conèixer més enllà, des del descobriment de l’oest americà o el pol nord i l’Antàrtida fins a la carrera cap a la Lluna als anys seixanta i més enllà; encara ens continua movent el mateix esperit que als romàntics. Aquesta tendència es reflectia tant en la pintura com en els objectes de la vida quotidiana i la indumentària al llarg de dos segles.

b. La ciutat real i la ciutat imaginada

«Canaletto: una Venècia imaginària» intentava demostrar que la visió que l’artista tenia de la ciutat era molt més simbòlica que no es pensava i era propaganda turística de la ciutat avant la lettre.

2. Exposicions d’arquitectura i urbanisme. Revisió d’alguns conceptes rellevants en la construcció de la ciutat dels segles xx i xxi

“Visions Urbanes. Europa 1870-1993. La ciutat de l’artista. La ciutat de l’arquitecte”. CCCB 1994

«Visions Urbanes. Europa 1870-1993. La ciutat de l’artista. La ciutat de l’arquitecte», el 1994; «La Temptació d’Amèrica: ciutat i arquitectura a Europa», «Barcelona contemporània», «Presents i Futurs. Arquitectura a les ciutats», el 1996, i «A favor de l’espai públic» són alguns exemples de la línia d’exposicions del CCCB dedicada a la ciutat. En alguns casos s’han repassat tendències històriques i sociològiques que han influït en la nostra manera de fer arquitectura i urbanisme. En altres casos es tracta de reivindicar la vida urbana i la qualitat de la vida comunitària amb la presentació de les realitzacions urbanístiques i arquitectòniques contemporànies més interessants.

3. Exposicions literàries: les ciutats i els escriptors

“El Dublin de James Joyce”. CCCB 1995

Han estat especialment cèlebres els temes relacionats amb la literatura com la sèrie d’exposicions sobre l’escriptor i la ciutat: «El Dublín de James Joyce» el 1995, «Lisboa de Pessoa», «Praga de Kafka», «La Trieste de Magris», «Calders, el mirall trencat», «Literatures de l’exili», que aprofundeixen en la comprensió d’un escriptor o escriptors a partir del seu entorn. Seguint aquesta línia, el 2013 dedicarem una exposició a Pasolini i Roma.

4. Mostres cinematogràfiques i sobre el món audiovisual. Els nous mitjans

“La ciutat que mai no existí. Arquitectures fantàstiques en l’art occidental”. CCCB 2003- 2004

Una altra sèrie d’exposicions ha tractat els nous mitjans productors també de mons imaginaris, que ens diferencien radicalment dels imaginaris del passat. Una de les més celebrades va ser «El segle del cinema», el 1995, i també «Món TV. La cultura de la televisió», el 1999, i «Temps de ràdio», el 1999. Actualment es pot visitar «Pantalla Global», comissariada per Gilles Lipovetsky, Jean Serroy i Andrés Hispano.

5. Arrels sociològiques del món contemporani

“Món TV. La cultura de la televisió”. CCCB 1999

Relacionades amb el món antic com a origen de la nostra civilització, es van organitzar «Les cases de l’ànima», el 1997, «La ciutat que mai no existí. Arquitectures fantàstiques en l’art occidental», el 2003, o «La fundació de la ciutat», el 2000, i «Salvatge Europeu», el 2004. Aquesta última, comissariada per l’antropòleg Roger Bartra, analitzava la imatge que ens fem de l’altre i com de vegades hem dipositat en l’estrany o l’estranger les nostres pors, inclosa la por al nostre propi origen en el món natural.

6. Revisió de les relacions del món occidental amb altres cultures

“Cuba la isla posible”. CCCB 1995

«Àfriques», «Bamako», «Apartheid», «Cuba la isla posible», «Occident vist des de l’orient» (com des del Pròxim Orient s’ha vist i viscut des de molt antic el món occidental) i el seu contrari «Fantasies de l’harem» (com a Occident s’ha vist i interpretat el món oriental d’una manera que omplia més la fantasia del que era en realitat).

7. Revisió crítica dels esdeveniments del segle xx

En mostres com «Art i Poder», sobre les dictadures del segle xx, «En guerra», de la qual parlarem més endavant, i «Tirania», sobre la construcció i decadència de la dictadura a Albània.

“Art i Poder”. CCCB 1996

Comentaris
  1. ainhoa escrigué:

    Visions Urbanes, art i poder, el dublin de Joyce, la Praga de Kafka, els World Press Photos, sonar,…. el cccb és sens dubte el museu que més he visitat a la vida. La qualitat del que hi trobem queda a les retines per sempre. Només espero que el nou equip segueixi la mateixa línia…

Leave a Reply