Quina és la singularitat de la ment humana?

May 15th, 2012 1 Comment

Fa uns anys, el psicòleg David Premack es va queixar: “Com és possible que el biòleg E.O. Wilson pugui distingir dues espècies diferents de formigues a 100 metres, però no sàpiga veure les diferències entre una formiga i un ésser humà?”. I és que si alguna pregunta ha fet ballar el cap a filòsofs i a científics per igual és la de la singularitat de la nostra espècie. Si bé amb el progrés científic les dades aportades a aquest debat històric són cada vegada més nombroses, també és cert que com més ample és el cercle del nostre coneixement, més llarg és el perímetre d’allò que desconeixem. Avui sabem que el nostre codi genètic i la nostra fisiologia no són massa diferents dels de molts mamífers i que allò que ens separa de les espècies animals més senzilles podria semblar irrisori. De manera que el dilema continua en peu: per què som diferents?

"Calavera" de Leonardo da Vinci

Des de fa algunes dècades un dels terrenys significatius on es produeix aquest debat és el de la neurociència. Si ens hi fixem, quan intentem definir allò que ens caracteritza com espècie, sempre ho fem referint-nos a aspectes que neixen de la nostra ment: som éssers amb consciència (és a dir, podem pensar-nos), som capaços d’emocions complexes i de fer judicis morals, i podem usar el llenguatge de manera creativa (és a dir, ens comuniquem per transmetre missatges que no tenen a veure amb la nostra supervivència i el nostre llenguatge pot tenir múltiples significats). Per tant, sembla que en l’estudi de la ment humana i de les seves capacitats es troba la possibilitat d’entendre allò que ens fa humans, encara que per ara estiguem lluny de trobar una resposta satisfactòria.

Avui, la neurociència s’alimenta de disciplines que van des de la Fisiologia, la Neurologia i la Medicina fins a la Psicologia, la Psiquiatria i la Computació. I els coneixements acumulats fan més vigent que mai el debat sobre l’especificitat dels humans. Un dels aspectes en què els neurocientífics estan d’acord és que la dualitat ment/cervell, que va ser tan estesa en la ciència moderna per influència de la dualitat cristiana entre ànima i cos, ha quedat totalment superada: la nostra ment és un producte, una funció, del nostre cervell. Indissociables, igual que ho és la roda del moviment. I si són indissociables, quan va aparèixer aquesta nova funció? Què la va fer possible? En quin moment vam ser capaços de començar a pensar-nos?

Per tal de parlar d’aquestes qüestions i plantejar el debat sobre la singularitat humana des de la perspectiva de la neurociència, el CCCB juntament amb B·Debate (International Center for Scientific Debate) ha organitzat el debat “Als orígens de la ment humana”, que s’inaugurarà el dilluns 21 de maig, coincidint amb la celebració de l’Any de la Neurociència. Amb aquest debat proposem apropar-nos a diferents aspectes de la nostra ment, com la consciència, l’empatia, la moral o l’autonomia individual, i veure què ens pot dir la recerca actual sobre aquestes qualitats humanes. Perquè potser conceptes com llibertat, art, ètica i altruisme, que han farcit la història del pensament humà, avui els podem explicar millor si tenim en compte els descobriments de la neurociència.  Per això, comptarem amb les intervencions d’experts com Ignacio Morgado, Henry Markram, Kathinka Evers, Francisco Rubia i Michael S. Gazzaniga.

Per començar a fer un tast d’aquest debat, us oferim aquesta entrevista a Ignacio Morgado, on ens avança alguns del temes que tractarà en la seva conferència “La naturalesa de la ment conscient” (21 de maig, 19:30h), en la qual reflexionarà sobre un dels aspectes clau de la ment humana: la consciència.

I just l’endemà de la conferència d’Ignacio Morgado tindrem amb nosaltres a Henry Markram, que dirigeix un dels projectes més ambiciosos en l’àmbit de la recerca neurocientífica: la creació d’un supercomputador que pugui arribar a simular la ment humana. Podeu fer una primera aproximació a aquest projecte descomunal en aquesta presentació de TED.

Amb aquestes conferències, us proposem al llarg de les properes setmanes fer un viatge cap endins, cap als misteris de la nostra ment, per poder entendre millor el món que ens envolta i la manera de ser-hi, tan peculiar, dels humans. El misteri no es desvela, continuarà planant sobre nostre les nits d’insomni, amb més dades, però també amb més interrogants. No sabem què ens fa humans. I és que, potser, la nostra condició sigui la de poder pensar-nos una mica, però no del tot.

"Sortida de la LLuna" de Caspar David Friedrich

Podeu fer un seguiment més en detall d’aquest debat al bloc del CCCBLab, que setmanalment publicarà entrevistes en profunditat amb els nostres invitats, i a través dels nostres perfils de Facebook i Twitter.

Comentaris
  1. [...] pasado 11 de Junio tuve la oportunidad de asistir a la conferencia del Dr. Gazzaniga en el CCCB, cerrando el ciclo “Als orígens de la ment humana” desarrollado en adhesión al Año [...]

Leave a Reply