Entrevista a Bo Stråth

febrer 16th, 2015 No Comments

Després de les multitudinàries conferències d’Axel Honneth, Saskia Sassen i el debat sobre l’obra del filòsof Byung-Chul Han, el Debat de Barcelona 2015 continua replantejant-se el significat actual de grans conceptes polítics que utilitzem constantment. Bo Stråth, catedràtic emèrit d’Història nòrdica, europea i mundial a la Universitat d’Hèlsinki, prendrà la paraula per repensar i revisar els conceptes de ‘capitalisme’ i ‘benestar’. L’hem entrevistat perquè ens avanci els temes claus de la seva conferència, el proper dilluns 16 de febrer.

Són compatibles, el capitalisme i el benestar?
Exemplificaré la relació entre capitalisme i benestar, si són compatibles, si poden donar-se suport mútuament, a partir d’analitzar com ha canviat el concepte de «reforma». El concepte de «reforma» emergeix fa 150 anys com un concepte contra la idea de revolució, i poc després va esdevenir un concepte «a favor d’alguna cosa»: per un futur millor, per una societat més justa… A partir de llavors, les reformes van anar sempre associades a les reformes socials. I jo em pregunto: com és possible que avui dia les «reformes» ja no tinguin cap mena de dimensió social? Avui totes les reformes són purament econòmiques, i com menys socials siguin, millor. Aquesta transformació, aquest gir conceptual de 180º que ha patit la paraula, va començar els anys setanta, amb les grans transformacions del mercat laboral.

Diu que el concepte de «reforma» pateix un canvi radical els anys setanta. Què va passar exactament?
Fins als seixanta, el concepte de reforma es referia a reformes socials, però les reformes socials no estaven en contra de les reformes econòmiques, l’eficiència econòmica i l’eficiència social es donaven suport mútuament, es reforçaven, les millores socials comportaven millores econòmiques i al revés. Però això va canviar als anys setanta, amb el col•lapse del dòlar arran de la guerra del Vietnam, que va redirigir els recursos financers cap a l’armament: en aquell context, el benestar va desaparèixer de la idea de reforma. Des de llavors, la idea de «reforma» ha perdut el component social i ha esdevingut una eina només per a l’eficiència econòmica, associada a la producció ajustada, a la baixada dels costos laborals, etcètera.

És possible que el concepte de «reforma» torni a incorporar el component social?

És la gran pregunta, i no en tenim la resposta, no hi ha res a l’estructura que ens permeti aventurar si les coses canviaran o continuaran igual. Són els líders polítics europeus els qui han de decidir què volen fer, què ha de fer Europa: cal deixar que la gent passi gana, com a Grècia, o és possible recrear una Europa social? Aquesta és la gran pregunta, a dia d’avui.

Bo Stråth, catedràtic emèrit d’Història nòrdica, europea i mundial a la Universitat d’Hèlsinki, participarà al Debat de Barcelona «Prendre la paraula» el proper dilluns 16 de febrer amb la conferència ‘Capitalisme i benestar. Sobre el significat canviant del concepte de reforma‘.

Leave a Reply