Subversió carnavalesca i cinema de no-ficció a l’Aula Xcèntric

maig 18th, 2011 No Comments

L’Aula Xcèntric 2011, que està a punt de començar, pretén rastrejar les empremtes d’una idea molt antiga, el carnavalesc, en la història i en els corrents actuals d’un art jove, el cinema, i pretén fer-ho en el territori bulliciós de la no-ficció, que abasta tant el documental com l’experimental, el videoart i la cultura audiovisual. Dirigida pel crític i programador Loïc Diaz Ronda i el cineasta Andrés Duque, l’Aula proposa -a través de projeccions, taules animades per especialistes i trobades amb destacats artistes fílmics – descobrir pel·lícules inèdites, així com reflexionar i debatre sobre els diferents aspectes de l’estètica carnavalesca i la seva vigència en la creació audiovisual i en el cinema de no ficció contemporanis. Les activitats es completen amb un taller impartit per Ben Russell, un dels cineastes experimentals més destacats de l’actualitat.

Ball de subversió i de regeneració, catarsi de la por i del misteri, anarquia legal i revolta fingida, el carnavalesc és, com ho deixa ben clar Mikhaïl Bakhtine en el seu assaig clàssic sobre el tema, molt més que una desfilada o una festa: és una sensibilitat estètica i política que, tot i els repetits esforços per silenciar-la, segueix animant la humanitat a ballar per fer fugir els hiverns. Invertint simbòlicament totes les jerarquies instituïdes entre el poder i els dominats, el bell i el vulgar, l’alt i el baix, el refinat i el groller, el sagrat i el profà, la subversió carnavalesca compleix la funció de recordar als vius unes quantes veritats demolidores, alhora que celebra el temps de les transicions i del renaixement.

Des de l’estètica camp underground i les seves herències queer fins al cinema etnogràfic i les seves respostes postcolonials, passant pel found-footage, la cultura gore, la psicodèlia i l’art performatiu radical, diferents fenòmens fílmics reciclen els tradicionals ritus, cerimònies i celebracions populars en les que la mort i la vida s’escenifiquen i es ballen en un mateix moviment. L’aura de la dansa, la repetició, l’ornament, el grotesc, la teatralitat, el trànsit, la disfressa i la màscara, l’esgotament, l’excés, l’embriaguesa, la dramatització irònica, la confusió de les identitats sexuals, la fusió entre l’humà i l’animal, són alguns dels trets constitutius de la sensibilitat carnavalesca, que no és més que una dinàmica de la metamorfosi. Tot està permès ja que tot ha de ser renovat…

Per més informació sobre les inscripcions visiteu el programa complet de l’Aula Xcèntric 2011.

Leave a Reply