Oso Leone a l’Emergència!2012

gener 18th, 2012 No Comments

Quan falta un mes per a l’ E!2012 nosaltres continuem amb la sèrie d’entrevistes que Jaime Casas ha preparat perquè coneguem els artistes que conformen aquesta quarta edició.

Aquesta setmana és el torn dels mallorquins Oso Leone.

Oso Leone «Nou moviment acústic»

Emergència! és una trobada de noves realitats i idees del pop. I no hi podia haver un lloc més adient per vestir de llarg la proposta dels mallorquins Oso Leone, que van debutar a Foehn Records fa uns mesos amb un disc homònim.

Es tracta d’un projecte de folk amb vel·leïtats psiquedèliques i acabats preciosistes. Xavier Marín i Paco Colombás formen el nucli dur del grup; tots dos colen les seves guitarres entre els teclats i les programacions d’en Ruspell (Jaime Roselló), el qual també s’encarrega de la producció, un dels punts forts d’Oso Leone.

La seva música està farcida de referències d’altura, però sense aprofundir en cap d’elles: Fleet Foxes, Crosby, Tim Buckley, Pentangle, fins i tot la millor cara de Coldplay.

Són els debutants més madurs que mai han passat per Emergència. I goso dir que una de les millors bandes que han trepitjat les taules del festival. Les seves cançons, plenes d’emoció i desenvolupaments poc comuns, enganxen. Tot i que en directe són «una altra cosa: no són tan chill», apunten.

Com va començar el projecte i quines en van ser les intencions?
Vam començar en Xavi i en Paco amb unes cançons molt bàsiques a dues guitarres i veus. Oso Leone neix quan vam conèixer en Ruspell i vam decidir ficar-nos a l’estudi per enregistrar aquells temes des de la perspectiva d’en Ruspell a la producció, teclats i execució en altres aspectes. En acabar l’àlbum a l’estil «slow food» (vam trigar més o menys un any), volíem no sols defensar el que havia sortit de l’estudi en directe, sinó que també preteníem donar-li més contundència i impacte. Aquí és on s’uneixen l’Eusebio Alomar al baix i en Jonathan Mills a la bateria.


Es podria dir que aquest és un projecte folk però sense uns referents concrets. Fa l’efecte que representa l’evolució del folk des de fa temps fins avui mateix.

Vam compondre el primer treball d’una manera molt orgànica, sense pretensions, no hi havia cap idea clara de com volíem sonar, tot sorgia molt espontàniament. En cap moment no vam voler fer un disc «folk», però sembla ser inevitable que pel fet d’utilitzar instruments acústics ens ubiquin en aquest terreny. Entenem que a les entrevistes es posin referents per situar l’audiència en un punt de partida, però precisament en aquesta banda cadascun de nosaltres beu de gustos molt diferents i potser aquest punt sigui l’atractiu del resultat definitiu.

Els detalls semblen estar sempre al mateix nivell que les melodies, és així? Intentem, i cada cop més a l’hora de construir coses noves, compondre des d’un punt de vista conceptual. Això no vol pas dir que tot sorgeixi d’una idea molt concreta, és més aviat tenir al cap un concepte que ens guiï i doni unitat als nostres temes. Les lletres tenen significats plurals i ramificats. Segons la interpretació de l’oient, poden significar un món o fins i tot poden no significar res. La música és el nostre idioma; això respon la pregunta de per què en anglès. Quan hi ha melodia, aquesta melodia vol dir alguna cosa, fins i tot més que les paraules mateix. El silenci, i cada vegada més, té molta importància per a nosaltres, tot en la seva mesura justa i amb sentit.

La producció, un element molt important a la vostra música, recorda algunes produccions fetes a Mallorca als setanta. Hi influeix el fet de ser de Mallorca i de gravar-hi? Creieu que hi ha una producció mediterrània? No creiem que hi hagi una producció mediterrània. Escoltant el Good Morning de David Allen (gravat a Deià als setanta) o les guitarres de Joan Bibiloni a Joana Lluna podem entendre el que vols dir, però cada banda és un món. Per a nosaltres és evident que l’entorn és totalment partícip del procés de composició, tot plegat es veu reflectit d’alguna manera en el disc. Però a les composicions hi ha tant llum negra com llum blanca. Es va buscar un so net i va tenir prioritat el més és menys en molts moments.

En algun moment, recordeu Bert Jansch i John Renbourn –Pentangle– en la seva època junts, en la qual hi havia una sinergia especial entre ells que va canviar el folk anglès per sempre. Quin tipus d’entesa hi ha en vosaltres dos? Vam començar sent dos el 2009 en una formació acústica. La connexió des del principi va ser molt bona. En tot aquest temps ens hem enriquit molt a nivell musical, a nivell personal amb els nostres viatges i plegats hem construït, desconstruït i tornat a construir. Ara amb la banda tot ha evolucionat. Gairebé no hi ha rastre d’aquell duo, la direcció és una altra. Però és cert que l’entesa ara és més evident que mai. Amb una mirada o un gest ja entenem quins pardalets té l’altre al cap.

Què espereu del concert a Emergència! ? Abans que res cal dir que estem molt afalagats per haver estat seleccionats per a aquest festival. Tenim moltes ganes de pujar a l’escenari el dia 18 i treure l’artilleria pesada per a aquells 40’. Esperem un públic receptiu i amb ganes de conèixer noves bandes que intentem fer-nos un forat dins del panorama nacional. L’enclavament del CCCB ens sembla agradable i ens fa molt de respecte alhora. Esperem que agradi o si més no que no deixi indiferent a ningú.

Jaime Casas (@JaimeCasasB)

Us deixem amb un videoclip de com s’ho munten els Oso Leone en directe tot recordant-vos que estaran actuant a l’escenari Auditori de l’ E!2012

Segueix el festival en Twitter #EMERGENCIA2012

JOANNA BOURKE ENS SUGGEREIX… #FORTALESA

gener 18th, 2012 3 Comments

Una virtut per afrontar la malaltia i el dolor

Després de la magnífica conferència de Tzvetan Todorov sobre la “Moderació”, continuem la setmana vinent el nostre recorregut per les VIRTUTS. Aquesta vegada serà la historiadora britànica Joanna Bourke qui ens visitarà per parlar de la que segons ella és la virtut més desesperadament necessària quan el cos està posseït pel dolor: la fortalesa, tant física i moral, com emocional.

Com ha variat la manera d’enfrontar i expressar el patiment al llarg de la història? De quines fonts beu avui la fortalesa? Es pot parlar d’un poder creador i transformador que neix del dolor? El proper dilluns 23 de gener a les 19:30h, al CCCB, Joanna Bourke reflexionarà sobre la fortalesa, tant dels qui pateixen el dolor i la malaltia com dels qui els cuiden. 

Diu la historiadora britànica Joanna Bourke que, tot i que el dolor és una de les forces amb més influència en la història, sabem poc de com l’experimentava la gent en el passat. És per això que després d’haver escrit una història de la por i una altra de la violència sexual, i d’haver investigat abastament sobre la guerra arran de les experiències dels soldats al camp de batalla, Joanna Bourke dirigeix ara al Birkbeck College de la Universitat de Londres una investigació sobre la història del dolor físic. El seu objectiu és doble: per una banda, comprendre com l’experiència del dolor i la manera d’expressar-lo ha canviat durant els darrers dos segles, atenent especialment les veus que rarament s’han escoltat, les dels pobres, els esclaus, els presoners, els immigrants o els nens. Per altra, aprofundir en l’enteniment de la relació intersubjectiva entre el pacient i el seu metge o infermera. 

Col·lecció Ephemera, anunci 1850-1920. Wellcome Library.

Els suggeriments de Joanna Bourke 

Per tal de començar a centrar i a animar el debat, li hem demanat a Joanna Bourke que ens recomani una lectura i una pel·lícula sobre la fortalesa. Aquesta ha estat la seva resposta: 

Hi ha tantes pel·lícules, poemes, cartes i novel·les brillants sobre la fortalesa que és difícil triar. Com que la meva intervenció se centrarà sobre la fortalesa davant la malaltia, puc fer aquests suggeriments, potser una mica extravagants: 

El primer és el relat d’un intens patiment físic en un període anterior a la invenció de la anestèsia. L’any 1812, l’escriptora Francis (“Fanny”) Burney va patir una mastectomia sense cap alleujament del dolor. Un extracte de la carta que va escriure després descrivint l’operació pot trobar-se en l’edició de la col·lecció d’Ian Bomforth sobre el cos en la literatura (Body in the Library: A Literary Anthology of Modern Medicine, 2008), a les pàgines 16 a 19. Pot trobar-se aquí a GoogleBooks.

El segon suggeriment és el film Magnòlia, dirigit per Paul Anderson l’any 1999 i que tracta sobre la debilitat i la fortalesa, la compassió i el perdó. En particular, les escenes de la mort i de l’atenció al malalt són profundament emocionants.” 

  YouTube Preview Image

I tu, què en penses de la FORTALESA

Com ja hem fet amb la #moderació, també tu pots alimentar el debat sobre la #FORTALESA a través del compte @cececebe de Twitter. Els canals també estan oberts per tal que puguis proposar les preguntes que t’agradaria fer-li a Joanna Bourke, i nosaltres en seleccionarem un parell per plantejar-li el proper dilluns. Anima’t!

Todorov: «La moderació és una mesura per la resta de virtuts»

gener 17th, 2012 No Comments

Tzvetan Todorov va inaugurar ahir el debat « VIRTUTS » que, setmanalment i fins el proper 12 de març, portarà al CCCB pensadors contemporanis perquè reflexionin al voltant d’una virtut democràtica. Todorov va fer una defensa de la moderació  com a virtut necessària per fer front als excessos – l’historiador va fer servir el terme grec hubris o desmesura que desequilibren la democràcia.  El messianisme polític, el populisme i l’ultra-liberalisme, són, segons Todorov, tres models de desmesura dels principis democràtics que històricament han afectat la societat. El pensador francès va posar exemples  com la política occidental « de imposició de  la democràcia i dels drets humans » que alguns Estats van practicar després de la caiguda del Mur de Berlín (1989-1991) o la invasió militar nord-americana de l’Iraq (« Els Estats Units s’han erigit com la policia de la humanitat »).

En una entrevista prèvia a la seva conferència d’ahir al Teatre CCCB, vam demanar a Todorov que ens definís el concepte de moderació i ens donés la seva opinió sobre la crisi econòmica i de valors que afecta el món.

Aquesta és la primera d’una sèrie d’entrevistes a tots els ponents del debat VIRTUTS, que ens proposaran definicions de les nou virtuts del cicle:  moderació, fortalesa, dignitat, paciència, justícia, honestedat, coratge, autoestima i saviesa.

Podeu seguir el debat i participar-hi a través de Twitter amb l’etiqueta #VIRTUTS.

Gratis a l’Emergència!2012

gener 12th, 2012 No Comments

Ja hem tornat i entrem en el compte enrere d’aquesta quarta i nova edició d’Emergència! A partir d’aquesta setmana us anirem presentant cada un dels artistes que integren E!2012 de la mà del periodista i comissari cultural Jaime Casas. Al llarg de vuit posts, Casas ens donarà a conèixer una mica més de cada un d’ells a través d’una sèrie de minientrevistes que ha dut a terme per a l’ocasió. I, sense donar-hi més voltes, comencem amb la primera d’aquesta setmana!

Gratis o com ser punk «subaltern a temps parcial», per Jaime Casas

En plena explosió de l’Indie nacional, en la dècada dels noranta va sorgir un grup que tenia ben poc a veure amb la resta: Corn Flakes. Van ficar amb calçador la filosofia del hardcore i l’esperit del punk «sense complicacions» en una escena dominada pel noise pop i les extravagàncies conceptuals. Directes com un cop de puny a la cara, concisos y estireganyosos com els millors grups californians, de melodies apressades. Encomanadissos. Inigualables.

Gairebé dues dècades després de la seva irrupció, i amb tots els seus membres dedicats a «les feines de casa», fora de l’engranatge de la indústria i les cadències de localismes musicals, tornen sota l’epígraf Gratis «per tocar de tant en tant».

Abel González, de carisma incommensurable i idees més clares que «Mercozy» davant de la crisi de l’euro, veu d’aquells que van ser i ara al capdavant del nou projecte, raona els motius de tornar a ser uns «novençans» però «amb veterania» d’un grup que toca «com si res»:

«Arran de l’aniversari de BCore i del concert de reunió de Corn Flakes vam tornar a assajar una mica després de més d’una dècada sense tocar junts i gairebé per separat», recorda. «Ens van venir ganes de continuar exposats de tant en tant al volum habitual del local d’assaig; era una cosa que teníem oblidada i, encara que no sigui gaire bona per a la salut, enganxa». Però no tots els membres originals del grup es van poder sumar a Gratis: «Vads (baixista) no tenia temps ni per dedicar-s’hi eventualment, així que vam buscar un baixista i es va presentar Luis (Milkers): el tipus adequat».

Malgrat les comptades ocasions en què han tornat a pujar a un escenari, Gratis està ple d’influències anteriors. De The Descendents al hardcore melòdic. «Crec que no ens influeixen tant altres grups com algunes premisses que ens ofereix el nostre dia a dia», diu González: «tenim poc temps i les cançons han de sortir de manera immediata. Ens influeixen les bases del punk i el rock sense complicacions».

I és que conserven «una certa vocació melòdica (una mica minimitzada), una certa dosi de velocitat (també minimitzada) i el caos i el volum (maximitzats). El que segur que queda és que sota de tot plegat hi ha una cançó».

«Cançons curtes i concises», música trepidant i amateur, bruta i sovint mal tocada, però agosaradament inspirada. Punk teixit a les costures de la melodia pop.

Gratis, sense complexos i aliens a grans pretensions, avisen els navegants amb edat per ser nostàlgics: «volem ser un gran grup de punk subaltern a temps parcial. Si el nostre exemple té èxit, els de quaranta anys del futur, en comptes de quedar per jugar a esquaix, anar a prostíbuls o parlar de cotxes i carreteres, s’ajuntaran en locals d’assaig a petar-se els ossets que tenen dins de l’orella a base de cops de guitarra. En comptes de ficar cogombre als seus gintònics tornaran a beure cervesa a morro».

Les seves intencions obrint en directe el festival Emergència! en el CCCB no són aptes per a tots els públics. Quan baixin de l’escenari, aneu a veure’ls i us les explicaran de viva voce, al marge de l’atenció mediàtica.

Gratis obriran l’escenari Hall el 18 de febrer en una nova edició de #EMERGENCIA2012

Facebook del grup: https://www.facebook.com/pages/Gratis/226766140712448

YouTube Preview Image

TZVETAN TODOROV ENS SUGGEREIX… #MODERACIÓ

gener 12th, 2012 1 Comment

Inaugurem el debat col·lectiu sobre les virtuts democràtiques

En aquests temps convulsos que han tingut en la indignació un dels seus leitmotiv més recurrents, l’historiador i assagista Tzvetan Todorov ens proposa, en canvi, parlar de la Moderació. Segons Todorov, un dels pitjors perills de la democràcia és la desmesura, que pot adoptar diverses cares, des del messianisme fins a l’ultra liberalisme, el populisme o la demagògia. Todorov proposa que el millor antídot per lluitar contra aquestes amenaces és precisament la Moderació, que no és més que un reconeixement de la pluralitat, la limitació d’un principi per l’altre, d’un poder per l’altre. Si el vols sentir, vine el proper dilluns 16 de gener a les 19:30h. al CCCB: la seva conferència inaugurarà el cicle de debats “Virtuts”.

I tu, què penses de la MODERACIÓ?

Coincideixes amb Todorov en què és una virtut bàsica pel funcionament de la democràcia? Proposaries potser una virtut alternativa? Creus que la Moderació condueix més aviat al pactisme i a la Realpolitik, i no a una veritable defensa dels principis i els ideals polítics? Hem obert el debat a Twitter a través del compte @cececebe: #MODERACIÓ per tal que puguis dir-hi la teva. Els canals també estan oberts per tal que puguis proposar preguntes que t’agradaria fer-li a Todorov, i nosaltres en seleccionarem un parell per plantejar-li el proper dilluns.

Els suggeriments de Todorov: un llibre i una pel·lícula

Per començar a engegar motors, li hem demanat a Todorov que proposi una lectura i una pel·lícula que ens ajudin a reflexionar sobre la Moderació o el seu contrari. Els seus suggeriments han estat el llibre de Vasili Grossman, Todo fluye, i la pel·lícula d’Alfonso Cuarón, Hijos de los hombres (Niños del hombre). Tens tu altres suggeriments?

També pots veure aquí les reflexions de Tzvetan Todorov sobre les revoltes àrabs en una entrevista que li vam fer al CCCB. O llegir aquesta entrevista sobre la seva trajectòria vital i intel·lectual. Aquestes són totes les publicacions que el CCCB té en les quals ha participat Tzvetan Todorov.