Horaris d’actuacions de l’Emergència!2013

febrer 14th, 2013 No Comments

Villarroel – 18:30 h escenari Hall
Diego Hdez – 19:25 h escenari Auditori
VIVA – 20:15 h escenari Hall
Ocellot – 21:10 h escenari Auditori
Tashaki Miyaki – 22:00 h escenari Hall
Tiger Menja Zebra – 23:00 h escenari Auditori
Pájaro – 00:00 h escenari Hall

Podeu comprar les entrades a 7 euros pel Telentrada o en les Taquilles del CCCB.

O adquirir el carnet d’AMICS MUSICALS en les taquilles que per 20 euros us donarà accès a tots els concerts de l’Emergència! + cicle BCNmp7 (5 concerts), a més de descomptes en altres activitats musicals de l’any.

Si dissabte vens al CCCB abans de les 18.30 h et convidem a una cervesa gentilesa de San Miguel, i podràs participar en el sorteig de 10 carnets Amics CCCB Musicals.

Ocellot a l’Emergència!2013

febrer 14th, 2013 No Comments

Amb l’entrevista que avui ens ocupa estem arribant pràcticament al final d’aquest especial que Jaime Casas ha fet al llarg d’aquestes setmanes.

Ocellot són els protagonistes d’avui!

Ocellot «Música dispersa»

Marc Fernández i Elaine Phelan són Ocellot. Un duo que ha aparegut en el panorama local pels canals menys evidents; l’avantguarda, la psiquedèlia, el (suposat) ruralisme. Trets característics de la deriva experimental del pop del segle XXI, el mateix que semblen haver abanderat Animal Collective. Aquesta és la referència bàsica d’un projecte tan lúdic com iconoclasta. La primera influència que ve al cap quan sonen els primers compassos d’«Escola de Colors» o «Qui serem demà», dos dels quatre temes que conformen la seva primera i única referència fins ara: un excitant EP publicat per Discos la Gàbia, que sí, té molt de la primera època del recurrent grup de Brooklyn –la més acústica i alliberada–, però hi ha més. D’entrada, el lloc on viuen en Marc i l’Elaine: la Vall d’Aran. «Sempre estem fent música i depèn d’on som surt d’una manera o una altra –explica en Marc–. Me n’he adonat fa poc, i crec que es nota a la música que estàvem més tranquils a la muntanya. Crec que influeix molt l’entorn en el qual vius».

Foto: Lluís Huedo

L’entorn i les circumstàncies són els detonants creatius d’aquest grup, que es va posar en marxa amb la mudança d’en Marc i l’Elaine a la muntanya. «Ens en vam anar a viure a una caseta a Les –recorda en Marc–. Allà vaig muntar una habitació amb ampli, pedals, teclats…, i ens vam posar a tocar cada dia». A més, també «caminàvem molt per la muntanya, cosa que hi ajudava molt. Al cap d’uns mesos ja sortia un so, i el vaig gravar en un pedal de loops. Més tard vam baixar a Barcelona i vam gravar l’EP amb els col·legues de l’Atlántida», un estudi de gravació.

A les (poques) cançons que han publicat –només quatre temes en un acurat vinil publicat l’any passat–, cal sumar-hi una suite improvisada recollida en un casset, del qual només van fabricar 21 còpies. «Companys de Mar» és un mixtape que tira cap als tons ambientals, que recull l’univers artístic d’Ocellot. Un món amb vèrtexs en el rock galàctic català i en l’avantguarda folk americana –allò que es va anomenar New Weird America–. Un món en què Música Dispersa –el màgic grup de Sisa abans de Sisa– mai no deixa de sonar; en el qual Ocellot es dedica a construir des de zero melodies –les harmonies vénen de fàbrica segons com es miri–, amb les quals aconsegueixen distingir-se d’aquest reguitzell d’influències. «Sempre faig moltes voltes a la part melòdica. M’agrada sentir-me una mica identificat en les melodies», explica en Marc. Evidentment, la improvisació té un paper important en aquest procés d’assimilar influències –estètiques, sonores, circumstancials, espacials…–: «Les cançons sorgeixen de la improvisació gairebé sempre. I en directe és més aviat una elecció. En funció del directe improvisem més o menys. Sempre hi ha un forat per a la improvisació». A Emergència!, vénen amb dos músics de suport i les projeccions de Lluís Huedo, que és el responsable del magnífic vídeo d’«Escola de Colors». Un estrany «conte» visual en el qual en Marc i l’Elaine apareixen nus però envernissats per una capa de color, que serveix al realitzador per construir un joc cromàtic i captivador. «Tant les imatges com la música sortiran del directe», diu. «Tenim moltes ganes de tocar a Emergència!, i hi presentarem algunes cançons noves».

Jaime Casas (@JaimeCasasB)

Ocellot tocaran a l’escenari Auditori aquest dissabte dins d’una nova edició d’E!

YouTube Preview Image

Romanticisme Xcèntric per Sant Valentí

febrer 13th, 2013 No Comments

A XCÈNTRIC volem celebrar el dia de Sant Valentí amb un menú de pel·lícules per a enamorats. Vine de la mà del teu amor i gaudiu en la foscor més íntima d’aquesta selecció edulcorada, ja sigui el dia 14 de febrer o qualsevol dels 364 restants.

ENTRÉE

Per preparar el paladar, dues peces d’animació que ens recordaran els nostres voleteigs més hormonals. Potser amb elles (re)descobrirem la curiosa relació entre l’amor, el correu ordinari i la pol·linització.

InLove, 2’
(Laboratorium, 2008)

Love on the wing, 4’
(Norman McLaren, 1938)

PLAT

L’amor pot viatjar d’allò convencional al més transgressor en pocs segons. “Què em portarà el meu home per Sant Valentí?”, es podria estar preguntant la solitària mestressa de casa que ens presenta Martin Arnold, mentre espera l’arribada del seu estimat. Al mateix temps, dos presidiaris podrien estar flirtejant a través d’un minúscul forat a la paret, mentre el guàrdia de seguretat observa l’escena amb luxúria. L’amor rutinari i decebut enfront d’aquell idealitzat i impossible. En aquest segon plat, els ingredients, aparentment simples, adquireixen nous sabors gràcies a la mestria dels seus xefs cinematogràfics.

Pièce Touchée, 15’
(Martin Arnold, 1989)

Un chant d’amour, 25’
(Jean Genet, 1950)

DESSERT

Als més romàntics se’ls fa la boca aigua amb les postres, i encara més si tenen un toc picant. Carole Schneemann ens deixa fer de voyeurs amb fragments de la seva vida íntima, que dissimula (uns cops més que altres) mitjançant el maltractament del cel·luloide.

Fuses, 22’
(Carole Schneemann, 1967)

Els sons del CCCB, disponibles a Catradio.cat

febrer 13th, 2013 No Comments

L’Arxiu Sonor del web de Catalunya Ràdio vol convertir-se en una referència tant dins com fora del país. I en aquesta fita no hi faltaran alguns dels documents més valuosos que el CCCB ha generat al llarg de la seva història, ja que des d’aquest dimarts, 12 de febrer, s’estan incorporant a l’Arxiu de l’emissora en el marc d’un conveni signat per ambdues entitats.

En concret, els primers materials aportats pel CCCB provenen de l’exposició “El Paral·lel, Barcelona 1894-1939”, que el Centre acull fins al proper 24 de febrer; i també s’ha afegit la conferència pronunciada el 19 de desembre per l’antropòleg Lluís Duch.

En els propers mesos s’incorporaran altres documents, entre ells els que generin dos projectes que organitza el CCCB: l’exposició “Arxiu Bolaño, 1977-2003”, dedicada a l’escriptor xilè Roberto Bolaño, i la festa literària Kosmopolis 13.

El compromís adquirit per Catalunya Ràdio en l’esmentat acord consisteix a difondre, a través de les seves emissores i els seus portals d’internet, les activitats organitzades pel Centre de Cultura Contemporània de Barcelona perquè, en paraules del seu director, Marçal Sintes, “tot el que fa el CCCB pugui ser compartit al màxim per la ciutadania”.

Marina Garcés: el compromís

febrer 13th, 2013 No Comments

Ja fa un temps que la paraula «compromís» torna a estar sobre la taula. Suposa, aquesta renovació, una certa recuperació de la societat civil, una dignificació de l’activitat política ciutadana que coincideix, no per casualitat, amb la major pèrdua de legitimitat dels partits i la política institucional des de la inauguració de la democràcia. Ja no som indiferents, o no ho som tant, perquè ens hem adonat que el món que compartim depèn directament de nosaltres (en plural) i de la nostra capacitat d’intervenir-hi.

Segurament, la crisi ens ha fet més conscients del fet que habitem un món “en comú”, que res humà ens és aliè, que les accions dels altres repercuteixen inevitablement sobre les nostres vides i que, per molt que ens hagin fet creure que podem arribar a ser autosuficients, mai no hem estat tan dependents com ara. És a dir, ens hem adonat que estem compromesos, units per lligams d’obligació i dependència, tant si ho volem com si no, pel fet mateix de viure junts. Com es passa, però, d’aquest compromís inevitable de la convivència al compromís polític? Què vol dir avui polititzar-se? Quines situacions tenen la força de comprometre’ns?

Por ADICAE15-M (Trabajo propio) [CC-BY-SA-3.0]

Per intentar trobar-hi algunes respostes, podeu apropar-vos al CCCB per sentir la filòsofa Marina Garcés el proper dilluns, 18 de febrer dins del cicle de conferències “En comú”. Tal com explicarà, polititzar-se vol dir, precisament, “desafiar el poder que ens expropia de la nostra dimensió comú”, reconèixer en la nostra condició comuna el principi i el fi de l’acció política. Per començar a escalfar motors, aquí teniu aquesta reflexió seva sobre la naturalesa del compromís:

“El compromís, quan ens assalta, trenca les barreres de la nostra immunitat, la nostra llibertat clientelar d’entrar i sortir, d’estar i no estar, de prendre-ho o deixar-ho. Així, ens obre i ens desplaça en el que som o crèiem que érem. Ens incorpora a un espai que no controlem del tot. Quan ens veiem compromesos, ja no som una consciència sobirana i una voluntat autosuficient. Ens trobem implicats en una situació que ens depassa i ens exigeix, finalment, que prenem una posició. Prendre una posició no és només prendre partit (a favor o en contra) ni emetre un judici (m’agrada o no m’agrada). És haver d’inventar una resposta que no tenim i que, sigui quina sigui, no ens deixarà iguals. Tot compromís és una transformació necessària de la qual no tenim el resultat final garantit.” (Pots llegir aquí el text complet, o el seu llibre Un mundo común que tot just ha publicat Edicions Bellaterra.)

Per altra banda, donat que la conferència prevista per aquesta data era la de la filòsofa Michela Marzano, que va haver de cancel·lar la seva intervenció perquè va decidir presentar-se a les eleccions al Parlament italià dels propers 24 i 25 de febrer, també emetrem una breu entrevista que l’equip del CCCB li ha fet sobre el seu compromís polític i sobre la relació entre la confiança i la vida “en comú”. Aviat estarà disponible també a la xarxa.