«El meu amic ha passat a ser un autor universal» A.G.Porta, escriptor i amic de Bolaño

març 12th, 2013 No Comments

Barcelona, 1977. El poeta Xavier Sabaté, fundador de l’editorial La Cloaca, provoca que els escriptors Antoni García Porta i Roberto Bolaño es trobin.  Porta i Bolaño inicien una amistat que durarà per sempre i que aquells primers anys de Raval, bars i cinemes, transcorre a una velocitat de vertigen. Dels tes i cafès compartits al pis del carrer Tallers on vivia Bolaño, broten infinitat de somnis literaris, guions de cinema, contes, novel·les… «Érem com artistes globals, capaços de fer de tot», recorda Porta.  D’aquella promiscuïtat creativa resten molts records, cartes i dos relats escrits a quatre mans: la novel·la Consejos de un discípulo de Morrison a un fanático de Joyce i el conte Diario de Bar, editats conjuntament per Acantilado.

L’exposició «Arxiu Bolaño 1977-2003», que dedica una part a l’època que va viure Bolaño en Barcelona, ens remet, inevitablement, a A.G.Porta.

Al catàleg de l’exposició «Arxiu Bolaño 1977-2003», trobareu un text d’A.G.Porta sobre els primers d’amistat amb Bolaño a Barcelona.

El 15 de març a les 19h, durant Kosmopolis, A.G.Porta participarà en el debat “Bolaño: la gestació d’un mite” juntament amb Pere Gimferrer, Jaume Vallcoba, Jorge Herralde i Juan Antonio Masoliver Ródenas.

«Arxiu Bolaño 1977-2003» es pot visitar fins el 30 de juny, de dimarts a diumenge (11h a 20h).

Guia per seguir Kosmopolis en directe per Internet

març 11th, 2013 1 Comment

Perquè Kosmopolis és literatura amplificada i perquè volem que el festival arribi allà on sigueu, retransmetrem en directe per videostreaming algunes de les conferències i activitats. També hem programat una cobertura online del festival a través de Twitter perquè pugueu seguir-nos des de casa i participar activament en la conversa #Kosmopolis.

I si no podeu seguir Kosmopolis en viu, un cop finalitzat el festival, anirem publicant vídeos de les principals conferències i entrevistes als participants al web. Un equip de cronistes K estarà cobrint les activitats per temes per transmetre’ns l’ambient i oferir-nos resums dels continguts més destacats.

Programació en directe al web de Kosmopolis

Segueix-la aquí o amplifica Kosmopolis afegint el codi de l’streaming al teu web o blog.

DIJOUS 14 MARÇ

19:00h –  Inauguració de Kosmopolis amb Jaume Cabré

20:30h -  Bolaño a escena – lectura dramatitzada i debat amb Àlex Rigola, Pablo Ley

DIVENDRES 15 MARÇ

18:00h – Temps de Mart – col·loqui  amb Fernando Abilleira, Jacinto Antón, Lara Saiz

19:00h – Roberto Bolaño: la gestació d’un mite – debat  amb Jaume Vallcorba, Jorge Herrralde, Pere Gimferrer, A.G.Porta y Juan Antonio Masoliver Ródenas.

20:00h – Hojas escritas en la escalera de Jacob – recital poètic d’homenatge a Roberto Bolaño a càrrec d’Olvido García Valdés, Chefa Alonso

20:30h – Conferència de Dave McKean: L’arbre blau

#KOSMOPOLIS al Twitter

Com cada edició del festival, des de @KosmopolisCCCB expliquem  el funcionament del festival, informem d’horaris i destaquem els principals continguts i cites dels assistents.

Per seguir-nos i participar en la conversa  Kosmopolis amb comentaris o preguntes als ponents  existeixen els següents hashtags:

#K13 i #Kosmopolis – Informació general de totes les activitats del festival

#BCK13 –Tweets sobre el Bookcamp Kosmopolis

#LiterDig – Tweets sobre la trobada de revistes digitals que organitza Revista de Letras

Els comptes de @cececebe i @CCCBlab aportaran informació pràctica adicional sobre el festival.

Web Kosmopolis: notícies, videos i cròniques del festival

Actualitzarem diàriament el web del festival amb fotografies i novetats d’última hora. En aquesta edició, Kosmopolis compta amb la col·laboració de bloggers i experts en les temàtiques del festival que estaran cobrint les activitats. Un cop finalitzat Kosmopolis, us oferirem les cròniques del festivals, amb vídeos d’entrevistes i conferències.

Els cronistes K13 són:

Albert Forns, periodista i escriptor, estarà cobrint el Bookcamp Kosmopolis

Marta Palomo i Jesús Méndez,  biòloga i llicenciat en Medicina i autors al blog de divulgació DixitCiencia, seguiran totes les activitats relacionades amb ciència i literatura.

Breixo Harguindey, director de col·lecció de Rinoceronte Editora i expert en còmic, seguirà la pista de Dave Mckean i Paul Gravett.

L’equip del CCCB s’encarregarà del seguiment de la resta d’activitats: Lucía Calvo farà crònica de les activitats d’homenatge a Roberto Bolaño i Alba Conesa, Clara Bofill, Maria Farràs i Eva Rexach gestionaran els diferents comptes de Twitter del CCCB durant el festival.

Menú Xcèntric: Dia de la Dona

març 7th, 2013 No Comments

A l’Arxiu XCÈNTRIC celebrem el 8 de març, Dia de la Dona, amb una selecció de pel·lícules de dones cineastes que mostren diferents visions del gènere femení. Vine quan vulguis i visiona aquestes (o altres) pel·lícules de l’Arxiu. Estan a la teva diposició, gratuïtament, de dimarts a diumenge d’11 a 20h a la planta -1 del CCCB.

 ENTRÉE

Super-8-Girl Games, 2′ (Ursula Pürrer, 1985)

Per començar, submergim-nos en la juguesca que emprenen les dues protagonistes
del film, passant-se dibuixos de cos a cos, com si d’una pilota es tractés.

My name is Oona, 9′ (Gunvor Nelson, 1969)

Gunvor Nelson filma la seva filla enmig de la natura, mostrant la seva força i autonomia,
en un retrat orgullós que remet a la iconografia de les dones de la mitologia nòrdica.

PLAT

Schmeerguntz, 15’ (Gunvor Nelson, 1965)

En aquesta peça es contraposa la imatge idealitzada de la dona creada per la publicitat
amb una realitat molt més escatològica que es mostra sense pudor, on el vòmit, la sang i tot aquest món d’efluvis posa en dubte les figures modelades del principi.

Mutiny, 9′ (Abigail Child, 1982)

Abigail Child contextualitza les dones en ambients que els són habituals,
fent ús del contrast i la repetició com a recursos visuals per ressaltar el seu dinamisme.

DESSERT

Der Untergang der Titania, 4′ (Mara Mattuschka, 1985)

Un món molt més fosc és el que ens presenta Mara Mattuschka, qui reclou la protagonista
(ella mateixa) en un espai brut i perillós, poblat per estranys personatges en forma d’animació.

 Danke, es hat mich sehr gefreut, 2’ (Mara Mattuschka, 1987)

Per acabar, l’artista ens sorprèn amb una escena de plaer íntima,
i s’acomiada de nosaltres amb un “Gràcies, ha estat un plaer”.

Josep Ramoneda: «La llibertat és sempre una tensió entre allò individual i col·lectiu»

març 7th, 2013 No Comments

Per al filòsof Josep Ramoneda, la idea més potent de la llibertat la va expressar Kant, qui la definia com la capacitat de ser autònom, de pensar i decidir per un mateix. Però, si bé la llibertat és un valor fonamental que dóna sentit a l’espècie humana, Ramoneda adverteix que no és plenament assolible, sinó que té contradiccions i pot portar a l’abús de poder. «Si som lliures, ho som tant per fer el bé com per fer el mal», va destacar en la seva ponència en el debat “En comú” al CCCB, una classe magistral sobre com diferents pensadors han entès la llibertat al llarg de la història.

En aquesta entrevista podem escoltar algunes de les idees que va expressar Ramoneda durant la conferència sobre les tensions que genera l’exercici de la llibertat. Fins a quin punt som autònoms? Són compatibles la igualtat i la llibertat? Podem exercir la llibertat plena dins d’un col·lectiu?

Parlar de llibertat i no fer referència a la crisi econòmica i de valors és inevitable i tant el públic assistent al debat com nosaltres en aquesta entrevista vam voler saber quines respostes dóna Josep Ramoneda al descrèdit de la política i dels mitjans, al desengany que viu la població amb la democràcia. Així, l’exdirector del CCCB va assenyalar que hem de perdre la por i crear espais comuns de responsabilitat compartida per fer front a les injustícies socials. «L’objectiu d’allò comú ha de ser recuperar la multidimensionalitat de l’ésser humà». Cal fugir de l’homo economicus (centrat en el benefici i l’interès individual) a què ens ha portat el model de governabilitat actual, explica Ramoneda.

Barcelona lectora: ara i sempre

març 7th, 2013 No Comments

Com i quan va aparèixer la capacitat lectora? Què passa al cervell quan llegim? La transformació d’un conjunt reduït de símbols escrits en significats que ens emocionen i ens permeten entendre el món és el mecanisme amb què funciona el cervell lector i és, també, la temàtica de la primera sessió de Barcelona lectora, un nou itinerari del CCCB i Biblioteques de Barcelona que recorre diferents aspectes de la història de la lectura a la ciutat des de l’edat mitjana fins avui dia.

La proposta està dissenyada per professionals de l’àmbit de la neurociència i de les biblioteques amb l’objectiu de despertar la nostra curiositat i fer-nos viure una experiència lúdica i participativa. Barcelona lectora ens permetrà descobrir la potència històrica d’una ciutat amant dels llibres i dela lectura. També aprofundirem en les pràctiques lectores, els suports i les tècniques de producció i reproducció dels textos en l’actualitat.

Barcelona lectora fuig del clàssic itinerari guiat i s’ubica en espais singulars de la ciutat que no estan oberts al públic habitualment, com l’amfiteatre anatòmic de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya o algunes sales privades amb fons documentals únics de la Biblioteca de Catalunya.

Barcelona lectora a Kosmopolis

La Festa de la Literatura Kosmopolisconstitueix el moment i l’espai idonis per inaugurar aquest nou itinerari literari. Així, durant Kosmpolis es duran a terme les dues primeres sessions de Barcelona lectora: «El cervell lector: la lectura des de les neurociències» (divendres 15 de març) i «El text viatger: de la tauleta a la tablet» (dissabte 16 de març).

El cervell lector proposa a un acostament a la lectura des de les neurociències, una dissecció del procés lector en un dels espais més extraordinaris de la ciutat: l’amfiteatre anatòmic del segle xviii de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya. La sortida està dirigida per Joanna Sierpowska i Diana López Barroso, del Grup de Cognició i Plasticitat Cerebral de la Universitat de Barcelona.
El text viatger planteja un recorregut pels diferents suports de lectoescriptura que, a través dels segles, han servit per transmetre històries, coneixements i informació. En parlarem amb Núria Altarriba, que ens mostrarà documents excepcionals conservats a la Biblioteca de Catalunya.

Barcelona lectora no s’aturarà en les dues sessions presencials de Kosmopolis, sinó que continuarà amb diverses sortides durant el 2013, tant en dies feiners (amb horaris especials) com en caps de setmana i ho farà amb altres formats, continguts i material complementari al web de CCCB Educació; perquè, si bé els suports de lectoescriptura han evolucionat de la tauleta de fang a la tablet actual, la capacitat de la literatura per emocionar el lector continua sent, a Barcelona i arreu, inapel·lable.

Barcelona lectora es complementarà amb documentació i recursos virtuals que trobareu al web de CCCB Educació, des d’on també us podeu inscriure a les diferents sessions.

Informació pràctica:

Preu: 6 € per sessió.

Entrada reduïda: 20% de descompte amb carnet de Biblioteques de Barcelona, menors de 25 anys, Carnet Jove, targeta rosa reduïda i jubilats.

Entrada gratuïta: Amics del CCCB, Carnet de docent de la Generalitat de Catalunya, menors de 16 anys, aturats i targeta rosa gratuïta.

Inscripció prèvia: Cal comprar l’entrada amb antelació a les taquilles del CCCB (C/ Montalegre 5, 08001 Barcelona / Tel. 93 306 41 00) o al Telentrada 902 10 12 12. Les places són limitades!

Les sessions s’inicien a l’hora i l’espai que s’indica en cada cas. Es recomana arribar amb deu minuts d’antelació.