Marta i Salvador Torras: «El hip hop no és una moda, és una cultura de veritat»

setembre 10th, 2013 No Comments

En deu anys poden passar moltes coses. En l’àmbit de la música, per exemple, l’última dècada ha comportat la democratització del mercat d’artistes a través de la digitalització o l’augment de la relació directa entre aquests artistes i el seu públic per mitjà de les xarxes socials.

A aquestes transformacions no ha estat aliè el festival Hipnotik, que aquest 14 de setembre celebra el seu desè aniversari. Però, més enllà dels canvis, els directors de l’esdeveniment, els germans Marta i Salvador Torras, destaquen en aquesta entrevista que la cultura hip hop segueix molt viva.

Si voleu comprovar-ho, aquest dissabte teniu una cita amb els concerts, competicions i altres activitats d’Hipnotik al CCCB. Podeu comprar les entrades en aquest enllaç (20% de descompte per als Amics del CCCB).

- Amb deu anys, quines són les senyes d’identitat d’Hipnotik?

La nostra principal senya d’identitat és ser un festival participatiu i inclusiu per a tots els artistes urbans. Des del començament vam pensar que més que un festival de música, el que volíem era ser un punt de trobada per a la cultura hip hop. I aquesta és la nostra principal característica fins al dia d’avui.

- Com se us va acudir organitzar Hipnotik i per què?

Nosaltres treballàvem en el camp audiovisual, i fèiem molts vídeos de grups de hip hop. Des d’un inici ens vam sentir atrets per aquesta cultura, vam veure que no hi havia cap festival dedicat al hip hop en tots els seus vessants artístics i vam decidir muntar l’Hipnotik.

- Com van ser els començaments al CCCB? Per què vau triar aquest espai i què us ofereix?

El CCCB és el laboratori de les arts avantguardistes a Barcelona i això quadrava amb la nostra idea. També ens agradava molt el fet de celebrar el festival en un centre de referència de l’escena artística i cultural de la ciutat. Fins aleshores, el hip hop estava vinculat a l’extraradi i les institucions culturals no li havien donat el reconeixement que creiem que es mereixia.

A més, ens oferia una bona capacitat d’aforament i unes instal·lacions que són un luxe per desenvolupar diferents activitats com ara concerts, competicions i conferències.

- Ha canviat gaire la idea de festival que teníeu als inicis? Quins han estat els canvis més rellevants en aquests deu anys de trajectòria d’Hipnotik?

La idea no ha canviat gaire, però el context en el qual ens movem sí que ho ha fet. Els canvis més importants han estat l’aparició de les xarxes socials, que s’han convertit en la principal eina de comunicació amb el nostre públic, i també la digitalització de la música, que va acabar amb la majoria de discogràfiques i ha democratitzat el mercat d’artistes. Alguns dels grups que actuaran en aquesta edició i que tenen molt ressò mai no haurien estat coneguts pels seguidors amb l’anterior model.

- I la cultura hip hop, ha canviat gaire en tot aquest temps?

Tot canvia i el hip hop no és aliè als canvis. Però, en aquest cas, més que destacar els canvis, ens agradaria apuntar que aquesta cultura segueix molt viva, que han aparegut nous artistes, noves formes d’expressió, nous models de negoci entorn del hip hop… I això passa perquè, a diferència d’altres tipus de música, el hip hop no és una moda, és una cultura de veritat.

Salvador i Marta Torras, directors del festival Hipnotik

- Parleu d’un projecte amb clara vocació participativa i, de fet, el vostre lema és «Hipnotik som totes i tots». Quines són les claus de la participació a Hipnotik? Quin paper hi tenen les competicions?

Les competicions són una bona mostra del nostre esperit. La gent que es dedica al hip hop moltes vegades no té l’oportunitat de donar-se a conèixer i l’Hipnotik vol oferir-los la possibilitat d’arribar a un públic més gran. Un exemple d’això és el cantant Rayden, que aquest any forma part del cartell i que va ser el guanyador de l’Hipnotik MC Battle l’any 2006. Amb aquella actuació va aconseguir fer un gran salt, i avui és un artista molt reconegut. Uns altres que van aconseguir llançar la seva carrera professional van ser els Rapvívoros, que, després de guanyar la Battle of Bands del 2011, van firmar el seu primer contracte discogràfic.

- Quins criteris feu servir per programar els artistes que hi participen?

Fem una valoració de les ultimes novetats del hip hop, tenint sempre en compte l’opinió dels nostres seguidors. A través de Facebook i Twitter rebem un feedback directe del que agrada més a la gent durant tot l’any. Això és el que escoltem i, segons els criteris artístics de la nostra xarxa de col·laboradors, prenem les decisions. Una cosa a la qual donem molt valor també és la novetat; és a dir, que els grups tinguin discos nous que mai no hagin presentat a Barcelona.

- Com valoreu la resposta de públic, competidors i artistes que han participat en el festival en tot aquest temps?

La resposta ha estat sempre molt positiva. Al principi les coses no van ser fàcils, perquè ens tractaven com uns nouvinguts dins d’aquest món, però ara la gran majoria de l’entorn del hip hop agraeix la nostra aposta, a Barcelona i a tot l’Estat. L’Hipnotik és l’únic festival massiu que reuneix els quatre elements de la cultura hip hop (MC, DJ, Graffiti i ball).

Un moment d’Hipnotik 2011. CCCB © Albert Uriach, 2011

- Hipnotik arrasa entre el públic adolescent, una fita que poques programacions culturals aconsegueixen. Quina és la clau de l’èxit? Creieu que hi ha poca oferta cultural adreçada a públic adolescent? És un problema d’interès dels adolescents o d’oferta cultural poc atractiva?

Hi ha poca oferta cultural perquè als programadors no els sembla rendible, ja que els adolescents tenen poc poder adquisitiu. També s’ha tenir en compte que quan fem una oferta cultural adreçada a un tipus de públic hem de comprendre què és el que agrada a aquest públic. Penso que la clau, precisament, és no creure en la idea que els adolescents no tenen interessos i intentar oferir allò que a ells els agrada.

- En què consistirà l’edició d’enguany? Quines apostes específiques heu fet per celebrar el desè aniversari?

Hem apostat per mantenir les senyes d’identitat que ens han fet diferents. A la programació, hem ampliat les competicions i, pel que fa als grups, hem apostat fort pels nous grups que sonen amb força a les xarxes socials però que moltes vegades estan fora del circuit tradicional de discogràfiques i representants.

Més fotografies d’edicions anteriors d’Hipnotik al Flickr del CCCB.

Nadeem Aslam, una finestra oberta sobre el Pakistan

setembre 10th, 2013 No Comments

Ana Ballesteros

En els últims anys, els escrits sobre Pakistan s’han convertit en un relat gairebé obsessiu del que està malament al país. Fracàs, espasa, caos, gihad, front, terrorisme, guerra, agitació, dificultat o Armagedón són només algunes de les paraules que abunden en els titulars que es refereixen al Pakistan des de la simbòlica data de l’11 de Setembre i la subseqüent Guerra contra el Terror. Aquest relat, que acostuma a ser unilateral, ens deixa amb moltes preguntes i un cert sentiment de preocupació, si no de por.

Nadeem Aslam (© Richard Lea-Hair)

Però un país no pot ser retratat d’una manera tan restringida, ignorant el seu passat i la seva riquesa cultural. L’escriptura de Nadeem Aslam, que visitarà el CCCB el proper dilluns 16 de setembre, contrasta amb aquesta percepció monocromàtica i mostra un món de color, varietat i matís. La condició humana i el que sigui que queda de normalitat ha de ser expressat; d’aquesta manera, el que normalment és vist com un Estat fallit troba els seus fonaments en la força de la seva gent. Ells, els pakistanesos del carrer, són els veritables herois d’una existència que no és fàcil en absolut.

L’escriptura d’Aslam ens recorda que hi ha un llegat cultural brillant, viu, que sobreviu a les forces obscures de la uniformitat que amenacen la rica heterogeneïtat del Pakistan. Tradicions, històries i noms que es sostenen i fins i tot cobren vida a les nostres pròpies tradicions quan intentem veure-les a través dels nostres propis ulls. La clau d’arc de tot això no és més que la naturalesa humana: els sentiments que tenen lloc en un cert context i un cert temps amb els quals ens podem identificar perquè, en certs moments del nostre passat, els hem experimentat en els nostres països, als llindars de les nostres cases, en les nostres famílies, en el centre mateix dels nostres cors.

És així com podem començar a veure aquesta regió plena de problemes des d’una perspectiva humana: no amb els ulls dels analistes, polítics o estretegues, sinó amb els de la gent comú que simplement es trobava en el lloc correcte o equivocat, en el moment correcte o equivocat. La darrera novel·la de Nadeem Aslam, El jardín del hombre ciego (Mondadori, 2013), té lloc entre el Pakistan i l’Afganistan en un moment en el qual es van capgirar les vides de les seves gents. La història explica com, enmig de temps turbulents, el que prevalen són l’amor, l’amistat i la família.

Nadeem Aslam visitarà el CCCB el proper dilluns 16 de setembre a les 19:30h. Llegirà un fragment de la seva última novel·la i parlarà amb Ana Ballesteros, investigadora especialitzada en Pakistan i Afganistan. Entre els dos obriran una finestra al Pakistan i al conflicte afgà. Les entrades ja són a la venda al Telentrada i a les nostres taquilles.

Ana Ballesteros ha iniciat una campanya per demanar que es doni asil als traductors de les tropes espanyoles a Badghis, Afganistan. Si vols recolzar aquesta petició, pots fer-ho aquí:

http://www.change.org/es/peticiones/ministerio-de-defensa-concesión-de-asilo-a-los-traductores-de-las-tropas-españolas-en-badghis

ARRIVEDERCI «PASOLINI ROMA»

setembre 9th, 2013 No Comments

Després del seu pas pel CCCB, l’exposició viatjarà a París, Roma i Berlín

Diumenge 15 de setembre finalitza l’exposició «Pasolini Roma» al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona i comença el seu periple europeu. La mostra, fruit d’un projecte finançat per la Unió Europea i de la col·laboració entre quatre museus, continuarà el seu viatge pel continent i farà una primera parada a París (La Cinémathèque Française)  el 14 d’octubre d’aquest any, arribarà a Roma per primavera (Azienda Palaexpo- Palazzo delle Esposizioni, 3 de març de 2014) i a Berlín a la tardor (Martin Gropius Bau, 11 de setembre de 2014).

A una setmana del tancament de la mostra a Barcelona, més de 30.000 visitants s’han interessat per la història de Pasolini amb Roma, un idil·li que va començar l’any 1950 quan va emigrar a la ciutat amb la seva mare i que es va interrompre tràgicament el 1975, quan va morir assassinat a la platja d’Òstia. L’exposició, comissariada per Alain Bergala, Jordi Balló i Gianni Borgna, documenta els 25 anys d’experiències vitals i creatives d’un autor prolífic que ha marcat la cultura europea.

Pasolini Roma a Internet

L’exposició també es pot continuar visitant a la Xarxa a través del web www.pasoliniroma.com, que presenta un plànol de la ciutat de Roma amb una sèrie d’itineraris amb punts emblemàtics que recorren la vida i obra de Pasolini.

L’equip europeu del projecte també ha obert un blog on narren el work in progress de la mostra http://blog.pasoliniroma.com/, expliquen anècdotes i curiositats sobre Pasolini i arxiven documentació sobre els debats i les activitats que s’han organitzat amb motiu de l’exposició. El CCCB va programar el cicle de col·loquis «Pensar diferent. Pasolini i la crítica a la cultura dominant» i va convidar l’artista Davide Toffolo a impartir un taller sobre còmic i innovació en l’obra pasoliniana. El registre de totes aquestes activitats, així com entrevistes als comissaris i altres vídeos que ha generat l’exposició es poden consultar al web i al canal Vimeo del CCCB.  Al Twitter, podeu seguir la conversa sobre l’exposició amb l’etiqueta #PasoliniRoma.


Pasolini Roma – Žilda por lacinematheque

Muntatge audiovisual que ha preparat La Cinemàteque en el qual l’artista Žilda parla de com es va inspirar en la Roma de Pasolini per crear art urbà en els carrers de la ciutat. Žilda ha creat una sèrie d’accions amb motiu de l’exposició.

El blog del CCCBLab, candidat als Premis Blog Catalunya 2013

juliol 25th, 2013 1 Comment

Present a la Xarxa des de l’any 2009 (amb disseny i estructura de continguts renovats enguany), el blog del CCCBLab és l’espai que el CCCB dedica a les reflexions sobre innovació i canvi cultural, la recerca de nous gèneres i formats, l’evolució dels públics o els lligams entre ciència, tecnologia i cultura, entre d’altres temes. El blog és una publicació especialitzada amb articles de fons escrits pel mateix personal del CCCB o per experts en cadascuna de les temàtiques.

Hi podeu llegir articles sobre el procés de virtualització de les institucions culturals, els efectes de les tecnologies digitals col·laboratives en l’educació, la transformació de gèneres i formats de la cultura o la participació dels nous públics en la producció i el consum de béns culturals. Al blog del Lab també trobareu entrevistes, vídeos sobre les activitats del CCCBLab o documentació relacionada.

Tots aquests continguts i la forma de difondre’ls han permès que l’associació STIC.CAT (Societat de Tecnologia i Coneixement) hagi acceptat la candidatura del CCCBLab als Premis Blog Catalunya 2013, en la categoria “Cultura i tendències”.

Si us agrada aquest blog, podeu votar-lo registrant-vos com a usuaris al web d’STIC.CAT i, un cop registrats, accedint a l’opció del menú “Votació Premis Blogs 2013”, on a la categoria corresponent hi trobareu la publicació virtual del CCCBLab. El període de votacions és obert fins al proper 2 de setembre. I, si voleu participar a la conversa de Twitter sobre els premis, podeu fer-ho amb el hashtag #PremisBlogs2013.

Els Arxius CCCB i Xcèntric, oberts per vacances

juliol 23rd, 2013 2 Comments

CCCB © Adrià Goula, 2008

A banda de la playlist en línia de les millors activitats d’enguany al CCCB, una altra manera més completa de tornar a veure la programació és visitar l’Arxiu CCCB (ubicat davant del C3Bar o a la sortida de les exposicions i obert tots els dies excepte els dilluns a partir de les 11 h). A més de tenir uns pufs comodíssims on pots fer una becaina o gaudir de la Wifi gratuïta, disposa d’ordinadors per consultar els vídeos dels debats i més documentació multimèdia que no està disponible en línia. L’espai també és una bona biblioteca amb llibres dels temes que s’han tractat durant l’any al CCCB.

CCCB © José Antonio Soria, 2012

Els fans del cinema experimental i d’autor també teniu un raconet cinèfil fet a mida: l’Arxiu Xcèntric (ubicat a la planta -1 del CCCB, abans d’agafar les escales mecàniques per pujar a les exposicions). L’Arxiu Xcèntric acumula més de 700 obres d’artistes i cineastes experimentals. Si el que voleu és fer un petit tast o descobrir quines són les joies amagades de l’Arxiu, l’equip d’audiovisuals elabora els menús Xcèntric, tries de curta durada de les millors peces. Trobareu els fulls dels menús Xcèntric al mateix espai.