La TDT, en perspectiva
Kidnapped
Tots recordem el divendres 2 d’abril, quan hi va haver l’apagada analògica. Al llarg del dia, la televisió només escopia neu i una cartel·la que advertia que s’havia produït l’apagada de la televisió analògica per donar pas a la televisió digital terrestre (TDT), aquella utopia que permetria veure més canals, i més bons, en «alta definició» (HD) per a uns continguts sovint en extrema «baixa definició» (Low-fi).
El que vam poder veure aquell dia era «què hi ha a l’altre costat de la televisió», com diria Robin Page a la seva obra Backward Television Set (1971), és a dir, la seva pròpia materialitat, la seva condició de mitjà tecnològic productor de realitat, la seva naturalesa de mediador entre la realitat i els discursos en imatges que en fa ser un tòtem que té la capacitat de generar «l’efecte de realitat» permanent i de convertir aquest «efecte de realitat» (una realitat, alhora, «afectada») en quelcom més evident que el nostre propi cos davant la pantalla.
La TDT ha multiplicat els canals, sovint redundant-los, n’ha acusat la competència, fent que la qualitat de les produccions amb freqüència n’hagi quedat afectada. Segons Hanhardt, «la televisió ha possibilitat un vast mercat de telealiments, telegadgets, telejocs i teleobjectes. La televisió ha creat telenervis, teleulls i telehàbits». O, com deia Youngblood, «l’art explica, l’entreteniment explota». Però no tota la televisió «explota», no tota la televisió és entreteniment costi el que costi pels índexs d’audiència.
L’essència del MINIPUT
El dissabte 30 de novembre, Barcelona serà, de nou, l’escenari de debats i de trobades entre professionals i estudiosos de la televisió pública de qualitat de tot el món arran de la celebració de la 19a edició del MINIPUT (Mostra de TV de Qualitat) al CCCB. Com cada any, el MINIPUT projectarà una selecció dels programes més remarcables de la televisió pública d’arreu, espais que destaquen per la seva qualitat, la capacitat de reflexió, la provocació, la renovació dels formats o la capacitat de generar debat al voltant d’assumptes clau de la societat contemporània. Aquesta selecció s’ha fet a partir de l’INPUT (International Public Screening Television Conference), l’única mostra de televisió de qualitat del món que acumula gairebé quaranta anys de trajectòria.
Cromosoma cinc
A més, el MINIPUT dedica una sessió de «Perles locals» a una selecció dels projectes audiovisuals catalans més destacats, ja siguin programes pensats per a la televisió o per a Internet. També s’hi ha inclòs el flagrant cas de Canal 9 (la desaparició de la televisió pública valenciana), que comptarà amb la presència de Josep Lluís Fitó (periodista de Canal 9 i membre del comitè d’empresa) i amb la moderació de Montse Armengou (periodista i documentalista de TV3). A més a més, el festival oferirà una càpsula audiovisual que sintetitzarà el conflicte.
Un dels elements bàsics del MINIPUT és el fet de poder pensar la televisió des de la mateixa televisió, plantejar-ne els límits i les possibilitats. Per això, els programes són introduïts per professionals del camp dels mitjans de comunicació i, per això, es convida alguns directors o productors perquè vinguin a parlar de les seves obres. D’aquí, també, que alguns dels programes se seleccionin no per una qüestió de gust o perquè siguin exemplars (en totes les accepcions possibles), sinó perquè obren un debat sobre el mitjà o bé perquè presenten algun tret que els fa remarcables.
Per aquest motiu, ens trobem amb programes molt diferents, tant en l’àmbit de continguts com també de format; val a dir que tant l’INPUT com el MINIPUT responen a la llei dels tres terços, és a dir, intenten donar paritat a la presència de documentals, ficcions i formats a parts iguals. Les ficcions demanen molta inversió a les televisions, d’aquí que cada vegada costi més trobar ficcions exigents; caldria afegir-hi la popularització de les sèries nord-americanes de gran producció, simbolitzades per la HBO, que fa que qualsevol sèrie sembli un esbós fallit al seu costat.
Church men
Ficcions, documentals i hibridació de formats
Enguany, al MINIPUT es podran veure algunes ficcions remarcables: Church Men és una ficció ambientada en un seminari poc convencional i produïda per la cadena ARTE, Gófer és una producció del canal cultural mexicà, el Canal22, una espècie de revisitació d’El sirviente de Joseph Losey, un joc d’amos i servents on els diners imposen la seva pròpia llei, o The Substitute Teacher, una nova versió del clàssic gènere de «professor en barris suburbials» (Rebelión en las aulas, amb Sidney Poitier; Mentes peligrosas, amb Michelle Pfeiffer, etc.), on un professor que venia dels «falsos déus» de l’especulació financera es troba amb l’infern directe de la vida real.
Entre el documental i la ficció es troben Kidnapped, The fifth Estate, un programa sobre segrestos on el públic té l’última paraula, o Operaation Mannerheim, una sèrie documental sobre la creació d’una pel·lícula, The Marshal of Finland, que explica, interpretada en el context africà, la història d’un heroi finlandès.
Wonder Woman
En el terreny del documental, es podran veure quatre històries: The Girl Who Wouldn’t Die, una noia que donaven per morta i que va reviure i totes les complicacions mèdiques i familiars que es generen a partir d’aquest fet que desafia la naturalesa; Bully, Brain, Bimbo, Loser, un documental explicat en primera persona en què l’autora, que es creia que era la líder del seu grup d’infantesa, descobreix que els estereotips infantils existeixen per confiar-nos i, finalment, enganyar-nos; Wonder Woman: The Untold Story of American Superheroines, una peça que se centra en el personatge de la «Dona meravelles» i en la seva evolució en el transcurs de la història, implicant una revisitació crítica de la lluita pels drets socials de les dones, i, finalment, Seeking Asian Female, un film que explica la història d’un home obsessionat a casar-se amb una dona asiàtica, que és una reflexió sobre les relacions amoroses en un context comunicatiu i econòmic global.
En el terreny dels formats, s’hi podrà veure el programa d’humor alemany Gods’R’Us, on Déu és representat per dues dones ancianes que converteixen el mite creacionista en una paròdia post-Monthy Python, i Design Ah!, un programa japonès sobre el disseny per a nens i nenes.
Projectes de proximitat
A la secció de «Perles locals», s’hi poden trobar dos blocs: en primer lloc, un bloc dedicat al web-doc amb els projectes Solos (UAB), Cromosoma Cinco (TVE) i Barcelona Llum de Sal (Mondrian Lab), i, en segon lloc, un bloc dedicat al «crowdfunding per a projectes ultralocals», un títol altisonant que pretén aglutinar dos projectes que han vist la llum gràcies al crowdfunding i la història dels quals està ancorada en un context local; Els bons homes van en burro, una ruc-movie política, poètica i amb tendra «mala llet», i la sèrie web Les coses grans, dirigida per Lluc i Roger Coma.
Els bons homes van en burro
Sabem que hi ha molts bons programes que s’escapen del comitè de programació del MINIPUT: o bé perquè han estat produïts amb anterioritat, o bé perquè no s’han passat a l’INPUT, o bé perquè no hi hem arribat. Conscients que hi ha programes destacables fora de l’INPUT, hem creat aquesta secció de «Perles locals», que pretén aglutinar el millor de la televisió local, però sense l’imperatiu que hagi hagut de passar per televisió. Abans hi havia espais a la graella televisiva que incloïen projectes amb riscos estètics i conceptuals, com el DO de la XTVL; però, amb la seva desaparició, aquest buit no s’ha omplert a la TDT i, si algú pot fer aquesta funció, és, evidentment una altra xarxa: Internet. El Facebook del MINIPUT pot servir de mur on dialogar a doble banda, no només sobre notícies del sector, sinó també sobre programes en què val la pena aturar-se i dels quals encara podem aprendre molt.
El MINIPUT està organitzat conjuntament per Televisió de Catalunya, Televisió Espanyola, el Departament de Comunicació de la Universitat Pompeu Fabra, el Departament de Comunicació Audiovisual i Publicitat de la UAB, el Departament de Comunicació de la Universitat Rovira i Virgili, la Universitat Ramon Llull, la Universitat de Lleida i el CCCB. Les inscripcions són gratuïtes i es poden fer en línia a través del mateix web de la mostra: http://www.miniput.cat/Inscripcions
Més informació:
Web: www.miniput.cat
TW: @MINIPUTBCN
FB: https://www.facebook.com/miniput
Flickr: http://www.flickr.com/people/miniput/
http://www.flickr.com/people/miniput02/
