Soy Cámara: Pasolini avui, encara als marges

març 24th, 2014 1 Comment

El dissabte 29 de març s’emet a La 2 de TVE el nou capítol de Soy Cámara. El programa del CCCB titulat Pasolini hoy, todavía en los márgenes. El programa, dirigit per Andrés Hispano i Félix Pérez-Hita, pren com a punt de partida a l’escriptor i cineasta italià objecte de la recent exposició Pasolini Roma al CCCB i que actualment itinera per diferents centres de cultura europeus.

Al programa se l’interpreta des d’un prisma diferent al de la seva relació amb la capital italiana. Es segueix com a fil conductor el Pasolini que s’estableix als marges: els marges socials, produint l’escàndol en la burgesia italiana; els urbanístics, vivint als suburbis de Roma just havent arribat del Friul; o els lingüístics, utilitzant el romanesc enfront a l’anomenat llenguatge estàndard.
Per seguir millor la lucidesa de les seves idees s’utilitza la tècnica de muntatge ja habitual al programa Soy Cámara, però poc usual a la televisió. A més, s’ha comptat amb les opinions dels tres comissaris de Pasolini Roma, Jordi Balló, Alain Bergala i Gianni Borgna, a qui es dedica el programa per la seva recent defunció. S’inclou també l’entrevista a la poeta Isabel Escudero i material del debat Pensar Diferent. Pasolini i la crítica de la cultura dominant moderat per Ingrid Guardiola, en el que van participar Julià de Jòdar, Javier Pérez Andújar i el mateix Jordi Balló.

Després de veure el programa només ens queda una certesa: Pasolini mai es deixarà entendre del tot, sempre hi haurà alguna part d’ell que se’ns escaparà per algun costat, perquè la seva essència és aquesta, la fugida constant, també cap al futur.

Tots els programes disponibles a la web

Un cop emès el programa per Televisió Espanyola, es pujarà al canal Vimeo del CCCB, juntament amb tota la resta: 34 capítols de #SoyCámara disponibles de manera gratuita.

El darrer progama incorporat pertany a la cinquena temporada. Dirigit per Morrosko Vila-San-Juan i Julià Guillamon. Sota el títol de La imagen del escritor, agafa el testimoni de diferents escriptors i fotògrafs per entendre aquest aspecte imprescindible en la relació entre l’autor i els seus lectors.

I també pots escoltar la banda sonora del programa a la playlist d’Spotify.

FITXA TÈCNICA

Soy Cámara. El programa del CCCB

Pasolini hoy, todavía en los márgenes (29’)

Guió i direcció: Andrés Hispano i Félix Pérez-Hita

Data d’emissió: Matinada del dissabte al diumenge 29 de març a la 1.30h a La 2 de TVE

METAMORFOSIS: Benvinguts al món dels somnis i de la imaginació

març 21st, 2014 1 Comment

Quay Brothers. Fotograma de Street of Crocodiles, 1986. ©Atelier Konick QbfZ

Dimarts 25 de març el CCCB inaugura la primera exposició de 2014 i la primera al món dedicada a quatre autors fonamentals del cinema d’animació: el pioner Ladislas Starewitch (Moscou 1882-París 1965), el mestre txec Jan Švankmajer (1934) i els bessons Quay(1947) -germans idèntics que treballen a l’uníson-.  Tot i ser creadors que, tal i com explica la comissària de la mostra Carolina López, s’han mantingut al marge de modes, indústria i tendències i això els fa poc coneguts entre el gran públic, la seva obra apel·la a emocions que segur que hem sentit alguna vegada a la vida de petits o si hem estat porucs o somniadors. L’univers dels cineastes de Metamorfosis és una gran col·lecció – un fascinant gabinet de curiositats -  que mescla insectes, éssers antropomòrfics, monstres, paisatges onírics, animals dissecats i foscor al final del passadís.

L’exposició recupera i projecta pel·lícules d’ Švankmajer, Starewitch i els germans Quay, presenta dues instal·lacions que els Quay i Švankmajer han preparat en exclusiva per la mostra i documenta l’estil i les influències dels cineastes amb més de 550 peces d’art, entre titelles, dibuixos, gravats, escultures i pintures (hi veurem obra de Francisco de Goya, James Ensor, Alfred Kubin i Giuseppe Arcimboldo, per posar-ne uns exemples).

En aquesta entrevista, la comissària Carolina López avança què ens trobarem a Metamorfosis. Visions fantàstiques de Starewitch, Švankmajer i els germans Quay


Coneix en persona els germanys Quay, Švankmajer i la néta de Starewitch

La setmana de la inauguració de Metamorfosis, el CCCB ha programat  una sèrie d’activitats per aprofundir en l’obra i el procés creatiu dels cineastes  de l’exposició. L’endemà de la inauguració, dimecres 26 de març, tindreu l’oportunitat de conversar amb els germans Quay, Jan Švankmajer i Léona-Béatrice Martin-Starewitch, néta de Ladislas Starewitch, en un debat que començarà a les 19.30h. Amb el ticket d’entrada a la tertúlia cinèfila,  podreu visitar després l’exposició de forma gratuïta. I si no podeu desplaçar-vos al CCCB però teniu moltes ganes de fer-los alguna pregunta als participants, podeu deixar les vostres preguntes en un comentari en aquest mateix article o enviar-les via Twitter amb l’etiqueta #ExpoMetamorfosis.

La programació de cinema estable del CCCB Xcèntric també ha preparat un cicle especial d’homenatge als autors que comença dijous amb l’estrena de la pel·lícula dels germans Quay “Un altre ordre més secret”. Un altra oportunitat única de tornar a conversar amb els bessons americans, que assistiran a la première de la seva última obra al CCCB.

Metamorfosis es podrà visitar fins el 7 de setembre al CCCB i a l’octubre viatjarà a La Casa Encendida Fundación Caja Madrid, centre coproductor de la mostra.

A partir d’ara i durant els propers mesos sentireu parlar molt dels artistes de l’exposició. L’experiència “Metamorfosis” va més enllà de la sala d’exposicions i, al voltant de la mostra, s’ha elaborat un extens programa d’activitats que tindran lloc tant al CCCB com a diversos espais de la ciutat.

Podeu consultar tota la informació sobre l’exposició aquí

Mavi Sánchez-Vives: “En 20 segons podem generar la il·lusió d’un tercer braç”

març 19th, 2014 No Comments

El proper dimarts 25 de març, la professora ICREA Mavi Sánchez-Vives, de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS), parlarà de «Cervell i realitat virtual» en el tercer dels debats ICREA-CCCB sobre El cervell. L’hem entrevistada per conèixer com les neurociències utilitzen aquesta tecnologia puntera.

La professora d’investigació ICREA Mavi Sánchez-Vives

Quin és l’àmbit de la teva recerca?
Sóc neurocientífica i utilitzo la realitat virtual com una eina per entendre funcions cerebrals. Al CCCB parlaré d’un fenomen que il·lustra molt bé com n’és, de plàstic, el cervell, la gran capacitat que tenim de transformar en temps molt curts la representació interna del nostre propi cos. Que la representació del nostre propi cos és en el cervell ho sabem per diferents vies, per il·lusions corporals, que són relativament fàcils d’evocar i donen la il·lusió de propietat sobre un braç de goma, per exemple. També hi ha nombroses il·lusions de transformació corporal descrites en la literatura, algunes les coneixem a causa de lesions cerebrals específiques, que produeixen alteracions estranyes o extravagants, com gent que creu tenir un tercer braç, o gent que creu que pot sortir del seu cos, o casos com els que descriu Oliver Sacks, per exemple la persona que pensa que aquella cama al llit no és seva i se la vol tallar, aquest tipus de casos extrems. Amb realitat virtual podem estudiar els límits de la representació del nostre propi cos recreant aquestes il·lusions, sense necessitat de pacients amb lesions cerebrals.

Com feu servir la realitat virtual?
A través de la realitat virtual podem interioritzar un cos extern com a propi, sabem aconseguir il·lusions corporals induint una sèrie d’estímuls correlacionats, que produeixen il·lusions de transformació en terminis de temps molt curts. En vint o trenta segons podem generar la il·lusió d’un tercer braç mitjançant realitat virtual, per exemple. El fet que aquestes il·lusions es produeixin tan ràpid ens fa pensar que hi ha aquesta plasticitat tan gran del cervell, i les transformacions virtuals obren la porta a aplicacions molt diferents.

Quan parles de realitat virtual, et refereixes al casc amb pantalla?
Parlem de realitat virtual immersiva, amb casc, on, en lloc de veure el seu cos normal, l’usuari veu un avatar. Aquests experiments tenen potencial en moltes àrees, com en la rehabilitació, l’entrenament, la psicoteràpia o el lleure.

Què heu descobert, per exemple?
En rehabilitació estem estudiant el tractament del dolor. Per exemple, tenim uns quants treballs publicats en els quals mostrem que el color amb què veus un braç virtual et pot afectar el llindar de dolor: si el braç virtual és vermell seràs més sensible a un estímul dolorós o calent, mentre que si és d’un altre color, blau per exemple, tindràs menys sensibilitat a un estímul dolorós o calent. Això vol dir que el llindar del dolor no és estable i es pot modificar en funció de la informació visual que reps.

Aquestes transformacions es poden dur a terme en un entorn virtual, però també donant vida a un robot.
Sí, les transformacions corporals també es poden donar si un, en comptes de tenir un cos virtual, internalitza un cos robòtic, i el cos robòtic pot estar situat a distància. Jo puc utilitzar un entorn virtual a Barcelona i veure a través dels ulls d’un robot a Londres, i interactuar i parlar en aquest entorn, de manera que tens un «cos» al lloc de destinació. Si això es generalitza, caldria regularitzar legislativament aquestes pràctiques, regular qui és el responsable de les accions que realitzarà el robot en un altre lloc, que pot estar a l’altra banda del món.

En aquest vídeo del programa «Quèquicom», podeu veure com una periodista de Barcelona utilitza la realitat virtual per encarnar-se en un robot a Londres i entrevistar el científic Mel Slater.

Kamila Shamsie i l’escriptura multicultural

març 18th, 2014 No Comments

Arxiu Bolaño. 1977-2003 © Lidia González Alija

Hi ha molts escriptors d’arreu del món que han escrit sobre Barcelona, que se l’han feta seva. Des de George Orwell fins a Jean Genet, passant per les primeres plomes del boom llatinoamericà, Gabriel García Márquez o Mario Vargas Llosa, que durant anys van fer de la ciutat la seva base d’operacions europea. També Roberto Bolaño va descriure la seva Barcelona a Consejos de un discípulo de Morrison a un fanático de Joyce (que ara s’adapta al teatre) o a Los detectives salvajes, Colm Tóibín a El sur, Richard Gwyn a The Colour of a Dog Running Away… Són moltes les mirades estrangeres que han escrutat Barcelona, però poques per retratar la metròpoli multicultural de l’actualitat. Tenim cròniques de turistes –els apunts de Hemingway quan era corresponsal– o bé instantànies del passat, d’aquell Barri Xino fascinant o d’aquella capital cosmopolita dels setanta on el català era una qüestió privada, però no hi ha novel·les sobre la metròpoli global d’ara, cròniques d’aquesta World City on es parlen més de dos-cents idiomes i on hi ha barris, com el Raval, en què el 50% de la població ha nascut fora de l’Estat. De cròniques dels nouvinguts d’ara, d’aquests «nous altres catalans», només tenim les novel·les de Laila Karrouch i Najat el Hachmini, la mirada d’un Matthew Tree o el Carrer Robadorsde Mathias Énard, però ens falta la novel·la dels vint-i-tres mil pakistanesos barcelonins, ens falten novel·les sobre els sis mil xinesos de Santa Coloma, ens falta el relat de la comunitat italiana, conèixer les inquietuds i les alegries familiars dels vuit mil cinc-cents filipins que viuen a la ciutat.

En literatura multicultural, la gran referència és Anglaterra, on fa generacions que els seus narradors expliquen la realitat quotidiana dels seus centenars de comunitats immigrades. Per la tradició d’integració del país, el cor de la Commonwealth, o senzillament perquè la seva llengua, que s’ensenyava a les colònies, fa segles que adapta i acull tota mena d’accents i usos sense problemes. A dia d’avui, l’Anglaterra literària és plena dels districtes de Zadie Smith, dels matrimonis interracials de Vikram Seth o d’exilis recents, com els que ens va explicar fa uns mesos Nadeem Aslam. De fet, a l’últim top 20 dels millors escriptors joves anglesos, publicat per Granta el 2013, només hi ha un 60% d’escriptors nascuts al Regne Unit. La resta provenen de Ghana, Bangladesh, la Xina o el Pakistan, i, tot i escriure en anglès, no engrosseixen el cànon britànic, sinó la literatura mundial.

Kamila Shamsie, foto de Robert Burdock

Nascuda a Karachi però instal·lada a Londres, Kamila Shamsie és una d’aquestes veus a seguir, i les seves novel·les reflecteixen aquest esperit multicultural des de moltes facetes. Escriu històries plenament mundials, amb capítols a Hiroshima, però també a l’Índia, a Londres, a Nova York o al Pakistan, i els seus personatges no són anglesos o indis, o no només això, són ciutadans d’arreu del món, cadascun amb una personalitat rica i en contacte amb tothom. En aquesta literatura sense fronteres s’estableixen multitud de trobades i xocs interculturals, de noies japoneses enamorant-se de metges alemanys, d’anglesos amb criats indis, i aquests intercanvis s’expliquen amb intel·ligència i sensibilitat, retratant els apriorismes que s’estableixen per les dues bandes, dibuixant personatges polièdrics que s’equivoquen i rectifiquen, i damunt els quals preval la neutralitat de no jutjar-los mai, de tractar-los com a iguals. Aquest esperit multicultural també aflora quan parla d’idiomes, perquè les de Shamsie són novel·les que parlen de comunicació i en què l’autora defensa un món multilingüe on cada idioma que aprens t’obre la porta d’un nou univers.

Finalment, Shamsie controla el macro i el micro, construeix l’episodi i l’anècdota amb un tempo excepcional, però sempre l’insereix en la gran història, des de la bomba de Nagasaki fins a la caiguda de les torres bessones o la darrera guerra de l’Afganistan. I aquí no hi ha autarquies, murs de contenció o tanques de filferro amb ganivetes: el món ja és un sol ens, tot està relacionat. En Shamsie totes les ciutats són ports, punts d’intercanvi i interacció als quals amarres però dels quals tornaràs a llevar l’àncora. Històries d’amor en ciutats globals, novel·les d’individus i del seu encaix al món que no defugen mullar-se i enfrontar-se a la religió o a les desigualtats, a l’oblit o al perdó.

L’escriptora Kamila Shamsie tancarà el cicle de debats Ciutat Oberta el proper 24 de març amb la conferència ‘La ciutat sense mapa’.

#MuseumWeek, un experiment interactiu

març 13th, 2014 No Comments

 

Participa amb nosaltres en la iniciativa de Twitter per compartir històries #CCCB20anys i conèixer curiositats i anècdotes del nostre centre

Per primera vegada, i perquè serveixi de precedent, #MuseumWeek unirà una vintena de museus espanyols i més de 200 centres culturals de tot Europa en una iniciativa que té com a objectiu acostar la cultura a través de Twitter. Serà la setmana del 24 al 28 de març, i el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona serà un dels escenaris virtuals on es desenvoluparà aquesta proposta.

Cada dia de la setmana estarà dedicat a un tema, que permetrà aprofundir en dos grans esdeveniments que tenen lloc al CCCB: la inauguració de l’exposició «Metamorfosis» i la celebració dels 20 anys del CCCB, que s’engloba sota la campanya #CCCB20anys i Animals Creatius. I alhora, cadascun dels temes servirà per explicar aspectes determinats de l’esdeveniment en qüestió.

#MuseumWeek omplirà la xarxa de comentaris, anècdotes, preguntes i respostes. Oferirà premis als participants, compartirà coneixement i experiències i esdevindrà un punt de trobada per als amants de l’art i la cultura. Els museus obriran les seves portes a través de Twitter, per oferir una imatge inèdita o poc coneguda dels seus espais i les seves activitats… I, també, permetrà descobrir els Animals Creatius que hi ha al centre!

La setmana s’estructurarà de la següent manera:

Dilluns 24: A day in the life

Sota aquest títol s’engloben totes les històries que succeeixen al centre el dia abans de la inauguració d’una exposició. Com treballa la comissària perquè tot estigui en ordre; com s’organitza el coordinador de la mostra; què fa el departament de premsa; els últims retocs a l’espai expositiu… «Un dia en la vida d’una exposició» permetrà conèixer el que habitualment no s’ensenya.

Dimarts 25: Test your knowledge

Coincidint pròpiament amb la inauguració de «Metamorfosis», es proposaran als seguidors diverses preguntes relacionades amb l’exposició i els seus protagonistes, els germans Quay, Jan Švankmajer i Ladislas Starewitch. L’objectiu no és tant posar a prova els internautes com donar a conèixer anècdotes i fets curiosos sobre l’exposició, una de les mostres de l’any al CCCB. Els participants, a més, podran guanyar diversos premis.

Dimecres 26: Your story

El febrer de 2014 el CCCB ha fet 20 anys i estem plens d’històries i d’anècdotes tant dels treballadors com del públic que ha compartit amb nosaltres alguns moments molt especials. Celebrem els nostres 20 anys com a animals creatius, i dimecres us volem presentar els creatius que formem el CCCB. Però volem també que ens expliquis les teves històries, els teus records, les exposicions que més t’han agradat. Hi haurà premis, doncs tenim marxandatge dels Animals Creatius per a regalar a qui participi!

Dijous 27: Buildings behind the art

Encara amb la temàtica de l’aniversari, dijous estarà dedicat al CCCB com a equipament cultural. Recuperarem imatges antigues de la Casa de la Caritat, mostrarem espais desconeguts per al gran públic, donarem a conèixer històries del centre… En definitiva: què s’amaga rere aquest edifici del segle xviii?

Divendres 28: Ask the expert

La proposta de #MuseumWeek per divendres està dedicada als experts, però nosaltres donarem la volta al concepte i convertirem el públic en un expert sobre el CCCB. I com ho farem? Sota l’etiqueta #sabiesque, anirem donant píndoles informatives que tota persona de cultura ha de saber per convertir-se en una experta en el nostre centre.

Us animeu a formar part de la setmana dels museus?

«...1020...2324252627...304050...»