La gelosia i la seva història

juny 17th, 2014 No Comments

Al·legoria de la gelosia. Luca Ferrari

Heu pensat mai que les passions tinguin història? Heu pensat mai que l’amor, l’odi, la malenconia, la gelosia, tot allò que pertany al més íntim, va més enllà de nosaltres mateixos?

Si revisem la història atentament sabrem distingir que el subjecte i les emocions han viatjat plegats i s’han transformat plegats. La matèria de la qual estem fets són, històricament, les emocions. I ens cal, urgentment, encabir-les al discurs del passat, per refer una mirada nova, una perspectiva intrigant i necessària, que dóna veritable volum i realitat al dibuix que ens fem de nosaltres mateixos.

Més enllà del caràcter psicològic i íntim, les emocions també són un fenomen cultural que exigeix un estudi de la seva representació en el temps i les condicions socials en què s’expressa. Aquesta és la premissa fonamental de Javier Moscoso, historiador i filòsof espanyol, que ha dedicat bona part de les seves investigacions a entendre les relacions entre l’art, la filosofia de la ciència i la història de la medicina. Com es pot escriure la història de les emocions a principi del segle XXI?

El proper dijous 19 de juny a les 19h, Javier Moscoso presentarà sota el títol Una història de la gelosia. La medicalització moderna de les passions quines eren les formes de comprendre i expressar la gelosia al llarg del segles XVIII i XIX, i quin tractament ha rebut la gelosia a l’entrada de la modernitat.

Professor d’Història i Filosofia de les Ciències a l’Instituto de Filosofía del Centro Superior de Investigaciones Científicas de Madrid (CSIC), Moscoso és l’investigador principal d’un grup que s’interroga, des d’una perspectiva multidisciplinar, sobre la història de les ciències de la vida al segle XVIII, la història dels signes i les singularitats  a l’Europa Moderna i la història del dolor a Occident entre els segles XV i XX. El seu darrer llibre, Historia cultural del dolor, publicat al 2011 en espanyol (Taurus) i al 2012 en anglès (Palgrave-Macmillan), ha estat altament elogiat per la crítica i, entre altres, ha estat escollit per El Mundo com un dels 10 millors llibres de no ficció publicats a Espanya al 2011. El filòsof intenta donar respostes a com s’ha articulat històricament l’experiència del sofriment humà, indagant en les modalitats retòriques i persuassives que han permès comprendre’l des d’un punt de vista cultural.

Junt a les monografies i nombroses publicacions a revistes científiques, ha comissariat diferents mostres i exposicions: sobre els monstres imaginaris a la Biblioteca Nacional de Madrid, sobre la història del dolor al Science Museum de Londres i sobre la història cultural de la pell humana, al Wellcome Collection Gallery, a Londres. “Soy un académico, un tipo que escribe artículos y libros. Si tienes suerte, los leen miles de personas, en todo caso el público es limitado”, accepta el filòsof, proposant-se arribar amb la seva investigació a un públic més ampli i compaginar la tasca acadèmica amb la transferència cultural.

Actualment, Moscoso prepara un nou llibre, tant en espanyol com en anglès, sobre les passions de la modernitat i la conferència que presentarà al CCCB forma part d’aquesta investigació.

Quin estiu has somiat per als teus fills?

juny 11th, 2014 No Comments

Si no ha estat a les mans i al cos, no pot estar al cervell”. Bev Bos

Crisi mundial, corrupció política, pèrdua de sentit social… Volem que els nostres fills siguin capaços de crear un món millor, volem que participin activament en la construcció d’un món ple de sentit. Des de la cultura, el CCCB aporta eines de capacitació per a infants i joves, i amb aquestes eines volem contribuir a formar persones actives en el panorama cultural i artístic del seu entorn, capaces d’actuar, de crear, de contribuir, de generar valor.

El CCCB celebra els seus 20 anys treballant més intensament per a tots els públics, també els infants i joves. Per celebrar-ho, aquest juliol ens proposem oferir un espai on la capacitat d’explorar, de descobrir, de despertar la curiositat de cada participant sigui possible. Per això convoquem a tots els exploradors d’entre 6 i 16 anys a fer un viatge per la galàxia de la cultura contemporània. Hi veniu, Culturnautes?

Això és un tastet dels tallers matinals:

Ser capaços d’animar objectes, treball llarg i minuciós, en el qual cal parar atenció als detalls més petits per reproduir-los de manera creativa però creïble; prendre les nostres pròpies decisions sobre quines dades personals podem compartir a les xarxes socials; com poder millorar el nostre entorn de ciutat a partir de les dades que en puguem extreure; saber construir les places, els espais que compartim, perquè responguin a les necessitats de tothom.

També farem excursions:

Des del Museu de la Xocolata, per apel·lar a les nostres sensacions més dolces, fins al Marenostrum, el superordinador més potent d’Espanya, passant pel Museu Blau, per descobrir la font d’inspiració de criatures fantàstiques dels cineastes de l’exposició Metamorfosis, o a les tirolines, xarxes, lianes, ponts i troncs ubicats al Bosc Urbà del Fòrum.

El contingut d’aquest viatge és possible per tot el bagatge de coneixement que genera el CCCB a l’entorn dels seus projectes expositius i de reflexió, com els debats, per tot el camí en el camp de la innovació cultural. L’execució d’aquest viatge es produeix gràcies a una aliança forta amb la Fundació Pere Tarrés que, amb més de 50 anys d’experiència, garanteix l’organització setmanal del projecte i el treball educatiu i social amb els participants. L’Obra Social “La Caixa” ha permès que 40 infants i joves del Raval puguin gaudir d’aquesta oferta, que a la vegada està homologada per l’ Ajuntament de Barcelona i, per tant, l’oferim a uns preus assequibles.

Totes les activitats són una proposta conjunta del CCCB amb els col·lectius A Home in Progress Film, vinculats al món de l’animació, La Mandarina de Newton, que desenvolupen projectes de divulgació científica, i El globus vermell, un col·lectiu que té per objectiu formar una ciutadania crítica i exigent envers l’entorn construït.

Cap infant sense un bon estiu!

L’art de crear nous lectors

juny 10th, 2014 No Comments

El cànon literari és un compendi d’obres que superen l’oblit del temps i continuen sent llegides. En l’operació de mantenir amb vida llibres que no són d’estricta actualitat –oferir-los a nous lectors, que en fan interpretacions renovades– hi tenen un paper fonamental aquelles editorials que aposten per la publicació de clàssics més o menys desconeguts.

Kosmopolis. Programació contínua va proposar un debat entre cinc editorials per a qui els clàssics són estructurals en el seu catàleg, les catalanes Edicions de 1984, Minúscula, Sajalín, la turca Metis i l’holandesa Lebowski. Edicions de 1984 és, juntament amb Metis, el projecte més veterà: totes dues compten amb tres dècades de trajectòria. La primera ha recuperat l’obra d’autors com Dino Buzzati, Hans Fallada, Kurt Pinthus, Aleksander Puixkin, Honoré de Balzac, Lev Tolstoi, Juli Vallmitjana, Eduard Girbal Jaume i, més recentment, Walt Whitman, William Faulkner i Alfred Döblin. En el cas de Metis, fundada el 1982 a Istanbul, ha dedicat bona part dels gairebé 800 títols publicats fins ara a “l’alta literatura i la teoria crítica”: en el primer apartat hi inclouen Georges Perec, Marguerite Yourcenar, Henry Bauchau i Bilge Karasu; en el segon, han publicat obres de Ludwig Wittgenstein, Walter Benjamin, Emile Cioran i Sigmund Freud.

Minúscula, que el 2015 va celebrar 15 anys de trajectòria, ha construït des dels primers dos títols –de Joseph Roth i Marisa Madieri– un catàleg que, en paraules de la seva editora, Valeria Bergalli, té “un marcat interès per la cultura europea, per un patrimoni artístic que no ha entès mai de fronteres i per escriptors que, en èpoques decisives, van desxifrar amb extraordinària sensibilitat el signe del temps”. D’aquesta manera, ha apostat per autors com Varlam Xalàmov, Giani Stuparich, Gertrude Stein, Annemarie Schwarzenbach, Hans Keilson, Svetislav Basara, Pierre Bergounioux, Rachel Bespaloff i Shirley Jackson. Coincidint amb el desè aniversari, va començar una col·lecció en català, en la qual ha publicat Anton Txékhov, Dacia Maraini i Ferdinando Camon, entre altres autors.

En el cas de l’holandesa Lebowski, combina l’edició d’autors contemporanis neerlandesos amb clàssics com Natsume Sooseki, Gaito Gazdanov, Erich Kästner i Cornelis Bastiaan Vaandrager i amb noms consagrats de les lletres nord-americanes del segle XX, com ara Jack Kerouac, William S. Burroughs i Charles Bukowski.

Sajalín és, de les cinc editorials presents a la taula rodona, la més jove de totes. La seva aposta és molt clara, “publicar en castellà obres inèdites o oblidades de la millor narrativa estrangera contemporània”. En només cinc anys ha permès que els lectors descobrissin l’obra d’Edward Bunker, Seumas O’Kelly, Osamu Dazai, Kenneth Cook, Edlef Köppen, Beppe Fenoglio i Luigi Bartolini. Recentment, ha incorporat novel·les de Waguih Ghali i Dambudzo Marechera.

La taula rodona “Clàssics desconeguts” formava part del projecte Schwob, que vol donar a conèixer arreu d’Europa uns quaranta llibres d’alta qualitat literària que encara estan poc traduïts, entre els quals hi ha títols de Miklós Bánffy, Tibor Déry, Kees Bordewijk, Víctor Català i Álvaro Cunqueiro. La jornada literària va continuar en una segona sessió de debat dedicada als escriptors que s’han començat a obrir camí recentment. És el cas de Marina Espasa, Yannick Garcia, Jenn Díaz i David Gálvez. Espasa va debutar l’any 2012 amb la novel·la La dona que es va perdre (Empúries), i aquest 2016 ha publicat El dia del cérvol (L’Altra). Garcia, que es va donar a conèixer amb De dalt i de baix (Edicions 62), poemari que va guanyar el premi Gabriel Ferrater el 2003, després d’un parèntesi de gairebé una dècada ha tornat amb els reculls de contes Barbamecs (Cossetània, 2012) i La nostra vida vertical (L’Altra, 2014): aquest últim va merèixer el premi Documenta. Jenn Díaz és la més jove dels quatre autors –només té 28 anys– i, sorprenentment, la que ha publicat més: Mare i filla (Amsterdam, 2015) ja és la seva cinquena novel·la, la primera escrita en català. Gálvez, nascut a Vilanova i la Geltrú però resident a Andorra, va escriure una  primera novel·la, singular i arriscada, Cartes mortes (Males Herbes), i el 2015 va publicar Res no és real (Males Herbes).

Podeu veure el debat en aquest vídeo.

El concurs Gandules Gas Natural Fenosa ja té els seus finalistes

juny 6th, 2014 No Comments

Quan arriba l’agost, els barcelonins saben que tenen una cita amb el CCCB. Des de fa 11 edicions, Gandules ofereix una programació variada de pel·lícules a l’aire lliure, que enguany, coincidint amb els 20 anys del CCCB, s’ha obert al públic en un concurs internacional que duia per tema “Fora de casa”, és a dir, l’emigració.

En aquesta convocatòria s’han rebut més de 50 curtmetratges de diversos països, sobretot  d’Espanya (Catalunya, Madrid, País Basc, Andalusia, Comunitat Valenciana i Galícia), però també de Mèxic,  Argentina, Brasil, Suècia, Alemanya, França, Itàlia, Suïssa i Holanda. De tots ells, se n’han seleccionat vint, que són els següents:

  • 9 dies, Imma Gandia i David Castro (Tarragona, Espanya), 2014, 13 min 4 seg
  • Adeus, Antón Varela i Maria José Pérez (A Coruña, Espanya), 2012, 4 min 25 seg
  • Aller et retour, Núria Monjo Pastor (València, Espanya), 2012, 2 min 13 seg
  • Asghar, diario ambulante, Violeta Blasco Caño (Barcelona, Espanya), 2013, 15 min
  • Becas Azkuna, Araceli Sánchez Perna (Bilbao, Espanya), 2013, 2 min 17 seg
  • El Guatón, Kiko Santos (Sao Paulo, Brasil), 2012, 4 min
  • El viatge, Helena Bonastre (Barcelona, Espanya), 2014, 14 min 3 seg
  • Encajados, Alberto Bougleux (Barcelona, Espanya/Itàlia), 2013, 15 min
  • Gabriel, Alice Cugusi (Itàlia/França), 2011, 9 min 58 seg
  • Imágenes secretas, Diana Toucedo Crespo (Barcelona, Espanya), 2013, 15 min
  • Las tardes, Alba Molas Closas (Barcelona, Espanya), 2014, 10 min
  • Lugares comunes, Delia Márquez Sánchez i Pablo Díaz Morilla (Màlaga, Espanya), 2014, 3 min 21 seg
  • Míjau, Olaia Sendón (Coruña, Espanya), 2014, 7 min 56 seg
  • Primers dies, alumnes d’acollida de l’Institut Milà i Fontanals (Barcelona, Espanya; alumnes pakistanesos, bengalis i filipins), 2013, 12 min 06 seg
  • Spaniards in London, Javier Moreno Caballero (Espanya/Regne Unit), 2013, 9 min 15 seg
  • Toledo, Ohio, Maria Solé i Melissa Suárez del Real (Espanya/Mèxic/França), 2014, 4 min 21 seg
  • Tu i Berlin, Anna Mitjà Comas (Girona, Espanya), 2013, 14 min
  • Udlandet, Aina Pociello Mas (Barcelona, Espanya), 2014, 3 min 33 seg
  • Viceversa, Atzin Ortiz González (Mèxic/Argentina), 2013, 6 min
  • Voluntario, Javier Marco (Madrid, Espanya), 2014, 3 min 52 seg

Els curts són de gènere molt variat: documental, ficció, animació, experimental i fins i tot videoart. La majoria retraten situacions dramàtiques i injustes, però també n’hi ha alguns que tracten el tema amb humor. Es podrien destacar dues temàtiques: les històries dels immigrants africans o llatinoamericans al nostres país, i les dels ciutadans del nostre país que han hagut de marxar empesos per la crisi. Com a anècdota, cal destacar la gran quantitat de curts que expliquen aquesta experiència des de Berlín, així com el fet que la majoria són treballs realitzats per dones.

A partir d’ara, li correspon al públic votar els seus favorits, que es podran veure properament a la web del CCCB fins el 6 de juliol. Els nou que hagin obtingut més vots es projectaran abans de cada pel·lícula i, a més, obtindran una subscripció de tres mesos a Filmin. El curtmetratge guanyador, decidit per un jurat de professionals vinculats al món audiovisual i cultural, guanyarà els 500 euros del Premi Gas Natural Fenosa. A més, els 20 seleccionats rebran també un carnet d’Amic del CCCB.

Consulta en aquest enllaç tots els finalistes i vota el teu preferit. Tens temps fins el 6 de juliol a les 23.59!

Una programació a la fresca

Gandules Gas Natural Fenosa és un cicle audiovisual que té lloc durant el mes d’agost al Pati de les Dones del CCCB. Des de 2003, la programació s’ha vinculat a les activitats del CCCB i ha comptat amb diversos programadors, que han proposat cada any un llistat de pel·lícules eclèctiques. Per exemple, el cicle de 2003 es va dedicar a la cultura porqueria, coincidint amb una exposició sobre aquest tema; el de 2005 es va dedicar a l’humor; el de 2006 estava relacionat amb Now. Trobades en el present continu; 2008 va estar centrat en la interculturalitat, el 2009 es van projectar films sobre la música en el cinema i el 2012, experts del món del cinema com Àngel Quintana, Núria Vidal, Carlos Losilla i Jordi Costa van triar les millors pel·lícules aclamades per la crítica però sense sortida en els àmbits comercials.

Gandules Gas Natural Fenosa se celebrarà del 5 al 21 d’agost i el tema de les pel·lícules, com el dels curtmetratges, són les històries que ens parlen dels emigrants en l’actualitat i ens relaten els difícils i inesperats camins que han de recórrer per arribar a un lloc on confien trobar allò que el seu país de procedència no els va donar: treball, llibertat i oportunitats per a una vida millor. S’hi projectaran, entre d’altres, dues estrenes, I am from Chile, de Gonzalo Díez (Xile, 2013), i Il·legal, d’Olivier Masset-Depasse (Bèlgica, Luxemburg, França,2010), i títols com The Yellow Sea, de Na Hong-jin (Corea del Sud, 2010), Al otro lado, de Fatih Akin (Alemanya, Turquia, 2007) o La piragua, del senegalès Moussa Touré (Senegal, França, Alemanya, 2012).

Cinc coses que no sabies de les teves dades i que Big Bang Data et pot explicar

juny 4th, 2014 No Comments

Allò que fas (i dius, i escrius) a Facebook es troba a Suècia

Quan penges una foto a Facebook o comparteixes un estat amb els teus amics ‘virtuals’, allò que acabes de crear ­­­–les teves dades– no es queden rondant per l’espai, a un lloc abstracte o immaterial.  Els hi espera un petit viatge fins a la ciutat sueca de Lulea on es troba el primer centre de dades de Facebook fora dels EUA. Missatges, interessos, “likes”, aficions, amistats compartides reposen en una vasta estructura que s’encarrega de mantenir i preservar aquesta informació produïda i compartida per tu. Conservar-les té un preu i un cost energètic i aprofiten el fred àrtic per estalviar aire condicionat.

Egos, webcams i YouTube

© Gunnar Knechtel

Què passaria si ajuntéssim en un immens mural retall d’alguns dels clips que has vist per Youtube en els últims anys? Receptes de cuina, discursos polítics, arguments polítics, a favor, en contra, declaracions d’amor, consells de bellesa, “covers” de cançons, tutorials de Photoshop. Tothom vol sentir-se escoltat i Youtube és el gran calaix desastre del món web on tothom pot dir la seva. Doncs bé, aquest és una mica l’experiment de “Hello world! Or: how I learned to stop listening and love noise”, de Christopher Baker, un impressionant mural que podràs veure al BBD, format a partir de petits clips diversos, miscel·lània variada, de més de 5000 diaris personals trobats a Internet. No sentiràs res, segurament no entens ni una sola paraula, la cacofonia i el blablabla constant només et serviran per adonar-te que dintre de la immensitat d’Internet tothom pot parlar de tot.

L’habitació de fotos de Flickr. Just en el moment que fas ‘clic’ per a pujar una nova foto a Flickr, més d’un milió de persones fan ­­­­­–han fet, o faran­– aquest mateix moviment en les properes 24h. El volum de “clics” és tant extraordinari com per omplir una habitació sencera amb fotografies. Així ho demostra la instal·lació “24hrs in photos” del col·leccionista i fotògraf holandès Eric Kessels (KesselsKramer.com), que també trobaràs l’exposició, i que t’endinsa (literalment) en un mar de fotografies fetes en 24h i pujades al Flickr. Potser no ho havies pensat, però les 356 fotos que emmagatzemes al teu mòbil són un percentatge minúscul en relació a la quantitat global de dades visuals que fabriquem diàriament

Les dades et poden dir com va la teva vida sexual

Una de les instal·lacions més sorprenents del BBD és la realitzada per Jaime Serra, expert en infografia a La Vanguardia, que demostra a traves d’una gràfica senzilla l’estat de la seva relació en parella i el nivell d’activitat sexual durant el període d’un any. A partir de línies de colors (i amb l’ajuda infatigable de la seva dona, qui va recopilar totes les dades), Serra dibuixa un mapa de la seva relació en parella. Una bona mostra sobre com la visualització de dades a partir d’infogràfics i mapes ens pot ajudar a entendre o a interpretar la realitat. Nicholas Feltron també fa un exercici similar amb l’anuari Feltron (2012), un llibre on aquest expert en dades novaiorquès “mapifica” de forma escrupolosa, i amb un punt obsessiu, la seva vida durant un any: el top 10 de persones amb qui ha parlat més, els temes que més ha tractat, els aeroports trepitjats, el volum de fotografies realitzades o, fins i tot, el menjar ingerit.

Les dades pel bé comú

La difusió de les nostres dades té els seus inconvenients, és clar. L’espionatge o l’ús que en fan grans empreses i corporacions suposa un perill creixent a la nostra intimitat. Tot i això, existeixen fundacions, com Civio, que proposen un ús “benigne” de les dades i clamen per un periodisme compromès amb el ciutadà i l’alliberació de les dades, o “l’open data”.  A l’exposició podràs descobrir algunes de les eines de Civio, com “Donde van mis impuestos”, que serveix per a veure de forma clara i molt il·lustrativa cap a on van els nostres impostos des de l’any 2008 i fins a l’actualitat o “Tu tasa de paro” de la EPA, per saber quin és l’índex d’atur segons edat, sexe i població a Espanya.

L’exposició Big Bang Data es pot visitar al CCCB fins el 26 d’octubre de dimarts a diumenges d’11h a 20h i seguir a #BBDATA i al web http://bigbangdata.cccb.org

«...10...2122232425...304050...»