Tres defenses de la democràcia en temps de penúria, a la col·lecció BREUS

febrer 20th, 2013 No Comments

L’imaginari de la societat democràtica lliberal s’ha construït sobre una noció, més o menys definida, de pacte i acord. Certament, ciments democràtics com la tolerància, la diversitat o la convivència semblen inexplicables sense apel·lar a una voluntat d’enteniment, de diàleg entre diferents. Amb tot, a cap observador atent de la realitat se li escaparà la imprecisió, la feblesa o la més absoluta desatenció que aquests principis coneixen en la seva concreció quotidiana: en un món creixentment marcat per l’exclusió, la desigualtat i la injustícia la idea d’un consens social aproblemàtic i harmònic podria semblar des d’una ingenuïtat  benpensant fins un relat interessadament promogut per sostenir determinats privilegis. Des de punts de vista diversos, tres autors que han visitat el CCCB han reflexionat sobre la importància d’examinar amb cura la complexitat de les interaccions, els equilibris i els pactes que genera la convivència democràtica així com les amenaces que posen en entredit els drets socials fonamentals en el moment actual. La recent publicació de les seves ponències en la col·lecció Breus és una ocasió idònia per rellegir els arguments de Tzvetan Todorov, Avishai Margalit i Nancy Fraser.

CCCB (c) Miquel Taverna, 2012

Amb Elogi de la moderació Tzvetan Todorov es remunta al fonament teòric dels sistemes democràtics. En la seva ponència –la tercera publicada a la col·lecció Breus després de Sobre la tortura (2009) i Murs caiguts, murs erigits (2010)— Todorov recorda que l’essència de la democràcia es defineix per un delicat equilibri: la moderació recíproca entre els diferents poders i institucions que conformen l’Estat. El pacte democràtic, doncs, consistiria a un acord de base segons el qual cada poder limita a l’altre, allò que Montesquieu va expressar amb la màxima de que “un poder sense limitacions no pot ser legítim”. Amb tot, interpretant aquests principis en el context actual, Todorov analitza críticament com l’hegemonia del pensament ultraliberal altera aquest equilibri fonamental: com la crisi actual ha posat de relleu, la sobirania de les forces econòmiques s’imposa sistemàticament a la sobirania política i fins i tot a la pròpia deliberació democràtica, constituint un brou de cultiu per tota mena d’ideologies reduccionistes i antidemocràtiques. Segons Todorov, la reivindicació de la moderació fundacional de la democràcia seria un repte fonamental per aquest present marcat per la injustícia, la xenofòbia i el populisme.

© Miquel Taverna – 2011

Si en el seu text Todorov denuncia les desmesures que desequilibren els acords essencials de la democràcia, en Pacte Enverinat Avishai Margalit proposa una reflexió sobre els límits ètics que poden corrompre un pacte des del moment mateix de la seva formulació. El professor de Princeton suggereix la importància d’examinar meticulosament els interlocutors amb els quals estem disposats a transigir en un acord. Amb el record recent de les revoltes populars envers el règim de Mubarak a Egipte, Margalit subratlla la impossibilitat de tancar un pacte ètic amb règims sistemàticament inhumans i cruels. Convençut de que valors com la pau o la tolerància –tot i ser cabdals per construir una convivència democràtica— no estan intrínsecament justificats en qualsevol context, Margalit alerta del risc de signar “pactes enverinats” que, independentment de les seves bones intencions, puguin acabar traint drets fonamentals de tercers. En les seves pròpies paraules: “La pregunta que sempre ens hauríem de fer, tant en relació amb els altres com amb nosaltres mateixos, no és quines normes, quins valors i quines aspiracions tenim, sinó quina mena d’acords estem disposats a tolerar, quina mena de concessions fem”.

CCCB (c) Miquel Taverna, 2012

Per la seva banda, Nancy Fraser, amb el seu text Sobre la justícia: lliçons de Plató, Rawls i Ishiguro proposa una reflexió sobre una altra mena d’equilibri igualment delicat i fonamental: aquell que s’ha d’establir entre els drets de redistribució, reconeixement i representació per construir un règim social just. Aquesta concepció de la justícia com un equilibri complex ha estat l’eix central del treball en filosofia política de la pensadora nord-americana. Amb tot, en aquesta conferència celebrada en el marc del cicle Virtuts, Fraser es va aproximar a la seva pròpia teoria a través d’una suggerent drecera literària: mitjançant una interpretació de la novel·la No em deixis mai de Kazuo Ishiguro, l’autora proposava una incisiva anàlisi sobre les condicions i els fonaments que poden justificar una situació flagrant d’injustícia on els drets de redistribució, reconeixement i representació són violats sistemàticament. A partir de la reflexió sobre aquest relat extrem d’injustícia Fraser sosté una contundent argumentació sobre els imperatius ètics i polítics que haurien de guiar el nostre comportament ciutadà en defensa d’un ordre social més just. Al cap i a la fi, com la pròpia autora recorda en la seva ponència, “de la justícia, no se’n té mai una experiència directa. Per contra, la injustícia sí que l’experimentem, i és tan sols mitjançant aquesta experiència que ens formem una idea de la justícia”.

En un moment en què el projecte democràtic sembla esgotar-se sota la pressió dels interessos econòmics i els discursos xenòfobs i excloents, la revisió crítica dels nostres imaginaris polítics sembla un imperatiu ciutadà irrenunciable. Des d’òptiques diferents però complementàries els textos de Todorov, Margalit i Fraser ens proposen tres suggerents punts de partida per reflexionar sobre els reptes crucials de les democràcies contemporànies.

Pablo La Parra

A la recerca del temps (i del llenguatge) perdut: Duch i Safranski a la col·lecció Breus

febrer 15th, 2013 No Comments

Avui tenim el plaer de presentar-vos dues de les darreres novetats de la col·lecció Breus CCCB, basades en les conferències del filòsof alemany Rüdiger Safranski i l’antropòleg i monjo de Montserrat Lluís Duch, pronunciades al CCCB el 19 de setembre i el 19 de desembre de 2011 respectivament i que podeu veure en vídeo aquí i aquí. Es tracta de dues reflexions de gran volada filosòfica, agermanades per la seva reacció de caire humanista contra el clima econòmic i tecnològic que preval en el món actual i que està mostrant el seu vessant deshumanitzador en la crisi econòmica i social que patim. Ambdós assajos coincideixen en el seu diagnòstic des de punts de vista diferents però complementaris: a Sobre el temps, Safranski analitza l’excessiva pressió que exerceix el temps socialitzat sobre el tempo vital dels individus; a La banalització de la paraula, Duch parla de la situació de “desemparaulament” que al seu parer caracteritza la nostra època. Ara bé, quina connexió hi ha entre el temps de Safranski i la paraula de Duch?

CCCB (c) Glòria Solsona, 2011

Temps i paraula són per ambdós autors categories existencials fortes que determinen profundament la nostra relació amb el món i, sobretot, la nostra construcció de la realitat. Així com el llenguatge no deixa mai de ser metàfora i re-presentació del món, el temps no és en la nostra percepció una experiència pura i directa, ja que “l’home no experimenta mai el temps primàriament, sinó que ho fa sempre en la seva forma socialitzada. I només a través d’aquesta darrera, i distanciant-se’n deliberadament, es refereix a aquell temps enigmàtic que vivim per dins”. Safranski situa en la invenció del rellotge (que va començar presidint els espais públics i ha acabat sent un objecte unipersonal i quotidià) l’origen de la constitució del temps com una “institució social” moderna. La disciplina, la regulació horària, la puntualitat, la productivitat són alguns dels valors que es van reificar a l’empara del nou règim temporal de l’era industrial i del progrés. El temps –o, més aviat, la seva gestió– es va convertir en una mercaderia que, subjecte a una explotació i una acceleració creixents, ha acabat al servei del capital i no pas dels humans. No en va, com observa Safranski, l’actual crisi financera és la darrera manifestació de la desavinença radical entre el ritme vertiginós dels mercats i el ritme de la política i de les persones. No és pas hora de construir una realitat més benèvola amb el ritme humà mitjançant una revolució del temps, tal i com proposa Safranski? Però com? Enfortint l’element contemplatiu, reconquerint la nostra sobirania i la nostra plenitud temporal, resistint a la pressió de l’entorn amb una desacceleració conscient del temps que marca el nostre ritme vital.

CCCB (c) Miquel Taverna, 2011

CCCB (c) Miquel Taverna, 2011

El discurs de Safranski i el “desemparaulament” tal i com el formula Lluís Duch són dues cares d’una mateixa moneda. Diu Duch: “En una societat amb un tempo sotmès a una gegantina sobreacceleració del tempo vital, la pèrdua de la capacitat crítica dels individus i dels grups humans resulta molt més negativa i desestructuradora que en les societats del passat”. Aquest desconcert genera una crisi de confiança en el llenguatge en tots els àmbits de l’expressió humana: la política, la pedagogia, la sanitat, la religió, l’economia, l’art… Si la desconfiança en el llenguatge és un dels primers símptomes de les crisis en la història, també és el primer element necessari en la lluita contra les crisis. Renunciar a la capacitat d’“emparaular el món”, de construir la nostra realitat a través dels mots, condueix a un buit expressiu certament perillós que sol desembocar en la perversió i la banalització de la paraula o en la imposició de la violència, l’antillenguatge per excel•lència.

Al parer de Duch, cal purificar el llenguatge de l’ús que se n’ha fet durant la postmodernitat i tornar als orígens, “recuperant una bella i vella idea que remunta a Plató, tornar a reactivar el poder guaridor de la paraula humana en tots els àmbits de la vida quotidiana d’individus i col•lectivitats”. Ara que es parla tant de l’ensorrament de l’Estat del benestar, potser caldria tenir més en compte, com fa Duch, que el llenguatge és un dels més fidels indicadors del benestar (no ja econòmic, sinó moral i espiritual) d’una societat. La publicació d’aquests dos llibres és sens dubte una bona ocasió per reivindicar un temps i un llenguatge essencials per a la vida de qualsevol persona, un temps i un llenguatge que pensadors com Safranski i Duch feliçment salvaguarden i comparteixen amb nosaltres.

Lucas Villavecchia

Les noves geopolítiques de Saskia Sassen

desembre 3rd, 2012 No Comments

Com recordareu, l’altre dia vàrem anunciar-vos l’aparició de sis novetats a la col·lecció Breus CCCB. Avui us presentem la primera d’elles, Nuevas geopolíticas. Territorio, autoridad y derechos, que recull la conferència impartida per Saskia Sassen el 18 de gener del 2011 en el marc del cicle Crisi, en el qual també van participar, entre d’altres, Soledad Puértolas, François Jullien, Eva Illouz i Jorge Wagensberg. En la seva intervenció, Sassen, professora de Sociologia de la Universitat de Columbia, va abordar el tema de la crisi a partir d’un canvi significatiu en el panorama geopolític: si abans el mercat global es regia per una lògica d’inclusió (de treballadors i de consumidors), ara genera mecanismes d’expulsió preocupants arreu del món. Com va dir Sassen durant la conferència, “sobra gent”.

“La teoria és una manera d’observar allò que els ulls no permeten veure”. Amb aquest aforisme involuntari, Saskia Sassen descriu acuradament el propòsit de la seva reflexió en aquest assaig: donar visibilitat a realitats geopolítiques que no percebem perquè estan mimetitzades amb el funcionament del mercat global però que, tanmateix, impliquen per a molts l’expulsió d’un sistema en el qual els grans interessos econòmics s’han imposat als drets socials. Segons Sassen, el sorgiment de realitats complexes ha fet trontollar les categories geopolítiques bàsiques de territori, autoritat i drets. En efecte, les noves condicions del panorama geopolític del segle XXI han generat una situació complexa que no és global ni nacional. Per aquesta raó Sassen es mostra escèptica envers els dos discursos que continuen pensant el món exclusivament en termes d’oposició entre globalització i nació: d’una banda, el discurs propi d’una “noció global de la globalització”, segons el qual els poders financers han afeblit la sobirania nacional dels Estats; per l’altra, el discurs sobre el retorn de l’Estat nacional fort arran de l’esclat de la crisi financera del 2008.

Sassen sosté que la globalització ha alterat el tradicional concepte d’Estat nació i ha fet possible l’aparició de noves territorialitats problemàtiques que fan necessari repensar els discursos dominants a fi de fer-les visibles. La compra de grans extensions de terra a països africans per part de la Xina, l’autoritat sense Estat imposada pels pirates de Somàlia durant els darrers anys o la territorialitat extensa de les ciutats globals (màxim exponent de l’actual ambigüitat entre global i nacional) en són només alguns exemples. Tot i ser producte del sistema, aquests fenòmens han engendrat lògiques d’expulsió i injustícies de les quals sentim a parlar diàriament. Els desnonaments producte de les hipoteques subprime, la invisibilitat dels treballadors materials de les grans ciutats financeres, els desplaçaments massius de persones que es veuen forçades a abandonar la seva terra natal o la vulnerabilitat dels agricultors locals davant les grans potències econòmiques, formen part de les noves geopolítiques que Saskia Sassen apuntava en la seva conferència i que recollim en aquesta nova publicació que ens plau presentar-vos.

Lucas Villavecchia

Noves lectures als Breus CCCB

novembre 21st, 2012 No Comments

Acaben de sortir d’impremta set nous títols de BREUS CCCB, la col·lecció que recull els textos de les conferències més significatives que s’han pronunciat al CCCB al llarg dels anys. La majoria dels títols que ara publiquem són conferències que han tingut lloc durant el 2011 i el 2012 en el marc dels cicles Crisi i Virtuts, des dels quals hem volgut abordar qüestions d’actualitat política i social amb perspectiva filosòfica de la mà d’aquests autors que ens inciten a reflexionar sobre el món en què vivim.

SASKIA SASSENNuevas geopolíticas / New geopolitics

“El poder executiu –no l’Estat sencer— utilitza lleis nacionals i els impostos per rescatar, no una banca nacional, sinó un sistema financer global. Suposa això un retorn de l’Estat nacional? La resposta és que no.” Llegir ressenya.

AVISHAI MARGALITPactes enverinats / Rotten compromises

“El món té molts aspectes (estètic, polític, econòmic), i no tot té a veure amb la moral. Ara bé, la moralitat hauria d’ocupar un lloc i hauria de tenir, i el tindrà, un paper molt més important en les relacions internacionals.” Llegir ressenya.

RÜDIGER SAFRANSKISobre el temps / Über die zeit

“La marea d’estímuls mediàtics provoca insensibilitat o histèria. L’home flexible i accelerat sent que se li demana massa i acaba extenuat”. Llegir ressenya.

LLUÍS DUCHLa banalització de la paraula / The banalization of the word

“Hom ha posat en relleu que en el nostre temps l’imponent allau informativa gairebé s’ha convertit en una mena de religió de substitució o, potser millor, en un equivalent funcional de la religió”Llegir ressenya.

TZVETAN TODOROVElogi de la moderació / Éloge de la modération

“L’ultraliberalisme, en canvi, situa la sobirania de les forces econòmiques, encarnades en la voluntat dels individus, per damunt de la sobirania política, sigui de la natura que sigui. D’aquesta manera contravé –paradoxalment– el principi fundador del pensament liberal, que és la limitació d’un poder per un altre, un sinònim de la moderació.” Llegir ressenya.

NANCY FRASER - Sobre la justícia / On justice

“En les societats «democràtiques» de consum de masses, sobretot, la individualitat és la forma d’ideologia dominant, la manera principal d’interpel·lar els subjectes.” Llegir ressenya.

JOSEP MARIA RUIZ SIMON - L’ètica de l’autoestima i el nou esperit del capitalisme / The ethics of self-esteem and the new spirit of capitalism

“No hi ha dubte que la proliferació de persones amb autoestima disposades a adaptar-se flexiblement, submisament i fins i tot amb il·lusió a les exigències de la modernització o del mercat sembla respondre a les exigències d’un sistema econòmic que deixa poc marge per a cap mena de correcció relacionada amb la justícia social.” Llegir ressenya.

CCCB (c) Miquel Taverna, 2012

Amb aquests llibres arribem al número 58 d’aquesta col·lecció que també recull títols d’autors com Zygmunt Bauman, Eric Hobsbawm, Ulrich Beck, Alain Touraine, Olivier Roy, Jorge Semprún, Claudio Magris, Orhan Pamuk, Antonio Tabucchi, Judith Butler, Richard Sennett i Eva Illouz, entre d’altres.

Els BREUS tenen un preu de 6€ i els podeu comprar online a la Llibreria Laie del CCCB i a la Llibreria de la Diputació de Barcelona.

En els propers dies us oferirem ressenyes d’aquests nous llibres a través del Blog Veus. Confiem que us agradin i que gaudiu de les lectures!

BREUS per #SantJordi2012

abril 23rd, 2012 No Comments

Per celebrar aquest Sant Jordi 2012, publiquem cites de pensadors que han passat pel CCCB, reflexions que trobareu en la col·lecció de llibres BREUS CCCB

Orhan Pamuk sobre Els museus i les novel·les

«De la mateixa manera que els museus conserven objectes, les novel·les conserven els gustos, les olors i els colors del llenguatge.»

#SantJordi2012