Passat, present i futur convergeixen en la inauguració del Teatre CCCB

març 10th, 2011 No Comments

Possiblement març de 2011 serà un moment a recordar en la història del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. Aquest mes ocorren tres esdeveniments que marquen la trajectòria del CCCB en els seus quinze anys d’existència i lliguen el passat, el present i el futur de la institució.

En primer lloc, s’acaba d’inaugurar l’exposició “La Trieste de Magris”, un projecte que segueix  l’esperit d’un model d’exposicions creat pel CCCB: el de les ciutats vistes a través de l’obra i els ulls d’un escriptor. Al Trieste de Magris li precedeixen el Dublín de Joyce, la Praga de Kafka, la Lisboa de Pessoa o el Buenos Aires de Borges. Literatura i espai urbà, dos temes claus de la línia de treball  i de programació del CCCB.

En segon lloc, del 25 al 26 de març arriba la sisena edició de la Festa de la Literatura Amplificada Kosmopolis, un altre dels projectes culturals que porta el segell conceptual del CCCB. Des de 2002, Kosmopolis s’ha consolidat com una de les cites més innovadores sobre la literatura i les noves formes de narració escrita, oral i electrònica.

Aquests dos esdeveniments, l’exposició i la nova edició de Kosmopolis, s’han fet coincidir en el temps amb la tercera activitat que converteix març de 2011 en el mes del CCCB: la inauguració del Teatre CCCB.

Un nou escenari per a la cultura i les arts

El Teatre CCCB està ubicat a la plaça Coromines, un edifici que el visitant es troba un cop ha travessat el Pati de les Dones. El que fou Antic Teatre de la Casa de la Caritat va ser construït el 1912 per l’arquitecte Josep Goday i Casals. El 1994, el CCCB va començar a utilitzar-lo com a espai d’oficines per als grups col·laboradors fins que la necessitat de més espai per les activitats va plantejar una remodelació.

El  Teatre CCCB obre les portes el 16 de març de 2011, un cop finalitzades les obres dirigides per l’estudi d’arquitectes Martínez Lapeña-Elías Torres.

El nou equipament està connectat físicament amb les dependències actuals del CCCB  a través d’un passatge subterrani. El Centre guanya més de 3.000 m2 d’espai distribuït en dues sales destinades a usos polivalents, la sala Teatre  i la sala Raval, així com espai per a locals tècnics, magatzems i oficines.

De l’Antic Teatre de la Casa de la Caritat (1912) fins l’actual TEATRE CCCB (2011).

Què passarà al Teatre CCCB?

Durant el 2011, el  CCCB obre les noves instal·lacions perquè les activitats que ja estan previstes en el calendari del CCCB, com ara Kosmopolis, Sonar, el Festival de Flamenc, Hipnotik, etc, es puguin dur a terme en millors condicions.

Per donar la benvinguda al nou espai, el dimecres 16 març a les 19.30h se celebrarà la inauguració del Teatre CCCB, oberta a tot el públic. Per a l’acte s’ha preparat una instal·lació audiovisual que començarà al hall de l’edifici actual l i acabarà al nou auditori del Teatre CCCB. El muntatge està pensat com un itinerari pel passat, present i el futur del CCCB  i recupera el testimoni de moltes de les veus de personalitats que han participat en les activitats del Centre.

Durant el cap de setmana del 19 i 20 de març el CCCB obre les seves portes perquè el públic pugui conèixer el nou equipament i visitar les exposicions “Desapareguts” i “La Trieste de Magris”. Benvinguts al futur.

Banderoles del CCCB d’exposicions sobre ciutat i literatura. Les banderoles formaran part de la instal·lació que s’està preparant per a la inauguració del Teatre CCCB. Foto: Oscar Monfort

El meu poble Potemkin?

febrer 28th, 2011 No Comments

Aquest article forma part del catàleg de l’exposicío “La Trieste de Magris” que es pot veure al CCCB del 9 de març al 17 de juliol de 2011.

Aquesta exposició està dedicada a Trieste, una ciutat que un viatger, a començament del segle passat, definia de preciosa però en la qual es tenia la sensació de no ser enlloc. La Trieste que aquesta exposició crea, igualment, no és tant un lloc com més aviat la hipòtesi, la nostàlgia, la profecia, la ficció d’un lloc. L’exposició és una arca que recull els fragments del gran somni que va ser aquest lloc, que es va trobar sota el diluvi de la història, els recompon i els salva. L’arca navega, trasllada aquest lloc fluctuant. Entre la ciutat i l’exposició que l’escenifica hi ha el mirall d’Alícia; l’exposició, el país de les meravelles, és l’altra banda del mirall. S’entra i es veu –del revés, només del revés– la veritat d’aquest no-lloc.

L’exposició, en part, m’està dedicada, cosa que m’omple de gratitud i, naturalment, de perplexitat. Hi ha moments que recreen la meva vida, les persones i les coses que he estimat, els meus intents de dir aquest amor i de dissimular les incerteses i les foscors que sovint acompanyen l’amor. Certament aquest paisatges, aquestes figures, aquestes històries de Trieste són el meu rostre, de la mateixa manera que les províncies, reialmes, muntanyes, badies i persones són, en una famosa paràbola de Borges, la imatge del seu pintor. Potser, en la petita part que m’afecta, els paisatges i les persones de Trieste també són el meu poble Potemkin, l’escenari que Potemkin, el poderós favorit de la tsarina que governava Rússia, havia construït com un decorat teatral i havia col·locat davant de la realitat per amagar a la tsarina la misèria de la seva realitat, del seu imperi. D’aquesta manera, la grandesa de Trieste, en la qual m’esmunyo com un vianant entre la multitud, per mi esdevé un amagatall, un paravent, una lent d’augment que engrandeix la meva mesura. Em sento una mica falsari com a artífex, encara que sigui subordinat i secundari, d’aquest regne en el qual m’amago. Em sento un infiltrat i estic agraït als autèntics artífexs de l’exposició –Josep Ramoneda, Jordi Balló i Giorgio Pressburger– que fan veure que no se n’adonen.

FIERA A L’EMERGÈNCIA! 2011

febrer 16th, 2011 No Comments

Com alguns ja l’anomenen, «l’altre grup de Pony Bravo», Fiera està format per Pablo Peña, Daniel Alonso, Darío del Moral i Javier Rivera (integrants de Pony Bravo). Les influències més directes procedeixen de bandes de postpunk com The Fall, PIL, Suicide, Liquid Liquid o Pere Ubu, i de grups nacionals com Derribos Arias i Parálisis Permanente.
Formacions ja clàssiques com Einsturzende Neubaten han estat també una referència clau a l’hora de construir els instruments que conformen el so de Fiera.
El 2010 Fiera llança el seu primer LP, enregistrat per Raúl Pérez al seu estudi La Mina. «Déjese llevar» (2010) està disponible per a descàrrega de manera gratuïta al web del grup.
Fiera tocarà a l’escenari Hall dins de l’Emergència! 2011.

Amb la banda sevillana tancarem aquest breu repàs que vam iniciar fa unes quantes setmanes a l’elenc artístic que conforma el cartell d’aquesta nova edició.
Us deixem amb «Pisapapeles», vídeo del qual s’ha extret un fragment per fer l’anunci d’Emergència! 2011.

Salutacionsmusicals!!

ORNAMENTO Y DELITO A L’EMERGÈNCIA! 2011

febrer 14th, 2011 3 Comments

Quan els facin fora de Madrid, si no tornen a Portugalete, tindran asil on vulguin. I tot gràcies a «Rompecabezas de moda y perfección moral», el tema de l’any. Ornamento y Delito fan un noise-rock que va de debò, que diu les coses com sonen i que podria servir de banda sonora a una nit complicada a la capital. Amb un directe potent en el qual, dit per ells mateixos, no estan per brocs, són una de les bandes que cal seguir de prop. Si et sap greu que el rock hagi perdut el seu punt amenaçador i trobes a faltar bandes com Surfin Bichos i Cancer Moon, aquí tens una bona notícia.

De moment, i a l’espera de poder veure el nou videoclip que aquests dies estrenaran, us deixem amb el clip d’una de les cançons més sobresortints del disc, «Madrid».

Us recordem que Ornamento y Delito tocaran a l’escenari Hall dins de l’Emergència! 2011 que tindrà lloc que proper dissabte 19 de febrer.

Salutacionsmusicals!!

YouTube Preview Image

YOYMIPAYA A L’EMERGÈNCIA! 2011

febrer 11th, 2011 No Comments

«YoyMiPaya… Aliè a tot el que és superflu del món musical del nostre país, aquest trio d’Almeria va donant aire a les seves cançons a base d’impulsos precisos lliurats amb la sorprenent confiança del qui sap que el que compta de debò és el camí, no pas la meta… Els seus dos discos autoeditats estan farcits de descàrregues elèctriques i rauxes íntimes sòlidament cimentades en el seu excel·lent gust musical i la seva actitud irreverent, on preval l’«amateurisme» com a imperatiu vital… Addictius des de la primera escolta, mai no saps per on sortiran a la següent…»

Luis dB, Radio 3, Islas de Robinson


Nosaltres us deixem amb un dels últims assaigs que el trio d’Almeria ha enregistrat en el seu local d’assaig. Papel + Analog són dos dels temes nous que possiblement sentim el proper dissabte 19.

Recordem que YoYMiPaya actuaran a l’escenari Hall dins de la tercera edició d’Emergència!

Salutacionsmusicals!!

YouTube Preview Image
«...89101112