El virus del groove i el beat

març 4th, 2015 No Comments

Les escenes locals estan en perill d’extinció. Tot i així, i malgrat l’homogeneïtzació cultural, l’art persisteix. La creativitat i la passió de l’expressió col·lectiva, és part integral de l’esperit artístic de les ciutats. Les escenes sonores han jugat un paper cabdal en la creació del relat cultural i han estat les impulsores de l’activitat local a través de la música popular, creant un vincle de comunitat experimentadora i integració social. Les escenes han teixit xarxes de sociabilitat que han donat forma al consum cultural, a la creació i la construcció d’una identitat autòctona. D’elles desemboquen les primeres passes que donen peu a una visió de la música com una eina que afecta a l’ordre expressiu però també, i sobretot, a l’ordre de l’acció real. Les escenes són gairebé sempre el límit zero de la música.

Panorama: Barcelona Negra al BCNmp7 vol reivindicar la importància de les escenes musicals locals i els seus activistes. I ho fem en un moment en què estan perdent el seu protagonisme perquè el pes de la globalització cultural les està aniquilant. La sessió posa el focus d’atenció, en concret, sobre l’escena de música negra de Barcelona. La música d’arrel afroamericana està a la nostra ciutat des de fa dècades i serveix de rerefons ideològic per articular la pulsió creativa dels molts estils afiliats a ella: funk, dub, soul, jazz, hip hop, disco, blues i molts més.

Des de l’escena jazzística dels 60 i 70, que va capitalitzar el mestratge de Tete Montoliu, fins al novíssim moviment de les bandes de funk i soul, Barcelona ha estat escenari de grans moments de música negra. Sense fer soroll ni demanar protagonisme, els grups i artistes d’aquí amb arrels creatives afroamericanes han construït una escena oberta i de gran riquesa musical.

Avui, en aquesta primera sessió de BCNmp7 de l’any 2015, ens fixem en aquesta riquesa a través de tres artistes que saben mirar enrere per projectar endavant: STA, formació amb connexions mallorquines que porta el dub jamaicà a un terreny plenament contemporani; The Slingshots (probablement el grup més vibrant de l’escena funk actual a Barcelona; i Griffi, per molts el productor més rellevant i futurista de la historia del hip hop nacional, gran amant del funk i l’electro de totes les èpoques.

Jaime Casas i Carles Novellas són els programadors de la sessió BCNmp7 Panorama: Barcelona negra, que tindrà lloc el proper 12 de març al CCCB.

Entre les Illes Canàries i Califòrnia, dos projectes amb un vis underground

febrer 12th, 2015 No Comments

Vuitena –i darrera—càpsula prèvia a Emergència!

Resonance parla de sí mateix (en tercera persona):

“És l’àlies artístic de Javier Pérez, nascut a Santa Cruz de Tenerife, que va començar la seva activitat musical als anys noranta amb sintetitzadors i fent experiments amb fonts de soroll. Col·laborant amb el Col·lectiu Drone, va explorar la cara més experimental de la música electrònica compartint la seva pròpia visió de la música de ball per desenvolupar intelligent techno, techno dance, minimal tech i electro editant diverses produccions de discos recopilatoris o publicacions com Trax magazine o Future music”.

“El 2005 publica el seu àlbum de debut Hedonist 01 amb força èxit per part de la crítica musical, i a finals de 2006 fitxa pel segell Uvdog Records (EE.UU-Barcelona), i edita noves creacions en vinil i descàrrega digital al prestigiós portal beatport.com, on obté un contundent èxit internacional amb el seu vinil Cutting Lips e.p que va ser distribuït mundialment”.

“Després d’un llarg parèntesi arran del seu últim treball d’estudi i ocupat en la producció d’altres projectes musicals, Resonance torna amb el seu projecte més personal i ambiciós fins ara”.

LLEGIR MÉS-LEER MÁS-READ MORE

Karen Koltrane, l’ímpetu amateur i el “misteri” de Der Panther

febrer 9th, 2015 No Comments

Setè lliurament previ a Emergència! 2015. Presentem dos projectes de diferents àmbits amb l’únic paral·lelisme de coincidir a la graella del festival de grups emergents del CCCB.

Ángel Valiente, dissenyador de mobles, que actualment viu a Oslo, després d’haver-ho fet a Berlin, Conca i Barcelona, traça en quatre idees d’on surten, què fan i qui són Karen Koltrane i com es va gravar Plantas de interior (Foehn, 2014). “El nom ve d’una cançó de Sonic Youth –recorda—però més enllà de l’homenatge, Karen Koltren té un significat entranyable per a mi com el primer nom de grup”.

“És un projecte personal que vaig començar amb 17 anys i que he anat abandonant i recuperant des d’aquells temps, a mesura que altres projectes paral·lels no acabaven de funcionar o els havia de deixar perquè em traslladava de ciutat. En concret, l’últim disc va sorgir quan me’n vaig anar a viure a Berlin”.

LLEGIR MÉS-LEER MÁS-READ MORE

Ensemble Topogràfic, so i moviment

febrer 6th, 2015 No Comments

De vegades les paraules no poden explicar el que proposa la música amb càrrega conceptual. S’explica per sí mateixa: sonant.

La proposta que ocupa la sisena càpsula informativa prèvia a Emergència! 2015, Ensemble Topogràfic –deTortosa i Amposta—es mou en les carregades aigües del conceptualisme i l’experimentació. Entre el so drònic i el rascat de guitarres; entre el soroll i la imatge.

Parla Carlos Martorell, encarregat del laptop, el sampler i les veus, un dels tres membres del trio juntament amb Anna Hierro (moviment, veus, guitarra acústica, sensors) i Andreu Garcia (guitarra elèctrica, guitarra acústica, homeswinger, baix):

“Ensemble Topogràfic va néixer com un projecte específic de so i moviment per al festival Eufònic 2013, però al cap de poc temps vam veure que l’Ensemble tenia més recorregut”

“Som una banda atípica, improvisem sobre patrona musicals i de dansa. La figura de la cantant/frontwoman l’assumeix l’Anna, que canalitza el so cap al públic. A més, té el rol de l’equilibri entre l’Andrei i jo, entre l’electrònica i les guitarres”.

LLEGIR MÉS-LEER MÁS-READ MORE

Les harmonies vocals de Hi Corea! i molt més

febrer 3rd, 2015 1 Comment

Quarta píndola informativa a propòsit de l’Emergència! 15:

Els grups i projectes que passen per aquest festival, dedicat a les veus emergents del que en un dia es va dir ‘música alternativa’, cerquen una personalitat pròpia. Un espai idiosincràtic en el qual es puguin expressar sota el prisma dels molt variats estils que defineixen el que s’anomena ‘indie’. Sigui el que sigui aquesta etiqueta, el 2015 sembla estar ple d’una nostàlgia del tot inofensiva.

A Hi Corea! no hi ha ni una mica d’enyorança, però sí apunts del pop d’altres èpoques. La mateixa llum que va il·luminar el camí de Syd Barret i The Free Design als 60; el del col·lectiu Elephant 6, als 90; a The Beta Band en el canvi de segle; i a totes les derivacions vis experimental del pop recente: Animal Collective, Deerhunter, Woods, Temples… Les comparacions no importen, perquè HI Corea! les evita amb una proposta seriosa, amb imaginatives bases sintètiques, línies de baix elaboradíssimes i passió sincera. Una sorpresa que no ho és tant, doncs sembla que a Andalusia la creativitat musical no decau mai.

LLEGIR MÉS-LEER MÁS-READ MORE

12345...10...»