Recordant Alejandro Quintillá

abril 3rd, 2013 No Comments

Hem dedicat in memoriam la recent inaugurada exposició “Arxiu Bolaño. 1977-2003” a un company i col·laborador nostre i un lector apassionat d’aquest escriptor, que ens va deixar el passat mes de febrer de forma sobtada.

Nascut a Osca i llicenciat en Arquitectura per la UPC, Alejandro Quintillá va treballar al Servei d’Exposicions del CCCB gairebé cinc anys. Va començar l’any 2001 duent a terme tasques de documentació per a l’exposició Rèquiem per l’escala. Al cap de pocs mesos ja va fer de coordinador amb Fes. Ciutat interior (març del 2002) i, a continuació, va coordinar la mostra Fantasies de l’harem, que obrí portes al febrer del 2003. Després de la notícia. Documentals postmèdia fou el següent projecte al qual es va dedicar (juliol del 2003) i, més tard, va coordinar Occident vist des d’Orient, que s’inaugurà a finals de maig del 2005.

La seva capacitat de treball, el seu talent i el seu sentit de la responsabilitat el convertiren en una persona indispensable dintre del Servei d’Exposicions. Malgrat els problemes, la falta de temps i l’estrès sovint inevitable de la nostra feina, quan ell era el coordinador d’una exposició, sabíem que el projecte estava en molt bones mans. Sempre feia créixer els projectes i, amb una gran habilitat (ens ho recordava l’altre dia Carles Guerra, mentre rememoràvem la preparació de Després de la notícia. Documentals postmèdia), facilitava el treball en equip de tots els implicats, infonent, a més, alegria en el procés.

Després d’aquell període al Servei d’Exposicions, es dedicà plenament a fer d’arquitecte en un despatx que compartia amb la seva dona, Bracha Berkovitch, i amb Elisabet Cristià. A tots tres, el CCCB els encarregà el disseny de les exposicions Bamako ’05. Un altre món (octubre del 2006) i That’s not entertainment! El cinema respon al cinema (desembre del 2006).

Un temps més tard, la tardor del 2008, l’Alejandro va acceptar la proposta de la Direcció del CCCB d’encarregar-se de la coordinació de l’Any Cerdà i, gràcies a això, vam tenir la sort de comptar de nou amb la seva companyia i amb el seu treball fins a finals de desembre del 2010.

En acabar l’encàrrec de l’Any Cerdà, la crisi li negà pràcticament l’activitat en el camp de l’arquitectura, però va aprofitar ràpidament aquesta situació adversa per explorar altres camins que també trobava interessants. Va entrar de ple en el món del disseny de webs i d’aplicacions per a iPad, i tenia pràcticament enllestit un projecte d’App per facilitar la realització d’esbossos i croquis.

Però, per sobre de tot i gairebé d’amagat, l’Alejandro tenia una gran passió: escriure. Escrivia de nit, llargament i de forma constant. Escrivia perquè no podia no fer-ho. I, d’aquest viatge cap endins, ha deixat centenars de textos i poemes.

Intel·ligentíssim, amb una sensibilitat extraordinària i agut observador, tant de la realitat més propera −també de la pròpia i íntima− com la de més enllà, la del món on vivia. Dotat d’un fantàstic sentit de l’humor, divertit, generós, valent i honest. Et trobarem molt a faltar, estimat Alejandro.

Els sons del CCCB, disponibles a Catradio.cat

febrer 13th, 2013 No Comments

L’Arxiu Sonor del web de Catalunya Ràdio vol convertir-se en una referència tant dins com fora del país. I en aquesta fita no hi faltaran alguns dels documents més valuosos que el CCCB ha generat al llarg de la seva història, ja que des d’aquest dimarts, 12 de febrer, s’estan incorporant a l’Arxiu de l’emissora en el marc d’un conveni signat per ambdues entitats.

En concret, els primers materials aportats pel CCCB provenen de l’exposició “El Paral·lel, Barcelona 1894-1939”, que el Centre acull fins al proper 24 de febrer; i també s’ha afegit la conferència pronunciada el 19 de desembre per l’antropòleg Lluís Duch.

En els propers mesos s’incorporaran altres documents, entre ells els que generin dos projectes que organitza el CCCB: l’exposició “Arxiu Bolaño, 1977-2003”, dedicada a l’escriptor xilè Roberto Bolaño, i la festa literària Kosmopolis 13.

El compromís adquirit per Catalunya Ràdio en l’esmentat acord consisteix a difondre, a través de les seves emissores i els seus portals d’internet, les activitats organitzades pel Centre de Cultura Contemporània de Barcelona perquè, en paraules del seu director, Marçal Sintes, “tot el que fa el CCCB pugui ser compartit al màxim per la ciutadania”.

Sobre la projecció de «MAPA» al CCCB

gener 24th, 2013 2 Comments

L’equip del CCCB volem demanar disculpes a totes les persones que ahir no vareu poder accedir a la projecció de «MAPA» de Elías León Siminiani. Es van vendre més entrades que l’aforament disponible per un problema de control en el sistema de venda electrònica.

Estem negociant amb la productora i amb el director una propera projecció de «MAPA» a finals de febrer o principis de març. En aquesta sessió, de la qual informarem amb suficient antelació, tindran preferència tots els que ahir us vareu quedar sense poder accedir a l’Auditori CCCB.  Tots aquells que teniu l’entrada comprada, conserveu-la. Per qualsevol dubte o més informació, adreceu-vos a les taquilles del CCCB.

 

Bones Festes i benvingut 2013!

desembre 20th, 2012 No Comments

Aquest any el Nadal ens arriba amb regust de crisi i l’any que inaugurem tampoc no ve carregat de bones noves. Conscients que no podem quedar-nos al marge d’una realitat, al CCCB ho volem fer palès. Tal vegada, malgrat la cruesa del moment, llencem un missatge d’optimisme.
Així és que hem encarregat a l’artista Josep Maria Rius (Joma) la creació de la nadala d’enguany i a Maria Padró Casas el muntatge.

En aquesta videonadala, Joma ens dibuixa l’arribada d’un any nou infant, que tot just acaba de néixer. Aquest desplega un bri d’optimisme per fer-nos menys feixuc el caminar per aquest camí que es preveu dur i ple d’entrebancs.

Bones Festes i benvingut 2013!

Adéu a Joan Saura, membre fundador de l’Orquestra del Caos

octubre 25th, 2012 No Comments

El vespre del dia 19 d’Octubre de 2012, en acabar CageMixTuring, vam saber que ens havia deixat en Joan Saura, el nostre estimadíssim, íntegre i admirat amic, músic brillant i compromès, persona jovial entre els jovials, fundador de l’Orquestra del Caos, qui havia composat Relaxa’t per a nosaltres i estrenat en octofonia al Hall del CCCB el desembre de 2008. Lluny i alhora estranyament presents quedaven decennis d’amistat i de projectes comuns, com el nostre primer conjunt, Rambliòlia, on, malgrat la dificultat i la duresa dels temps foscos de la dictadura, malgrat els escassíssims mestres veritables als que podíem accedir en aquella època orfe d’intel·lectuals, vàrem descobrir i aprendre tantes coses plegats entre amics. Sabíem que aviat ens deixaria. Ens ho havia dit feia poc sense apagar la seva mirada clara ni aquell somriure franc que gairebé mai no l’abandonava. Ens vam abraçar ben fort. Feia anys que sabíem de la seva dura i admirable lluita contra la malaltia cruel que no va concedir-li treva. Malgrat ser-ne conscients del desenllaç inevitable, l’emoció i la tristor es manifestaren completament nus en aquells moments, com per recordar-nos que érem vius i que, mentre ho siguem, en Joan romandrà entre nosaltres. A cada so. A cada nota. A cada somriure.

«...23456...»