Un punt berlanguià (que falta fa)

September 21st, 2010 No Comments

Crònica alternativa de la instal·lació de la càpsula del temps de l’Any Cerdà

La càpsula d’acer els sobrepassava en alçada. El fet d’haver estat instal·lada envoltada d’aigua feia inevitable pensar en la fondària que tindria l’estany construït per a allotjar-la. Potser, més que una càpsula del temps, allò era la part més alta d’un submarí. I el que l’alcalde feia en girar una i altra vegada el volant que en sobresortia no era altra cosa que tancar-ne l’escotilla.

El director general de la fundació La Caixa, que havia fet les primeres voltes al volant, s’ho mirava en primera fila. Els fotògrafs feien fotos. Els càmeres enregistraven les imatges. Algun home orquestra feia fotos, enregistrava les imatges i alhora prenia notes al quadern. Hi havia somriures entre la concurrència. El mateix Hereu se’n va adonar. “Crec que és la cosa més original que he fet mai com a alcalde”, va dir. Potser no tothom el va acabar de creure, però el que sí que va semblar era que tots l’enteníem.

L’acte d’instal·lació de la càpsula del temps de l’Any Cerdà a Cosmocaixa va resultar inusualment divertit. Ni els més escrupolosos li negaran un punt berlanguià. Algú, fins i tot, va deixar caure el calificatiu de “retrofuturista”. No cal oblidar, malgrat la modernitat que se li reconeix universalment, que Barcelona no deixa de ser una ciutat mediterrània.

Seqüència d’imatges de la instal·lacio de la càpsula del temps de l’Any Cerdà a Cosmocaixa. Fotos: Pau Rubio

I per aquells que no estiguin d’acord amb aquesta versió, n’hi ha una altra en forma de conte. Des del dia 16 de setembre de 2010 i durant els propers 150 anys Cosmocaixa custodiarà la llàntia meravellosa de l’Any Cerdà. Una de les poques càpsules del temps a l’aire lliure del món. Quan hagi transcorregut segle i mig, algú fregarà la llàntia/càpsula d’acer i aquesta s’obrirà com per art de màgia, deixant al descobert el seu ventre on hi haurà, no un geni aquesta vegada, sinó el llegat documental de l’Any Cerdà.

Una de les dificultats inicials d’aquest any temàtic va ser la mancança relativa de documentació sobre Ildefons Cerdà i el seu Pla. Perquè això no torni a passar, les biblioteques i altres centres de recursos rebran còpies de tots els treballs realitzats en els darrers mesos. A l’interior de la càpsula del temps hi ha, a més a més, els missatges que més de 3.000 ciutadans van deixar a la web www.barcelona2159.org pels seus homòlegs del futur. No sabeu com m’agradaria poder mirar per un foradet les cares que posaran aquests homòlegs del futur en obrir-se la càpsula i fer-se visible el seu contingut. Però el que més em pica la curiositat és saber si encara sabran qui era Berlanga i, sobretot, pensar en quina serà la frase que, en fer-se evident el retrofuturisme del l’acte, improvisarà aquell dia l’alcalde de 2159.

La notícia als mitjans:

El Periódico - Barcelona cierra la cápsula de mensajes hasta el año 2159

ADN.es – Barcelona cierra su cápsula del tiempo

Europa Press – Barcelona cierra la cápsula del tiempo

123