Els sons del CCCB, disponibles a Catradio.cat

febrer 13th, 2013 No Comments

L’Arxiu Sonor del web de Catalunya Ràdio vol convertir-se en una referència tant dins com fora del país. I en aquesta fita no hi faltaran alguns dels documents més valuosos que el CCCB ha generat al llarg de la seva història, ja que des d’aquest dimarts, 12 de febrer, s’estan incorporant a l’Arxiu de l’emissora en el marc d’un conveni signat per ambdues entitats.

En concret, els primers materials aportats pel CCCB provenen de l’exposició “El Paral·lel, Barcelona 1894-1939”, que el Centre acull fins al proper 24 de febrer; i també s’ha afegit la conferència pronunciada el 19 de desembre per l’antropòleg Lluís Duch.

En els propers mesos s’incorporaran altres documents, entre ells els que generin dos projectes que organitza el CCCB: l’exposició “Arxiu Bolaño, 1977-2003”, dedicada a l’escriptor xilè Roberto Bolaño, i la festa literària Kosmopolis 13.

El compromís adquirit per Catalunya Ràdio en l’esmentat acord consisteix a difondre, a través de les seves emissores i els seus portals d’internet, les activitats organitzades pel Centre de Cultura Contemporània de Barcelona perquè, en paraules del seu director, Marçal Sintes, “tot el que fa el CCCB pugui ser compartit al màxim per la ciutadania”.

L’ARXIU XCÈNTRIC reobre les portes

abril 17th, 2012 No Comments

El CCCB inaugura un nou espai de projecció i divulgació del cinema experimental

El proper 19 d’abril s’inaugura el nou Arxiu Xcèntric, l’arxiu de cinema experimental i documental creatiu del CCCB, que comptarà amb importants millores tècniques, nous espais i diverses propostes i activitats relacionades.

Des de la seva creació, l’any 2006, l’Arxiu ha crescut respecte a nombre d’obres, ja que ha passat d’un fons documental inicial de 300 peces a les més de 700 pel·lícules de què disposa actualment. Algunes d’aquestes pel·lícules s’han pogut i es podran veure en les sessions de Xcèntric, el cinema del CCCB. Entre les noves adquisicions de l’Arxiu, cal destacar les obres d’autors reconeguts com Ben Rusell, Antoni Padrós, Gunvor Nelson, Matthias Müller, Christoph Girardet, Adam Curtis, Carles Congost o Naomi Uman juntament amb les de joves creadors com Andrés Duque, Laida Lertxundi, Laura Ginès, Pere Girnard, Marcel Pié i Dani Pitach.

El fons cinematogràfic de l’Arxiu Xcèntric recull majoritàriament peces d’artistes difícils de trobar per al públic en general. D’aquesta manera, el CCCB les posa a l’abast dels usuaris responent al seu interès per esdevenir un espai de visionat i interpretació d’un cinema desconegut i personal.

Les noves instal·lacions de l’Arxiu Xcèntric, ubicades a la planta -1 del CCCB, tenen tres espais ben diferenciats segons les necessitats del centre i els usuaris: una sala de projecció col·lectiva, una zona per fer-hi consultes individuals i un espai polivalent per dur-hi a terme presentacions, tallers i activitats diverses.

Una de les prioritats de la reforma ha estat la millora en la consulta de l’obra. La innovació tècnica en el visionat de les obres i la millora del sistema operatiu permeten oferir una cerca més avançada i especialitzada a l’usuari.

En el projecte de reforma s’ha treballat també per apropar al públic general el cinema englobat sota el concepte d’experimental, massa sovint generador de desconfiança i distanciament amb el públic. En aquest sentit, s’han desenvolupat accions pedagògiques per fomentar-ne la interpretació, com ara tallers i presentacions, per a grups reduïts o per al públic en general, dins les mateixes instal·lacions de l’Arxiu. Amb aquesta iniciativa es complementen també les activitats que ja es fan actualment al CCCB com Aula Xcèntric (tallers i seminaris relacionats amb els continguts de l’Arxiu).

Reconeixement internacional a la programació XCÈNTRIC

Un estudi realitzat per l’EYE Film Institute d’Holanda, una institució dedicada a la promoció de la cultura cinematogràfica, posiciona el CCCB com una de les institucions culturals capdavanteres en la projecció de cinema experimental a escala mundial.

D’entre un total de nou institucions internacionals consultades (museus, filmoteques i centres d’art com el Centre Pompidou de París, el MoMa de Nova York, el Museu del Cinema de Viena o el Museu Nacional d’Art Reina Sofia de Madrid, entre d’altres), Xcèntric, el cinema del CCCB, ha obtingut una valoració per sobre de la mitjana gràcies a l’alta qualitat de la seva programació cinematogràfica i l’important nombre de projeccions i espectadors. Es tracta, doncs, d’un reconeixement internacional que premia la llarga trajectòria del centre pel que fa a projeccions, cicles i activitats relacionades amb el cinema experimental.

Com fem una exposició?

març 27th, 2012 1 Comment

El passat mes de febrer, la xarxa de museus articketBCN i Biblioteques de Barcelona van organitzar el cicle «Els museus des de dins» per donar a conèixer la feina que es fa portes endins de les institucions culturals. Neus Moyano, cap de Registre i Conservació del CCCB, va participar en les jornades amb una conferència sobre la història i metodologia de treball dels projectes expositius del CCCB. Al bloc VEUS recuperem la intervenció de Neus Moyano a través de dos articles, una introducció a les línies expositives del CCCB que publiquem a continuació i un segon text que publicarem en breu i que resumeix un cas pràctic: algunes reflexions sobre els processos de creació de l’exposició «En guerra».

“Apartheid”. CCCB 2007

Línies expositives del CCCB des de 1994 fins l’actualitat

Quan vam començar l’any 1994 no hi havia una previsió escrita sobre com havíem de fer les exposicions. A diferència d’altres museus o institucions culturals, el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona no disposava d’una col·lecció pròpia per exposar. L’equip tenia el convenciment que hi havia molts temes de la cultura urbana contemporània que es podien explicar amb un gènere coral i multidisciplinari, en aquesta mena d’obra d’art total que són les exposicions. Per construir una exposició, necessitem un guió, però no és una obra de teatre; necessitem imatges, però no es només una pantalla de televisió o de cinema; volem que ens donin a conèixer alguna cosa, però no és una escola i, al mateix temps, necessitem que ens emocioni. En definitiva, l’exposició és un gènere apassionant en el qual el visitant es veu immers en una sèrie d’estímuls emotius i de coneixement que s’han de poder administrar.

A la base, com a primera matèria, considerem que l’obra d’art i l’objecte expositiu són contenidors de signes, i en totes les èpoques històriques hem estat envoltats de signes que ens revelen coses sobre esdeveniments històrics o maneres de pensar que estan en el nostre inconscient col·lectiu. Hem d’aconseguir parlar d’imatges, i no de gèneres artístics, i, per tant, per a nosaltres és imatge un fotograma en el cinema, en televisió, en fotografia, una revista o una obra d’art.

Durant tots aquests anys, el CCCB ha desenvolupat sèries de projectes expositius que responen a línies temàtiques o conceptuals.

1. Conceptes contemporanis:

a. La utopia del món desconegut

«Cosmos: del Romanticisme a l’avantguarda» tractava de la idea del que és desconegut al llarg del temps. L’home sempre ha intentat conèixer més enllà, des del descobriment de l’oest americà o el pol nord i l’Antàrtida fins a la carrera cap a la Lluna als anys seixanta i més enllà; encara ens continua movent el mateix esperit que als romàntics. Aquesta tendència es reflectia tant en la pintura com en els objectes de la vida quotidiana i la indumentària al llarg de dos segles.

b. La ciutat real i la ciutat imaginada

«Canaletto: una Venècia imaginària» intentava demostrar que la visió que l’artista tenia de la ciutat era molt més simbòlica que no es pensava i era propaganda turística de la ciutat avant la lettre.

2. Exposicions d’arquitectura i urbanisme. Revisió d’alguns conceptes rellevants en la construcció de la ciutat dels segles xx i xxi

“Visions Urbanes. Europa 1870-1993. La ciutat de l’artista. La ciutat de l’arquitecte”. CCCB 1994

«Visions Urbanes. Europa 1870-1993. La ciutat de l’artista. La ciutat de l’arquitecte», el 1994; «La Temptació d’Amèrica: ciutat i arquitectura a Europa», «Barcelona contemporània», «Presents i Futurs. Arquitectura a les ciutats», el 1996, i «A favor de l’espai públic» són alguns exemples de la línia d’exposicions del CCCB dedicada a la ciutat. En alguns casos s’han repassat tendències històriques i sociològiques que han influït en la nostra manera de fer arquitectura i urbanisme. En altres casos es tracta de reivindicar la vida urbana i la qualitat de la vida comunitària amb la presentació de les realitzacions urbanístiques i arquitectòniques contemporànies més interessants.

3. Exposicions literàries: les ciutats i els escriptors

“El Dublin de James Joyce”. CCCB 1995

Han estat especialment cèlebres els temes relacionats amb la literatura com la sèrie d’exposicions sobre l’escriptor i la ciutat: «El Dublín de James Joyce» el 1995, «Lisboa de Pessoa», «Praga de Kafka», «La Trieste de Magris», «Calders, el mirall trencat», «Literatures de l’exili», que aprofundeixen en la comprensió d’un escriptor o escriptors a partir del seu entorn. Seguint aquesta línia, el 2013 dedicarem una exposició a Pasolini i Roma.

4. Mostres cinematogràfiques i sobre el món audiovisual. Els nous mitjans

“La ciutat que mai no existí. Arquitectures fantàstiques en l’art occidental”. CCCB 2003- 2004

Una altra sèrie d’exposicions ha tractat els nous mitjans productors també de mons imaginaris, que ens diferencien radicalment dels imaginaris del passat. Una de les més celebrades va ser «El segle del cinema», el 1995, i també «Món TV. La cultura de la televisió», el 1999, i «Temps de ràdio», el 1999. Actualment es pot visitar «Pantalla Global», comissariada per Gilles Lipovetsky, Jean Serroy i Andrés Hispano.

5. Arrels sociològiques del món contemporani

“Món TV. La cultura de la televisió”. CCCB 1999

Relacionades amb el món antic com a origen de la nostra civilització, es van organitzar «Les cases de l’ànima», el 1997, «La ciutat que mai no existí. Arquitectures fantàstiques en l’art occidental», el 2003, o «La fundació de la ciutat», el 2000, i «Salvatge Europeu», el 2004. Aquesta última, comissariada per l’antropòleg Roger Bartra, analitzava la imatge que ens fem de l’altre i com de vegades hem dipositat en l’estrany o l’estranger les nostres pors, inclosa la por al nostre propi origen en el món natural.

6. Revisió de les relacions del món occidental amb altres cultures

“Cuba la isla posible”. CCCB 1995

«Àfriques», «Bamako», «Apartheid», «Cuba la isla posible», «Occident vist des de l’orient» (com des del Pròxim Orient s’ha vist i viscut des de molt antic el món occidental) i el seu contrari «Fantasies de l’harem» (com a Occident s’ha vist i interpretat el món oriental d’una manera que omplia més la fantasia del que era en realitat).

7. Revisió crítica dels esdeveniments del segle xx

En mostres com «Art i Poder», sobre les dictadures del segle xx, «En guerra», de la qual parlarem més endavant, i «Tirania», sobre la construcció i decadència de la dictadura a Albània.

“Art i Poder”. CCCB 1996

Txernòbil, 25 anys. Fukushima, 50 dies

abril 28th, 2011 No Comments

Quan el CCCB va presentar, l’any 2006, l’exposició «Hi havia una vegada Txernòbil», ningú no podia pensar que cinc anys després, un tsunami, al Japó, provocaria un altre gravíssim accident nuclear que esborraria la inapreciable i subtil diferència entre calamitat i catàstrofe.

Perquè Txernòbil va ser una calamitat, un tràgic accident provocat per l’actuació de l’home. Tot allò que se suposa que ha d’envoltar una central nuclear (seguretat, protecció, capacitat de reacció, etc.) va fallar estrepitosament. Al cap de 25 anys estem veient que les conseqüències perduren molt més del que mai hauríem gosat imaginar.

Fa cinquanta dies el Japó va viure ―i des de llavors n’està patint les seqüeles tràgiques― una catàstrofe natural (terratrèmol + tsunami), que va tenir com a conseqüència una nova calamitat a la central nuclear de Fukushima.

En el catàleg editat a propòsit de l’exposició sobre Txernòbil, Josep Ramoneda deia que la història d’aquella ciutat era «plena d’experiències personals punyents: gent obligada a desplaçar-se que va viure a la vegada l’esfondrament de la seva pàtria i la destrucció del seu medi natural i familiar; gent que ho va perdre tot; gent que ja no es va sentir capaç de moure’s i va optar per una espècie de clandestinitat en l’univers de la contaminació.» En els aspectes més humans i materials, la història que es va començar a escriure al voltant de la central de Fukushima el dia 11 de març de 2011 serà molt semblant a la de la ciutat ucraïnesa.

Txernòbil va posar d’evidència les conseqüències calamitoses d’una central nuclear que no reunia les mínimes condicions. Fukushima ha posat d’evidència que no hi ha condicions que valguin davant l’aliança tràgica d’una calamitat i una catàstrofe.

Com si es tractés d’un eco a la memòria del CCCB i també un petit gest d’homenatge al patiment generat a Txernòbil el 1985 i a Fukushima el 2011, aquests dies es poden veure a La Fatarella, ben a prop de la Central d’Ascó, algunes de les fotografies que es van exposar al Centre ara fa cinc anys.

A l’ARXIU CCCB podeu consultar la següent documentació i materials sobre Txernòbil:

Les hores detingudes. Crònica dels herois de Txernòbil (18/05/2006) amb Aleksander Zelentsov i Georgy Lepin, modera Pilar Bonet

. Video: Aleksander Zelentsov (rus) ,Georgy Lepin (rus), Pilar Bonet (castellà).

. Reportatge fotogràfic de la sessió

Retorn de Txernòbil (07/10/2006), amb Jean Pierre Dupuy

. Video: Josep Ramoneda  (introducció català) Jean Pierre Dupuy (anglès amb traducció consecutiva en català)

. Reportatge fotogràfic de la sessió

Alliberats per Sant Jordi!

abril 12th, 2011 1 Comment

Llibres_CCCB

Aquest any, el  CCCB  s’avança a les celebracions pel Dia del Llibre i el proper dia 15 d’abril participa en una jornada de bookcrossing, juntament amb altres museus i centres d’art contemporani d’arreu de l’Estat espanyol.

Per tercer any consecutiu, un total de 31 museus i centres d’art contemporani compartirem, amb motiu del Dia internacional del Llibre, una experiència de bookcrossing o campanya d’alliberament de llibres, amb la intenció d’inundar  les ciutats amb volums sobre diverses disciplines provinents  de la borsa de duplicats de les respectives biblioteques.  En total, està previst de posar en circulació més de 2.500 llibres, tots ells identificats amb etiquetes amb les instruccions necessàries per facilitar als seus futurs lectors la participació a la campanya.

El bookcrossing és una pràctica que promou la lliure circulació de llibres en dipositar-los en llocs públics per tal que d’altres els recullin, els llegeixin i els tornin a deixar.  El seu funcionament es basa en tres senzilles regles: registra, llegeix  i allibera.  Els llibres poden ser enregistrats al web de referència del bookcrossing  (www.bookcrossing.com ) i alliberats en espais públics i de trànsit freqüent,  de tal manera que es pot arribar a saber el recorregut d’un llibre des del seu punt d’origen al de recollida.  Des de la seva aparició arreu del món, l’any 2001,  s’han alliberat gairebé 8 milions de llibres a 132 països.

Al Navegador interactiu del CCCB i al compte Twitter @navegadorbcn us donem algunes pistes d’on podeu trobar els llibres alliberats pel CCCB! Hi ha molts llibres esperant-vos. No estan perduts, estan alliberats!

123